A en Joan Mercader, un bon amic, la biblioteca pública de Banyoles li ha deixat en préstec el llibre que l'empresa constructora Agustí i Masoliver SA (AMSA), també de Banyoles, publicà l'any 2004 per commemorar el centenari de la seva fundació. L'edició, a càrrec d'Edicions de l'Eixample SL, constava de cinc-cents exemplars en català i cinc-cents més en castellà. Portada del llibre:
Fixar els orígens de l'empresa AMSA no és pas fàcil atesa l'absència de documentació. Per tradició oral es sap que a les darreries del segle XIX la família Agustí treballà en l'obra pública: feines subcontractades amb carros bolcadors tirats per bestiar i prestacions de personal. Però al cap de poc temps ja aconseguí l'adjudicació d'alguns projectes. Així, l'Andreu Agustí Bages dugué a terme una intensa activitat de treballs d'obres públiques a la demarcació de Girona centrada en la construcció i reparació de carreteres i camins veïnals. Fou en aquells anys que la família Agustí rebé el sobrenom dels Silets, pel fet de descendir de l'àvia Sila. El sobrenom del Silet, aplicat a tota la nissaga, es manté plenament vigent.
Els Silets, nom popular de la família Agustí, que procedeix del poble de Serinyà:
A desgrat de la nombrosa documentació desapareguda de l'empresa, hi ha constància fefaent que l'Andreu Agustí i Bages reparà la carretera d'Hostalric fins els Banys de Sant Hilari (1905-1907); la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols, de Girona a Palamós, de Girona a Olot i la del Pont de Campany a Maçanet de Cabrenys (1909).
Una de les primeres obres executades per la família Agustí fou la construcció de la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols (any 1909):
Emprenedors de mena, els tres fills de l'Andreu Agustí Bages, en Josep, en Joan i l'Emili constituïen l'any 1914 la primera societat, Agustí Hermanos, l'objectiu social de la qual era la construcció d'obres públiques i privades. L'any 1915 s'incorporà, en qualitat de soci, en Joan Baptista Masoliver i Serra, espòs de llur germana, l'Antònia Agustí i Siqués.
Aquells anys de la Primera Guerra Mundial Agustí Hermanos treballà en la carretera de Santa Coloma de Farners a Sant Joan de les Abadesses (1915) i de Girona a Olot (1917). L'any 1920 treballaren en la carretera de Girona a Manresa. I l'any 1926 feren la primera obra d'envergadura: la construcció del tercer tram de la carretera de Figueres a la frontera francesa per Llançà i Portbou.
Aquells anys de la Primera Guerra Mundial Agustí Hermanos treballà en la carretera de Santa Coloma de Farners a Sant Joan de les Abadesses (1915) i de Girona a Olot (1917). L'any 1920 treballaren en la carretera de Girona a Manresa. I l'any 1926 feren la primera obra d'envergadura: la construcció del tercer tram de la carretera de Figueres a la frontera francesa per Llançà i Portbou.
Les dues primeres generacions de la família Agustí: Maria Siqués i Quintana i Andreu Agustí i Bages, asseguts; drets, llurs fills Antònia, Josep, Joan i Emili:
Els pocs mitjans tècnics disponibles feien molt laboriosos els arranjaments de les carreteres. Aquells anys, les principals vies de comunicació del cantó de Girona eren les velles calçades romanes. La pedra usada procedia de les pedreres de la República, l'Esparra, Girona, Biure d'Empordà, l'Estany d'Espolla, de la llera dels rius Fluvià i Llierca i les basàltiques d'Olot.
Volada amb dinamita la pedra, els malladors la trencaven i la deixaven preparada per matxucar-la. Ben matxucada, era transportada en carros tamborell fins a les obres, on els enginyers en calibraven la mida amb dues anelles de distint diàmetre que duien lligades a la cintura.
Agustí Hermanos SA, els Silets, es guanyaren ben aviat una fama i prestigi notoris. Llur reputació s'afermà amb la qualitat dels paviments de macadam, executats amb una base de capa de pedra matxucada i rejuntada, regada amb aigua i compactada amb una aplanadora o compactadora de vapor d'un pes de vint tones. L'empresa construí l'any 1923 el seu primer paviment de formigó a la província de Girona, en concret, en els quilòmetres dotze i tretze de la carretera d'Olot a Girona. Aquest paviment aguantà més de cinquanta anys.
L'any 1929 en Josep Agustí i Siqués abandonà l'empresa i fundà una societat: Agustí Hermanos y Masoliver SL. En el moment de llur constitució disposava de nou cavalls, sis matxos i sis mules, una euga, trenta-quatre carros i un automòbil Fiat.
Una compactadora de vapor, dita un ruleu, amb el maquinista, el fogoner, el fanaler i dos gerents de l'empresa, en Joan i l'Emili Agustí, el segon i tercer per l'esquerra:
La compactadora de vapor fumejant als afores de Banyoles, en les obres de construcció del camí veïnal a Galliners, l'any 1927:
Per tal de construir el primer paviment de formigó en els quilòmetres dotze i tretze de la carretera de Girona a Olot -entrada de Banyoles per Mata-, l'any 1923, Agustí Hermanos comprà una formigonera Sansón que costà aleshores cinc mil pessetes:
Patent de circulació del primer automòbils de la casa, un Fiat de 18 HP, adquirit l'any 1927 i que disposava de la matrícula B-4476:
D'esquerra a dreta: en Joan Agustí Siqués, en Josep Agustí Siqués i l'Emili Agustí Siqués:
Celebració de la festa de Sant Cristòfol a Banyoles l'any 1928. Un dels cotxes guarnits que hi participà fou el Fiat dels Silets:
L'any 1930, que foren anys de forta expansió de l'empresa, Agustí
Hermanos y Masoliver SL comprà un solar al carrer Álvarez de Castro 43 i
45 de Banyoles per aixecar les instal·lacions. Enllestides pocs mesos
abans del juliol de 1936, l'edifici ha estat la seu de l'empresa durant
moltes dècades.
En el període comprès entre els anys 1929 i 1936 les obres públiques experimentaren una transformació espectacular. El transport mecànic relegà la tracció de sang. El trànsit d'automòbils, òmnibus i camions també afavorí l'aplicació del quitrà i l'asfalt a les carreteres, una autèntica revolució aleshores. Els tres socis de l'empresa, conscients que calia incorporar les noves tècniques i materials, acorden d'augmentar el capital de la societat a un milió cent-una mil pessetes.
Els primers asfalts aplicats a les carreteres catalanes procedien de Mèxic. Atesa llur elevada densitat, calia dissoldre'ls abans d'aplicar-los. Aquesta operació es feia a peu de carretera amb unes calderes de rodes, escalfades amb llenya, que popularment s'anomenaven xocolateres. Un cop líquid, l'asfalt es bombava i regava amb una bomba metàl·lica i un polvoritzador.
Mitjà de transport dintre d'una obra: les cavalleries arrosseguen sobre rails la vagoneta carregada de pedra:
El primer regatge asfàltic que féu Agustí Hermanos y Masoliver SL foren quatre quilòmetres de la carretera de Solsona a Ribes. També es feien treballs de conservació i arranjament de carreteres. Fins a la dècada de 1930 can Silet no havia pas assumit cap obra d'envergadura i gran pressupost.
La primera obra considerable que els hi fou adjudicada consistí en la construcció del primer i del segon tram de la carretera de Ripoll a França a través de Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon, en concret de Molló fins a la ratlla. Foren els anys 1935 i 1936. L'obra suposà grans desmunts de terra i nombroses obres de fàbrica com murs, ponts, cunetes, clavegueres, etc. Aquells anys també feren nous trams de la carretera a Brunyola, el Pla de les Arenes, Tordera, Castelló d'Empúries, Cornellà de Terri, entre d'altres.
Per l'execució d'aquests treballs es compraren camions, matxucadores, motocompressors, calderes de reg asfàltic. Els carreters es posaren a conduir els camions de la casa. L'any 1936 l'empresa disposava de vuit camions i nou calderes per reg asfàltic.
Recepció de l'obra de la carretera de Vilobí d'Onyar l'any 1933:
Construcció d'un pont al camí que conduïa de Banyoles a Pujarnol l'any 1934:
Obres de la construcció del pont i del pas de Banyoles a Pujarnol:
La primera obra considerable que els hi fou adjudicada consistí en la construcció del primer i del segon tram de la carretera de Ripoll a França a través de Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon, en concret de Molló fins a la ratlla. Foren els anys 1935 i 1936. L'obra suposà grans desmunts de terra i nombroses obres de fàbrica com murs, ponts, cunetes, clavegueres, etc. Aquells anys també feren nous trams de la carretera a Brunyola, el Pla de les Arenes, Tordera, Castelló d'Empúries, Cornellà de Terri, entre d'altres.
Per l'execució d'aquests treballs es compraren camions, matxucadores, motocompressors, calderes de reg asfàltic. Els carreters es posaren a conduir els camions de la casa. L'any 1936 l'empresa disposava de vuit camions i nou calderes per reg asfàltic.
Recepció de l'obra de la carretera de Vilobí d'Onyar l'any 1933:
Construcció d'un pont al camí que conduïa de Banyoles a Pujarnol l'any 1934:
Obres de la construcció del pont i del pas de Banyoles a Pujarnol:
Visita al coll d'Ares l'hivern de 1934 poc temps abans de començar les obres de construcció de la nova carretera entre Molló i la ratlla:
Els Silets al coll d'Ares, acompanyats per homes de la seva confiança. D'esquerra a dreta: Joan Guillamet i Picamal, Emili Agustí i Siqués, Andreu Agustí i Trilla, Joan Agustí i Siqués, Joan Baptista Masoliver i Serra, Josep Maria Agustí i Mitjà i Martí Guillamet i Picamal. La foto fou feta per en Josep Masoliver i Agustí:
Aquells anys s'incorporaren a l'empresa, després d'una intensa i completa formació a França, una nova generació dels Silets: l'Andreu Agustí Trilla, fill d'en Joan Agustí, responsable del guiatge d'obres, i en Josep Baptista Masoliver, fill d'en Joan Baptista Masoliver, encarregat de tasques d'administració.
En el proper article exposarem els anys de la guerra i la immediata postguerra.
En el proper article exposarem els anys de la guerra i la immediata postguerra.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina