L'any 1935, en virtut de les competències assumides en l'Estatut d'Autonomia de Núria, el govern espanyol traspassà a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria d'obres públiques. Fou l'ocasió perquè l'empresa normalitzés el seu nom social al català: Agustí Germans i Masoliver SL.
Les perspectives de l'empresa, el gener de 1936, eren òptimes: un bon nombre de contractes d'obres adjudicats; un parc de maquinària i una flota de camions que havia augmentat considerablement; i una bona especialització i coneixement en els regatges asfàltics, matèria en la qual gaudia d'un reconegut prestigi.
Tot però se n'anà en orris el 18 de juliol de 1936. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola no causa el tancament de l'empresa per la ferma, pugnaç i decidida voluntat dels seus socis. El 30 d'octubre de 1936 es constituí el Comitè Obrer de Control, que d'ençà d'aleshores intervingué en la direcció, administració i tresoreria de la societat. Agustí Germans i Masoliver SL tenia una plantilla de quaranta-quatre treballadors fixos.
Les obres públiques adjudicades s'executaren amb entrebancs de tota mena. Alguns Ajuntaments exigiren que en les obres hi treballessin els obrers aturats de la localitat. Fou el cas de les obres a la carretera de Llívia i d'altres municipis; només l'encarregat i algun especialista eren de l'empresa.
Una de les obres adjudicades que s'executava el juliol de 1936 era el tram de deu quilòmetres de la carretera de Molló a la frontera francesa pel coll d'Ares. Un tram abrupte i complicat. A desgrat que les obres no s'aturaren pas, sí es produïren incidents de tota mena causats per desertors, fugitius i contrabandistes. Després de dues pròrrogues, les obres s'aturaren definitivament el febrer de 1938.
La carretera de Molló al coll d'Ares, executada per els Silets i inacabada, fou una de les vies principals usades per l'exèrcit republicà i els exiliats per penetrar a França. Molts carros, camions, autocars i vehicles militars quedaren atrapats al coll d'Ares. Els seus ocupants els estimbaren barranc avall o els abandonaren directament a la carretera a mig fer. Amb la recuperació d'aquest material abandonat, uns quants vius amb bons contactes i influències en el bàndol vencedor de la guerra, acumularen un bon capital.
L'any 1938 la Generalitat de Catalunya construí el camp d'aviació de Martís, a Esponellà, a tres quilòmetres de Banyoles. A l'empresa Agustí Germans Masoliver li requisaren els tallers i les naus per instal·lar-hi la secció de fabricació de la planxa i reparació dels avions de caça Rata i Mosca, de patent russa. Els avions es muntaven en un hangar d'un bosc de Centenys, a prop del camp d'aviació. Atès que, per necessitats de guerra, també els hi foren requisats els camions i els automòbils, l'empresa hagué de cessar la seva activitat el 19 de maig de 1938.
En el curs de la Guerra Civil Espanyola, a Banyoles es fabricaven els avions de caça Polikarpov I-15 Mosca, com el que apareix carregat en un camió:
La carretera de Molló al coll d'Ares, executada per els Silets i inacabada, fou una de les vies principals usades per l'exèrcit republicà i els exiliats per penetrar a França. Molts carros, camions, autocars i vehicles militars quedaren atrapats al coll d'Ares. Els seus ocupants els estimbaren barranc avall o els abandonaren directament a la carretera a mig fer. Amb la recuperació d'aquest material abandonat, uns quants vius amb bons contactes i influències en el bàndol vencedor de la guerra, acumularen un bon capital.
L'any 1938 la Generalitat de Catalunya construí el camp d'aviació de Martís, a Esponellà, a tres quilòmetres de Banyoles. A l'empresa Agustí Germans Masoliver li requisaren els tallers i les naus per instal·lar-hi la secció de fabricació de la planxa i reparació dels avions de caça Rata i Mosca, de patent russa. Els avions es muntaven en un hangar d'un bosc de Centenys, a prop del camp d'aviació. Atès que, per necessitats de guerra, també els hi foren requisats els camions i els automòbils, l'empresa hagué de cessar la seva activitat el 19 de maig de 1938.
En el curs de la Guerra Civil Espanyola, a Banyoles es fabricaven els avions de caça Polikarpov I-15 Mosca, com el que apareix carregat en un camió:
El 30 de juliol de 1936 el Comitè de Guerra de Banyoles autoritzà els empleats d'Agustí Germans i Masoliver SL a circular per totes les carreteres de les comarques gironines.
El 30 d'octubre de 1936 el Comitè Obrer es féu càrrec de la direcció, l'administració i el moviment de capital de l'empresa Agustí Germans i Masoliver SL, de conformitat amb el Decret d'economia i serveis públics dictat el 21 d'agost de 1936. I el 2 de novembre de 1936 el Comitè Obrer de l'empresa, integrat pels senyors Desideri Baldó i Jordà, Joan Vila i Palomeras, Tomàs Grabulosa i Massó, Bautista Cabrera i García, Bartomeu Coll i Plana, Joan Céspedes i Hernández i Joaquim Moncanut i Coma sol·licità a la Generalitat de Catalunya la intervenció en el funcionament de l'empresa i ensems proposà pel càrrec de delegat al senyor Josep Masoliver i Agustí.
L'any 1936 es començà la construcció de
la carretera de circumval·lació a l'estany de Banyoles. L'Ajuntament
formà una brigada amb la participació de treballadors aturats. Només
l'encarregat i algun especialista eren de l'empresa:
El Consell del Transport de la Conselleria de Serveis Públics de la Generalitat de Catalunya expedí el 22 de març de 1937 a favor del senyor Josep Mach i Bosch, en Paiella, una targeta de conducció de vehicles de l'empresa que podia conduir, la relació dels quals es consignava en el dors. Eren un camió GMC amb matrícula GI-4298, i cinc Chevrolets amb les matrícules GI-3510, GI-4903, GI-5482, GI-6207 i GI-6266:
El 16 de novembre de 1937 el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per disposar de mitjans de transport per l'execució d'obres per l'administració a la demarcació de Girona, requisà amb caràcter urgent cinc camions Chevrolet i un automòbil Ford. Les matricules dels cinc camions Chevrolet eren GI-4903, GI-5482, GI-6207, GI-6266 i GI-3510; i la del cotxe Ford era GI-4428.
Primer equip topogràfic de l'empresa. El primer a l'esquerra, dret, és l'encarregat, en Desideri Baldó; i els dos de la dreta són en Josep Masoliver i en Josep Maria Agustí:
El cap del sector del Nord-est de l'arma d'aviació, de la tercera regió aèria republicana, E. Pérez Laborda, ordenà, per ser una necessitat imprescindible pels serveis de guerra, que l'Ajuntament de Banyoles li lliurés la possessió d'una de les dues naus que l'empresa Agustí Germans i Masoliver SL tenia a Banyoles. En compliment de tal ordre dictada a Celrà el 19 de maig de 1938, l'Ajuntament requisà una de les dues naus.
En mesos de gener i febrer de 1939 una de les vies de l'exili de l'exèrcit republicà i dels civils que fugien de l'avanç imparable de l'exèrcit feixista sobre Catalunya fou el coll d'Ares. El tram de la carretera entre el poble de Molló i la frontera, executat per Agustí Germans i Masoliver SL, era inacabat. Calgué obrir camí a corre cuita amb un buldòzer. Atès que la carretera no continuava pas pel cantó francès, els vehicles foren abandonats a la carretera i estimbats al capdamunt del coll d'Ares.
Vehicles abandonats per l'exèrcit republicà en la seva retirada de l'hivern de 1939:
Buldòzer usat per poder accedir al capdamunt del coll d'Ares i penetrar a França:
Vehicles estimbats al coll d'Ares:
Amb l'acabament de la Guerra Civil Espanyola, els tres fills dels socis, satisfetes llurs obligacions militars, es reincorporaren a l'empresa. Impulsats per l'esperit emprenedor dels fundadors de l'empresa i amb l'ajut dels treballadors que sobrevisqueren a la guerra i que de mica en mica s'incorporaren a la seva feina, reprengueren l'activitat d'obres.
Fou un esforç titànic la recuperació de la maquinària i dels camions que aparegueren escampats arreu de les comarques gironines. Tanmateix estaven desballestats i desapareguts els elements mecànics principals. Per la reconstrucció de la flota de vehicles s'amplià el taller mecànic amb la contractació de personal qualificat i la compra de nous terrenys.
Els esforços per reprendre l'activitat de l'empresa s'entrebancaren arran de l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de l'any 1939. El tancament de fronteres i l'aïllament internacional de la dictadura del general Franco féu impossible la importació de maquinària i camions fins la dècada de 1950.
En els mesos compresos entre l'acabament de la Guerra Civil Espanyola (abril de 1939) i l'esclat de la Segona Guerra Mundial (setembre de 1939) es compraren dos camions Mercedes Benz equipats amb motors dièsel i que disposaven de més capacitat de càrrega que els antics. Trabucaven per darrera i lateralment amb els positius avantatges per la descàrrega de la pedra matxucada. S'aconseguí un xassís d'un camió Dodge que el taller reconstruí amb peces de procedència diversa i li acoblà una caixa trabucadora. S'hagueren de comprar vehicles als desballestadors i en els parcs de recuperació de vehicles abandonats l'hivern de 1939.
El senyor Joan Vila, encarregat del taller, i l'Alfonso Renart, xòfer,
retratats davant del primer camió de l'empresa, un Chevrolet comprat
l'any 1929. L'any 1941 funcionava amb una gasogen de llenya construït
pel Garatge Pujol de Girona:
L'escassedat de maquinària i camions vingué acompanyada de la manca de matèries primeres i carburants. L'oli mineral, la benzina i el gasoli estaven racionats a unes quantitats ridícules. Davant d'aquest fet la tracció animal recobrà una considerable importància. No hi havia pneumàtics nous; calia apedaçar-los i recautxutar-los. Tampoc hi havia ciment pòrtland i només se'n trobava al mercat negre o per la compra als militars que fortificaven la frontera. Els aliments també poquejaven. Sort n'hi hagué que a causa de les obres urgents que l'empresa executava, la delegació d'abastaments de Girona autoritzà un racionament extra pels treballadors d'Agustí Germans i Masoliver SL.
Cal consignar també els entrebancs causats per la burocràcia que limitava els desplaçaments per les comarques gironines. Sovint calia estar en possessió de tres salconduits: el general que comprenia tot el territori; el de fronteres, preceptiu si es volia anar devers el nord de Besalú i Figueres; i un tercer per a desplaçar-se i treballar arran mateix de la frontera.
En la dècada de 1940 els Silets treballaren principalment en la reconstrucció de més d'un centenar d'infraestructures destruïdes i volades per l'exèrcit republicà en llur retirada. En la dècada de 1940 Agustí Germans i Masoliver SL licitaren per dues obres considerables: la construcció dels murs de la carretera de Barcelona a Ribes de Freser desapareguts arran de les inundacions de l'octubre de 1940 i la canalització de la Muga, en el tram de Castelló d'Empúries fins llur desembocadura al mar, per evitar les inundacions periòdiques que arruinaven les collites a l'Empordà. En la gran inundació de l'octubre de 1940 el riu Muga, desbordat, inundà més de dotze mil hectàrees.
Pont de la carretera Nacional II a l'alçada de l'Hotel Fornells Parc:
Pont metàl·lic de Maçanet-Massanes:
Construcció dels murs de la carretera de Barcelona a Ribes de Freser l'any 1942:
L'any 1944 els Silets compraren una nau al carrer Concepción Arenal 97-101 de Barcelona que acollí la Fábrica Española de Gaviones Metálicos per les obres de defensa fluvials i marítimes i ensems els marges de carreteres:
En el proper article continuarem l'exposició d'algunes de les obres principals que Agustí Germans i Masoliver SL executà en els anys 1940 per reconstruir les infraestructures del país destruïdes per l'exèrcit republicà en llur retirada dels mesos de gener i febrer de 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada