Avui, vint-i-cinc de desembre, dia de Nadal, us desitgem una bona Pasqua i un feliç any 2016 amb la imatge del Monestir de Santa Maria de Ripoll, retratat en un dia rúfol i fred:
I el poema que acompanya aquesta Nadala és Vigília de Nadal del poeta, prosista, traductor i crític literari Marià Manent i Cisa, el qual jugà un paper fonamental en les lletres catalanes del segle XX. I hem escollit aquest poema nadalenc d'en Marià Manent pel goig experimentat en llegir els seus dietaris publicats per Edicions 62 i la Diputació de Barcelona l'any 2000 dins la col·lecció Clàssics Catalans. Un tresor de la literatura catalana.
Vigília de Nadal
Oh gran vigília de plata!
És extàtica la nit.
Una estrella d'or esclata
damunt d'un arbre atuït.
Senyor, si la nit és freda,
hi poseu un foc d'amor.
És ample l'atzur de seda,
ple d’ales i de candor.
I en el cel sense vedruna
la campana degotant
fa tremolar un raig de lluna
i un estel nu com l'Infant.
Marià Manent.
Marià Manent i Cisa, Poesia completa, 1916-1986, Editorial Columna de Barcelona, any 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada