El darrer Pegaso 200 que treballà a Barcelona i la seva corona metropolitana.

El darrer Pegaso 200 que treballà a la ciutat de Barcelona i els municipis circumdants que formen la seva àrea metropolitana fou un Pegaso 1063 pintat amb una combinació de colors vermell i blau i equipat amb una plataforma i una grua instal·lada a la part posterior. Era una de les darreres unitats d'aquest model matriculades, poc abans de la comercialització del model que el substituí, el Pegaso 1083 que muntava la coneguda cabina quadrada.

Aquest camió, fins no fa gaires anys, de tant en tant, circulava per la ciutat de Barcelona traginant tota mena de materials de construcció. Desconeixem qui era el seu amo i on residia. El Pegaso 200 fotografiat per l'amic Xavier al passeig de Sant Joan de Barcelona carregat de sacs de ciment:

Fa uns tres o quatre anys que no l'hem vist més aquest Pegaso. Li hem perdut la pista. Ben segur que no treballa. Fa pocs dies en Miquel Patinyo ens preguntà si en sabíem res del camió. L'interès d'aquest camió, com ho era el del Pegaso 1080 d'en Josep Llenas que circulava per la carretera nacional II proveït d'un remolc carregat d'ampolles de cava, fent la ruta de Castellar del Vallès fins a Peralada, era per allò que representaven, simbolitzaven: la darrera manifestació dels camions que hi hagué en aquest país a finals dels anys 1960 i els primers anys de la dècada de 1970.

El Pegaso 1080 d'en Josep Llenas, amb el seu remolc, carregat d'ampolles de cava, retratat al costat de la fàbrica Vidrala SA de Castellar del Vallès el 19 d'abril de 2013, dia de l'últim viatge que féu des de Girona, on resideix el senyor Llenas, a Castellar del Vallès amb destí final a les caves del castell de Peralada (Alt Empordà): 

Una cosa semblant succeeix amb el Barreiros de tres eixos amb què l'empresa de mudances lleidatana Prieto encara treballa: en el bon sentit de l'expressió i sense cap ànim d'ofendre, cosa impensable atès la passió que sentim devers els camions, constitueixen autèntics dinosaures de la carretera:  

Ben segur que el Pegaso 200 deu ser tancat en una nau de qualsevol municipi de l'àrea de Barcelona. Jubilat el conductor que el portava, és difícil que un xòfer jove hi volgués treballar per tres motius: per la incomoditat palesa que un camió vell causa, pel consum de carburant i costos de manteniment i pel desconeixement del funcionament del canvi de bola. 

Tal vegada, en un qualsevol encontre o exposició de vehicles clàssics, o en la celebració d'una qualsevol festivitat de Sant Cristòfol, el Pegaso 200 blaugrana surti del seu cau i gaudim amb la seva visió  i la fressa del seu motor.