Trobada de Nadal a Alcarràs (Segrià): la visita a les instal·lacions del Taller Central (I) .

En Claudi Herguido proposà a uns quants afeccionats als camions i autocars clàssics que ens apleguéssim a Alcarràs, un poble de la comarca del Segrià on resideix, per a celebrar un dinar de Nadal. La idea fou ben acollida a desgrat de la data i el lloc proposats: just el dissabte anterior al dia de Nadal i de Sant Esteve, dues festes molt assenyalades en el calendari català, on les famílies anem de bòlit en llurs preparatius; quant al dia, és un dels més curts de l'any (les sis de tarda és ben fosc) posat en una de les èpoques de l'any en què la plana de Lleida té un clima més rúfol i pesat: una boira permanent que embolcalla la terra i impedeix la satisfacció que proporciona la llum solar a aquestes alçades de l'any que s'acaba i acomiadem: escalfa, revifa i reconforta; i el lloc escollit, en un extrem del país i a pocs quilòmetres de la ratlla amb l'Aragó, tampoc convidava gaire als afeccionats. Del cantó de Girona, havent excusat la seva absència, no n'ha vingut cap. Fet i fet, tenen més de cinc-cents quilòmetres.

Avui dissabte ens hem alçat aviat del llit. Hem recollit dos amics que també resideixen a Barcelona, en Xavier Castells i en Xavier Maraña, i plegats hem fet via cap a Alcarràs per la carretera nacional II. Una autovia lliure de peatge en el tram comprès entre Barcelona i Fraga. Una excepció a les vies de pagament que hi ha arreu del país.

A La Panadella, un port que els automòbils actuals dotats de motors d'una bona potència i eficàcia  superen amb absoluta naturalitat, a instàncies d'en Xavier Castells, ens hem aturat per retratar algun camió amb marquesina que transporta palla i farratges o vehicles de transports especials. No hi havia res. Només uns pocs cotxes aparcats i un silenci absolut trencat de tant en tant pel pas d'algun vehicle escadusser. Una imatge d'una infinita tristesa i desolació. L'agonia d'un indret emblemàtic de la ruta de Barcelona a Madrid. L'amic Xavier Maraña ha retratat al costat de la benzinera Repsol, a quarts de nou del matí, aquest autobús solitari de la casa Monbus carrossat a Saragossa:

Passat Mollerussa, en direcció a Lleida, ens hem trobat amb una boira espesa i empipadora. Hem reduït per precaució la velocitat del cotxe. Hi havia molt poca visibilitat. A dos quarts de deu, que era l'hora convinguda, hem arribat al restaurant Casa Miquel d'Alcarràs. Malgrat que l'edifici és una baluerna considerable d'un mal gust notori, patent, no es veia pas des de la carretera estant, a pocs metres de distància. Sort que en Xavier Castells, que per la seva professió de transportista coneix tots els bars i restaurants del país, ens ha indicat la seva posició exacte. A la recepció de l'establiment ens hem trobat drets en Toni Arimany i en Joan Vallcorba; i asseguts en una taula, esmorzant, el grup procedent de Reus, en Jordi Ramos i els senyors Sales, pare i fill. Una de les sorpreses de la trobada, no prevista pas en el programa d'activitats, ha estat que s'han desplaçat des de Reus amb un Citroen DS clàssic que la família Sales posseeix. A casa Miquel també han comparegut en Claudi Herguido, que feia d'amfitrió de la trobada, acompanyat d'en Josep Maria Sisó, un altre transportista d'Alcarràs. 

Ben esmorzats hem fet via cap al Taller Central d'Alcarràs, establiment especialitzat en xapa i pintura de vehicles que en Carlos Tomàs Roure, fill de Gimenells, fundà el 1982, l'any del gran aiguat. En Carlos Tomàs és un planxista de debò, que coneix bé el seu ofici, car de ben jovenet féu d'aprenent. Dins les instal·lacions del Taller Central hem copsat la feina de restauració de la cabina d'un Barreiros Super Azor dels senyors Herguido que està executant pacientment en Carlos. La cabina del Barreiros, comprat per en Claudi a les terres de l'Ebre, amb els demés elements que l'integren:

La simplicitat de la concepció d'aquesta cabina, projectada pel fabricant francès Berliet, manifestació d'un gran sentit comú, es palesa en la seva estructura: 

Les dues portes del Barreiros Super Azor:

Part posterior de la cabina del Barreiros Super Azor al costat del para-xocs i del capó del motor del Sava-Berliet adquirit per en Claudi i l'Eduard Herguido i que el Taller Central també ha restaurat:

Els dos parafangs del Sava Berliet i el capó del motor:



La calandra del Sava-Berliet pintada de color bordeus:




Les dues portes del Sava-Berliet, gairebé enllestides:



Instal·lacions del Taller Central d'Alcarràs, modernes, diàfanes i amples:

En Carlos, amb l'amabilitat i bonhomia que el defineix, ens ha mostrat dos altres vehicles que està restaurant: una furgoneta Citroen Dos Cavalls i un Seat 1200 Sport Bocanegra:

En Ricard Palomas, un gran especialista en automòbils, ens ha explicat que la fabricació d'aquesta carrosseria fou oferta al constructor alemany NSU, que produïa automòbils amb el motor posterior. NSU desestimà la proposta per la manca de viabilitat econòmica. I aleshores Seat, que patia una greu crisi econòmica, comprà la carrosseria que fou produïda a Terrassa sobre el xassís d'un Seat 127. No fou un vehicle gaire fiable, amb  problemes d'estabilitat. Avui dia té l'inconvenient greu que no es trobem pas recanvis.  

I aquest Seat 600, que el proper any farà cinquanta anys que fou matriculat, l'ha comprat en Carlos per restaurar-lo:

Fotografia del grup que ha visitat el Taller Central. De dreta a esquerra: en Jordi Ramos, en Joan Vallcorba, en Toni Arimany, en Carlos Tomas Roure, en Xavier Castells, en Josep Maria Sisó, en Josep Maria Pociello, en Claudi Herguido, en Ricard Palomas, en Xavier Maraña i els senyors Sales, fill i pare:

Un altre Seat 1200 Sport aparcat en el pati del Taller Central:

Instants abans de marxar del Taller Central cap a la següent activitat programada: la visita, enmig de la boira empipadora que s'aprecia en aquesta fotografia, al desballestament d'en Quimet, a Soses. A l'esquerra, el Citroen DS dels senyors Sales:

Continuarà.