La festa grossa de la dictadura franquista era el dia 18 de juliol, celebració de l'alçament i rebel·lió militar contra el règim de la Segona República Espanyola que causà una guerra civil de tres anys, milers de morts, ferits, desapareguts i exiliats, devastà el país i imposà una brutal i despietada repressió.
El 18 de juliol les empreses i les distintes administracions públiques abonaven la paga extra a tots els seus treballadors del sector privat i públic. També els pensionistes cobraven aquell dia la paga extra d'estiu. Qualsevol excusa i motiu servia per a exaltar la importància del dia en el ritual de la dictadura del general Franco.
Per aprofitar la festivitat del 18 de juliol, que coincidia de més a més amb la canícula de l'estiu, molts ciutadans fugien de les ciutats on residien per passar un dia al camp o a la platja. Aquell dia els trens circulaven plens de gom a gom. També els automòbils particulars, autobusos i autocars. I era permès als ciutadans de fer trajectes relativament llargs per carretera embarcats en les caixes de camions per gaudir del dia de festa. Les autoritats feien els ulls grossos. La Guàrdia Civil de trànsit no multava pas els camions carregats de ciutadans que circulaven per la carretera per celebrar la festa.
En el transcurs d'aquests anys hem recollit unes quantes fotografies de camions de distints transportistes carregats de familiars, amics i veïns que gaudiren de la festa del 18 de juliol.
La primera fotografia és la d'un camió Pegaso equipat amb un motor de benzina d'en Lluís Carreras, un transportista de Salt, carregat de persones deleroses de gaudir d'un dia de platja a S'Agaró. Al fons el campanar de l'església de Sant Cugat de Salt:
La primera fotografia és la d'un camió Pegaso equipat amb un motor de benzina d'en Lluís Carreras, un transportista de Salt, carregat de persones deleroses de gaudir d'un dia de platja a S'Agaró. Al fons el campanar de l'església de Sant Cugat de Salt:
Un camió de Transports Cruañas de Tossa de Mar, que els divendres marxava fins a Barcelona per atendre el servei de recaderia, també fou usat per transportar els assistents a una sortida al camp:
Un camió Seddon Atkinson de la família Serret, veïns de Sant Adrià de Besòs que explotaven unes bòbiles al barri d'Artigas de Badalona, retratat ple de membres de tal família en una viatge fet el 18 de juliol de 1953 des de Sant Adrià de Besòs fins a Càlig, un poble de la comarca del Baix Maestrat, d'on procedeixen. Usaren, per desplaçar-se, la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell,
que seguia la línia de la costa per Gavà, Castelldefels, Garraf, Sitges i
Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu d'eludir el port de l'Ordal, molt costerut i
serpentejant, i després la carretera nacional 340 que travessava Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i penetra a la comarca del Baix Maestrat, en terres de Castelló.
Les tres fotografies del viatge, una odissea aleshores, que conserva la família Serret foren fetes per en Lluís Serret i Vidal, i capta el camió a les portes de Peníscola, i l'arribada de la família Serret a Càlig:
Un altre viatge que tingué lloc el divuit de juliol. Un camió Maudslay d'en Joaquim Soley i Bosch, comprat a l'empresa MINERSA,
retratat a S'Agaró o Sant
Feliu de Guíxols, atapeït de familiars, amics i veïns:
A mesura que es generalitzaren els automòbils particulars, fenomen apreciable a partir dels anys 1960, el transport de persones en les caixes de camions caigué de mica en mica en desús fins extingir-se completament.
I la compra d'un camió, amb l'esforç econòmic que significava, també era motiu de festa grossa pel propietari i llur família. Fou el cas de la compra a càrrec del senyor Joan Corominas d'un camió Barreiros, el qual fou celebrat amb la família al santuari dels Àngels, aixecat al massís de les Gavarres i en el terme municipal de Sant Martí Vell que ofereix una visió del paisatge i les comarques que l'envolten meravellosa:
Aquells anys, arran de les privacions que la gent patia, les autoritats en certs aspectes eren condescendents. Una manifestació de tal lenitat fou el desplaçament en les caixes de camions per celebrar festes assenyalades. Avui dia, on l'intervencionisme administratiu s'ha propagat a costa de la llibertat individual, aquesta mena d'activitats resulten impensables, inimaginables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada