Exposició sobre els transportistes d'Alcarràs organitzada per l'Ajuntament a l'ermita de Montagut.

Avui hem fet via cap a Alcarràs. Des de Ripoll, és un viatge que dura dues hores. A quarts de deu hem arribat a la nau on la família Herguido hi tanca els seus camions clàssics ben restaurats. Allà ens hem trobat amb en Claudi i l’Eduard Herguido i un automòbil de la Policia Local d’Alcarràs. Ha comparegut per acompanyar -el terme escortar sembla excessiu- els dos camions de ca l'Herguido que han participat en l’exposició sobre la història dels transportistes del municipi en el període comprès entre l'any 1950 i 1980, la qual ha tingut lloc a l’ermita de Montagut, un dels pobles que formen part de l’extens terme municipal d’Alcarràs.

L’ermita de Montagut, atapeïda de cotxes aparcats al seu voltant, no tenia pas pèrdua. El Barreiros Super Azor i el Berliet eren just al seu davant, a mode de pòrtic de l’exposició que ha tingut lloc en aquest espai. Unes quantes motocicletes i automòbils clàssics, com el Peugeot 203 matriculat l'any 1959 de l’amic Gonzalo Latorre Ratés, també s’hi ha acostat.

Els dos camions de Transports Herguido al davant de l'ermita de Montagut: 

A les onze del matí ha començat puntualment l’acte d’inauguració de l’exposició que recull la biografia dels transportistes d’Alcarràs, un treball de recuperació de la memòria històrica centrada en el món del transport a la qual els senyors Claudi i Eduard Herguido, amb el suport de la seva germana Rosa, hi han treballat amb gran dedicació més d’un any. El resultat d’aquest treball els senyors Herguido han tingut l’amabilitat i generositat de compartir-lo i difondre'l en aquest espai, en uns articles publicats el mes de gener d’enguany.

També s’hi ha aplegat a l’ermita de Montagut, a més de molts veïns i familiars dels transportistes als quals l’exposició els hi retut un sentit i merescut homenatge, nombrosos afeccionats a l’automoció del pla de Lleida i alguns transportistes de pobles veïns. Hi havia un gran interès en conèixer el contingut de l’exposició.

L’acte ha començat amb unes paraules d’en Claudi Herguido exposant la restauració d’un camió Barreiros Super Azor que fou d’un transportista de Saidí com a homenatge a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia. I la possibilitat de difondre la biografia del seu pare en un bloc dedicat a la història del transport a Catalunya, per exprés desig seu i del seu germà Eduard també havia de comprendre la resta de transportistes del poble, coetanis del senyor Herguido i ensems amics de la família.

La recerca de la informació i fotografies per fer el treball els hi causà a la família Herguido moments de gran emotivitat en recordar la vídua i els fills la figura del marit/pare desaparegut. Aquesta emotivitat també estigué ben present en el moment què l’Alcalde d’Alcarràs, el senyor Miquel Serra i Gòdia, lliurà a les famílies dels transportistes que eren presents a l’acte un petit obsequi commemoratiu de l’esdeveniment.

El senyor Serrà exposà que Alcarràs, un dels municipis principals del Segrià amb dotze mil hectàrees dedicades bàsicament al conreu de cereals i productes hortofructícoles, disposava de nombrosos transportistes que treballaven en el transport dels productes produïts als camps, els bestiar de la granges i el farratge. I que l'agricultura, la ramaderia i el transport ha estat -i és- un dels motors principals de l'economia del poble durant molts anys i font de riquesa i prosperitat.

En Claudi Heguido, en la seva intervenció, recordà la figura del seu pare i dels companys de professió del poble. També les dificultats de l'ofici i els esforços i privacions que la compra d'un camió suposava per una família, si hom compara llur cost amb el valia aleshores una casa o una finca. I la regidora de Patrimoni, la Sra. Noèlia Díaz Charles, manifestà el suport prestat per l’Ajuntament per recuperar la memòria dels transportistes del poble, activitat coordinada per la regidoria de cultura i que comptà amb la col·laboració de la Sra. Rosa Herguido, funcionària adscrita a aquest departament.

Acte de lliurament de l'obsequi als transportistes i llurs familiars que han assistit a la inauguració de l'exposició:

Una part del públic assistent:



Acabats els parlaments, s’ha inaugurat l’exposició. L’Ajuntament d’Alcarràs, a través de la regidoria de cultura, s’ha escarrassat de valent per fer una exposició de gran categoria. Uns plafons de grans dimensions contenia fotografies dels transportistes d’Alcarràs, llurs vehicles i la seva biografia personal. A dins del recinte no hi cabia una agulla. Al defora, en uns tendals que protegien de la calor tòrrida que a l'estiu ho abrusa tot, era servit un complet aperitiu i begudes fresques.  

Alguns dels plafons de l'exposició: 











Tendals on s'ha servit un complert aperitiu acompanyat de begudes ben fresques i tonificants:  



Aquest esdeveniment ha sigut una bona ocasió per saludar els amics de Ponent com en Carles Tomàs, en Raül Codina, en Josep Maria Sisó, i conèixer uns quants transportistes, com el senyor Teixidó de Seròs, que ha assistit acompanyat d’en Jordi Ibars. També d’en Ricard Palomas, que recordava la il·lusió que de petit sentia quan son pare, que era transportista, el duia a Mequinensa, un poble ple de camions aparcats en els seus carrers que treballaven en les vuit mines de carbó amb què aleshores comptava el municipi. O els transportistes de La Granja d’Escarp, a l’altre cantó del riu Ebre, com en José Borbon, que treballaven també en el transport de carbó procedent de les mines. I també el record d’alguns dels camions singulars que hi hagué en aquells pobles, com un Berliet i un Hino. Sort n’hi havia que en Gonzalo Latorre, autèntica memòria viva dels transportistes i camions del pla de Lleida els rememorava i en feia l’inventari. I també hem tingut l’ocasió de conèixer al senyor Antoni Pomés acompanyat de la seva senyora, grans afeccionats i col·leccionistes de cotxes clàssics, els quals estan treballant en la gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc a La Panadella la primavera del proper any. O el senyor Fèlix Ricart, de Torres de Segre, que coneix bé la història del seu poble i el pes que el transport ha tingut. I del Club de Vehicles Històrics de Lleida, tots ells posseïdors de vehicles clàssics, el senyor l'Humbert Ros, de l'autoescola Ilerda, en Miquel Pera, l'Alfredo Camps i en Francesc Clotet.

Assistents a l'exposició de la història dels transportistes d'Alcarràs: 



 

La Rosa enfilada al camió Sava Berliet dels seus germans Claudi i Eduard:

La Rosa i en Claudi Herguido Fo, el senyor Miquel Serra Gòdia, alcalde de l'Ajuntament d'Alcarràs, la senyora Noèlia Díaz Charles, regidora de Patrimoni, l'Eduard Herguido Fo i un representant d'aquest bloc que ha col·laborat en la redacció de la biografia dels transportistes d'Alcarràs:

A dos quarts de dues del migdia, amb la mateixa puntualitat que ha començat l’acte, s’ha clos l’exposició. Els dos camions clàssics conduïts per l’Eduard i en Claudi Herguido han fet via cap al garatge d’Alcarràs.

Volem agrair a l’Ajuntament la iniciativa en organitzar una exposició sobre els transportistes d’Alcarràs, una matèria que com més va més interès suscita i que és la primera d’aquesta mena que té lloc a Catalunya.  Alguns assistents a la inauguració, veïns de pobles propers ubicats al Baix Segre, han manifestat el seu interès per secundar aquesta iniciativa i recuperar els transportistes locals que hi hagué, la major part dels quals,  malauradament, ja desapareguts. També cal agrair les fotografies de l'esdeveniment facilitades pels senyors Antoni Pomés i Tosquella, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, i la Montse del Val Coma.

Els camions amb què treballa Transports i Excavacions M. Herguido S.L. d'Alcarràs (Segrià).

En Claudi Herguido ens mostrà el passat dissabte la planta d'àrids que Transports i Excavacions Herguido S.L. té a Alcarràs. Fou la darrera activitat que férem en aquest municipi del Segrià.

Com ja hem exposat en articles anteriors, l'origen de l'empresa TRANSPORTS I EXCAVACIONS M. HERGUIDO S.L. es remunta a mitjan de la dècada de 1950, uns anys molt penosos, amb el transport que el senyor Mariano Herguido Abardia féu amb camions d'àrids i cereals. Amb la incorporació dels seus fills en el negoci familiar, l'empresa s'especialitzà en la producció i venda d'àrids i treballs d'obra civil.

L’any 1992 l'empresa familiar és transformà en una societat civil; i l’any 1998 es constituí una societat limitada de caràcter mercantil. Actualment té una plantilla de quinze treballadors fixes. El creixement continuat de l'empresa, reflectit en l'increment de la plantilla i la facturació, és cimenta en la qualitat dels serveis que presta i el tracte directe i personal amb els clients, tant particulars i empreses com administracions públiques i institucionals, i entitats urbanístiques col·laboradores.

Quant a la producció i venda d’àrids de tot tipus, la gamma cobreix des d'àrids bàsics per fer formigó fins als ornamentals per jardineria com terra per gespa o pedra rocalla. També disposen de cisternes d’asfalt i estenedores de grava per fer reg asfàltic en vials.

 

Especial interès és la inversió constant, amb recursos propis, en maquinària i vehicles. La maquinària més moderna que hi ha disponible al mercat juntament amb personal altament qualificat assegura uns treballs excel·lentment executats. El merescut prestigi i reputació adquirit per l'empresa li ha engrandit considerablement els nombre de clients. L'empresa, per descomptat, està en possessió de les normatives de qualitat i de ISO 9001:2008. 

També s'ha emprès una diversificació d'activitats en el sector de la construcció: venda de tota classe de materials de construcció, reciclatges resultants de la construcció i la producció i venda d'àrids. També fan serveis de transports per al sector de la construcció centrats en el transport de terres i àrids i serveis especials de maquinària fins a 45 Tn. Igualment es disposa d'un servei de lloguer de maquinària. 

 

Les principals activitats d'obra civil són treballs d'excavacions (soterranis, excavacions de rases per cimentacions, pas d’instal·lacions i canalitzacions, col·locació de murs i aplacats amb pedra d’escullera),  moviments de terres i enderrocs (desmunts i terraplenats, desbrossaments de terrenys i cunetes, explanacions, compactació i humectació, demolicions), pilotatges i perforacions (construcció de pous indis encamisats per cimentació, pous per recollida d’aigua amb una profunditat fins a dotze metres). També s'executen obres d'urbanització, piscines, arranjament de camins, etc.

Al centre de la planta hi havia una garbelladora fabricada per la casa anglesa Powescreen, muntada sobre un semiremolc, i itinerant:

La major part dels camions que té l'empresa són del fabricant alemany Man:

Una tractora Renault amb llur banyera:





Una tractora Man, un vehicle apreciat en el sector de les obres:

Part de la maquinària que té l'empresa, importada d'Alemanya, Anglaterra, Suècia, Estats Units i Japó:

Furgó usat de taller mòbil de l'empresa:

Acomiadats d'en Claudi Herguido, d'en Ricard Palomas, d'en Carlos Cerdà i d'en Jordi Ibars, marxarem per l'autovia A2 cap a Cervera a dinar. Encara teníem programada una darrera activitat a Torelló.

Trobada de Nadal a Alcarràs (Segrià): la visita a les instal·lacions del Taller Central (I) .

En Claudi Herguido proposà a uns quants afeccionats als camions i autocars clàssics que ens apleguéssim a Alcarràs, un poble de la comarca del Segrià on resideix, per a celebrar un dinar de Nadal. La idea fou ben acollida a desgrat de la data i el lloc proposats: just el dissabte anterior al dia de Nadal i de Sant Esteve, dues festes molt assenyalades en el calendari català, on les famílies anem de bòlit en llurs preparatius; quant al dia, és un dels més curts de l'any (les sis de tarda és ben fosc) posat en una de les èpoques de l'any en què la plana de Lleida té un clima més rúfol i pesat: una boira permanent que embolcalla la terra i impedeix la satisfacció que proporciona la llum solar a aquestes alçades de l'any que s'acaba i acomiadem: escalfa, revifa i reconforta; i el lloc escollit, en un extrem del país i a pocs quilòmetres de la ratlla amb l'Aragó, tampoc convidava gaire als afeccionats. Del cantó de Girona, havent excusat la seva absència, no n'ha vingut cap. Fet i fet, tenen més de cinc-cents quilòmetres.

Avui dissabte ens hem alçat aviat del llit. Hem recollit dos amics que també resideixen a Barcelona, en Xavier Castells i en Xavier Maraña, i plegats hem fet via cap a Alcarràs per la carretera nacional II. Una autovia lliure de peatge en el tram comprès entre Barcelona i Fraga. Una excepció a les vies de pagament que hi ha arreu del país.

A La Panadella, un port que els automòbils actuals dotats de motors d'una bona potència i eficàcia  superen amb absoluta naturalitat, a instàncies d'en Xavier Castells, ens hem aturat per retratar algun camió amb marquesina que transporta palla i farratges o vehicles de transports especials. No hi havia res. Només uns pocs cotxes aparcats i un silenci absolut trencat de tant en tant pel pas d'algun vehicle escadusser. Una imatge d'una infinita tristesa i desolació. L'agonia d'un indret emblemàtic de la ruta de Barcelona a Madrid. L'amic Xavier Maraña ha retratat al costat de la benzinera Repsol, a quarts de nou del matí, aquest autobús solitari de la casa Monbus carrossat a Saragossa:

Passat Mollerussa, en direcció a Lleida, ens hem trobat amb una boira espesa i empipadora. Hem reduït per precaució la velocitat del cotxe. Hi havia molt poca visibilitat. A dos quarts de deu, que era l'hora convinguda, hem arribat al restaurant Casa Miquel d'Alcarràs. Malgrat que l'edifici és una baluerna considerable d'un mal gust notori, patent, no es veia pas des de la carretera estant, a pocs metres de distància. Sort que en Xavier Castells, que per la seva professió de transportista coneix tots els bars i restaurants del país, ens ha indicat la seva posició exacte. A la recepció de l'establiment ens hem trobat drets en Toni Arimany i en Joan Vallcorba; i asseguts en una taula, esmorzant, el grup procedent de Reus, en Jordi Ramos i els senyors Sales, pare i fill. Una de les sorpreses de la trobada, no prevista pas en el programa d'activitats, ha estat que s'han desplaçat des de Reus amb un Citroen DS clàssic que la família Sales posseeix. A casa Miquel també han comparegut en Claudi Herguido, que feia d'amfitrió de la trobada, acompanyat d'en Josep Maria Sisó, un altre transportista d'Alcarràs. 

Ben esmorzats hem fet via cap al Taller Central d'Alcarràs, establiment especialitzat en xapa i pintura de vehicles que en Carlos Tomàs Roure, fill de Gimenells, fundà el 1982, l'any del gran aiguat. En Carlos Tomàs és un planxista de debò, que coneix bé el seu ofici, car de ben jovenet féu d'aprenent. Dins les instal·lacions del Taller Central hem copsat la feina de restauració de la cabina d'un Barreiros Super Azor dels senyors Herguido que està executant pacientment en Carlos. La cabina del Barreiros, comprat per en Claudi a les terres de l'Ebre, amb els demés elements que l'integren:

La simplicitat de la concepció d'aquesta cabina, projectada pel fabricant francès Berliet, manifestació d'un gran sentit comú, es palesa en la seva estructura: 

Les dues portes del Barreiros Super Azor:

Part posterior de la cabina del Barreiros Super Azor al costat del para-xocs i del capó del motor del Sava-Berliet adquirit per en Claudi i l'Eduard Herguido i que el Taller Central també ha restaurat:

Els dos parafangs del Sava Berliet i el capó del motor:



La calandra del Sava-Berliet pintada de color bordeus:




Les dues portes del Sava-Berliet, gairebé enllestides:



Instal·lacions del Taller Central d'Alcarràs, modernes, diàfanes i amples:

En Carlos, amb l'amabilitat i bonhomia que el defineix, ens ha mostrat dos altres vehicles que està restaurant: una furgoneta Citroen Dos Cavalls i un Seat 1200 Sport Bocanegra:

En Ricard Palomas, un gran especialista en automòbils, ens ha explicat que la fabricació d'aquesta carrosseria fou oferta al constructor alemany NSU, que produïa automòbils amb el motor posterior. NSU desestimà la proposta per la manca de viabilitat econòmica. I aleshores Seat, que patia una greu crisi econòmica, comprà la carrosseria que fou produïda a Terrassa sobre el xassís d'un Seat 127. No fou un vehicle gaire fiable, amb  problemes d'estabilitat. Avui dia té l'inconvenient greu que no es trobem pas recanvis.  

I aquest Seat 600, que el proper any farà cinquanta anys que fou matriculat, l'ha comprat en Carlos per restaurar-lo:

Fotografia del grup que ha visitat el Taller Central. De dreta a esquerra: en Jordi Ramos, en Joan Vallcorba, en Toni Arimany, en Carlos Tomas Roure, en Xavier Castells, en Josep Maria Sisó, en Josep Maria Pociello, en Claudi Herguido, en Ricard Palomas, en Xavier Maraña i els senyors Sales, fill i pare:

Un altre Seat 1200 Sport aparcat en el pati del Taller Central:

Instants abans de marxar del Taller Central cap a la següent activitat programada: la visita, enmig de la boira empipadora que s'aprecia en aquesta fotografia, al desballestament d'en Quimet, a Soses. A l'esquerra, el Citroen DS dels senyors Sales:

Continuarà.