La visita d'uns amics de Benicarló a Alcarràs (i II).

Un cop vistos els quatre camions clàssics objecte de preservació a càrrec dels germans Herguido, espai que cada dia que passa és més freqüentat pels afeccionats als camions clàssics com si fos un acte de peregrinatge devers un lloc sagrat practicat pels fidels d'una religió qualsevol, hem fet  via cap a la base que l’empresa Transports i Excavacions Herguido SL té als afores d’Alcarràs, envoltada de camps, on hi té tancats els camions i la maquinària amb la qual treballen cada dia. Allà, sota un sol inclement, hem visitat la moderna maquinària de l’empresa que periòdicament és renovada. Maquinària alemanya, sueca, nord-americana i japonesa. No hi ha res italià.

En Claudi Herguido ens ha fet una precisa, detallada i completa explicació de la maquinària dipositada a la base, el seu ús i els avantatges i inconvenients que presenta. Posats allà hem fotografiat els camions de l'empresa, del constructor alemany Man, i un Renault:

 

A la base hem fotografiat el grup que ahir va comparèixer a Alcarràs amb l’objectiu precís de gaudir dels quatre camions clàssics. De dreta a esquerra, en Claudi Herguido, en Jaime Ripollès, la Mari Carmen, la Maria Dolores, en José Vicente, en Carlos Cerdà, en Carlos Tomàs i en Pere Liu:

La última activitat programada ahir fou visitar el Taller Central d’Alcarràs, ubicat al polígon industrial El Tossalet Roig, l’espai on en Carlos Tomàs ha restaurat i tornat a la vida tres dels camions que tenen els senyors Herguido. Nau de grans dimensions que ocupa el Taller Central:

 

En Carlos Tomàs ens explicà la maquinària amb què treballa. Aprofitarem l'estada al taller per fotografiar alguns dels vehicles que està refent de planxa i pintura. El primer, aquest Seat 1200 Sport Bocanegra:

 

Un Citroen Dyane molt popular a les comarques de Lleida: 

Un Seat 600 D que comprà el senyor Tomàs fa uns anys el qual s'escau enguany els cinquanta anys que fou matriculat. També estarà a punt per participar a la trobada de La Panadella:

Alguns dels elements de la cabina del Barreiros Super Azor en curs de restauració:

En Carlos Tomàs, en José Vicente Lluch i en Carlos Cerdà. El senyor Tomàs podria escriure un llibre recollint les anècdotes que protagonitzà en el procés de restauració dels tres camions dels senyors Herguido:  

 

Acomiadats d'en Carlos Tomàs i dels amics de Benicarló, ens desplaçarem fins a la nau per recollir el cotxe. Allà hi havia encara, al pati, els dos camions exposats al sol com dos llangardaixos: 

 

Aprofitarem l'avinentesa per fer una darrer foto del grup aplegat a la nau. De dreta a esquerra, en Carlos Cerdà, en Claudi Herguido, en Ricard Palomas i la seua filla Anna, en Pere Liu i en Joan Gòdia Tarragó: 

També fou el moment de tancar el dos camions dins el garatge:

Els dos Barreiros Super Azor de la casa: 

A la una del migdia ens vàrem acomiadar dels amics d'Alcarràs. Amb en Pere Liu dinarem a Vic a les tres de la tarda, a can Pamplona. Ell havia de marxar a Girona per recollir la família i assistir a la cantada d’havaneres que es va celebrar ahir a la nit a Calella de Palafrugell. Fou un dia ben distret en bona companyia. Moltes gràcies als qui ho feren possible.

Trobada de Nadal a Alcarràs (Segrià): la visita a les instal·lacions del Taller Central (I) .

En Claudi Herguido proposà a uns quants afeccionats als camions i autocars clàssics que ens apleguéssim a Alcarràs, un poble de la comarca del Segrià on resideix, per a celebrar un dinar de Nadal. La idea fou ben acollida a desgrat de la data i el lloc proposats: just el dissabte anterior al dia de Nadal i de Sant Esteve, dues festes molt assenyalades en el calendari català, on les famílies anem de bòlit en llurs preparatius; quant al dia, és un dels més curts de l'any (les sis de tarda és ben fosc) posat en una de les èpoques de l'any en què la plana de Lleida té un clima més rúfol i pesat: una boira permanent que embolcalla la terra i impedeix la satisfacció que proporciona la llum solar a aquestes alçades de l'any que s'acaba i acomiadem: escalfa, revifa i reconforta; i el lloc escollit, en un extrem del país i a pocs quilòmetres de la ratlla amb l'Aragó, tampoc convidava gaire als afeccionats. Del cantó de Girona, havent excusat la seva absència, no n'ha vingut cap. Fet i fet, tenen més de cinc-cents quilòmetres.

Avui dissabte ens hem alçat aviat del llit. Hem recollit dos amics que també resideixen a Barcelona, en Xavier Castells i en Xavier Maraña, i plegats hem fet via cap a Alcarràs per la carretera nacional II. Una autovia lliure de peatge en el tram comprès entre Barcelona i Fraga. Una excepció a les vies de pagament que hi ha arreu del país.

A La Panadella, un port que els automòbils actuals dotats de motors d'una bona potència i eficàcia  superen amb absoluta naturalitat, a instàncies d'en Xavier Castells, ens hem aturat per retratar algun camió amb marquesina que transporta palla i farratges o vehicles de transports especials. No hi havia res. Només uns pocs cotxes aparcats i un silenci absolut trencat de tant en tant pel pas d'algun vehicle escadusser. Una imatge d'una infinita tristesa i desolació. L'agonia d'un indret emblemàtic de la ruta de Barcelona a Madrid. L'amic Xavier Maraña ha retratat al costat de la benzinera Repsol, a quarts de nou del matí, aquest autobús solitari de la casa Monbus carrossat a Saragossa:

Passat Mollerussa, en direcció a Lleida, ens hem trobat amb una boira espesa i empipadora. Hem reduït per precaució la velocitat del cotxe. Hi havia molt poca visibilitat. A dos quarts de deu, que era l'hora convinguda, hem arribat al restaurant Casa Miquel d'Alcarràs. Malgrat que l'edifici és una baluerna considerable d'un mal gust notori, patent, no es veia pas des de la carretera estant, a pocs metres de distància. Sort que en Xavier Castells, que per la seva professió de transportista coneix tots els bars i restaurants del país, ens ha indicat la seva posició exacte. A la recepció de l'establiment ens hem trobat drets en Toni Arimany i en Joan Vallcorba; i asseguts en una taula, esmorzant, el grup procedent de Reus, en Jordi Ramos i els senyors Sales, pare i fill. Una de les sorpreses de la trobada, no prevista pas en el programa d'activitats, ha estat que s'han desplaçat des de Reus amb un Citroen DS clàssic que la família Sales posseeix. A casa Miquel també han comparegut en Claudi Herguido, que feia d'amfitrió de la trobada, acompanyat d'en Josep Maria Sisó, un altre transportista d'Alcarràs. 

Ben esmorzats hem fet via cap al Taller Central d'Alcarràs, establiment especialitzat en xapa i pintura de vehicles que en Carlos Tomàs Roure, fill de Gimenells, fundà el 1982, l'any del gran aiguat. En Carlos Tomàs és un planxista de debò, que coneix bé el seu ofici, car de ben jovenet féu d'aprenent. Dins les instal·lacions del Taller Central hem copsat la feina de restauració de la cabina d'un Barreiros Super Azor dels senyors Herguido que està executant pacientment en Carlos. La cabina del Barreiros, comprat per en Claudi a les terres de l'Ebre, amb els demés elements que l'integren:

La simplicitat de la concepció d'aquesta cabina, projectada pel fabricant francès Berliet, manifestació d'un gran sentit comú, es palesa en la seva estructura: 

Les dues portes del Barreiros Super Azor:

Part posterior de la cabina del Barreiros Super Azor al costat del para-xocs i del capó del motor del Sava-Berliet adquirit per en Claudi i l'Eduard Herguido i que el Taller Central també ha restaurat:

Els dos parafangs del Sava Berliet i el capó del motor:



La calandra del Sava-Berliet pintada de color bordeus:




Les dues portes del Sava-Berliet, gairebé enllestides:



Instal·lacions del Taller Central d'Alcarràs, modernes, diàfanes i amples:

En Carlos, amb l'amabilitat i bonhomia que el defineix, ens ha mostrat dos altres vehicles que està restaurant: una furgoneta Citroen Dos Cavalls i un Seat 1200 Sport Bocanegra:

En Ricard Palomas, un gran especialista en automòbils, ens ha explicat que la fabricació d'aquesta carrosseria fou oferta al constructor alemany NSU, que produïa automòbils amb el motor posterior. NSU desestimà la proposta per la manca de viabilitat econòmica. I aleshores Seat, que patia una greu crisi econòmica, comprà la carrosseria que fou produïda a Terrassa sobre el xassís d'un Seat 127. No fou un vehicle gaire fiable, amb  problemes d'estabilitat. Avui dia té l'inconvenient greu que no es trobem pas recanvis.  

I aquest Seat 600, que el proper any farà cinquanta anys que fou matriculat, l'ha comprat en Carlos per restaurar-lo:

Fotografia del grup que ha visitat el Taller Central. De dreta a esquerra: en Jordi Ramos, en Joan Vallcorba, en Toni Arimany, en Carlos Tomas Roure, en Xavier Castells, en Josep Maria Sisó, en Josep Maria Pociello, en Claudi Herguido, en Ricard Palomas, en Xavier Maraña i els senyors Sales, fill i pare:

Un altre Seat 1200 Sport aparcat en el pati del Taller Central:

Instants abans de marxar del Taller Central cap a la següent activitat programada: la visita, enmig de la boira empipadora que s'aprecia en aquesta fotografia, al desballestament d'en Quimet, a Soses. A l'esquerra, el Citroen DS dels senyors Sales:

Continuarà.