El quadern blau d'en Josep Vert i Planas.

El darrer quadern que hem trobat a l'arxiu del senyor Josep Vert i Planas, amb tapes blaves, té un adhesiu amb el nom comercial de VERTMETAL. Possiblement que les fotografies recollides en aquests quaderns tingués per finalitat de mostrar als potencials clients algunes de les carrosseries fabricades aquells anys. Sens dubte, era una bona carta de presentació.

Aquest darrer quadern conté carrosseries amb estils ben diferents, per bé que amb una acusada preocupació estètica i qualitat, dos dels trets del treball d'en Josep Vert i Planas.

Dues fotografies d'una carrosseria de doble alçada construïda per l'empresa AUTOCARS ABC, de Barcelona:

Tres carrosseries amb unes línies agosarades i innovadores, de gran bellesa:











Una línia més clàssica, característica dels anys 1940 i 1950:

Una altre carrosseria fabricada per encàrrec de l'empresa AUTOCARS ABC, amb seu a Barcelona:

Un carrosseria construïda sobre un xassís Krupp, de tres eixos, ben curt. No hi havia gaire per escollir:

Una altre carrosseria per encàrrec d'una empresa de Madrid:



Varies carrosseries fabricades per a l'empresa Bernal, de Madrid:

L'Aclo de la companyia valenciana La Requenense SA:

Les darreres tres cròniques versen sobre els tres quaderns -gris, verd i blau- d'en Josep Vert i Planas que recullen fotografies d'algunes de les carrosseries que va construir. Mirant-ho amb perspectiva, va tenir molt de mèrit la seva feina de carrosser: va aprendre l'ofici de carreter treballant la fusta i malgrat la maltempsada de la guerra civil, no va defallir mai fins esdevenir un dels grans carrossers catalans des dels anys 1940 fins la dècada del 1970.

A la dècada del 1930, en Josep Vert havia demostrat ser un gran carrosser amb carrosseries d'una extraordinària bellesa i qualitat. Les carrosseries metàl·liques que es van començar a fabricar als anys 1950 seria l'ocasió per a consolidar-se definitivament.

Aquestes cròniques tan interessants s'han pogut publicar mercès a l'amabilitat de la família Vert, i als senyors Miquel Graells i Jordi Planas.

Autocars carrossats per en Josep Vert i Planas (II).

L'ensulsiada de la guerra civil del 1936-1939 i la postguerra van comportar una reorientació de l'activitat dels carrossers de camions i autocars. Calia recuperar l'escarransit i danyat parc mòbil d'aleshores.

Arran de la guerra civil van trinxar-se molts de vehicles. Els que s'havien conservat, estaven força malmesos. A més, el país s'havia empobrit fins a nivells impensables i la misèria s'escampava arreu. La fam i les malalties s'estenien com una plaga. Gairebé tots els intel·lectuals del país van haver d'exiliar-se. Més tot l'exili de ciutadans que combregaven amb la república o havien lluitat amb l'exèrcit republicà. Una tragèdia sense parió.

En quant a l'automoció, no hi havia diners per a peces, material, recanvis, pneumàtics ni carburant. L'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament del règim feixista del General Franco ho agreujava tot plegat més.

Per a superar aquell tràngol calia molt de treball, esforços i imaginació per a engiponar solucions. Els carrossers van haver de començar a refer les carrosseries dels pocs autocars conservats emprant els pocs materials que tenien a l'abast. Sort n'hi havia del contraban per a proveïr-se d'algunes peces imprescindibles.

Són els anys de la reconstrucció. Els pocs autocars eren reconstruïts diversos cops amb carrosseries diferents. Vells vehicles dels anys 1920 i 1930 són refets completament, de dalt a baix: els xassís, els eixos, el diferencial i el motor els hi són canviats els cops que calgui. Aquesta activitat durarà fins ben entrats els anys 1960.

Tampoc era cap solució d'importar vehicles estrangers. Els pocs que s'importaven eren amb quotes assignades molt limitades. Els vehicles importats es podien comptar amb els dits d'una mà. S'havia que pagar aranzels molts alts per a importar un vehicle perquè la dictadura franquista volia industrialitzar el país a cop de Decret a través de l'aïllament econòmic. L'autarquia en deien. Un fracàs absolut, no cal dir-ho.

En les fotografies d'aquesta sèrie d'articles dedicats a les carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas hi ha autocars amb matrícules prou antigues carrossats de nou. Era l'activitat principal dels carrossers. Allargaven els xassís dels vells autocars, els hi muntaven una carrosseria nova, els equipaven amb un motor Perkins i un diferencial Timken, i a rodar altre cop. Ras i curt, era una qüestió purament de supervivència.

Espigolant aquest arxiu fotogràfic, publiquem algunes de les carrosseries que va construir en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí als decennis del 1940 i 1950. Un autocar, segurament de procedència nordamericana, amb grans vidres i una carrosseria de dos colors, molt de moda aleshores:

Un altre carrosseria muntada sobre un xassís d'un Bedford:

Un autocar, de l'empresa AUTOLINEAS ALSINA SA, que cobria la línia regular de Conca a Valverde:

Un autocar Mercedes Benz de l'empresa Bernal de Madrid:







Un imponent autocar Man carrossat per en Josep Vert, també de l'empresa madrilenya Bernal:









Un altre autocar amb una carrosseria pròpia d'aquells anys:

Un autocar de l'empresa LA HISPANO LLACUNENSE SA, de Sant Sadurní d'Anoia, que cobria la línia regular de Sant Sadurní a Barcelona. Avui dia aquesta empresa forma part de HILLSA:

Continuarà.