CATÀLEGS AUTOBUSOS NAZAR INTERURBANS del Sr Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà (Girona)

Aquests darrers anys hi ha hagut una gran difusió de catàlegs i material divers d'empreses fabricants de camions, especialment de Pegaso, la gran marca amb la qual s'identifiquen els amants de camions clàssics per diverses causes prou conegudes.

En aquest bloc procurem, tanmateix, fer-nos ressò d'altres empreses fabricants de camions, autocars i furgonetes menys conegudes però alhora prou interessants, com és el cas de NAZAR.

La casualitat m'ha permès de conèixer al Sr. Àngel Vilar, de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, de La Bisbal d'Empordà (Girona), qui conserva encara uns catàleg del bonic autocar NAZAR interurbà de 35 i 40 places, el disseny del qual és dels més bufons i espectaculars dels autocars fabricats a l'Estat espanyol.



Les característiques tècniques d'aquest Nazar de 35 places:



Com a curiositat d'aquest catàleg, cal destacar el preu de venda al públic: 617.000 pessetes la versió normal i 677.000 pessetes la versió de luxe. També és interessant saber que el concessionari NAZAR a les comarques gironines, era al carrer Lorenzana número 45 de la ciutat de Girona.

El segon catàleg correspon al mateix model d'autocar Nazar interurbà de 40 places, amb llurs característiques tècniques:






El preu de venda d'aquest vehicle l'any 1964 era de 763.000 la versió normal, i 823.000 pessetes la versió de luxe, una quantitat molt important aleshores i que obligava a grans esforços econòmics del comprador, atès que els mitjans de finançament no eren tant populars ni tant presents com avui dia.

Aquest autocar Nazar era conegut com a "Ocell Blau", amb unes formes molt arrodonides al frontal i darrera, la presència d'un radiador molt reixat i cromat, i uns acabats molt luxosos per a començaments de la dècada de 1960.

El disseny era obra del màxim accionista de Nazar, el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el qual acusa els trets estètics definidors dels autocars italians de la dècada de 1950 i començaments de 1960: formes molt arrodonides, grans superfícies vidriades i acabats recarregats.

Aquest model estigué en fabricació des de l'any 1961 fins a l'any 1964, que es substituït per l'autocar GRAN NAZAR, de disseny molt més modern i línies quadrades. S'oferia amb motor Perkins Hispania, el qual era una mica just atenent al pes d'aquest vehicle i a les carreteres costerudes que hi havia a Catalunya aleshores.

Atenent a l'absència de documentació sobre NAZAR a internet, crec que aquests catàlegs tenen un gran interès i valor per als afeccionats a l'automoció, ja que permet començar a esmenar una situació anòmala i injusta com és l'oblit que ha patit NAZAR durant molts anys.

Des d'aquest blog volem agrair les atencions dispensades pels senyors Àngel i Anna Vilar, per l'encert en preservar aquesta documentació i poder-la oferir desinteressadament als cada cops més nombrosos afeccionats als vehicles NAZAR.

Inventari de camions i furgonetes NAZAR cabina B conservats a Catalunya

Seguint amb l'inventari dels models comercialitzats per la marca saragossana NAZAR, fem esment de la cabina B fabricada des de l'any 1963 fins a l'any 1966, quan l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA, controlada per la Caja de Ahorros de Aragon, fou venuda a Barreiros.

Aquesta cabina comprenia camions i furgonetes, amb un disseny força modern per a l'època, en el qual hi predominava un gran radiador central. També es remarcable el vidre panoràmic i les formes de les cabines més rectes que no pas la cabina A, comercialitzada des de l'any 1960 fins l'any 1963, l'estètica de la qual recordava més el Pegaso Comet. En quant als motors, eren equipats amb Perkins Hispania.

Com ja s'ha expressat en cròniques anteriors, les unitats que es conserven es trobem bàsicament a les comarques gironines.

El primer Nazar que vaig veure fou aquesta unitat, un Nazar cabina B de 5 tones i mitja, fotografiat a Tordera i desballestat un any després. La personalitat i encert d'aquest disseny crec que és incontrovertible:



El segon Nazar que encara es conserva es troba al municipi de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà, dedicat a menjadora de cavalls. Aquest vehicle compartia molts elements mecànics amb els camions Avia, com el motor, transmissió, llantes, etc:



En aquesta mateixa finca hi ha un altre furgoneta Nazar dedicada al transport de cavalls, la darrera ITV de la qual és de l'any 1993:



Finalment, en aquesta finca també ens trobem amb una cabina de camió Nazar destinada a llenyer:



Al municipi de Vila-Sana, a la comarca del Pla d'Urgell, es conserva un furgó Nazar reconvertit en remolc agrícola, amb matrícula L-37.224.

Aquest vehicle fou descobert el 1 de març de l'any 2008 seguint les indicacions d'en Xavier Argelich; per les investigacions d'en Ricard Palomas, aquest furgó fou comprat a la Fira de Mostres de Saragossa de l'any 1965 per part de l'empresa PATATES PIFARRÉ de la ciutat de Lleida.

En la Fira de Mostres de Saragossa del 1965, un productor d'olis de la comarca de Les Garrigues també va adquirir un altra furgó Nazar com aquesta unitat.



Aquest vehicle estava equipat amb un motor Perkins Hispania i fou desballestat a Can Padrós, de la ciutat de Lleida, l'any 1980, reconvertint-lo en el seu ús actual, fet que n'ha permès llur conservació fins avui dia. Com a curiositat cal destacar que el vidre davanter ja era partit quan es va comprar, opció no oferta en els catàlegs i fotografies d'època que es conserven d'aquestes furgonetes. El problema principal d'aquesta furgoneta era la poca potència del motor; a les pujades i carregada, calia circular en primera.

També sabem que a Argentona un pagès va tenir un camionet Nazar donat de baixa l'any 1984, i que romangué força anys a un desballestament de Mataró.

També hi ha constància que l'empresa TRANSPORTS VALL, de Santpedor, a la comarca del Bages també van tenir un camió Nazar cabina de 5 tones i mitja, el qual fou desballestat a mitjans de la dècada de 1970 a Manresa.

Si bé atès el temps transcorregut és poc probable que apareguin més camions i furgonetes cabina B a Catalunya, tant de bo que apareguin fotografies d'època que ens permetin continuar la recerca dels vehicles que circularen per Catalunya durant aquells anys.

MIQUEL GARDELL SA: l'empresa de moviments de terra i excavacions del Ripollès

MIQUEL GARDELL SA és una empresa d'àrids, obres i serveis, moviments de terra i excavacions, de Llanars, petit poble de la Vall de Camprodon, a la comarca del Ripollès.

Al Ripollès hi havia hagut dos conegudes empreses d'àrids i treballs d'obra pública. Per una banda ÀRIDS FRANQUESA, propietat del senyor Lluís Franquesa, contractista d'obres públiques que tenia la gravera a la carretera C-26 que enllaça Ripoll amb les Lloses, prop del trencant amb la C-17. Aquesta empresa havia tingut alguns Pegaso 3060 bolquets.

L'altre empresa era ÀRIDS I TRANSPORTS RAMON PUJALS, amb una gravera a la conca del riu Merdàs, prop de Campdevànol. Aquesta empresa també havia treballat amb camions Pegaso i s'havia dedicat a l'execució d'obra pública.

Actualment, una de les empreses ripolleses més importants dedicada als àrids i als treballs d'obra pública és MIQUEL GARDELL SA, de Llanars, la qual realitza treballs d'obra pública per a municipis del Ripollès i, alhora, ofereix als a promotors particulars l'execució d'excavacions, buidatge de solars i enretirada de runa.

Per a l'execució d'aquestes tasques MIQUEL GARDELL SA disposa d'una flota de camions bolquets de tres eixos, principalment IVECO i SCANIA; també disposa d'algun IVECO de menys tonatge per al transport de contenidors de runa.

Camió Iveco bolquet fotografiat a l'aparcament de Can Guetes de Ripoll:

Camió Scania equipat amb una grua, fotografiat a Sant Joan de les Abadesses:

Un altre Iveco de tres eixos, amb bolquet, fotografiat a Sant Joan de les Abadesses:

El mateix camió Scania fotografiat amb la caixa muntada:

Un Iveco bolquet fotografiat a Camprodon, amb matrícula de VEHICLE ESPECIAL, la qual permet legalment més capacitat de càrrega:

Un Iveco portacontenidors fotografiat a Sant Joan de les Abadesses:

Per al transport de les excavadores, aquesta empresa disposa d'unes góndoles que enganxa a aquests camions de vius colors blaugranes: casualitat o mostra de l'entusiasme del seu propietari pel Barça?

Si bé els temps actuals no són gaire bons, la dimensió i tamany d'aquesta empresa, la versalitat dels seus vehicles, la seva experiència i el prestigi acumulats, constitueixen la millor garantia per a superar aquests moments de crisi i incertesa.

AIGUA DE RIBES

A Ribes de Freser, municipi de la comarca del Ripollès, ens trobem amb els camions que diàriament transporten aigua embotellada des de la planta d'embotellament d'AIGUA DE RIBES que FONTAGA SA té al costat de la carretera C-17, prop del balneari Montagut, fins a Barcelona i les ciutats que l'envolten.

Aquests camions es desplacen cada dia des de Ribes de Freser carregats d'aigua i tornen buits per la carretera C-17, antiga carretera N-152, la qual solament té 4 carrils -dos en cada sentit- des de Barcelona fins al municipi d'Orís; ara tot just s'han iniciat les obres per a llur desdoblament fins a Ripoll, una antiga i desatesa reclamació dels ripollesos, ben justificada i legítima per altra banda.

L'execució de l'eix del Llobregat a mitjans de la dècada de 1980 i la construcció del Túnel del Cadí que va connectar La Cerdanya amb Barcelona a través de Manresa i Berga, va isolar la comarca del Ripollès dels grans eixos de carreteres executats aquests darrers anys: l'eix transversal, l'eix pirinenc que arriba fins a Olot o, més recentment, el túnel de Bracons, el qual arriba tard i limitat per a atendre el trànsit que hi ha entre dos comarques molt dinàmiques com són La Garrotxa i Osona, veritables motors econòmics de Catalunya, han palesat les males carreteres que comuniquen el Ripollès amb les comarques veïnes.

Tant de bo que el desdoblament de la C-17 permeti millorar les comunicació per carretera del Ripollès amb la comarca d'Osona, esdevenint alhora un estímul per a construir el túnel de Toses amb una connexió ràpida amb La Cerdanya, i una carretera directa amb Olot i Berga, esmorteint la lenta decadència industrial i demogràfica d'aquesta comarca batejada com el bressol de Catalunya.

Avui dia, la flota de camions d'AIGUA DE RIBES és integrada per diversos conductors autònoms de la comarca del Ripollès que són alhora els propietaris dels seus propis vehicles. La presència de cada cop més autònoms és un dels trets definidors del transport avui dia. Grans empreses de distribució, tant de transports urgents -SEUR o, MRW- com de grans cadenes alimentàries -Cooperativa de Guissona, Bon Preu o Eroski- disposen d'empreses externes formades per autònoms que treballen per aquestes empreses.

Per a il·lustrar aquest article, us oferim un recull de fotografies de diversos camions que treballen per FONTAGA SA. En primer lloc, un Iveco Stralis fotografiat a Campdevànol, camió de disseny molt afortunat com és característic d'un vehicle italià.



Una tractora Scania amb el seu remolc, la qual permet una gran capacitat de càrrega:




Una altra tractora Volvo FL10, amb una cabina dissenyada i concebuda per al transport urbà i interurbà:




Pegaso Tecno rígid de 4 eixos, fotografiat a Ripoll; un dels millors camions fabricats per ENASA i, alhora, un vehicle molt adient per a aquesta mena de transports:

Una altra tractora Scania amb remolc aparcada davant de l'empresa:

Tractora DAF fotografiada a Ripoll, la qual també treballa per a FONTAGA SA:

Un camió Volvo FH-12, de tres eixos rígid, configuració molt adient per a circular pel tram de la C-17 que discorre per la comarca del Ripollès, amb molt revolts, i nevades i glaçades a l'hivern.

Una moderna tractora Scania aparcada just al davant de la planta embotelladora d'AIGUA DE RIBES.

Una altra tractora FL10 d'aquesta empresa del Ripollès:

Un Iveco de 3 eixos fotografiat a Ripoll:

Si bé la comarca del Ripollès des de començaments de la dècada de 1970 ha experimentat una gran crisi industrial pel tancament progressiu de les empreses dedicades al tèxtil i la metal·lúrgia, les millores de les carreteres d'accés, la diversificació econòmica orientada vers el turisme i noves activitats productives més especialitzades com l'alimentària o fabricació de plàstics, permeten albirar esperances de redreçament d'aquest ensopiment, del qual aquesta empresa n'és un bon exemple.

El Leyland Comet de la família Capdevila de Ripoll (Girona)

La dècada dels anys cinquanta a Catalunya era trista, grisa i pobra, com correspon a un país ensorrat per la dissort de la guerra civil de 1936-1939, i que encara no havia experimentat la revifalla de començaments de la dècada de 1960 gràcies al canvi d'orientació econòmica i l'abandonament de la política d'aïllament i ferotge intervencionisme i planificació de l'Estat.

El parc mòbil de l'època hi predominava camions procedents de la guerra civil, refets completament, de les subhastes de l'exèrcit i alguns Pegaso i Ebro de fabricació nacional, la qualitat dels quals era força justa ja que totes les peces era de procedència nacional, i ni la tècnica productiva ni la matèria prima era la més adient.

Un problema afegit a l'Estat espanyol era el de les quotes d'importació de vehicles estrangers, atès que la preocupació bàsica i única de l'Estat espanyol era garantir la continuïtat de les empreses espanyoles fabricants de camions, malgrat que el preu de venda, la qualitat del vehicle i el cost de manteniment esdevingués un autèntic neguit per al seu propietari. Endemés, aquests camions estrangers eren gravats amb uns alts aranzels d'importació que en desincentivava la seva adquisició pels transportistes petits i empreses familiars. Finalment, cal tenir en compte l'absència de divises de l'Estat espanyol per a adquirir matèries primes com petroli i productes estrangers, entre els quals, els camions.

Tanmateix, al llarg dels anys cinquanta es van important alguns vehicles estrangers, bàsicament europeus, i fins i tot alguns camions de la marca nipona HINO. Entre els camions més valorats pels transportistes als anys 1950 hi havia els Leyland, la gran marca europea de camions que va desaparèixer a començaments dels anys 1980, després d'una llarga decadència.

Els Leylands que foren importats durant els anys 1950, van ser adquirits principalment per productors de taronges del País Valencià, els quals eren usats per a exportar aquest preuat cítric als mercats europeus. Per la informació recollida, sembla que aquests Leylands eren importats a canvi de taronges, motiu pel qual foren majorment adquirits per valencians. Aquesta explicació que pot sobtar avui dia, es força factible si es té en compte la manca de divises de l'Estat espanyol per a adquirir productes bàsics de l'exterior, fet que obligava a solucions imaginatives.

El Leyland que il·lustra aquesta crònica, pertany a la família Capdevila, de Ripoll, els quals tingueren als anys 1950 un altre Leyland Comet amb el qual transportaven diàriament fruita i verdura fresca des de Barcelona fins a Ripoll, per a distribuïr-la entre els comerciants minoristes d'aquesta vila. Aquest Leyland té dos dels trets que hem esmentat: és matriculat a Madrid, matriculació forçosa dels vehicles importats, i pertanyia a un transportista de Castelló.



El Leyland Comet estava equipat amb un motor de 90 cv, potència que era una mica justa per a les necessitats dels transportistes del país, els quals sobrecarregaven els vehicles i havien de circular sovint per carreteres muntanyoses amb pendents acusades.

El Pegaso Comet també seria equipat inicialment amb aquest motor, si bé la seva potència s'augmentaria fins a arribar als 125 cavalls. Cal emfatitzar que a la dècada de 1950 Leyland era sinònim de qualitat, elegància i prestigi entre els transportistes.

Aquest Leyland manté llur bellesa i encertat disseny després de més de cinquanta anys d'haver-se comercialitzat. Resulta curiós que encara conservi una mica de morro quan les cabines europees més modernes eren planes per davant. En aquest sentit, els anglesos sempre van tenir uns dissenys clàssics i particulars front a les concepcions estètiques més modernes de la resta de camions continentals.



L'interior d'aquest vehicle també és remarcable. Els acabats són d'una gran bellesa i qualitat, en consonància amb el gust anglès pel refinament, el detallisme, la comoditat i el luxe.



Fotografia del tablier d'aquest Leyland Comet que constitueix tot un exemple de bon gust i sofisticació per a l'època. Cal recalcar que era costum a l'època que alguns vehicles tinguessin el tablier al mig per facilitar la instal·lació del volant segons el mercat al qual anaven destinats. Els Land Rover també el tenien al mig, i fins i tot els primers Pegaso Comet heretaren aquest tret de procedència anglesa.

El creixent interès pels camions clàssics està permeten de trobar Leyland Comet conservats per llurs propietaris, conscient que tenien un gran camió. Esperem que aquest Leyland sigui acuradament restaurat atès que el seu bon estat de conservació ho justifica amb escreix.

AUTOCARS SALVIA de Vila-Sana (Lleida)

Autocars SALVIA del municipi de Vila-Sana, a la comarca del Pla d''Urgell, és una empresa familiar fundada l'any 1924 i que cobreix tant de línies regulars de la qual n'és titular com de serveis discrecionals.

Les comarques que integren el Pla de Lleida han experimentat un fort creixement econòmic les darreres dècades impulsades per tres circumstàncies bàsiques: l'empenta i la iniciativa dels seva gent; trobar-se propera a la Nacional II, carretera que enllaça Madrid-Saragossa-Barcelona-Girona amb la resta de països europeus, i que ha esdevingut un eix sobre el qual s'han implantat empreses que han aportat un gran dinamisme econòmic a ciutats com Cervera, Tàrrega o Lleida capital; i finalment la construcció de canals d'aigua que va permetre la transformació de conreus de secà en camps de regadiu plantats principalment de fruiters, activitat que alhora ha impulsat la creació d'empreses envasadores i fabricants de sucs i cooperatives agràries prou importants.

El pla de Lleida és una gran plana que inclou diverses comarques de la província de Lleida i que trenca l'orografia muntanyosa i irregular de Catalunya. Aquesta circumstància física ha afavorit la mobilitat i comunicació dels pobles que la integren. Aquest fet juntament amb l'important dinamisme econòmic diversificat d'aquestes comarques explica que AUTOCARS SALVIA disposés des de l'any 1924 de la línia regular entre Vila-Sana i Lleida.

Un dels moments més difícils d'aquesta empresa fou els anys de la guerra civil i la represa als anys 1940, amb les dificultats de tot ordre que calgué superar: els vehicles requisats per anar al front i destrossats per la guerra; la lenta arrencada l'any 1939 amb el malmès parc automobilística i l'escassedat de tota mena que es patia, des de el racionament de carburant fins a la manca de peces que obligava a improvisar solucions impensables avui dia. Aquesta època de penúries i privacions s'allarga fins a començaments dels anys 1960. Possiblement el Pegaso Comet de l'any 1963 que aquesta empresa conserva, simbolitza el redreçament de l'empresa i la millora general que va experimentar el país.

Des del Pegaso Comet fins ara, AUTOCARS SALVIA ha tingut diversos vehicles com un bonic autocar Barreiros carrossat per Vanholl i que fou desballestat l'any 2004. També hi hagué un autocar Renault de gran rendiment i fiabilitat.

La joia d'AUTOCARS SALVIA és aquest bufó autocar Pegaso Comet carrossat per l'empresa HUGAS, de Badalona, el qual entrà en servei l'any 1963 i fou retirat del servei el desembre del 1985. Cal destacar el modern i encertat disseny d'aquesta carrosseria, la qual respectava els trets distintius del Pegaso Comet, així com la qualitat d'acabats. L'estat de conservació d'aquest Pegaso és excel·lent, degut a la professionalitat dels xòfers que l'han conduit. Actualment és un vehicle preservat i molt valorat pels afeccionats, que fins i tot ha rebut ofertes per a participar en el rodatge d'alguna pel·lícula.



Part del darrera del autocar Pegaso amb el vidre partit tan característic de les carrosseries de la dècada de 1960.

Un altre dels vehicles que formen part actualment de la flota d'AUTOCARS SALVIA és aquest modern autocar Scania carrossat per Noge, d'Arbúcies (Girona). Autocars Salvia sempre ha confiat en carrossers catalans per als seus vehicles, la qualitat i disseny dels quals es reconeguda internacionalment, talment com s'acredita amb el nombre d'unitats carrossades anyalment, una part significativa de la qual s'exporta.

També és remarcable aquest bonic autocar Pegaso carrossat per Vanholl, a Saragossa; aquest vehicle fou matriculat l'any 1980 i retirat del servei fa uns 7 anys aproximadament. El seu estat de conservació és també excel·lent.

Una de les darreres adquisicions d'AUTOCARS SALVIA: un modern Volvo carrossat per Beulas, un carrosser de dissenys clàssics i qualitat acreditada. Cal destacar la netedat i pulcritud d'aquests vehicles per a oferir un servei de qualitat als clients, mitjançant un programa de neteja constant.

Si bé és indubtable que les noves exigències administratives i econòmiques impulsen la concertació d'empreses de transport de viatgers per carretera, la qualitat del servei que ofereixen les empreses familiars és una garantia per a que puguin continuar la seva activitat, talment com es posa de manifest amb aquesta empresa lleidatana.

Vull agrair les atencions i amabilitat que ens van dispensar els propietaris d'AUTOCARS SALVIA així com els amics del fòrum Pegasoesmicamion per a invitar-me a visitar les instal·lacions d'aquesta empresa.

Camions Nazar cabina C a Girona

En dos articles anteriors s'ha exposat tant la història de l'empresa Nazar, de Saragossa, com els diferents models de camions que va fabricar en els 8 anys justos d'activitat industrial, abans de ser engolida per Barreiros.

Després de més de 15 anys seguint la petja d'aquesta empresa i de les unitats que van ser venudes i matricules a Catalunya, he de reconèixer que els resultats han estat magres i desiguals. El temps transcorregut, les poques unitats venudes, la desaparició d'alguns dels seus propietaris i la minsa qualitat i prestigi de la marca NAZAR, a diferència per exemple de Pegaso, ha provocat que se n'hagi perdut la pista i força documentació com fotografies i altres dades d'interès.

Tanmateix, després d'aquest període investigant sobre els Nazars a Catalunya, hi ha un fet que em sobta prou: mentre que hi ha certa documentació de Nazars venuts a les comarques de Girona, per contra, hi ha molt poques dades de Nazar venuts a Barcelona, Lleida i Tarragona. Les causes poden ser diverses: que Nazar gaudís d'una bona acollida entre els transportistes gironins -el cap de mecànics de Nazar a Girona era el Sr. Pere Liu i Vila, un gran professional-, o per haver tingut la sort de contactar amb el propi Sr Liu i amb en Miquel Patinyo, un altre gran afeccionat als camions, que m'ha permès per la informació que m'han facilitat, d'anar descobrint alguns vehicles que encara es conserven o fotografies de vehicles ja desapareguts.

En canvi, pràcticament no disposo d'informació de Nazar referida ni a Barcelona, ni a Lleida, ni menys encara, a Tarragona. En relació a Barcelona, em consta que el representant oficial era el concessionari MOTORSOL, i que TRANSPORTS HOMS van tenir un camió de 7 tones; també em consta que l'empresa d'autocars AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà) va tenir un autocar dedicat al transport dels treballadors de les mines de carbó; i poca cosa més. De Tarragona, no disposo de cap dada: ni el representant ni de cap vehicle matriculat. De Lleida, la casualitat va permetre descobrir una petita furgoneta al poble de Vila-Sana i poc res més.

Aquest absència d'informació no és aplicable a Girona: el material que hi ha és força important, més encara si se'l compara amb les altres províncies. Em consta gràcies a en Miquel Patinyo que TRANSPORTS BARNADAS de Girona ciutat van tenir dos camions Nazar; encara es conserva un Nazar cabina A a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà); hi ha dos camions Nazar cabina B a Matajudaica; per la informació d'en Pere Liu, TRANSPORTS RAMONET de Puigcerdà va tenir dos camions Nazar, i un altre transportista de Caldes de Malavella un parell més.

Les fotografies que il·lustren aquest article corresponen al Nazar cabina C, comercialitzat l'any 1965, quan l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, era sota el control de la CAJA DE AHORROS DE ARAGÓN (avui dia Ibercaja), i aquesta entitat cercava un comprador per a Nazar.

El Nazar cabina C correspon el darrer model comercialitzat per Nazar abans de llur venda l'any 1966; estava equipat amb un motor Perkins Hispania, i compartia molts elements mecànics amb els camions Avia. Per la informació recopilada, cal destacar el bon record dels seus propietaris per la fiabilitat i capacitat de càrrega, fet que palesa la gran qualitat assolida pels darrers models Nazar fabricats, en contrast amb els primers models.

Hi ha constància que a Novelda (Alacant) resta en actiu un Nazar cabina C dedicat a la recollida de ferralla, possiblement el darrer Nazar en actiu a tot l'Estat espanyol; també hi havia hagut un furgó Nazar tancat a Galícia, dedicat al comerç ambulant fotografiat l'any 1995.

Aquestes tres models reproduïts són camions venuts i matriculats a Girona. No hi ha constància d'altres unitats de la cabina C matriculades a les altres tres províncies. Aquest primer Nazar equipat amb una caixa de fusta fabricada a València, va prestar servei en una farina de Celrà (Girona) i es conserva a Foixà.



Aquesta fotografia és d'un Nazar dedicat a la venda ambulant d'un comerciant de Ripoll (Girona)

Aquest tercer Nazar equipat amb un bolquet, pertany a un constructor de Sant Gregori, el qual fou comprat de nou per un altre constructor de Palafrugell (Baix Empordà)

Des d'ací volem demanar la col·laboració dels afeccionats i dels interessats en el transport per carretera a Catalunya per a que ens facin arribar dades i fotografies de transportistes, empreses i vehicles per a confegir un inventari des dels orígens fins als nostres dies.

Moltes gràcies per endavant.