El camió Pegaso 1083 i la tractora Pegaso 2082 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (XI).

El número 21 va ser un Pegaso 1083 amb una caixa de polièster i vela per a transports generals. Aquest camió va substituir el primer Sava-Berliet. Tenia una configuració de tres eixos, els dos davanters, direccionals. Li va correspondre la matrícula GI-8999-I. Aquest Pegaso amb la placa verda provisional:

El Pegaso 1083 fotografiat al costat del Barreiros Saeta que muntava la grua Pesci a la part posterior:

Aquest Pegaso 1083 va ser retirat del servei i donat de baixa l'any 1992 per vell. Va romandre uns quants anys al pati exterior de l'empresa amb la tractora Pegaso 2080.

El número 22 va ser un Pegaso tractora 2082, de 352 cavalls de potència, amb matrícula GI-7534-D. D'aquest model, en van córrer molts pocs per les comarques gironines. Aquesta tractora va comprar-la ja usada a en Mercader, un comerciant de granes de Torroella de Montgrí. Mecànicament no van ser gaire encertats i aviat van esvair-se les expectatives dipositades en aquest model. Va ser venuda l'any 1983 i canviada per un altre camió. Fotografia d'aquesta tractora abonyegada per causa d'un batzac: 

Dues fotografies de la nau de l'empresa amb els camions Pegaso tancats dins:





La cabina d'un dels Pegasos dins la nau de l'empresa:

A la dècada dels anys 1980, el senyor Vilar va continuar confiant en els camions Pegaso per renovar la seva flota de l'empresa. Van prendre el relleu les mítiques tractores Pegaso 1231 i 1234, de molt bon record entre els transportistes.

La tractora Pegaso 2080, un camió Barreiros de quatre eixos i el camió Avia de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (X).

A la primera meitat dels anys 1970, l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA va ampliar la flota amb la compra de camions Pegaso al concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA. Malgrat que els estralls de la crisi del petroli es començaven a percebre, encara es treballava prou bé. 

El primer camió va ser una tractora Pegaso 2080, amb la matrícula GI-8233-E. Li va correspondre el número 18 i en aquesta fotografia és retratada amb la placa verda provisional i un semiremolc:

Aquesta tractora va cobrir tota mena de serveis i transports. Ací amb el semiremolc ben estibat de caixes de cerveses per atendre la demanda que es registrava a l'estiu als pobles d'estiueig de la Costa Brava:

La tractora Pegaso aparcada al costat de la primitiva nau, que amb els anys va ser ampliada, a la carretera de Calonge 7 de La Bisbal d'Empordà:

Prestant un servei de transport especial de maquinària usada d'una fàbrica:

Aquesta tractora va ser donada de baixa l'any 1990 per vella. Va estar-se una colla d'anys al pati exterior de l'empresa.

El número 19 va ser un camió Barreiros bolquet de quatre eixos, comprat de segona mà a en Joan Puig, un cosí del senyor Àngel Vilar. No el va tenir gaire temps car el va vendre l'any 1977. No hi ha cap fotografia d'aquest camió.

El número 20 va ser un camionet Avia amb matrícula GI-9661-G. Es va retirar l'any 1991 per vell. Dues fotografies d'aquest camionet Avia damunt d'un semiremolc:

En la propera crònica abordarem dos altres camions Pegaso: un 1083, de tres eixos, i una escadussera tractora Pegaso 2082, de 352 cavalls de potència.

Més fotografies de la primera grua mòbil de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: la Bucyrus Erie (IX).

Continuem exposant les fotografies que conserva el senyor Àngel Vilar d'algunes obres i intervencions que va treballar-hi l'auto-grua Bucyris Erie, i que va suposar un salt qualitatiu dels serveis de grua que oferia l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA. Aquesta grua mòbil podia cobrir unes obres de més envergadura que no pas la grua Pesci muntada damunt del Barreiros Saeta.

Instal·lació d'unes sitges en un granja:





Treballs per la construcció:

La grua mòbil Bucyrus Erie damunt d'una góndola Trabosa que arrossegava una tractora Pegaso 1234:

 



 

Estat actiual d'aquesta auto-grua, dipositada al pati de la nau de l'empresa, a la carretera de Calonge 7 de La Bisbal d'Empordà:

 











Continuarà. 

El vehicle número 11 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: un Pegaso 1095DR (V).

El vehicle número 11 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA va ser un Pegaso 1095DR, estrenat per compra al concessionari oficial de les comarques gironines, Auto Remolcs Girona, i que muntava una caixa per transports generals. Aquest va ser el primer Pegaso de la casa. El resultat que va oferir aquest camió, excel·lent, van determinar la compra de més camions Pegaso. 

Com la resta de camions de l'empresa, el Pegaso 1095DR va ser destinat als transports generals, principalment recaderia, ceràmica i material de construcció. La Bisbal d'Empordà tenia una important i acreditada indústria de ceràmica els productes de la qual gaudien de gran requesta arreu de l'estat espanyol. Nombrosos camions transportaven diàriament els productes ceràmics bisbalencs per totes les províncies espanyoles. El Pegaso amb llur matrícula definitiva: GI-81808:

El Pegaso amb una vela que cobreix la caixa:

El Pegaso una mica abonyegat per causa d'un petit accident, aparcat al costat de la nau de l'empresa, a la carretera de Calonge 7 de La Bisbal d'Empordà. Al seu costat, la cabina del primer Sava-Berliet; i al fons, la cabina B d'un camió Nazar, accidentada, damunt d'un bolquet:

El Pegaso 1095DR va ser reparat i va continuar un temps més en actiu. Tanmateix l'any 1973 va patir un greu accident que va destrossar completament la cabina i va haver de ser donat de baixa. Sort n'hi va haver que el conductor, ràpid i àgil, va poder saltar a temps de la cabina sense haver de lamentar desgràcies personals. El Pegaso 1095DR accidentat:

El proper article versarà sobre un altre Sava-Berliet que va tenir aquesta empresa bisbalenca.

Detalls de les carrosseries i interiors dels autocars construïts pels Tallers Vert de Torroella de Montgrí.

L'interès per la fotografia d'en Josep Vert va dur-lo a fotografiar les carrosseries d'autocars i autobusos que construïa i també parts d'aquestes carrosseries. Aquest interès va ser la causa que el senyor Vert llegués un arxiu fotogràfic considerable de l'activitat dels Tallers Vert, d'un notable valor històric.

En aquesta crònica apleguem, primerament, les portes de les carrosseries fabricades pels Tallers Vert: un furgó tancat, una jardinera de l'empresa Montdela, titular de la concessió del servei urbà de Sant Feliu de Guíxols, i un autocar:

Maleter posterior d'una carrosseria fabricada pels Tallers Vert on s'hi dipositava la roda de recanvi:

També hi recollim els interiors de les carrosseries d'autocars i autobusos fabricades a Can Vert. Dels vehicles d'aquells anys, disposem de fotografies de les carrosseries exteriors dels autocars i autobusos.

És molt més infreqüent però de conèixer els materials, la decoració i interiors d'aquests vehicles: les butaques i llur disposició, els entapissats, les antostes, els passadissos i les alçades dels vehicles, molt curtes. En aquest aspecte segurament que rau el valor d'aquestes fotografies.

Interior d'uns autocars amb acabats de luxe, i que posa de manifest quin era el concepte del luxe aquells anys:

Interior d'un autocar amb carrosseria de dos nivells, considerada a la segona meitat dels anys 1950, el súmmum de la distinció, elegància i refinament, de l'empresa AUTOCARS ABC de Barcelona:

Interiors d'autobusos fabricats a Can Vert:

Tres fotografies del lloc de conducció de dos autocars i un autobús. L'austeritat és la regla. Solament hi havia allò estrictament indispensable:

Continuarà.