Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (i V).

Encetem el darrer article sobre els antics transportistes de la ciutat de Girona amb TRANSPORTS NARCÍS SALA I SALA que traginava gra amb camions bolquet. Disposava de camions Ebro, uns quatre o cinc Barreiros Saeta i un Nazar. Aquests camions, de compra i usats, eren més econòmics que no pas els Pegasos.

CARBONS FRANCH venia carbó a particulars i comerços que repartia per Girona amb una flota de camions Ebro. També tenien un Ford Thames Trader que l'havia conduït l'Àngel Pujolràs. Més endavant van comprar nou un Pegaso 1065 Europa, que va estrenar-lo l'Àngel Pujolràs, carrossat amb un bolquet i amb matrícula GI-71764. Amb aquest camió feien viatges a Igualada. El carbó que comercialitzaven, procedent de les mines de Fígols, a la comarca del Bergadà, era transportat en els anys 1940 i 1950 per Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter amb llur Pegaso 140.

TRANSPORTS ÀNGEL GUITART era una empresa familiar que treballava només per la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter. Transportaven els socs de pi i eucaliptus des de l'estació del tren de Girona fins al camp dels socs, vora la fàbrica de la Torras Hostench, a Sarrià de Ter, on trituraven la fusta. Per executar aquesta feina disposaven d'uns quants Pegasos 2011, tractores amb uns semiremolcs amb plataforma. En Joan Mercader recorda que una tractora Pegaso 2011 era matriculada a Madrid (M-6XXXXX). Una de les darreres tractores que van tenir pel transport de socs va ser un Pegaso 2080. Fotografia dipositada a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona d'una tractora Pegaso 2011 de Transports Guitart amb el semiremolc accident a l'estació del tren de Girona:

Fotografia del camp dels socs l'any 1974 de la col·lecció de l'arxiu Sans, publicada a la revista Parlem de Sarrià i cedida pel senyor Joan Mercader:

La fusta triturada al camp dels socs era traginada fins a la fàbrica de la Torras Hostench SA amb tres camions amb unes caixes molt altes i construïdes especialment per aquesta labor. Atès que la fusta triturada pesava molt poc, portava la carrega enlaire. Tenien dos Pegasos doble direcció i un Barreiros 4220 amb matrícula GI-88228, comprat de segona mà a l'Agustí Moliner, un transportista de Banyoles. El bolquet original va ser subsituït per aquesta caixa especial. Aquesta empresa va plegar a principis dels anys 1990.

Quan TRANSPORTS ÀNGEL GUITART va plegar els xofers van constituir una societat cooperativa per fer la mateixa feina pel seu compte amb camions nous. Aquesta societat encara existeix (TRANSPA - SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA) i té encomanat el transport de les bales de pasta de l'estació del tren i del port de Palamós fins a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter i Sant Joan les Fonts. Actualment tenen una flota de camions Volvo amb plataforma.

TRANSPORTS P. RAURELL del barri de la Creueta de Girona. Tenia un Barreiros Super Azor que muntava un bolquet amb matrícula GI-65XXX; treballava exclusivament per l'empresa de Banyoles Bigues Agustí. Traginava guix, calç i ciment portland als magatzems que tenia l'empresa Bigues Agustí i ensems servia aquest material, si convenia, directament a les obres que l'havien de menester.

TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA de la plaça de Santa Susanna 8-9 va ser també un dels principals transportistes de Girona. Cobria transports generals de càrregues completes per tot Espanya i el servei de paqueteria a Barcelona. També treballava bàsicament amb camions Pegaso. Van tenir tots els models: el 165, el 1065, etc. En Joan Mercader recorda un Pegaso 1065 amb la matrícula GI-75098. El repartiment i recollida de la paqueteria a Girona era realitzat amb camionetes. De l'agrupació d'aquesta empresa amb TRANSPORTS ANGELATS, TRANSPORTS BUFÍ i TRANSPORTS TERRADAS, tots ells recaders de Girona a Barcelona, en va sorgir, a la meitat dels anys 1970, TRANSPORT GIRONA SA.

El recull de transportistes de la ciutat de Girona ha d'incloure en BENET CAMPASOL, que no era estrictament un transportista sinó un ferroveller molt popular amb un establiment a la Devesa de Girona. Principalment es dedicava a la recuperació de paper i ferralla industrial de les fàbriques. Va disposar dels vehicles que hi havia disponibles aquells anys. Dos camions Ebro B45, l'un amb bolquet i l'altre amb una grua acoblada a la part posterior. També van tenir un Pegaso Comet, un 1065 Europa, un Barreiros 4217 i un camió Nazar B petit. Tres fotografies dipositades a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona de l'Ebro B45 amb el bolquet carregat de bigues de ferro i aculat pel contrapès de les bigues quan va agafar un clot. Aquesta anècdota va succeir al pont de Pedra de Girona per causa de l'excés de càrrega:

TRANSPORTS VIRGILI, del barri de Palau, treballava amb dos Pegasos 1065 Europa que conduïen l'amo i un xofer llogat. Eren carrossats amb una caixa batea, una caixa per a transports generals reforçada i construïda de bolquet. Traginava guix des de la guixera de Beuda fins a Barcelona. El darrer camió que van tenir, abans de plegar, va ser un Barreiros de quatre eixos.

AGÈNCIA DE TRANSPORTS CORCOY, una empresa antiquíssima de Girona. Van començar amb carros i cavalls. Ara només fan recaderia i disposen d'un despatx amb llur taullell al carrer de Santa Eugènia. Actualment fan les funcions de centre de recaderia i té uns camionets per atendre els serveis de recaderia. Actualment, el magatzem i el garatge on hi tanquen els camions és al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. 

Acabem aquest treball amb un apunt. En Pere Mir, veí de Sant Julià de Ramis i mecànic de camions de tota la vida, actualment jubilat, va treballar molts anys a Can Forné, concessionari oficial Pegaso, i li ha comentat a en Joan Mercader que la primera grua que van tenir era muntada damunt d'un camió Studebaker, en els anys que encara tenien el taller a Girona, abans de construir el taller a Sarrià de Ter. Després van tenir un Pegaso 140 que remolcava els camions i autocars en pana i un Pegaso 1065 Europa. La família Forné en la dècada dels anys 1930 eren els representants de la casa Studebaker a Girona.

Agraïm la informació facilitada per en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri per la publicació d'aquests articles, els quals són il·lustrats amb algunes de les fotografies de camions conservats a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Girona, de consulta obligatòria per als afeccionats al món del transport a casa nostra.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (IV).

Del sector de la construcció apuntem la fàbrica que produïa totxos i teules i que girava amb el nom comercial de FÀBRICA DE LADRILLOS Y TEJAS JOAQUIM GINESTA I FALGUERAS. Del record d'en Joan Mercader tenia aquesta empresa un camió Dodge amb bolquet de fusta per traginar l'argila que extreien a la seva terrera de Cornellà de Terri fins a la gran bòbila on produïen els totxos, maons i teules aixecada al barri de Palau de Girona.

Més tard l'argila la traginaven amb un camió Reo 6x6, procedent de l'exèrcit, que se li va muntar un bolquet metàl·lic construït pels propis mecànics de l'empresa. El Reo fou substituït per un Mack nord-americà 6x4 dúmper. A principis dels anys 1970, van comprar un camió Barreiros nou 6x4, amb matrícula GI-XXXX-B, carrossat amb el bolquet que havia muntat el REO, de fabricació pròpia. El darrer camió que va tenir aquesta empresa va ser una tractora Dodge que arrossegava una banyera pel transport de l'àrid, amb matrícula GI-XXXX-O. 

TRANSPORTS LLUÍS SERIÑÀ disposava d'un Ebro B45 carrossat amb un bolquet i matrícula GI-34261. Més tard va treballar amb un Pegaso 1065 Europa, que també muntava un bolquet, amb matrícula GI-88451. Era pintat de color taronja atès que treballava per la planta que Suberolita SA tenia al municipi de Santa Cristina d'Aro.

TRANSPORTS DORCA del carrer del Carme de la ciutat de Girona. L'amo era el senyor Lluís Dorca. Un dels primers camions que van tenir, amb matrícula GI-6XXX, era de TRANSPORTS BARNADAS. Després van comprar camions i furgons Nazar i, més endavant, camions Avia. Treballava en el transport de pinso per a bestiar des de Manresa fins a Girona. 

CONSTRUCCIONS PLANELLA, un constructor gironí de molta anomenada, va tenir un Bedford amb un bolquet metàl·lic; al cap d'un temps van comprar un Pegaso Z-207 Barajas -el Pegasin li'n deien a aquest model- que també muntava un bolquet metàl·lic.

TRANSPORTS PERE ARBAT tenia un camió Nazar bolquet que va canviar per un Pegaso 1065 Europa; més endavant va treballar amb un camió Barreiros de tres eixos i doble direcció, un model que va tenir una bona acollida entre els transportistes de les comarques gironines. El darrer camió que va tenir va ser un Mercedes Benz dúmper. 

Del barri de Domeny, a Girona, consignem TRANSPORTS J. BOSCH I PLANTALECH que tenia un camió Barreiros Azor amb matricula B-383512 que treballava per la guixera de Beuda traginant sacs de guix allà on convenia. Aquest camió va córrer molts anys. 

TRANSPORTS BARNADAS va ser un dels grans transportistes gironins que treballava exclusivament per l'empresa paperera TORRAS HOSTENCH SA. La seva història està estretament vinculada a les vicissituds d'aquella empresa paperera. Tenia el treball en exclusiva de la fàbrica de Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Si calia més camions els llogava a TRANSPORTS PADILLA, LA VÍDUA SAQUÉ, de Flaçà, que tenia un Pegaso 1065 Europa amb acerbi, i TRANSPORTS BATET de Bordils. Aquestes tres transportistes treballaven a la Torras Hostench per compte d'aquesta empresa.

 TRANSPORTS BARNADAS gairebé sempre va treballar amb Pegaso. Havien tingut el primer camió dièsel de la casa, el 140, i després van arribar els 1060, els doble direcció i els 1065 Europa. Els camions eren pintats de color verd fosc, freqüent aquells anys, amb el radiador de color taronja. En Joan Mercader recorda que van tenir un Barreiros Super Azor Gran Ruta, amb matricula GI-59996, que feia transport de paper de can Torras per totes les províncies espanyoles. També van tenir dos camions Nazar. A les acaballes van treballar amb una tractora Barreiros. Un Pegaso doble direcció de Can Barnadas accidentat al Rellotge de la Devesa, de Girona. La caixa era produïda per un altre gran carrosser gironí, en Sol-Xar: 

Els camions de can Barnadas que venien de retorn, carregaven caolí -una argila de color blanc formada per descomposició del feldspat- que era descarregada manualment a la fàbrica de la Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter, atès que els camions no eren pas bolquet. En Barnadas va comprar un Barreiros Super Azor, de segona mà, amb matrícula GI-41985. Li van muntar un grua que recollia el caolí de la caixa dels camions i la dipositava en un tanc de la fàbrica, estalviant-se la feina manual. El xofer d'aquest camió era en Diego Martínez.

TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS, del sector de l'Avellaneda, a la carretera de Barcelona de Girona. Tenia un Pegaso 165 que va substituir per un camió Barreiros doble direcció de tres eixos que muntava una caixa per a transports generals. Diàriament feia la ruta de Girona fins a Barcelona. Aquest transportista va plegar pocs anys enrere

En el proper article abordarem els últims transportistes gironins que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada. En Miquel Patinyo també ha contribuït a la redacció d'aquests articles amb la informació facilitada dels transportistes del seu record.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (III).

Portem a col·lació TRANSPORTS JUNCÀ, que treballava amb un camió Ebro B45 amb bolquet. Motor Ibérica SA, fabricant dels camions Ebro, oferia de fàbrica una carrosseria de fusta per a transports generals. D'aquesta manera, els compradors d'aquests camions acollits a aquesta proposta, se'ls hi lliurava el camió Ebro carrossat.

TRANSPORTS SERRAT, una altre empresa de transports de la ciutat de Girona, tenia un camió Ford Thames Trader equipat amb una plataforma per anar a bosc. Es dedicava al transport de fusta, socs i llenyes. I TRANSPORTS JOSEP RIBAS, que treballava principalment per la construcció, tenia un camió Bedford amb bolquet.

TRANSPORTS LLUÍS BLANCH va treballar sempre amb camions de la casa Barreiros: un Halcon de cabina allargada amb vidres laterals, un Azor i el menut de la gamma, un Saeta. Cobria transports generals i de vi amb cisternes. Publicitat d'aquest transportista: 

 

TRANSPORTS PERE CASAS, del barri del Pont Major de Girona, va tenir varis camions Barreiros amb caixes de fusta per a transports generals. El darrer camió va ser un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb matrícula GI-56628.

TRANSPORTS JOSEP VILARÓ treballava amb un Pegaso 1031, que muntava un eix acerbi, carrossat amb un bolquet. També cal ressenyar TRANSPORTS LLUÍS DORCA, del carrer del Carme de Girona, un dels primers camions dels quals va tenir, molt vell, amb matrícula GI-6XXX, procedia de TRANSPORTS BARNADAS, una de les principals empreses de Girona. Després va comprar camions Nazar; més endavant treballava amb camions Avia. 

CERÀMIQUES DAMIAN FEIXAS, que tenia una bòbila al barri de Palau de Girona, disposava d'un camió Ford amb bolquet. Més endavant va comprar un Pegaso Comet i un 1065 Europa. En el proper article continuarem l'exposició d'empreses de transport de la ciutat de Girona.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (II).

Continuem el recull de transportistes de la ciutat de Girona amb una de les grans empreses de Transports de la segona meitat del segle XX, TRANSPORTS ANGELATS, propietat del senyor Josep Angelats. La família Angelats va dedicar-se al transport a les dècades dels anys 1920 i 1930 amb uns espaterrants camions importats dels Estats Units. Alguns transportistes vells de Girona encara recorden un bell White amb un imponent capó que aixoplugava el motor, de tres eixos i farcit de cromats. Als anys 1940 va comprar camions Pegaso sent un dels principals clients de can Forné, concessionari oficial Pegaso a la ciutat de Girona. Va ser el primer transportista gironí que va tenir Pegasos Z-206 i 1060, de dos eixos, amb remolc. Un Pegaso Z-206 que tenia TRANSPORTS PEIPOCH, de Campdevànol, una de les principals empreses de transport ripollesa que treballava per La Farga Casanova SA, model amb què treballava TRANSPORTS ANGELATS proveït d'un remolc:



TRANSPORTS ANGELATS va adquirir l'AGÈNCIA RIU cap a l'any 1962 aproximadament, ocupant el garatge i el magatzem que aquella agència de transports tenia a la Gran Via de Jaume I de Girona. Aquest local es va cremar a principis dels anys 1970 i van haver de traslladar-se a un altre local del carrer Francesc Eiximenis. Fotografies del local i uns camions de TRANSPORTS ANGELATS cremats, dipositades a l'arxiu municipal de la ciutat de Girona :













TRANSPORTS ANGELATS tenia una de les millors flotes de camions, pintats tots de color verd fosc -en aquells anys molts camions eren pintats de color verd fosc- que prestaven el servei de la paqueteria de Girona a Barcelona i transports generals per a empreses i a províncies.  Pel repartiment i recollida de la paqueteria disposaven de quatre camions petits, dos Barreiros i dos Mercedes Benz.

Cap a la meitat dels anys 1970, i per causa de la crisi del petroli, el senyor Angelats juntament amb els amos de TRANSPORS BUFÍ, TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA i TRANSPORTS TERRADAS, recaders de Girona a Barcelona, van agrupar-se i van fundar TRANSPORT GIRONA SA. Un camió Volvo amb remolc de TRANSPORT GIRONA SA fotografiat a la carretera C-17, a la sortida de Ripoll:



Un Volvo d'aquesta empresa retratat al centre de Ripoll, just davant de la Casa de la Vila:

També hem d'anotar TRANSPORTS MATEU I MATEU, els fundadors de la qual, els germans Mateu, procedien del poble de Cassà de la Selva. Va arribar a ser una de les principals empreses de transport espanyoles els anys 1960 i principis del 1970. A finals dels anys 1970 va presentar una suspensió de pagaments que va comportar la liquidació i tancament de l'empresa. 

AUTOCARS VILA tenia dos camions molt antics. L'un era un Ford de disset cavalls que conduïa en Siset, el nebot de l'amo. Aquesta empresa tenia la línia regular de Girona a Sant Feliu de Guíxols que, al cap d'uns anys, van vendre a l'empresa LA HISPANO HILARIENCA.

AUTOCARS ISIDRO I PEDRO GIRALT, propietat dels germans Isidre i Pere Giralt, cobrien amb autobusos propis la línia regular de viatgers de Girona a Sarrià de Ter i viceversa. Tenien el garatge on guardaven els autobusos al passeig de la Devesa de Girona. Amb el darrer autocar que aquesta empresa va comprar, nou, un Henschel amb matrícula GI-39440, prestaven serveis d'excursions. Un cop mort l'Isidre, l'empresa va girar amb el nom AUTOCARS PEDRO GIRALT. Aquesta empresa disposava d'un taller propi on llurs treballadors van carrossar un autobús amb matrícula B-36XXX, amb moltes finestres de vidre com s'estilava aleshores.

TRANSPORTS JOAN FERRER DALGÀ feia el transport de l'empresa tèxtil Manufacturas Antonio Gassol SA, una de les més grosses de les comarques gironines. El pare del senyor Ferrer era també transportista. Era una empresa familiar que treballava amb camions d'ençà dels anys 1920. En Joan Ferrer sempre va treballar amb camions Pegaso; va tenir una tractora Ebro P-270-T, un model escassíssim. El darrer camió va ser una tractora Mercedes Benz. El garatge era al passeig de la Devesa de Girona. Un Pegaso 1095 de TRANSPORTS JOAN FERRER:



Una tractora Ebro P-270-T i un Pegaso Comet fotografiats al moll de càrrega de l'empresa Manufacturas Antonio Gassol SA:



Una tractora Pegaso 2080 amb un semiremolc d'un sol eix:



I un dels darrers camions que va tenir aquesta empresa, una tractora Mercedes Benz:



TRANSPORTS BARTOLOMÉ PADILLA va tenir primerament un Pegaso Z-207 Barajas i, més endavant, un Barreiros Azor que muntava un bolquet. Plegat del sector de la construcció va comprar un Barreiros doble direcció de tres eixos que treballava per compte de l'empresa TRANSPORTS BARNADAS traginant paper de l'empresa Torras Hostench.

TRANSPORTS CABALLER, del carrer del Carme, va tenir dos camions Ebro C550 carrossats amb unes plataformes. I TRANSPORTS MANUEL LÓPEZ MARTÍNEZ va començar amb un camió Nazar amb bolquet que va substituir per un Pegaso 200 també carrossat amb un bolquet, amb matrícula GI-102.284, que treballava per l'empresa constructora AGUSTÍ MASOLIVER SA (AMSA) de Banyoles.

La relació de transportistes que van operar a la ciutat de Girona anys enrere continuarà en el proper article. 

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (I).

Aquest és un article de records. Versa sobre els transportistes més antics de la ciutat de Girona que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri, que sempre han treballat en el transport de Girona. 

Encetem aquest treball amb TRANSPORTS GIRONÈS, empresa propietat del senyor Felip Gironès, que posseïa varis camions ben antics. En Gironès tenia camions amb bolquet i feia el servei de recollida de les escombraries de la ciutat de Girona. També gestionava la plaça de braus de Girona. Tenia una granja de porcs i cavalls dins d'un recinte anomenat El Torin, prop del col·legi dels Maristes de Girona, enderrocat pocs anys enrere. Els darrers camions que va tenir va ser un Barreiros Saeta amb bolquet i un Ebro C550 amb una caixa de recollida de deixalles.

D'aquells anys també era TRANSPORTS MELCIÓ, que tenia dos camions, l'un molt antic amb una cabina de fusta i una caixa també de fusta per a transports generals; l'altre camió ja disposava d'una cabina de planxa i bolquet de fusta; tots dos camions eren de color verd.

Un altre conegut transportista fou l'AGÈNCIA RIU, dedicada a la recaderia. Tenia el garatge, on hi tancaven els camions i el magatzem per la recepció i lliurament de la paqueteria, a la Gran Via de Jaume I, al centre de Girona. Quan va plegar, a començaments de la dècada del 1960, el local va comprar-lo TRANSPORTS ANGELATS que va aprofitar-lo per a tancar-hi llurs camions. TRANSPORTS ANGELATS va ser una de les principals empreses de transports gironina amb una gran flota de camions.

TRANSPORTS CENTELLAS SL, propietat dels germans Joan i Benet Mas Salló, prestava serveis de càrregues completes i recaderia. En Joan Mercader recorda que quan era un vailet tenia dos camions amb les matrícules assignades GI-7831 i GU-2285. El camió amb matrícula GI-7831 era un Chevrolet que feia la ruta de Girona fins a Figueres. Una fotografia del camió amb matrícula GU-2286 dipositat a l'arxiu municipal de la ciutat de Girona:



L'Àngel Pujolràs, fill de Sant Julià de Ramis i que actualment resideix a Sarrià de Ter, va treballar uns anys a Can Centellas. Als anys 1950 van començar a comprar camions Pegaso, gairebé tots de segona mà. Tenien uns quants Pegasos 140 dièsel, un dels quals traginava bombones de butà, un Pegaso 1031 i un Pegaso doble direcció de tres eixos que distribuïa el butà, arribat en tren a l'estació de Girona, fins a Puigcerdà. També tenia un camió Ford Thames Trader amb caixa de fusta que el tenia assignat el senyor Pujolràs i portava paqueteria de Girona fins a Barcelona. Dues fotografies de l'arxiu municipal de la ciutat de Girona d'un Pegaso 140 de Can Centellas accidentat:





TRANSPORTS CENTELLES també va estrenar nou un Pegaso 2011A, que era una tractora de 260 cavalls de potència, pintat de color taronja i les lletres BUTANO SA, que portava el butà de Girona a Puigcerdà. La única ruta de Girona a Puigcerdà aquells anys era la carretera de Banyoles, Olot, el coll de Santigosa, Ripoll, Ribes de Freser i la collada de Toses. Un viatge perillós a l'hivern amb trams de la carretera glaçats. També tenien un Ebro B45. Pel repartiment de la paqueteria, disposaven de furgonetes DKW equipades amb motors de dos temps i amb caixa oberta de fusta tapada amb una vela.

Consignem un altre petit transportista vingut de fora. TRANSPORTS FRANCISCO RUIZ, que treballava amb un camió Ford amb matrícula O-7848, amb una cabina pintada de vermell i carrossat amb un bolquet de fusta; era un camió petit molt antic. Un camió Ford d'un col·leccionista de Sant Joan de les Abadesses, que havia treballat a l'empresa Talleres Casals SA (TACSA), clavat al del senyor Ruiz:




TRANSPORTS CONSUELO RAMOS, que disposava d'un altre camió Ford amb cabina vermella i equipat amb un bolquet metàl·lic. Llur matrícula era B-45240. Aquells anys d'un gran creixement urbanístic hi va haver molts transportistes amb camions bolquet que treballaven en la construcció.

TRANSPORTS VIÑAS que cobria transports generals tenia un camió Ebro C550. Més endavant van tenir un Pegaso Comet. A les darreries treballava per l'empresa Bigues Agustí de Banyoles, abans del trasllat de la fàbrica a Tordera, a la comarca del Maresme.

TRANSPORTS LLENAS, del barri de Santa Eugènia de Ter de Girona, fundada pels senyors Josep Llenas Reig i Martí Brugué, especialitzada en transports generals. Va començar l'activitat amb un Pegaso 140 dièsel amb matrícula GI-7961:

Un altre Pegaso de Can Llenas: un Pegaso 1060 amb matrícula GI-44407 comprat usat a l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS (TISA), de Banyoles, que muntava una cisterna per la recollida de llet. Els senyors Llenas li van acoblar un tercer eix posterior:

Un Pegaso doble direcció de tres eixos amb matrícula GI-43053, que havia set de l'empresa Materials de Construcció Fontan de la ciutat de Girona: 

Una furgoneta DKW amb motor de dos temps de Can Llenas, comprada usada a un ferroveller de Girona, en Benet Campasol:

El darrer camió de Can Llenas: un Pegaso 1080, amb bolquet, també comprat de segona mà, que arrossegava un remolc:

MATERIALS MARTIN CARRERA, que tenia un camió Dodge amb matrícula GI-4883, remenava materials de construcció. Aquest Dodge l'any 1956 el van vendre a un transportista de Castellfollit de la Roca, en Pere Brosa i Planella. El senyor Brosa participant en la benedicció de Sant Cristòfol amb el seu camió Dodge:

CONSTRUCCIONS CIPRIANO CANALS disposava d'un camió Ford amb la cabina blava i un bolquet metàl·lic amb matrícula B-68057. 

MATERIALS FONTAN, amb adreça al carrer de Santa Eugènia, venia materials de construcció i, si li sortia l'ocasió, també feien viatges de retorn. Tenien un camió Austin i un GMC procedent de l'exèrcit. Més endavant, quan van treure's de sobre aquests dos camions, va comprar un Pegaso doble direcció amb matrícula GI-43053, que actualment pertany a l'empresa Transports Llenas. Aquest camió el va estrenar el senyor Joan Pujolràs. En els propers articles abordarem més transportistes gironins.

Transports Blanch de El Pasteral (La Selva).

En Pere Blanch i Planas, fill de El Pasteral, un petit poble integrat al municipi de La Cellera del Ter, anava a batre quan era l'època. La resta de l'any anava a bosc on treballava en labors de desemboscar i la producció de carbó.

Per augmentar el rendiment del seu treball, la productivitat que en diem avui dia, en Pere Blanch va comprar a en Pau Serra, un veí de El Pasteral que tenia tractors i màquines de batre, un tractor Lanz Bulldog de vint-i-cinc cavalls de potència. L'engegada d'aquest tractor era tot un art: es feia foc al davant per escalfar el motor i, un cop calent, es llevava el volant per engegar-lo pel costat. Amb aquest tractor en Pere Blanch anava a bosc.

El segon vehicle que va comprar el senyor Blanch va ser un altre tractor, un Ford Super 52. Aquells anys continuava treballant a bosc. Tanmateix, poc a poc, les labors forestals que implicaven un gran esforç personal perderen rendiment econòmic.

A principis dels anys 1960 va començar l'execució d'una de les grans obres públiques construïdes durant la dictadura del General Franco a Catalunya: la construcció de l'embassament de Susqueda, a tocar de El Pasteral, que la premsa de l'època controlada i dirigida pel règim qualificava de faraònica. En els quaranta anys de dictadura franquista les inversions de l'estat en grans obres públiques van ser molt magres, una tradició que arrenca amb la dinastia dels Borbons i que es manté actualment. 

La construcció dels embassaments de Sau i Susqueda, sobre el riu Ter, tenien per finalitat la producció d'energia elèctrica i garantir el proveïment d'aigua a la ciutat de Barcelona i les ciutats properes de llur àrea metropolitana que havien experimentat un gran creixement de la població per l'assentament d'immigrants procedents majorment del sud d'Espanya. També subministrava aigua a la ciutat de Girona i municipis limítrofs. L'energia elèctrica i l'aigua eren de cabdal importància per  la indústria catalana, una part de la qual es concentrava a l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'execució dels dos embassaments de Sau i Susqueda va ser molt profitós per a les comarques de La Selva i Osona. Molts transportistes autònoms es van engrescar a comprar camions equipats amb bolquets per treballar en la construcció dels dos embassaments. Hi havia la seguretat de la feina fins l'acabament de les dues obres.

En el cas de l'embassament de Susqueda, el senyor Raya, un andalús establert a La Cellera del Ter, va comprar dos camions Nazar de set tones que en Pere Liu mantenia i reparava. En Pere Liu se n'havia fet un fart de marxar cap a Susqueda per reparar paliers i canvis de marxes de camions Nazar trencats. En Raya, segons recorda en Josep Blanch i Vila, fill d'en Pere i que va succeir-lo en el negoci del transport, també tenia una camió Karpetan.

En Raya, que era emprenedor de mena, regentava també la cantina de l'embassament que oferia menjar i begudes als treballadors rassos. Acabades les obres de l'embassament, en Raya va comprar uns camions Barreiros de gran tonatge, que reparava també en Pere Liu, per al transport per les províncies espanyoles. 

En la construcció de l'embassament de Susqueda cal lamentar un accident mortal. En Barceló, un conductor que portava un microbús Nazar per al transport dels enginyers i el personal qualificat, propietat d'en Meleiro, va estimbar-se barranc avall. El van evacuar viu però molt malferit estirat a la llitera de la cabina d'un camió Nazar gros de set tones, possiblement d'en Raya, que va dur-lo fins a l'hospital. Arribat a l'hospital i malgrat els esforços dels metges i infermeres per reanimar-lo, no van poder fer res per salvar-li la vida al senyor Barceló per la gravetat de les ferides patides. En Meleiro, que aquells anys de molta feina disposava d'un bar al poble de El Pasteral, a tocar del restaurant Can Quer, va quedar molt afectat per aquest accident fatal. 

En aquesta obra hi treballava en José Luis Cao Jato que conduïa un Land Rover per al transport dels enginyers que dirigien aquestes obres. Acabada aquesta obra, el senyor Cao va comprar uns camions vells amb bolquet -un Nazar i un Pegaso Barajas- que remullaven les obres de construcció de l'autopista AP-7 en el tram que discorria per les comarques gironines, concretament de Maçanet de la Selva a la ciutat de Girona.

Amb la construcció de l'embassament de Susqueda en Pere Blanch va comprar un camió Ford importat de Gran Bretanya, amb el volant a la dreta, al senyor Miquel Fontàs i Tinto, del poble d'Amer. El senyor Blanch va carrossar-lo amb un bolquet de la marca Evac, un petit taller que produïa bolquets al barri gironí de Santa Eugènia de Ter.

En Miquel Fontàs i Tinto va establir-se a Banyoles. Va fer companyia amb en Lluís Costa i Liu i van esdevenir representants oficials de la casa Nazar per tota la província de Girona. Al començament tenien la representació i el taller a Banyoles. Però l'any 1964, per ordres dels directius de l'empresa que fabricava els vehicles Nazar, van obrir un concessionari amb exposició al carrer Bisbe Lorenzana de Girona. El taller oficial també era a Girona, a tocar de la plaça de braus. Al cap d'un temps, el senyor Fontàs va vendre la seva participació en la societat als senyors Enric Serrat i Joan Congost. Publicitat del concessionari oficial Nazar a Girona l'any 1963:

Els treballs d'obres públiques trinxava la mecànica dels camions, vehicles que es compraven usats i força amortitzats. El senyor Pere Blanch va comprar un camió International a Catasús i Cia, distribuïdor oficial dels carburants de la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis SA (CAMPSA) a les comarques de Girona. Li van llevar la cisterna que muntava i van equipar-lo amb un bolquet.

Després del camió International va arribar el primer camió fabricat a Espanya. Un Ebro B45 amb matrícula GI-37XXX. També muntava un bolquet per treballar a les obres públiques i la construcció. Els anys 1960 hi ha va haver una gran activitat constructora i les empreses espanyoles productores de camions ja tenien capacitat per satisfer la demanda de camions. 

L'Ebro B45, un bon camió aleshores però una mica just de motor, va ser substituït per un camió Barreiros Saeta 65 carrossat amb un bolquet de la marca Evac, i amb matrícula GI-51549. En Josep Blanch recorda que amb el Barreiros Saeta havia fet un cop un transport fins a Galícia.

Fotografia d'un Barreiros Saeta de l'empresa Transports i Materials L. Roura SL, de Sarrià de Ter, fundada per la senyora Leonor Roura, que muntava un bolquet Evac semblant al comprat per la família Blanch de El Pasteral: 

Als anys 1960 es va incorporar al negoci familiar de transport en Josep Blanch i Vila, fill d'en Pere, el fundador. Obtingut el preceptiu permís, va conduir els camions de casa seva. Va treballar de transportista fins que va jubilar-se. També va succeir al seu pare al capdavant de l'empresa de transports familiar quan en Pere Blanch va retirar-se.

El Barreiros Saeta va ser el darrer camió de la família Blanch que va treballar en el sector de la construcció. Va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa amb matrícula GI-73.586, comprat a can Forné, concessionari oficial Pegaso a Girona, i carrossat amb una caixa produïda pel carrosser Sol-Xar per a transports a províncies o de llarga distància. Era un bon camió aquells anys. Després d'aquest Pegaso 1065, se'n comprarien més de camions Pegaso. 

Als anys 1970 i 1980 en Josep Blanch va ser un fidel client de la casa Pegaso. Va comprar un Pegaso 1086, de quatre eixos, amb una caixa per a transports generals fabricada pel carrosser Sol-Xar. Aquest camió treballava principalment per l'empresa Font Vella. Carregava caixes d'ampolles d'aigua a la planta envasadora que Font Vella té a Sant Hilari Sacalm i les transportava als distribuïdors oficials escampats arreu del país. Aquest camió es va estimbar el dia 5 d'agost de 1975 en el tram de la collada de Toses -una carretera d'alta muntanya amb molts de revolts que connecta les comarques del Ripollès amb La Cerdanya- que discorre pel municipi de Planoles. El Pegaso traginava socs per produir la pasta de paper per l'empresa paperera Torras Hostench.

També va comprar un Pegaso 1083, que muntava una caixa del carrosser Sol-Xar. Treballava principalment per l'empresa Font Vella i per altes grans indústries de les comarques gironines. Després van arribar les tractores Pegaso estrenades per compra al concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA. Treballaven en els transports generals per províncies i a l'enganxament.

Plegat dels transports a províncies, en Josep Blanch va comprar un Pegaso dúmper de tres eixos, de segona mà, al concessionari oficial Pegaso de Vic. Tenia la matrícula B-0938-V. Anava a bosc amb aquest camió com havia fet el seu pare Pere quaranta anys abans. Aquest Pegaso era molt valent i apte per treballs forestals. Tenia un bon motor i una gran maniobrabilitat. 

S'ha de consignar que la cabina original que muntava el Pegaso 200 es va aixafar i aleshores el senyor Josep Blanch va substituïr-la per la cabina d'un Pegaso 1065 Europa que va comprar usada a un desballestador de Barcelona per vint mil pessetes. Era curiós de veure un Pegaso dúmper de tres eixos amb una cabina de Pegaso 1065 Europa. Va ser l'únic camió d'aquestes característiques que va treballar per les comarques gironines.

L'últim camió que va comprar en Josep Blanch, per substituir el Pegaso 200, va ser un Mercedes Benz 2632, equipat amb un motor de vuit cilindres en V. Al principi anava a bosc però més endavant va treballar per l'empresa constructora Alsina, de Campllong, dedicada a treballs d'obra pública.

Jubilat de transportista, el Mercedes Benz va usar-lo un temps el fill d'en  Josep Blanch, que va succeir-lo en el negoci. El seu fill treballa de transportista amb una moderna tractora Mercedes Benz. Dues fotografies de l'Hostal de la Nuri, a poble de Sant Gregori, que regenta l'esposa del senyor Josep Blanch:

L'Hostal de la Nuri ofereix els guisats de la cuina tradicional del país amb productes seleccionats de proximitat. Una manera de fer que malauradament s'està perdent. La cuina requereix de coneixements, bons ingredients i temps, bondats bandejades pel jovent que comporta un empobriment de la cultura dels fogons a casa nostra:  

De dreta a esquerra: en Josep Blanch i Vila, l'Àngel Torrent i Puig, i en Pere Liu i Vila, asseguts en una taula de l'Hostal de la Nuri de Sant Gregori:

Aquest espai vol agrair l'amabilitat amb què el senyor Josep Blanch va acollir-nos a casa seva i el temps dedicat a narrar-nos la història de l'empresa de transports de la seva família, una activitat que ell va heretar del seu pare i en què l'ha succeït el seu fill.

Celebració de la trobada de camions clàssics al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló el proper dia 26 d'octubre de 2013.

Ja disposem de la data del segon encontre de camions clàssics que es celebrarà, si Déu vol, al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. En aquesta ocasió serà la propera tardor, concretament, el dia 26 d'octubre de 2013.  

El cartell de la convocatòria d'aquest encontre és il·lustrat amb un bonic Pegaso amb caixa de fusta per a transports generals de l'agència La Comarcal de Torelló, una empresa molt important de la comarca d'Osona que tenia una flota amb els millors camions disponibles aquells anys. Com gaudia la canalla embadalint-se amb el trànsit lent i feixuc dels camions de La Comarcal. Una de les distraccions de la llarga postguerra.

La cabina d'aquest Pegaso, de gran refinament i bellesa amb notables trets italians -un gran radiador central lluent, unes formes arrodonides, uns parabrises estilitzats-, és un treball artesanal, gairebé d'orfebreria, que no es va produir en sèrie. En desconeixem el seu origen i constructor, per bé que en la nostra opinió aquesta cabina és molt més bella que no pas la que muntaven de fàbrica els primers Pegasos, una còpia matussera desproveïda de gràcia:

La història completa d'aquest Pegaso és narrada al bloc Imatges sobre Rodes que gestiona el senyor Xavier Castells. Aquest camió treballava per les indústries de Torelló. Va tenir un trist final. Va ser colgat per la runa de maons espetegats per l'explosió d'una caldera d'una de les nau de la fàbrica que l'empresa Filats i Teixits de Cotó; Blanqueig, Estampats i Aprests Juan Batlló tenia al barri de Sants de Barcelona.

No van reparar-lo pas aquest Pegaso dels danys causats per l'explosió sinó que va anar dretament cap al desballestament. Un fet curiós si hom té en compte que aquells anys de patiments, penalitats, misèries i privacions s'aprofitava absolutament tot. I un camió com aquest era molt cobejat per qualsevol transportista malgrat estigués danyat. El país n'era ple aquells anys de bons mecànics, planxistes i ferrers. La tradició industrial del país va ser un terreny adobat pel sorgiment de treballadors excel·lentment qualificats que coneixien el seu ofici.

S'espera l'exposició dels mateixos vehicles que van participar l'any 2011 com aquests dos Pegasos, un 200 del senyor Jordi Ros de Mataró i un Comet de l'empresa Agència Nord de Torelló, excel·lentment restaurats:

Segurament que podrem gaudir d'alguns dels primers camionets produïts en sèrie com aquest Ford d'un col·leccionista de La Garrotxa:



Sense oblidar-nos dels grans camions nord-americans i japonesos que senyoraven per les carreteres dels país en els anys 1940 i 1950:









Esperem que en aquesta ocasió els responsables de l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell col·laborin en l'encontre amb algun dels vehicles que tenen preservats. En l'anterior trobada els assistents varen poder gaudir d'un autobús Pegaso amb carrosseria Beulas matriculat l'any 1978 preservat per ARCA i que va treballar per l'empresa J. Casas, de Tona, un altre poble de la comarca d'Osona:  



El repte d'aquest segon encontre es superar el nombre de participants de l'edició anterior: l'exposició de més vehicles produïts per empreses espanyoles d'automoció als anys 1960 i principis dels anys 1970. És el cas dels Barreiros i Sava, de gran importància aquells anys. I qui sap si els afeccionats tindrem la sort de gaudir amb l'exhibició vehicles d'alguna marca més escassa com ho va ser Nazar.

Els organitzadors i els veïns de Sant Vicenç de Torelló encapçalats pel consistori municipal us esperen el proper dia 26 d'octubre de 2013, el darrer cap de setmana en què hi ha el costum d'endarrerir un hora per adaptar-nos al dies d'hivern, amb les seves tardes llargues, fredes i ensopides. 

La il·lusió i entusiasme dels organitzadors, la generositat de l'empresa de transports Arimany Piella SL que transportarà alguns dels camions amunt i avall, la participació dels propietaris dels camions exposats i l'assistència dels afeccionats és cabdal per enrobustir i eixamplar aquesta afició a casa nostra, el bressol de la indústria del motor a la Península Ibèrica. Us hi esperem.