dissabte, 15 de desembre del 2012

El GMC comprat l'any 1948 per l'empresa Josep Hereu per atendre transports generals.

Sant Feliu de Guíxols va trobar en la indústria productora de taps de suro un gran suport per superar les adversitats derivades de la maltempsada Guerra Civil Espanyola i la misèrrima postguerra. El gruix principal de la producció de taps de suro es destinava a l'exportació, sense que l'afectés gaire la poca demanda del depauperat mercat espanyol i català. Aquestes empreses precisaven de transportistes que els proveïssin de matèria primera i traginessin la mercaderia acabada. Els productes manufacturats del suro, que pesen molt poc, requerien de camions amb unes àmplies caixes per a encabir-hi la mercaderia voluminosa. 

Aquest fet va determinar la compra d'un camió gros pels transports de productes manufacturats del suro. L'única empresa espanyola que aleshores produïa camions a l'Estat Espanyol era Pegaso. La compra d'un Pegaso precisava d'una gran inversió econòmica que limitava molt els clients potencials delerosos de disposar d'un vehicle en condicions. L'alternativa, aquells anys, de recórrer a camions estrangers importats no era factible.

En aquesta tessitura, els senyors Hereu van comprar un camió GMC, de fabricació nord-americana, procedent d'una subhasta de l'exèrcit. Un cop adjudicat el camió, el van portar al carrosser Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí, de molta anomenada aquells anys, que va procedir a una profunda transformació. La construcció d'una caixa de fusta amb uns laterals i una marquesina per estibar bé la carrega i la restauració de la cabina. Fotografies del camió GMC de l'empresa Transports Josep Hereu, de Sant Feliu de Guíxols, carrossat a Can Vert:

IMG_2532

IMG_2203

 IMG_3642

IMG_2530

El GMC ben estibat de bales plenes de taps de suro cap al port de Barcelona, on eren embarcades als vaixells amb destí a d'altres països:

IMG_2539

IMG_2536

Participant en la festa de Sant Cristòfol amb la caixa i la marquesina plena de la quitxalla asseguda:

IMG_2533

El GMC carregat de caixes amb una alçada considerable. Cal suposar amb fonament que en la carretera per on discorria el trajecte no hi havia cap pont:

IMG_2534

IMG_2535


IMG_2537

IMG_2538

Els camions nord-americans que els transportistes adquirien principalment en les subhastes que convocava l'exèrcit espanyol, els ministeris i d'altres organismes, estaven equipats amb motors de benzina. Els transportistes els remotorizaven amb motors dièsel de les marques Perkins i Barreiros. 

En la propera crònica abordarem els primers camions que l'empresa de transports Josep Hereu va estrenar a partir de l'any 1950: uns Bedfords amb motors de benzina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada