TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA de la Bisbal d'Empordà: la fundació de l'empresa (I).

L'Àngel Vilar i Comas va néixer a la ciutat de Girona l’any 1940. De ben petit, en quedar orfe de la mare el seu pare va resoldre que visqués a La Bisbal d’Empordà, a casa d’uns oncles paterns. En aquells anys, l'ambient era més amable i profitós en una vila petita com La Bisbal d'Empordà que no pas Girona, la capital de la província.

L'oncle del senyor Àngel Vilar era l'ordinari de La Bisbal d'Empordà a Girona. A la dècada dels anys 1940, disposaven d'un camió Chevrolet per atendre aquest servei. Cap als anys 1950, un camió GMC va substituir el Chevrolet. El senyor Vilar va créixer en una família dedicada al transport. Quan acaba els estudis, entra d’ajudant en els serveis de recaderia de la línia de La Bisbal d'Empordà a Girona que exercia un seu oncle.

Quan l'oncle va morir, el senyor Àngel Vilar entra a treballar de mecànic al Taller Creixell, on reparaven principalment bicicletes i motos, que eren els vehicles a l'abast de la gent de l’època que els permetia de desplaçar-se pertot arreu. Posteriorment  va entrar al Garatge Vidal on executava treballs de precisió, principalment cargols. 

Llicenciat el senyor Àngel Vilar del servei militar a principis dels anys 1960, va fundar una empresa que aleshores girava amb el nom comercial de Transports Puig Vilar dedicada als transports generals de mercaderies per les empreses de La Bisbal d'Empordà, una vila amb una important indústria de ceràmiques. També cobria el servei de paqueteria devers Girona. Va començar amb tres camions Ebro B45. El primer, amb matrícula GI-33027, va comprar-lo ja usat i muntava una caixa de fusta per transports generals. Va ser desballestat l'any 1973:

El segon Ebro B-45, amb matrícula GI-35909, també disposava d'una caixa de fusta per a transports generals. Va ser comprat de segona mà i donat de baixa l'any 1972. 

El tercer Ebro B45 va correspondre-li la matrícula GI-40681. Estava carrossat amb una caixa de fusta amb alces, ideal per a tota classe de mercaderies.

El quart vehicle de l'empresa va ser un Vespacar amb matrícula GI-42287 que havia repartit neveres per la ciutat de Girona. Comprat de segona mà, era destinat al repartiment de paqueteria pels carrers on no hi transitaven pas per dimensions els camions Ebro:

 

Amb el camió número 5 de l'empresa, un Nazar B que serà objecte del proper article, l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, aleshores Transports Puig Vilar, inicia el transport a nivell nacional arreu de l'Estat espanyol.

El camionet de l'empresa de gasoses Planas Mitjà i Companyia de Banyoles (Pla de l'Estany).

Fins a la irrupció de les grans empreses de refrescs, principalment nord-americanes, que van imposar-se a partir dels anys 1960 aprofitant l'augment del nivell de vida derivat de les reformes econòmiques endegades a finals dels anys 1950 i del canvi de costums operat en la societat, a qualsevol vila catalana d'una certa importància, i Banyoles n'era una, hi havia empreses productores de begudes carbòniques: sifons, gasoses i refrescs diversos com taronjades, llimonades, menta i pinya. 

A Banyoles, la capital del Pla de l'Estany, una vila d'una acreditada riquesa, amb unes terres de gran rendiment econòmic i aigua abundant, dues característiques poc freqüents al país, hi va haver l'empresa Planas Mitjà i Companyia, que produïa gasoses i sifons. Les begudes giraven amb el nom comercial de Plami, i la fàbrica era al carrer de Sant Martirià cantonada amb el carrer Canat, al centre de Banyoles. 

Per mediació d'en Pere Liu, en Llorenç Llandrich i Ferrer conserva un retrat d'un camionet de la casa Planas Mitjà i Companyia destinat al repartiment de les gasoses que produïen per Banyoles i altres pobles propers del Pla de l'Estany:

El camionet va ser retratat carregat de caixes de fusta que contenien les gasoses i els sifons. Va ser fotografiat en ocasió de la festa de Sant Cristòfol celebrada l'any 1952, talment s'aprecia amb l'ornamentació floral que llueix. Admirable la caixa que munta, perfectament harmonitzada amb les línies arrodonides de la cabina del camionet i que palesa un gust per la feina ben feta. Banyoles, com ja ho hem expressat en altres ocasions, va haver-hi uns quants carrossers d'anomenada.

En aquesta empresa van treballar-hi els senyors Joan Prat i Joan Llandrich Tarradellas. En Llorenç Llandrich i Ferrer, que li ha facilitat aquesta fotografia a en Pere Liu i Vila, va treballar a Planas Mitjà i Companyia des de l'any 1944 fins els anys 1960.

Agraïm al senyor Llandrich que ens hagi facilitat aquesta fotografia d'aquest camionet, i els esforços d'en Pere Liu a la recerca de vehicles que han corregut pel nostre país, atès que aquest és precisament un dels propòsits d'aquest bloc.

Els camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA de Ripoll (1962-1976) i l'autocar Nazar d'AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà).

La família Tarradellas procedeix d'Alpens, al cantó del Lluçanès. A la segona meitat dels anys 1950, el senyor Paulino Tarradellas va establir-se a Ripoll, una vila d'una gran vitalitat i prosperitat aquells anys per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia, on va fundar MADERAS TARRADELLAS SA, una empresa d'extracció de fustes dels boscos del Ripollès i llur transformació en taulons usats en la construcció d'edificis i equipaments de Barcelona i les ciutats properes que, en aquells anys de la segona meitat dels anys 1960, va registrar un gran creixement de la població. Aquesta empresa va treballar principalment en el desboscament dels boscos dels municipis del Ripollès. El negoci va continuar-lo llur fill Joan.

Per desboscar i transportar els taulons produïts en la serradora de l'empresa, al carrer Progrés de Ripoll, davant de l'estació del tren, MADERAS TARRADELLAS SA disposava d'una flota de camions. El senyor Joan Càmara, que està investigant els vehicles del Ripollès mitjançant els censos municipals de vehicles i llurs titulars, elaborats als efectes de girar el corresponent tribut, anualment actualitzats, ha obtingut la relació completa de camions d'aquesta empresa.

El cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1967 consigna els següents camions de MADERAS TARRADELLAS SA:
- Camió Dodge de 5 Tn amb matrícula B-68858.
- Camió Horch de 6 Tn amb matrícula B-130591.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-261987.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-281406.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-290603.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-295.338, que correspon a l'octubre de 1962.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-313024, que correspon al mes de març de 1963.

No disposem pas de fotografies dels camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA. En Joan Càmara ens ha informat que el manteniment i reparació d'aquests camions anava a càrrec del taller del senyor Jaume Pradell i Soler, representant dels vehicles Barreiros a la comarca del Ripollès.

Per causa del seu prestigi com a excel·lent mecànic, plenament acreditat, el senyor Jaume Pradell va fer una bona escampada de camions Barreiros pel Ripollès. Els clients els adquirien per la confiança del servei post-venda. S'explica l'anècdota que tan aviat com arribava un camió o autocar al seu taller, pel soroll del motor el senyor Pradell ja intuïa la pana que calia reparar. I s'equivoca pocs cops.

Atès que els camions de MADERAS TARRADELLAS SA eren per costum sobrecarregats, una pràctica molt estesa aquells anys, els treballs de manteniment i reparació dels camions al taller del senyor Pradell eren constants. A vegades, calia anar a bosc a reparar un camió espatllat. Quan es produïa aquest fet, el senyor Tarradellas proveïa de fato als mecànics que havien d'anar a bosc a reparar el camió espatllat. 

El senyor Càmara recorda que aquests dos camions Nazar muntaven la cabina B, idèntica al Nazar que us presentem, de l'empresa Transports Font, de Manlleu, carrossat amb una caixa de transports generals de fusta, quina fotografiat ens ha facilitat en Pere Liu i Vila, bon amic del senyor Font:

Aquest camió Nazar B estava motoritzat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, possiblement el millor motor disponible a Espanya aquells anys. En Pere Liu i Vila, cap de mecànics de la casa Nazar a les comarques gironines, recorda que a Girona en van córrer tres d'aquests camions amb el motor Perkins anglès.

Del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1971, de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA, hi havia aquests altres camions: 

- Camió Barreiros de 5,8 Tn amb matrícula GI-97757. 

- Camió Pegaso de 21 Tn amb matrícula B-784.939. 

- Camió Pegaso de 11 Tn amb matrícula B-788706.

El senyor Joan Càmara ens ha facilitat una dada de gran interès que també reportem. La matrícula de l'autocar Nazar de 36 places (35 places més la del conductor) que tenia l'empresa Autos Camprubí, de La Pobla de Lillet: GI-38913, del setembre de 1962. Autos Camprubí explotava juntament amb Autocars Mir, de Ripoll, la linia regular de la Pobla de Lillet-Gombrèn-Campdevànol i Ripoll. Catàleg de l'autocar Nazar de trenta-sis places que conserva el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d'Empordà:

Agraïm al senyor Joan Càmara les dades obtingudes del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll, el qual és extensiu al senyor Pere Liu per la fotografia del camió Nazar de l'empresa Transports Font, de Manlleu, atesa la dificultat de trobar material d'aquesta mena. 

Més fotografies de cotxes de l'empresa Autocars Mir de Ripoll (Ripollès).

El senyor Joan Càmara, de Ripoll, bon amic i erudit dels autocars i autobusos del nostre país, conserva unes fotografies inèdites d'uns cotxes de l'empresa Autocars Mir de Ripoll. Atès el seu indubtable interès, el senyor Càmara les ha facilitades per a difondre-les a través d'aquest espai.

El primer vehicle correspon a un autocar amb carrosseria Ayats sobre un xassís Ford i que muntava un motor Perkins de 108 cavalls de potència. Era el número 6 de l'empresa i tenia assignada la matrícula M-184.974, del setembre de l'any 1957. Aquest autocar amb placa verda fotografiat a l'entrada de Ripoll:

El senyor Manel Mir va reportar-nos l'anècdota que un cop carrossat aquest autocar va ser exposat uns dies al centre de Ripoll perquè els vilatans, entusiasmats i admirats de llur carrossèria d'un abarrocat abrandat, podessin gaudir-ne abans d'entrar en servei. 

Atesa la poca potència del motor original Perkins, el taller del senyor Jaume Pradell Soler va equipar-lo amb un motor Barreiros dièsel de 170 cavalls de potència. Aquest vehicle va conduir-lo una colla d'anys l'Eduard Montells, fill de Ripoll, que ha cedit aquestes fotografies a en Joan Càmara:

L'Eduard Montells dins aquest autocar fotografiat davant de la fàbrica Filatures Noguera SA, aixecada entre Ripoll i Campdevànol:

El segon cotxe correspon a un autocar Leyland, matriculat a Castelló (CS-7837). Aquest autocar, amb el número set de l'empresa Mir, muntava una carrosseria Tubus, marca que usava l'empresa La Hispano de Fuente En Segures SA (HIFE), de Tortosa, en les carrosseries dels autocars que es construïen:

Aquest autocar fotografiat a l'antic garatge de Can Mir, a la carretera de Barcelona, i que permet d'apreciar-ne el frontal: 

Tenim constància que autocars amb carrosseria Tubus en va córrer, com a mínim, un altre en les carreteres de les comarques gironines. Era un cotxe de l'empresa d'en Joaquim Puig i Casadellà, de Bellcaire d'Empordà, també matriculat a Castelló:

La línia d'aquest autocar recorda vagament la carrosseria del Pegaso Monotral, en voga a principis dels anys 1960:

L'activitat industrial d'autoconstrucció de carrosseries per empreses de transports de viatgers va produir-se a la dècada dels anys 1940, 1950 i fins a la primera meitat dels anys 1960, moment en què la producció de carrosseries i vehicles en general va normalitzar-se plenament. L'empresa Sagalés de Caldes de Montbuí també havia construït algunes carrosseries pels seus autocars Pegaso.

Segons les dades facilitades per en Joan Càmara, aquest Leyland amb carrosseria Tubus va ser matriculat el 22 de novembre de 1956 i es va donar de baixa el 29 de desembre de 1977. Aquest autocar desballestat al pati de l'empresa Autocars Mir de la carretera de Barcelona, a Ripoll: 

Agraïm als senyors Eduard Montells i Joan Càmara el difusió d'aquestes fotografies de dos autocars de l'empresa Mir, amb l'ànim de fer conèixer i apropar una de les empreses gironines de transports de viatgers amb més història.

Bon Nadal i feliç 2013.

Enguany s'escau el cinquantè aniversari de la mort, a Illa del Riberal, un bonic poble de la comarca del Rosselló, d'en Josep Sebastià Pons, el poeta nord-català més important del segle XX. La temàtica de la seva obra versa sobre l'arrelament al país i la seva gent, el pas del temps, la cultura popular, les estacions i l'amor. Aquesta mateixa preocupació la trobem en l'obra d'un altre important poeta català del segle XX, i molt bon amic seu, en Tomàs Garcés i Miravet.

Aprofitant aquesta efemèride, els col·laboradors d'aquest bloc us desitgem un Bon Nadal i feliç 2013 amb el poema Tres Reis d'Orient, d'en Josep Sebastià Pons:

Tres reis d'Orient
tres reis caminaven,
la corona d'or
de lliri la barba,
el mantell brodat
d'ocells i de branques.
Diuen que han vingut
de la serralada i jo no ho crec,
que la gent m'enganya.

Ben embolicats dins una nevada,
del cimall del cel
han fet la baixada,
amb un sarronet
d'esteles de plata.
Tres reis d'Orient,
tres reis caminaven,
la corona d'or
de lliri la barba.

Passen bandolers,
bandolers d'Espanya,
portant ganivets
d'un pam a la faixa.
Maten els tres reis
amb una rialla.
Voreta el camí,
els tres reis finaven,
la corona d'or,
de lliri la barba.

I els grans bandolers
allavors s'esglaien,
que del sarronet
esteles de plata
fent molta claror
cap al cel pujaven,
i que allà d'enllà
dins la volta blava,
tres reis d'Orient
tres reis caminaven.

El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, posat damunt del puig de les Tres Creus, a Torelló, de gran devoció popular i que la nit de Nadal serà plena de gom a gom per celebrar-hi la Missa del Gall, que commemora el naixement de Jesús:

 

La trobada d'aficionats al transport a Ripoll el passat dia 15 de desembre de 2012.

El dissabte dia 15 de desembre de 2012 uns quants afeccionats al transport vàrem trobar-nos a Ripoll. Aquest encontre era la continuació d'una iniciativa anterior promoguda per en Miquel Segura, la primera trobada d'estudiosos de la història del transport a Catalunya, un món que quan més t'hi capbusses, més línies d'investigació obres. És absolutament inacabable.

L'atapeïment de compromisos d'aquests dies d'advent va minvar una mica la participació. Alguns bons amics no van poder ser-hi per la coincidència amb altres actes i activitats. A les 12 hores varem aplegar-nos a l'aparcament del restaurant Can Villaura, al trencant de la carretera C-17 amb la carretera que condueix a  Les Lloses. El senyor Mir va posar a disposició dels assistents un petit autocar per facilitar el desplaçament dels assistents a les visites programades:

La primera visita va ser a l'empresa Casa Salvans, de Ripoll. El senyor Francesc Salvans, actualment jubilat, és un excel·lent mecànic que reparava els seus camions. Aquesta empresa, una de les més antigues de la comarca del Ripollès, distribueix begudes amb una flota de Nissan Atleon. També conserva dos camions de gran interès.

El primer és un Chevrolet de l'any 1936 que repartia cerveses Damm. Quan les altres empreses ja disposaven de camions Ebro per la distribució de begudes, Casa Salvans treballava amb una flota de vuit Chevrolets, els quals van desballestar llevat d'aquesta unitat feliçment preservada. Amb el temps, i com era costum aleshores, se li va muntar un motor dièsel Ebro:

Casa Salvans ha rebut diverses ofertes per la compra d'aquest Chevrolet, l'estat de conservació del qual és excel·lent. Una d'aquestes ofertes ha estat de l'empresa cervesera Damm, de Barcelona, per engrossir el seu museu. Però els amos de can Salvans les han refusades atès que aquest vehicle, molt bell, forma part de la història d'aquesta empresa. 

Casa Salvans també conserva un camió Hino japonès que va ser exposat a la trobada de camions clàssics organitzada a Sant Vicenç de Torelló l'any 2011 per iniciativa del senyor Xavier Castells. Aquest Hino funciona perfectament i és completament original. El seu interior ha estat meticulosament restaurat. Aquest camió varen comprar-lo a Talleres Auto Practico SA, concessionari oficial Hino a Barcelona, per transportar les caixes de begudes de la Coca Coca des del magatzem de Barcelona fins a Ripoll. El conduïa el senyor Francesc Salvans i es percep en l'estat de conservació, esplèndida en tots els aspectes:

El retrat d'aquest camionet de Casa Salvans penjada en una paret de l'oficina de l'empresa palesa l'antigor d'aquesta empresa de distribució de begudes ripollesa:

Després varem fer cap a l'empresa Fruites Capdevila que té un camió Leyland Comet, semblant al que havien tingut en la dècada del 1950 per la distribució de fruita i verdura, activitat que són majoristes. Aquest camió era d'un transportista de Castelló. Al País Valencià n'hi va haver un grapat d'aquests camions destinats principalment al transports de fruites:

Els senyors Xavier Florez i Manel Mir:

Fotografia dels assistents a aquesta trobada, llevat d'en Joan Càmara, que va incorporar-se una mica més tard. D'esquerra a dreta: Miquel i Miquel Àngel Patinyo (pare i fill), Xavier Florez, Manel Mir, Joan Brugués, Joan Pujol, Pere Liu i Josep Taberner davant del Leyland Comet:

En acabat, el senyor Mir tenia una sorpresa. La visita a la col·lecció d'autos i motocicletes del senyor Bartés. El primer vehicle, un DKW matriculat a Lleida uns pocs anys abans de la Guerra Civil amb carrosseria de fusta que està restaurant:

Amb el motor engegat, la nau va quedar en un instant plena de fum. En Pere Liu va gaudir de valent bo i recordant quan, d'aprenent en un taller de Banyoles, remenava aquests motors alemanys d'una gran simplicitat i eficàcia: 

El senyor Bartés va mostrar-nos la seva col·lecció de motocicletes i el Fiat Balilla exposats en un garatge:

Una motocicleta Lube, de fabricació espanyola i matriculada a Girona:



El Fiat Balilla, un auto molt popular seixanta anys enrere:

Després de dinar al restaurant Canaules, admirable per la cuina casolana guisada amb productes de primera qualitat que ofereixen en el marc incomparable de la casa Alòs, una casa modernista al cor del casc antic de Ripoll, i restaurades les forces atuïdes per la fredor i humitat del dia, ens encaminarem amb pas valent cap al garatge de l'empresa Autocars Mir, al carrer Progrés, per gaudir de la flota de vehicles: 

Autocars Mir és una de les empreses de transport de viatgers per carretera més antigues que operen avui dia a Catalunya. Aquestes dues fotografies de dos autocars de can Mir amb carrosseries de fusta n'és una mostra clara:

Aquest bloc vol agrair a l'empresa Casa Salvans, Fruites Capdevila, Autocars Mir i el senyor Bartés les atencions de tota mena rebudes en aquesta trobada celebrada a Ripoll. Esperem que aquestes activitats es consolidin atès que permet de coneixe'ns i amistançar-nos amb els qui compartim aquesta afició.

Els cotxes de la família Hereu Vidal de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

El senyor Josep Hereu disposa d'unes fotografies d'alguns dels automòbils que ha tingut la família els darrers setanta anys. A la postguerra, i fins als anys 1950, no hi havia gaire ciutadans que tinguessin a l'abast un vehicle propi. les causes són prou sabudes: molts vehicles requisats van ser delmats en els fronts de guerra i en la retirada final de l'hivern del 1939. La postguerra, en lloc de procurar una millora, agreujà les penúries. La producció de petits microcotxes, impulsada per l'entusiasme d'una quants afeccionats, va ser a la pràctica molt baixa. L'excepció va ser el Biscuter fabricat a Sant Adrià de Besòs.

El primer auto de la família Hereu de Sant Feliu de Guíxols, matriculat abans de la Guerra Civil Espanyola:

Aquest auto també participava a la festa de sant Cristòfol convenientment engalanat:

El segon auto, comprat en els anys 1950, va ser aquest Citroën Stromberg amb una visera per protegir-se del sol:

A la segona meitat dels anys 1950, amb una tímida recuperació econòmica, van encetar-se les primeres excursions de cap de setmana en indrets llunyans:

I als anys 1960, van arribar els autos Seat produïts a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona. La gent adinerada comprava els Seat 1400. I a les darreries dels 1960, va arribar el Seat 1430. El senyor Hereu va comprar-ne un de Seat 1430, un vehicle luxós i còmode segons els estàndards i gustos d'aquells anys: 

D'esquerra a dreta el senyor Joan Brugués, el senyor Josep Hereu, el senyor Miquel Patinyo i el senyor Josep Taberner:

Amb aquest article acabem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu Vidal SA, de Sant Feliu de Guíxols. Agraïm l'amabilitat i informació facilitada pel senyor Hereu, amb qui varem contactar per mediació d'en Josep Taberner, vinculat també al món del motor.