Anys enrere els estiuejos eren més tranquils i plàcids. Quan encara no hi havia la fal·lera instal·lada els nostres dies de viatjar arreu, també a l'estranger, hom cercava un lloc amable per passar els dies xafogosos d'estiu. Les classes benestants tenien gairebé tres mesos de vacances. Arrencaven per la festa de Sant Joan, i s'acabaven a finals de setembre, quan la mainada s'havia d'incorporar al col·legi per seguir el curs escolar.
A la Casa Gran de Folquer, integrada en el municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, que era la casa d'estiueig d'en Joaquim Maluquer i Sostres, advocat i naturalista, que des del seu càrrec de Secretari del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya promogué la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i del pintor Joan Hernández Pijuan, l'estudi del qual era al pis superior de la masia, la família s'hi establia pels vols de Sant Joan, acabats els col·legis, per fugir del calor xafogós que envaïa la ciutat de Barcelona. Unes vacances glorioses que s'acabaven a mitjans de setembre.
Fins a les darreries dels anys 1980 la casa no disposà pas d'electricitat. Motiu pel qual la vida i les activitats de la família era regida per la llum solar. De bon matí, després d'esmorzar, els grans estiraven les cames pels camins de la finca abans que el calor en aquell clima atlàntic ho abrusés tot acompanyat del carrisqueig de les cigales. A mig matí era el moment de marxar en cotxe fins a Artesa de Segre, la capital natural d'aquella contrada, per proveir-se dels diaris, queviures i d'altres articles.
La canalla aprofitava el matí per caçar animals -insectes, amfibis i rèptils-, banyar-se en les tolles d'aigua gèlida i límpida del riu Rialb i del barranc del Mascarot i fer sortides en bicicletes. Després del dinar, era el moment de fer la migdiada o les lectures de diaris i llibres, amb les persianes plegables de fusta pintades de color verd fosc de finestres i portes, abaixades, i reclosos dins els murs frescals que oferia la casa per protegir-se del sol. Abans de sopar, a l'hora foscant amb el sol ponent-se darrera de la mola del Montsec i els primers carrisqueigs dels grills que es deixondien, hom sortia de la casa i marxava fins a l'església de Sant Gil, a la bassa propera de la qual hi raucaven les granotes, o el coll d'alzina, que constituïa l'extrem sud de la finca, que en aquella hora presenta una magnífica visió de la muntanya cònica de Montmagastre banyada per les últimes clarors del dia.
Els sopars familiars sota uns llums de gas es celebraven en una taula llarga parada a l'era de la casa, al costat del pou i dels porxos de la casa. La marinada amenitzava els sopars i tonificava les llargues sobretaules que es feien abans d'allitar-se. Els vespres refrescava; el silenci, trencat pel motor d'algun vell camió que bruelava en pujar el serpentejant port de Comiols, era absolut. El descans era assegurat i reparador.
En aquest món sense electricitat -les neveres de la casa Taver refredaven amb bombones de butà-, ni telèfon ni aparells electrònics despertà l'afecció d'en Joaquim Maluquer i Sostres pels ocells. De l'observació calmosa de les aus en la finca familiar de Folquer en nasqué l'afició ornitològica que el dugué a participar en la fundació de la Societat Espanyola d'Ornitologia, els primers anys del 1950, i també de la delegació catalana, on hi participaren el seu cosí Salvador Maluquer, que gaudia de la contemplació dels ocells a la finca de Els Paons Blancs, a mig camí de Térmens i Vallfogona de Balaguer, propietat de son pare, i en Frederic Travé, un conegut advocat i empresari de Barcelona. Els seus coneixements dels ocells del país els recollí en el llibre Els ocells a les terres Catalanes.
L'afecció ornitològica que el senyor Joaquim Maluquer practicà a la finca familiar la compaginà amb la passió per la lectura de llibres de temàtica diversa, fruit de la seva inesgotable curiositat intel·lectual. A la Casa Gran de Folquer reuní una admirable biblioteca on hi destaquen les obres sobre el País Valencià, pel qual sentí un viu interès que el féu posar en relació amb els principals intel·lectuals valencians d'aleshores com en Joan Fuster i Ortells, l'Eliseu Climent i Corberà, en Vicent Sanchís Guarner i l'Enric Valor i Vives.
La Casa Gran de Folquer, orientada a migdia, amb els tres cosos que l'integren:
La Casa Gran de Folquer, orientada a migdia, amb els tres cosos que l'integren:
L'era de la casa, amb el pou i el cos de llevant, el més antic:
L'altre cos de la casa, a ponent, construït al segle XVIII:
El paisatge que s'albira de de la casa Gran de Folquer: l'extensió dels camps de cereals i la muntanya del Montmagastre, solitària, al mig:
A l'estiu hi havia la sega del blat i de l'ordi, feina que fins els anys 1960, amb la mecanització del camp, es féu manualment mitjançant la contractació de colles de segadors. Acabada la sega, el blat dipositat al graner era carregat en camions i transportat fins a les farineres Alsina d'Artesa de Segre i Altisent de Tremp. L'ordi era dut a la fàbrica de cervesa que San Miguel tenia a la ciutat de Lleida.
Un Pegaso Mider i un Pegaso Troner de la farinera Carles Altisent de Tremp:
En els anys 1980, l'Enric Camats, el fill de forner de Montargull que proveïa el pa de pagès, les coques de recapte i les coques dolces cuites els dissabtes, llicenciat del servei militar, comprà un Pegaso 1065 Europa d'ocasió. Al juliol i l'agost se'n feia un fart de carregar blat que transportava a la farinera Altisent de Tremp. El camió carregat era pesat a la bàscula municipal de Tremp. I descarregat el blat a la farinera, era pesat altre cop el camió buit. Única manera de saber amb exactitud el pes del gra transportat i lliurat.
A la Casa Gran de Folquer també hi havien llibres infantils d'una gran eficàcia per distreure la canalla en els tres mesos de vacances. Aquests llibres foren d'un gran interès quan plovia i feia mal temps. Les pluges en aquell país aspre i sec apareixien com una benedicció a partir de la Mare de Déu d'Agost. No hi havia ginys elèctrics ni televisió. Les comoditats de la vida moderna no s'implantaren fins a les darreries dels anys 1980, quan la casa disposà de subministrament d'energia elèctrica.
Un dels llibres infantils de la Casa Gran de Folquer que més ens plagué fou el que amb el títol de El món de la velocitat, publicat a finals dels anys 1960 per l'editorial barcelonina Timun Mas SA, especialitzada en llibres per vailets, i que constitueix la traducció d'un llibre divulgatiu francès, exposa els diferents mitjans de transports que ha usat l'home per desplaçar-se. Portada i contraportada del llibre, molt acolorit:
El primer mitjà de transport són les grans travessies per les mars en vaixells:
Després segueix l'apassionat món del tren, amb les màquines de vapor, locomotores, vagons i estacions:
Els trens moderns, la versió del qual a Espanya fou el Talgo, i els trens de via estreta:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada