dilluns, 18 d’agost del 2014

Més transportistes de la llet de la comarca del Pla de l'Estany.

El senyor Xavier Pujol, en la conversa que tinguérem a casa seva, a Banyoles, ens proporcionà una informació addicional molt interessant  que reportem en aquest article: uns quants transportistes de Banyoles, capital de la comarca del Pla de l'Estany, i també de pobles propers, que ell recorda que treballaren en la recollida de la llet. 

Un Barreiros Saeta d'en Joan Colomer Muntada, un transportista d'Olot que recollia els pots de llet de masies i granges de la Garrotxa:

IMG_4125

El primer és en Lluís Juscafresa i Camps, avui dia TransJusca SL de Girona. Recollí cantines de llet per l'empresa La Lactaria Espanyola SA, productora de la llet Ram, que tenia una planta de recollida i envasat a Vidreres. Produït el daltabaix de La Lactaria Espanyola SA, el senyor Juscafresa recollí la llet per Danone, que tenia una planta a Castelló d'Empúries.

A Banyoles hi hagué TR, Transports Trinitat Ros, conegut amb el sobrenom de El Bobo. Recollien la llet de les masies disseminades a la comarca del Pla de l'Estany.

Transports Vila d'Olot, recollia llet a les comarques de la Garrotxa i del Pla de l'Estany i la descarregava a la planta de recollida que la casa Nestlé tenia a Olot, l'antiga Granja Soldevila.

A Mieres, un poble de la comarca de la Garrotxa, hi ha hagué un centre de recollida i de refredament de la llet propietat de la família Vinyes, que tenia a Manlleu, d'on procedien, la planta de producció de la llet SALI (Societat Anònima Lletera Industrial). I al barri del Poblenou de Barcelona hi hagué el Centre de Vaquers que era una plaça de compravenda de la llet entre els productors i les empreses lleteres de Barcelona i les ciutats del voltant. Transports Vila també hi transportà llet a aquests dos establiments de Mieres i Barcelona.

Transports Intercomarcals SA (TISA) de Banyoles, que disposava de camions grossos, transportava diàriament la llet recollida i refrigerada a la planta que la família Vinyes tenia a Mieres cap a la planta de la Sali de Manlleu, a prop de l'estació de tren. I també traginava cada dia llet recollida a la Garrotxa i el Pla de l'Estany cap a Barcelona. Un Pegaso 1060 que el senyor Llenas comprà a TISA de Banyoles. Aquest camió equipava una cisterna per al transport de llet que el senyor Llenas li llevà per muntar-li una caixa de transports generals:

IMG_2942

En Pere Bustins i Sarasols, de Banyoles, amb un Ebro P-160 que muntava una cisterna, recollia llet a granges i cases de pagès del Pla de l'Estany.

En Pere Bartolí, de Melianta, municipi de Fontcoberta, disposava d'un Pegaso Comet per la recollida de llet de l'empresa Centro Lacteo Freixas SA, productor de la llet Rania. Quan aquesta empresa plegà, treballà per Danone.

En Mateu Puig del municipi de Sant Gregori, limítrof a la ciutat de Girona, venia llet en una lleteria que tenia al barri de Germans Sabat de Girona. Tingué un Ebro amb caixa per la recollida dels pots de llet. Al cap d'uns anys comprà un Ebro P-160 dotat d'una cisterna que treballà primer per la planta que la Lactaria Espanyola SA tenia a Vidreres, on produïa la llet RAM; més tard recollí llet per Indústries Lacpur SA de Riells i Viabrea, propietat del senyor Joan Campeny, empresa que tingué una vida efímera; i quan aquesta empresa tancà, recollí per Letona SA que tenia una planta al peu de la carretera Nacional II.

Publicitat de la llet Lacpur apareguda a la revista Serra d'Or:

IMG_0720

A Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà, en Lluís Llinars recollia la llet per l'empresa Letona SA amb un Ebro P-170 equipat amb una cisterna. Es dóna la circumstància que tots els transportistes que recollien llet per Letona havien de treballar amb camions de la casa Ebro, qualsevol dels models de la sèrie P, que era l'adient pel pes que havien de transportar.

Dos camions Man de Transports Costa de la Vall d'en Bas equipats amb cisternes per la recollida de la llet:

IMG_4110

Poc a poc procurem de recuperar els transportistes que treballaren en la recollida de la llet a les comarques gironines. Una activitat feixuga pels horaris i les cantines plenes que s'havien de carregar i descarregar manualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada