L'abril de 1940 contragueren matrimoni els senyors Esteve Espadalé i Ferrés i Rosa Vergés i Domènech, filla d'Olot. D'aquest matrimoni nasqueren tres fills, en Domènec, conegut per Minguet, en Bartomeu i en Jordi. El matrimoni el dia de llur casament:
L'octubre de 1946, el senyor Enric Espadalé i Ferrés es casà amb la senyora Blandina Coderch i Masias, filla de Sant Joan les Fonts. Llur família tenia una carnisseria de molta anomenada, can Pere Cuc. Fruit d'aquest matrimoni, el gener de 1948 nasqué l'Enric. Foto de casament del matrimoni Espadalé Masias:
L'octubre de 1950 morí a setanta-un anys, el senyor Domènec Espadalé i Colomer, fundador de l'empresa Transports Espadalé. La seva vídua, la senyora Leonor Ferrés i Farregut morí al cap d'un any, el desembre de 1951.
Imprès de carta de Transports Minguet dels anys 1950, amb una franja negra estampada en l'angle superior dret, pel dol causat pel decés dels senyors Domènec Espadalé i llur esposa Leonor. Un costum que s'estilava en aquells anys:
Els anys 1950 la situació econòmica millorà una mica. Per una banda, la política autàrquica demencial es suavitzà; de l'altre, la caiguda del teló d'acer afavorí el reconeixement internacional per alguns països de la dictadura del general Franco i la celebració d'acords comercials amb els Estats Units, incloent-hi la prestació de crèdits per l'adquisició de béns. Tot plegat significà la desaparició del racionament i una millora de les condicions de vida dels treballadors. A partir d'aquells anys es produí l'arribada de molts immigrants procedent del sud d'Espanya que trobaven feina a les fàbriques i a la construcció. Residiren gairebé tots al barri de Sant Roc d'Olot.
La tímida millora econòmica i l'augment de població causat per l'assentament de la immigració significà una reactivitat de la construcció. A poc a poc, després de la guerra, es començaren a construir habitatges nous. Aquest fenomen fou afavorit a Olot pel fet que l'alcalde, el senyor Pere Bretcha, que ensems ostentava la presidència de la Diputació de Girona i exercia de procurador en Corts, càrrecs de rellevància i influència aleshores, impulsà unes quantes obres públiques que beneficiaren la ciutat d'Olot. L'activitat constructora, tant dels promotors privats com de les obres encarregades per les administracions públiques, incrementà notablement la demanda de materials de construcció, el qual es perllongaria fins l'any 1973, amb la crisi del petroli.
Imatge d'Olot en els anys 1950:
Celebració religiosa a Sant Joan les Fonts presidida pel bisbe de Girona, Josep Cartañà; al darrera, en Pere Bretcha, alcalde d'Olot i president de la Diputació de Girona, en Josep Camps, alcalde de Sant Joan les Fonts i l'Esteve Espadalé, primer tinent d'alcalde:
Transports Minguet treballà principalment en els anys 1950 en el transport de material de construcció. El Brockway, que era el camió més gros de la casa, transportava sacs de ciment, guix i demés material de construcció.
En el proper article exposarem els camions que Transports Minguet adquirí en els anys 1950 per atendre la demanda de feina que tingué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada