L'any 1936 el govern espanyol promulgà un reglament que regulava el servei del lloguer d'autobusos. Llur finalitat era d'establir un control sobre els viatgers i el quilometratge real dels vehicles als efectes d'una aplicació eficaç del tribut que gravava aquesta modalitat de transport.
Patents nacionals de circulació d'automòbils de l'Ajuntament de Begudà:
Patents nacionals de circulació d'automòbils de l'Ajuntament de Begudà:
Les perspectives de l'any 1936 eren favorables per l'empresa de transports del senyor Espadalé. Hi havia feina i un bon nivell de vida, el qual, no es recuperaria fins al cap de vint-i-cinc anys, o sigui, en la dècada dels anys 1960. Catalunya restava al marge de la crispació política que es vivia a d'altres territoris de l'estat espanyol. En conseqüència, ningú podia suposar que el juliol de 1936 esclataria una guerra civil que es perllongaria tres anys i devastaria el país. En aquell moment Transports Minguet tenia cinc vehicles: un Stewart amb matrícula B-55517, un Brockway amb matrícula GI-4766, un Citroën amb matrícula GI-5050, un DKW amb matrícula GI-6112 i un Chevrolet amb matrícula GI-2173.
En les setmanes posteriors a l'inici de la Guerra Civil el Comitè de Milícies Antifeixistes confiscà molts vehicles de particulars i d'empreses, constituí una cooperativa de transports i col·lectivitzà algunes fàbriques. Els cinc vehicles de Transports Minguet foren confiscats i dipositats al carrer Lorenzana 11 d'Olot, seu de l'empresa Transports Elèctrics Interurbans SA (TEISA), també col·lectivitzada. Els garatges de les dues principals empreses de transports de Sant Joan les Fonts, Transports Minguet i Transports Muntada, també foren posats a disposició del Comitè de Milícies Antifeixistes.
El Chevrolet, que era en un taller d'Olot per muntar-li una carrosseria nova, fou confiscat i transformat en un camió per la recollida de la brossa, servei al qual fou destinat fins l'acabament de la guerra. La resta de vehicles de Transports Minguet foren integrats en l'empresa col·lectivitzada TEISA i usats, segons les necessitats de guerra, per traslladar tropes als fronts bèl·lics.
Els Fets de maig de 1937, un enfrontament ocorregut a Barcelona i d'altres municipis entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya amb el suport de milicians comunistes (PSUC), socialistes (UGT) i nacionalistes catalans (Estat Català) contra els milicians anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) més el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que causà més de cinc-cents morts, provocà el foragitament d'aquests darrers de les institucions i empreses que controlaven.
A Sant Joan les Fonts els Fets de maig de 1937 provocaren que el 9 de d'agost de 1937 els anarquistes perdessin l'Ajuntament en favor d'Esquerra Republicana de Catalunya. El nou alcalde, el senyor Josep Camps i Juvinyà, intentà de recuperar la normalitat de vida local, fet que permeté a la família Espadalé de recuperar dos vehicles, el DKW i el Citroën, i ensems recuperà la possessió del garatge on hi tancaren aquests dos cotxes. La recuperació dels dos cotxes fou possible perquè l'alcalde, el senyor Josep Camps, féu gestions i adoptà unes resolucions que acreditaven la propietat d'aquests dos vehicles a favor del senyor Espadalé.
Factures lliurades en el curs de la guerra civil per senyor Espadalé a l'Ajuntament de Begudà, que incloïa el poble de Sant Joan les Fonts, per la prestació d'uns serveis:
A mitjans de l'any 1937 els dos fills d'en Domènec Espadalé, l'Esteve i l'Enric, foren cridats a files i enviats al fronts de guerra. Els seus pares romangueren a Sant Joan les Fonts.
Acabada la guerra, l'Enric fou el primer que tornà a casa. L'Esteve, el germà gran, que era empresonat en un camp de concentració per soldats republicans, en sortí quan disposà dels avals preceptius que acreditaven llur bona conducta.
L'Enric, al cap de poc d'haver arribat del front, maldà per recuperar el negoci familiar de transport. Féu les gestions oportunes i l'Ajuntament d'Olot li retornà el camionet Chevrolet amb matrícula GI-2173 que el Comitè de Milícies Antifeixistes havia confiscat el juliol de 1936 i treballava en la recollida d'escombraries. Per si no n'hi hagués hagut prou, l'Enric hagué de respondre davant de la Falange Espanyola pel fet que aquest camió Chevrolet de Transports Minguet hagués treballat per un Ajuntament republicà durant la guerra, bo i ignorant que el govern legítim era el republicà i que el camió fou requisat per la força i sense que la família Espadalé hi prestés el seu consentiment.
L'Enric, que era un mecànic excel·lent, reparà el Chevrolet completament malmès. Fou el primer vehicle amb que família Espadalé féu els primers serveis de transports de mercaderies.
El Chevrolet als anys 1940, un vehicle molt apreciat per la família Espadalé:
Pocs mesos després de l'acabament de la guerra, el Servei de Recuperació de vehicles, organisme creat pel nou règim polític per facilitar la recuperació dels vehicles abandonats als seus legítims propietaris, comunicà a la família Espadalé que el Brockway era estimbat i trinxat a Riudarenes. El recuperaren i el transformaren d'òmnibus a camió de mercaderies amb una caixa de fusta per transports generals de mercaderies. Atès que no hi havia peces en el mercat, l'Enric fabricà ell mateix alguns recanvis que necessitava. En aquests casos també es recorria a peces i pneumàtics de contraban procedent de la Catalunya Nord. El transport d'aquests articles, per no ésser descobert, era realitzat de les maneres més imaginatives com els canals de la Muga.
El balanç de pèrdues materials de la guerra per la família Espadalé fou gros: l'Stewart, malgrat cercar-lo a tot arreu, no aparegué mai; segurament que fou abandonat i estimbat l'hivern de 1939 en la retirada de civils i militars republicans devers la frontera francesa. El DKW i el Citroen, també es perderen en la retirada. La represa del transport es féu amb el camionet Chevrolet, procedent de l'Ajuntament d'Olot, i del Broackway, recuperat a Riudarenes i que fou reconstruït enter.
Document acreditatiu de l'alta del Broackway com a camió tramitat per la gestoria administrativa Triadú de Girona, de molta anomenada i acreditada eficàcia:
Atès que les desgràcies solen venir alhora, l'octubre del 1940 hi hagué l'aiguat que afectà les conques dels rius de les comarques gironines i de la Catalunya Nord. Aquests aiguats no provocaren pèrdues humanes a Sant Joan les Fonts però sí greus danys materials. L'ensorrament d'unes quantes cases del carrer de Sant Pere i greus danys i pèrdues a les indústries de la població causades pel desbordament del riu Fluvià.
L'aiguat de l'octubre de 1940 s'endugué el pont del Salt, que s'havia inaugurat pocs dies abans, i el pont de la Sebastiana. Solament es conservà sobre el riu Fluvià el pont medieval.
L'aspecte que presentava el poble després de l'aiguat era desolador. Amb l'agreujant que el poble no disposava de recursos per endegar la reconstrucció i reparació dels danys soferts. Tanmateix, tothom hi posà el coll. El 8 de novembre de 1940, pocs dies després de l'aiguat, l'alcalde, el senyor Francesc Sala, sol·licità al Govern Civil de Girona que proveís a les dues empreses de transports de poble, la senyora Carme Pineda, vídua de Muntada, i en Domènec Espadalé, de transports Minguet, amb mil quatre-cents litres i mil litres de benzina mensuals respectivament, per fer funcionar els camions que treballaren en la reparació dels danys causats.
Estat que presentava el carrer de Sant Pere després de l'aiguat:
En el proper article ens endinsarem en la normalització de la vida quotidiana de la gent de Sant Joan les Fonts en els anys 1940 malgrat les penúries i la repressió.
El Chevrolet, que era en un taller d'Olot per muntar-li una carrosseria nova, fou confiscat i transformat en un camió per la recollida de la brossa, servei al qual fou destinat fins l'acabament de la guerra. La resta de vehicles de Transports Minguet foren integrats en l'empresa col·lectivitzada TEISA i usats, segons les necessitats de guerra, per traslladar tropes als fronts bèl·lics.
Els Fets de maig de 1937, un enfrontament ocorregut a Barcelona i d'altres municipis entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya amb el suport de milicians comunistes (PSUC), socialistes (UGT) i nacionalistes catalans (Estat Català) contra els milicians anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) més el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que causà més de cinc-cents morts, provocà el foragitament d'aquests darrers de les institucions i empreses que controlaven.
A Sant Joan les Fonts els Fets de maig de 1937 provocaren que el 9 de d'agost de 1937 els anarquistes perdessin l'Ajuntament en favor d'Esquerra Republicana de Catalunya. El nou alcalde, el senyor Josep Camps i Juvinyà, intentà de recuperar la normalitat de vida local, fet que permeté a la família Espadalé de recuperar dos vehicles, el DKW i el Citroën, i ensems recuperà la possessió del garatge on hi tancaren aquests dos cotxes. La recuperació dels dos cotxes fou possible perquè l'alcalde, el senyor Josep Camps, féu gestions i adoptà unes resolucions que acreditaven la propietat d'aquests dos vehicles a favor del senyor Espadalé.
Factures lliurades en el curs de la guerra civil per senyor Espadalé a l'Ajuntament de Begudà, que incloïa el poble de Sant Joan les Fonts, per la prestació d'uns serveis:
A mitjans de l'any 1937 els dos fills d'en Domènec Espadalé, l'Esteve i l'Enric, foren cridats a files i enviats al fronts de guerra. Els seus pares romangueren a Sant Joan les Fonts.
Acabada la guerra, l'Enric fou el primer que tornà a casa. L'Esteve, el germà gran, que era empresonat en un camp de concentració per soldats republicans, en sortí quan disposà dels avals preceptius que acreditaven llur bona conducta.
L'Enric, al cap de poc d'haver arribat del front, maldà per recuperar el negoci familiar de transport. Féu les gestions oportunes i l'Ajuntament d'Olot li retornà el camionet Chevrolet amb matrícula GI-2173 que el Comitè de Milícies Antifeixistes havia confiscat el juliol de 1936 i treballava en la recollida d'escombraries. Per si no n'hi hagués hagut prou, l'Enric hagué de respondre davant de la Falange Espanyola pel fet que aquest camió Chevrolet de Transports Minguet hagués treballat per un Ajuntament republicà durant la guerra, bo i ignorant que el govern legítim era el republicà i que el camió fou requisat per la força i sense que la família Espadalé hi prestés el seu consentiment.
L'Enric, que era un mecànic excel·lent, reparà el Chevrolet completament malmès. Fou el primer vehicle amb que família Espadalé féu els primers serveis de transports de mercaderies.
El Chevrolet als anys 1940, un vehicle molt apreciat per la família Espadalé:
Pocs mesos després de l'acabament de la guerra, el Servei de Recuperació de vehicles, organisme creat pel nou règim polític per facilitar la recuperació dels vehicles abandonats als seus legítims propietaris, comunicà a la família Espadalé que el Brockway era estimbat i trinxat a Riudarenes. El recuperaren i el transformaren d'òmnibus a camió de mercaderies amb una caixa de fusta per transports generals de mercaderies. Atès que no hi havia peces en el mercat, l'Enric fabricà ell mateix alguns recanvis que necessitava. En aquests casos també es recorria a peces i pneumàtics de contraban procedent de la Catalunya Nord. El transport d'aquests articles, per no ésser descobert, era realitzat de les maneres més imaginatives com els canals de la Muga.
El balanç de pèrdues materials de la guerra per la família Espadalé fou gros: l'Stewart, malgrat cercar-lo a tot arreu, no aparegué mai; segurament que fou abandonat i estimbat l'hivern de 1939 en la retirada de civils i militars republicans devers la frontera francesa. El DKW i el Citroen, també es perderen en la retirada. La represa del transport es féu amb el camionet Chevrolet, procedent de l'Ajuntament d'Olot, i del Broackway, recuperat a Riudarenes i que fou reconstruït enter.
Document acreditatiu de l'alta del Broackway com a camió tramitat per la gestoria administrativa Triadú de Girona, de molta anomenada i acreditada eficàcia:
Atès que les desgràcies solen venir alhora, l'octubre del 1940 hi hagué l'aiguat que afectà les conques dels rius de les comarques gironines i de la Catalunya Nord. Aquests aiguats no provocaren pèrdues humanes a Sant Joan les Fonts però sí greus danys materials. L'ensorrament d'unes quantes cases del carrer de Sant Pere i greus danys i pèrdues a les indústries de la població causades pel desbordament del riu Fluvià.
L'aiguat de l'octubre de 1940 s'endugué el pont del Salt, que s'havia inaugurat pocs dies abans, i el pont de la Sebastiana. Solament es conservà sobre el riu Fluvià el pont medieval.
L'aspecte que presentava el poble després de l'aiguat era desolador. Amb l'agreujant que el poble no disposava de recursos per endegar la reconstrucció i reparació dels danys soferts. Tanmateix, tothom hi posà el coll. El 8 de novembre de 1940, pocs dies després de l'aiguat, l'alcalde, el senyor Francesc Sala, sol·licità al Govern Civil de Girona que proveís a les dues empreses de transports de poble, la senyora Carme Pineda, vídua de Muntada, i en Domènec Espadalé, de transports Minguet, amb mil quatre-cents litres i mil litres de benzina mensuals respectivament, per fer funcionar els camions que treballaren en la reparació dels danys causats.
Estat que presentava el carrer de Sant Pere després de l'aiguat:
En el proper article ens endinsarem en la normalització de la vida quotidiana de la gent de Sant Joan les Fonts en els anys 1940 malgrat les penúries i la repressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada