Les exposicions itinerants celebrades sobre Carrosseries Caba de Sabadell: biografia dels senyors Salvador Caba i Valls i Pere Caba i Bedós (I).

EXPOSICIONS DE “CARROSSERIES CABA I EL MÓN DE L´AUTOMOCIÓ”

L'origen de les exposicions està en el desig d'un grup persones de la Societat Recreativa d'Amics de Sant Cristòfol, molt properes a Pere Caba Bedós, de posar el seu nom a un carrer, plaça o monòlit a Sabadell amb el suport de la família.

Per donar impuls a aquesta proposta s'ha fet una recollida de signatures que donen testimoni de l’estima, reconeixement i valor a la tasca de Pere Caba. Les exposicions han estat l'element de difusió de la seva obra com a mestre carrosser i de la seva trajectòria personal i professional.

La primera exposició va tenir el seu punt de partida l'any 2007 al Centre Cívic Cal Balsach de la Creu Alta, per la festa major del barri, doncs aquest és el barri on hi ha encara avui dia el taller familiar i on han viscut tres generacions.

L’interès que van despertar les exposicions van animar a La Societat Recreativa Amics de Sant Cristòfol i a la família a fer conèixer el contingut al regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell, el qual considerà que l’exposició era una clara mostra de la memòria històrica del darrer segle de la nostra ciutat i que era digna de fer-ne difusió. Amb aquesta convicció es va iniciar una exposició itinerant durant l’any 2008 per diferents centres cívics de la ciutat de Sabadell.

Finalitzada la itinerància, s’exposà al casal de Sant Llorenç Savall, i posteriorment al Casino de Sant Feliu del Racó, a càrrec de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, com a acte cultural inaugural de les noves instal·lacions amb un projecte esportiu i cultural. Poblacions estretament vinculades amb la família.

Els mitjans de comunicació també se’n va fer ressò, doncs es va fer difusió de les exposicions a Ràdio Sabadell i Ràdio Castellar a través de diferents entrevistes a familiars i a La Societat Recreativa Amics de Sant Cristòfol.

Les imatges de l'exposició són solament una petita mostra del treball i entrega incondicional a la feina de Salvador i Pere Caba. Són fotografies que Pere Caba pacientment va anar arxivant i documentant amb el pas dels anys. Es pot dir que l'exposició té un doble valor; sentimental i històric pel seu contingut:

-Mostra la transformació de l'automòbil amb el pas del temps.

-Dóna a conèixer tot el procés d'elaboració d'un automòbil. Com, de manera artesanal, a partir d'un xassís, es construïa un cotxe o un autocar, i com el client decidia sobre el tipus de vehicle que necessitava. 

-Deixa constància del lligam entre el sector tèxtil, principal activitat econòmica de la zona, i el món de l'automoció.

En definitiva, és un viatge en el temps ple de records per a alguns i un veritable testimoni del passat.

A través de les exposicions i la col·laboració de diferents entitats, la Societat Recreativa Amics de Sant Cristòfol ha anat recollint signatures i documents que donen suport a la proposta de demanar a l'Ajuntament de Sabadell un carrer, una plaça o un monòlit a la memòria de Pere Caba i Bedós.

ITINERÀNCIA DE L’EXPOSICIÓ “CARROSSERIES CABA I EL MÓN DE L’AUTOMCIÓ” PELS CENTRES CÍVICS DE SABADELL CELEBRADA ELS ANYS 2008 I 2009:

DEL 25 DE FEBRER AL 9 DE MARÇ DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE CAN RULL

DEL 10 AL 31 DE MARÇ DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE LA CONCÒRDIA

DE L'1 AL 13 D'ABRIL DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE CAN PUIGGENER

DEL 14 D'ABRIL AL 4 DE MAIG DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE POBLENOU

DEL 5 AL 18 DE MAIG DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE LA CREU DE BARBERÀ

DEL 2 AL 16 DE JUNY DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE SANT OLEGUER 1R PIS

DEL 17 AL 30 DE JUNY DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE CA N'ORIAC

DE L'1 AL 18 DE JULIOL DEL 2008 AL CENTRE CÍVIC DE LA CREU ALTA - CAL BALSACH

DEL 14 AL 26 DE FEBRER DEL 2009 A SANT LLORENÇ SAVALL

DEL 5 AL 14 DE SETEMBRE DEL 2009 A SANT FELIU DEL RACÓ.

La figura d'en Pere Caba i Bedós és indissociable de la del seu pare Salvador, també carrosser.

SALVADOR CABA I VALLS:

En Salvador Caba i Valls nasqué l’u de setembre de 1889 a Sant Llorenç Savall, un poble bàsicament agrícola del Vallès Occidental, envoltat de paratges de gran bellesa, limítrof amb el Vallès Oriental i el Bages. Procedia d’una família molt arrelada de generacions a la població talment com és documentat a l’arxiu parroquial de Sant Llorenç Savall.

Era el desè germà de dotze fills del matrimoni format per en Simeó Caba i Cadafalch i Margarida Valls i Serra. A catorze anys d’edat, com era costum aleshores, un cop acabats els estudis bàsics, va marxar a la ciutat de Barcelona per aprendre l’ofici de carreter i carrosser.

Sempre que l'ofici li ho permetia, sovint se’n tornava a la casa pairal de la família Caba a Sant Llorenç Savall, de molta anomenada, per retrobar-se amb la família. Aquesta casa pairal és coneguda com Can Simeó. Era un persona amatent de conservar els seus orígens i especialment les tradicions. La família Caba és molt coneguda a Sant Llorenç Savall, una institució. La casa pairal de Can Caba, ubicada al centre del poble, encara es conserva.

Els Caba eren uns importants propietaris rurals. Per aquest motiu, estaven molt lligats a la terra com ocupació principal. Igualment, atès el seu caràcter emprenedor i decidit, tarannà que va heretar en Salvador Caba, també cobrien el transport de passatgers amb diligència des de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell fins a Barcelona

La família Caba ensems traginava els productes agrícoles produïts a Sant Llorenç Savall, com bótes de vi cap a França. Les traginaven en carros fins a França en un viatge d'anada i tornada que trigava vuit dies. També les exportaven per tren, carregant les bótes a l’estació de França, de Barcelona. Aquells anys Catalunya ja era un país que exportava productes manufacturats, aliments i aiguardents. Els pagesos catalans, malgrat totes les calamitats històriques, havien protagonitzat una revolució industrial.

Després d’un sòlid, conscienciós i fructífer aprenentatge de l’ofici de carreter al taller d’en Joan Alari, i de caixista al taller de carrosseries d'automòbils d’en Mateu Marrugat, de Barcelona, en Salvador Caba s’establí pel seu compte i fundà, l’any 1918, el taller de carrosseries “Carruatges i Carros Salvador Caba” al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell. Aquella avinguda és actualment l’avinguda 11 de Setembre. A la part superior del taller hi tenia l’habitatge, un costum aleshores freqüent.

En Salvador Caba estimava profundament el seu ofici. En els seus inicis va exercir la seva activitat professional de carrosser: constructor de carruatges i carrosses per a cavalls de tir. Però la competència que hi havia a Sabadell, amb bons professionals del carruatge, va obligar-lo a fer un pas més enllà amb l’aplicació dels seus coneixements en el sector de l'automoció, aleshores incipient, esdevenint-ne un capdavanter a Sabadell, rodalies i la comarca del Vallès Occidental.

En Salvador Caba, amb una gran visió de futur, va adonar-se aviat que el futur passava per la tracció mecànica i, en canvi, la tracció animal representava el passat que seria debolida amb el temps, com així fou.

La feina d’en Salvador Caba en el disseny i construcció de carrosseria per autos amb motors d’explosió, un dels primers a Catalunya, el simultaniejava amb les reparacions i construcció de carros i tartanes, ofici que n’havia fet l’aprenentatge a Barcelona.

La projecció i producció de carrosseries per vehicles de motor era una nova etapa per l’empresa “Carruatges i Carros Salvador Caba”. Un xassís Benz fotografiat l'any 1918 davant del taller a l'avinguda 11 de novembre número 84 de Sabadell:

En Salvador Caba contragué matrimoni amb la Pilar Bedós i Sabardell, una dama elegant i distingida que procedia de Perpinyà, la capital del Rosselló. Tenia uns costums poc freqüents i molt refinats, d'influència francesa. Aquest costums impressionaven als seus veïns del barri de La Creu Alta de Sabadell. Eren tota una novetat.

En Salvador Caba tenia el costum d’anar els diumenges al Casinet de la Creu Alta a fer vida social. Portava la butxaca plena de purets. Tan bon punt es trobava un amic o conegut, li oferia un puret perquè se’l fumés. La generositat era una qualitat que l’honorava. Treballava de valent com a bon català però també gaudia dels petits plaers quotidians i sabia compartir-los amb els qui l’envoltaven.

En el moment en què arribaven al nostre país els primers xassís (el bastiment que sosté el motor i la carrosseria d’un carruatge d’automòbil), en Salvador Caba començà a dissenyar, mercès a llur creativitat i capacitat pel dibuix, uns moderns vehicles recordats i que formen part de la història a la nostra ciutat, Sabadell. Algunes d’aquestes fotografies de les primeres carrosseries d’autos produïdes per en Salvador Caba es poden consultat a l’Arxiu Històric de Sabadell.

L’ús de vehicles privats amb motor va generalitzar-se i va créixer entre els ciutadans, principalment gent de diners i empresaris. Cada cop hi havia més encàrrecs i el local ubicat al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell, es quedà petit.

L’any 1923 en Salvador Caba es trasllada a un taller més gros al carrer Montseny 14-16, girant amb el nom comercial de “Carrosseries Caba”. Aquest nom comercial i el taller encara es conserva i ha esdevingut l’empresa familiar de tres generacions: avi, pare i dos néts que han continuat el negoci familiar.

Els automòbils ja començaven a guanyar la partida als carros. A les fàbriques tèxtils els camions començaven a substituir els carros en el transport de matèria primera i peces produïdes. El sector tèxtil fou el gran paradigma del creixement de la ciutat de Sabadell, com és sabut.

Les diligències per passatgers passaren definitivament a la història donant pas al servei urbà i interurbà d’autobusos; i els cotxes de cavalls particulars reculaven front els cotxes motoritzats. En aquells temps els transportistes a cavall i els transportistes de vehicles a motor estaven molt enfrontats, com ha succeït en totes les innovacions tecnològiques a cada època. De resultes d’aquests enfrontaments, en Salvador Caba va perdre la major part dels seus clients de transport amb carros. Ja no li duien els carros per adobar-los.

Del taller d’en Salvador Caba del carrer Montseny 14-16 en sortiren cotxes, camions i autocars per a les diferents empreses de la ciutat i rodalies, els quals es dissenyaven i construïen, a partir del xassís, tots els acabats, segons la necessitat i desig del client.

Aquestes carrosseries destacaven per l’elegància i distinció de línies, cadascuna d’elles, peces úniques que han fet història i, entre les quals, cal esmentar el disseny i construcció de les carrosseries que muntaven els primers autobusos que van cobrir les línies de la ciutat de Sabadell: Creu Alta – Estació dels ferrocarrils de Catalunya, – autobús a La Salut.

Carrosseries Caba transformava els automòbils a les necessitats i desitjos de cada client. Era un servei molt personal. Adquirien moltes revistes franceses d’automoció per conèixer les tendències en quant al disseny i les solucions i innovacions que s’aplicaven a les carrosseries. Un altre auto carrossat per en Salvador Caba:

En Salvador Caba era un home polifacètic i molt implicat en el Sabadell de l’època. Fou soci promotor i fundador del “Montepío de Conductores” amb el carnet núm. 1. També va pagar l’estendard del Montepio. Fou un dels fundadors de l'Associació d'amics de Sant Cristòfol.

Participava activament en la vida social de Sabadell sent soci d’un munt d’associacions de la ciutat. L’associacionisme és un mitjà de relació i enfortiment social de caire privat encara vigent als nostres dies a Catalunya.

La festivitat més sentida per en Salvador Caba, a part de les festes tradicionals, era la de Sant Cristòfol, que preparava amb entusiasme i goig mesos abans. Era una festa grossa amb concerts, aperitius i dinars. No s’escatimaven esforços ni diners per la celebració del Patró dels Conductors, el 10 de juliol, Diada de Sant Cristòfol.

També celebrava amb una gran fastuositat la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers. Hi participava a la passada –en altres viles s'anomena els tres tombs- amb un carro i dos cavalls acompanyat de dos néts seus.

En Salvador Caba era un amant del Montseny, la muntanya d’ametistes com la definí el poeta  Guerau de Liost. Periòdicament cuinava un arròs amb llenya al Montseny. En aquells anys, no hi havia gairebé ningú per aquells verals.

Aquelles arrossades al Montseny, antològiques, es portava una taula de fusta força gran que es plegava com una caixa, tots els tamborets plegables de fusta i lona. Una gran panera amb tots els estris de menjar i les imprescindibles carmanyoles. No negligia cap detall. Portava el vi de la bóta del racó i els carquinyolis. L'arros el cuinava ell. La carn a la brasa també. En cas de pluja, anava preparat amb una gran lona que cobria a tota la collivada i que lligava als arbres.

Amant dels esports, a l'hivern practicava l'esquí al Montseny acompanyat dels seus dos fills i altres amics. També havia esquiat als Rasos de Peguera i a l'estació de la Molina. I a l'estiu, gaudia dels esports que practicava a la platja i al mar.

Pressupost, contracte professional i rebuts del pagament a terminis de la construcció d'una ambulància: 

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Una patrulla de milicians de la FAI, els incontrolats que en deien, els hi van prendre absolutament tot: el cotxe, els comptes del banc i tota la maquinària i eines de l'empresa. Els obligaren a treballar en el camp d'aviació de Sabadell.

A mesura que la guerra s’allargava, a les ciutats hi havia poc menjar i la gana s'escampava. En Salvador Caba sovint feia cap a Sant Llorenç Savalls amb un camió per a proveir-se de menjar a la masia pairal. Tornava amb la caixa carregada de menjar. Els carabiners de la República establien patrulles de control que perseguia i requisaven el menjar amb la imposició de la pertinent multa.

En una ocasió que en Salvador Caba tornava carregat de menjar de Sant Llorenç Savall va accelerar davant d’una patrulla de soldats podent-se escapolir perquè no van disparar als pneumàtics del camió. També va amagar divuit monges durant la guerra civil, alimentant-les; es pintaven les monges amb colorets de la seva muller per passar desapercebudes.

l'u d'abril del 1939 va finalitzar la guerra civil espanyola. En Salvador Caba amb dos fills va haver començar del no res. Ho havien perdut absolutament tot menys la il·lusió i les ganes de treballar. Els primers anys van reconstruir i transformat tota mena de vehicles. Hi havia molts pocs cotxes, camions i autocars i calia aprofitar-ho absolutament tot.

La qualitat de les carrosseries que fabricaven va permetre'ls de recuperar el prestigi i el bon nom que havien tingut abans de la guerra. Cada cop produïen menys carrosseries d'autocars, el cost de fabricació artesanal dels quals era molt alt, i van orientar-se vers la construcció de carrosseries de camions. També atenien encàrrecs especials.

El 15 de setembre de 1943 en Salvador Caba va adreçar una carta on informava als seus clients que muntava una secció de tapisseria per cotxes de luxe i veles per camions, que s'afegia a les seccions de carrosseria, planxisteria i forja, ja operatives.

En Salvador Caba li agradava de fer excursions amb un auto acompanyat de la família a pobles, paisatges i indrets emblemàtics de Catalunya, particularment de la comarca del Vallès. També gaudia dels banys de mar a Castelldefels.

En Salvador Caba i Valls es podia definir com carismàtic i modern, ben adaptat al curs dels temps que va enlairar i consolidà l’empresa empresa familiar amb la seva empremta i saber fer en el món de l’automoció. Els seus vehicles eren molt admirats per llur bellesa i qualitat, i encara són recordats a la ciutat de Sabadell, Capital de la Comarca del Vallès Occidental. Va patir uns anys especialment difícils. Morí a Sabadell el 22 de juny de 1965.

PERE CABA I BEDÓS (1922-2004)   

                                                                                         

Nascut a Sabadell, de ben jove va aprendre l’ofici de carrosser al costat del seu pare, Salvador Caba i Valls al seu taller de construcció de carros i carrosseries ubicat a la Creu Alta,  "CARROSSERIES CABA”. 

Les produccions de Pere Caba han estat un testimoni dels  grans canvis en la història de l’automoció, una mostra de com la indústria va començar a modernitzar els seus vehicles per a adequar-los al

transport, especialment de teixits, a la nostra ciutat. 

Va construir i reconstruir furgons, cotxes i autocars que van fer evident el seu bon gust  i  habilitat  com  a  mestre  en  el  seu  ofici.  Carrosseries  Caba,  amb  en  Pere  al capdavant, va ser la primera indústria de Sabadell comarca i rodalies especialitzada en carrosseries i gaudia d’un gran prestigi per les seves creacions i la feina ben feta. A mitjans dels anys 50 el primer carrosser i planxista de Sabadell, per tal d’adaptar-se  al  curs  del  temps,  es  convertí  en  reparador  d’automòbils,  doncs  els  cotxes  ja venien carrossats de fàbrica, tot i que encara dissenyava les caixes dels camions i autobusos. 

Per tal de créixer i prosperar, també va incorporar altres serveis a l’empresa, a part de la xapa i tapisseria: pintura, mecànica, electricitat, botiga de recanvis, servei de grua i lloguer d’automòbils, arribant a tenir al voltant de 50 treballadors al seu càrrec. Cal  destacar  principalment  la  seva  creativitat  i  habilitat  a  l’hora  d’idear  i  construir automòbils, però també el seu amor per l’ofici, el seu caràcter emprenedor, la seva dedicació a la feina, la rigorositat en el treball i sobretot la seva qualitat humana.

Carrosseries  Caba  va  ser  una  de  les  empreses  fundadores  de  la  “Unión  de Empresarios del Metal”, actual Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el 1961. L’any  1975  es  va  crear  ”Agrupación  Sindical  de  Talleres  de  Reparación  de Vehículos”, actual Gremi de Tallers, de la qual en va ser el primer president. En vida  va  rebre  plaques  en reconeixement  per  la  seva  trajectòria  personal i

processional  de  diferents  entitats  de  la  ciutat:  de  l’Ajuntament,  del  Gremi  de Tallers i del Centre Metal·lúrgic. Sens  dubte,  en  Pere  Caba  va  fer  de  Carrosseries  Caba  una  empresa emblemàtica a Sabadell. 

En Pere Caba i Bedós va néixer a Sabadell l’u de setembre de 1922, el mateix dia que el seu pare, en Salvador Caba i Valls. Estudià al Col·legi dels Germans Maristes de Sabadell on va establir i forjar grans vincles d'amistat que va mantenir al llarg de la seva vida. Va acabar la seva formació tècnica i artística (dibuix) en acadèmies de Sabadell.

Els qui el van conèixer el defineixen amb poques paraules: optimista, treballador, perfeccionista, bonhomiós, molt sociable i sobretot emprenedor. Pel seu caràcter alegre i extravertit era de tracte fàcil. Honrat, respectuós amb tothom i sempre a punt per col·laborar. Una persona senzilla, apassionat de la seva família, la natura, de la seva ciutat i de la seva terra.

Malgrat estar plenament dedicat en cor i ànima al negoci familiar, sempre trobava estones per gaudir de les seves aficions que procurava compartir amb la família i els amics: escoltar música, caminar per la muntanya, gaudir de la platja i el mar, esquiar i fer visites i excursions per diferents indrets de Catalunya. Casualment, en una excursió va conèixer qui seria la seva esposa i amb la qual va tenir sis fills, 3 noies i 3 nois.

El seu pare, Salvador Caba Valls, va ser el fundador de Carrosseries Caba, un taller de disseny i construcció de carros i carrosseries per a vehicles. El fet de créixer enmig d'automòbils marcà de ben jovenet la seva trajectòria professional.

A la guerra civil, als 14 anys, treballà amb el seu pare a l’aeroport de Sabadell fent de planxista i soldador. Els tres anys de guerra civil amb les patrulles de control i les requisicions arbitràries de vehicles, utillatge i material, al començament, van provocar que no hi hagués eines, maquinària, cotxes ni matèria primera. Fins i tot van haver d’anar a la Jonquera a recuperar les eines requisades.

Finalitzada la guerra, en Pere Caba tenia 17 anys. No va ser una excepció i juntament amb el seu pare i el seu germà, van començar de zero sense cap ajuda externa de ningú. Van haver de treballar durament per recuperar el negoci. Per a moltes famílies i per al país sencer, a la primavera del 1939, es va haver de tirar endavant amb un gran esforç, treball i tenacitat

Amb el temps en Pere Caba aprengué l’ofici de carrosser de la mà d’un expert com era el seu pare, Salvador, i amb molt d’esforç i dedicació, CARROSSERIES CABA va recuperar el prestigi d’antany. Era un negoci reconegut per la qualitat de les seves carrosseries, on el perfeccionisme es manifestava fins al darrer detall.

El 1944 el germà gran d’en Pere s’establí pel seu compte i continuaren al negoci en Pere Caba amb el seu pare, en Salvador.

A cal Caba s’hi dissenyaven i construïen cotxes, furgons, les caixes dels camions i les carrosseries dels autocars. Van especialitzar-se en la construcció de caixes de fusta i planxa pel transport de teixits, molt demanat per les empreses tèxtils de Sabadell. També fabricaven carrosseries d’autobusos i autocars per empreses de transport públic que es feien mirar per la seva originalitat i qualitat d’acabats. Els dissenys dels vehicles publicats a les revistes franceses, eren estudiats i objecte d’inspiració per a les línies de llurs carrosseries.

Fins i tot la premsa de la ciutat va fer difusió de l’estrena de l’autocar Pegaso de l’empresa “La Vallesana S.A.”, pel qual va rebre moltes felicitacions i un gran reconeixement com a carrosser i també pels acabats de pintura i tapisseria.

Els anys de prosperitat viscuts per l’emergent indústria tèxtil van repercutir en el món de l’automòbil, convertint-se en un element dinamitzador d’aquest sector. A mesura que les empreses de Sabadell creixien, tenien més necessitats del transport de mercaderies i del personal. El fet que les famílies milloressin la seva economia i poder adquisitiu va donar la possibilitat, no solament de posseir un cotxe, aleshores un luxe, sinó a més a més, d’escollir-ne el disseny.

Els automòbils que més es redissenyaven eren els Bedford, Ford, Fiat i Hispano Suiza, en versió automòbil i autocar. Les produccions d’en Pere Caba eren un testimoni dels grans canvis en la indústria de l’automoció, una mostra de com les empreses de la ciutat van començar a motoritzar els seus transports i un referent en el ram de l’automobilisme i creixement de la ciutat.

Malgrat que la clientela del taller era majoritàriament constituïda per famílies de Sabadell, també tenia encàrrecs d'empreses i clients de Barcelona i d’altres localitats de les comarques limítrofs, ja que la fama i prestigi de Carrosseries Caba era coneguda molt més enllà de la ciutat de Sabadell.

Ja entrada la dècada de 1950, en Pere Caba, el primer carrosser de Sabadell, orientà el negoci cap a la reparació d’automòbils, doncs els cotxes ja venien carrossats de fàbrica. També va ser un dels pioners en abastar tots els apartats dels vehicles, a part de la planxa i pintura: fusteria, forja, mecànica, tapisseria i electricitat, per tal d’oferir un bon servei al client, ja que els cotxes fabricats eren tots iguals i molts clients se’ls volien personalitzar, modificant-ne la carrosseria, l'entapissat, o la pintura. El negoci es va anant especialitzant cap a aquests àmbits.

Amb els anys, la passió per la feina ben feta i l’amor pel seu ofici va convertir Carrosseries Caba en una empresa de renom, la qual cosa va permetre d’assolir molts clients fidels de la ciutat que el reconegueren com el millor carrosser sabadellenc.

En Pere Caba no tenia per costum de delegar i executava la feina personalment perquè era un treballador incansable. Cercava els millors professionals de les rodalies per mantenir el prestigi de l’empresa, però li era molt difícil trobar bons planxistes. Fins i tot per contractar un planxista li va oferir pis a Sabadell. Els sous dels treballadors eren alts atesa l’alta qualificació que tenien perquè eren gent d'ofici, una qualitat que avui s'ha perdut.

Va casar-se amb l’Aurèlia Arnella i Gallego, una noia molt ben plantada i eixerida. S’havien conegut en una excursió al Puig de la Creu, L’Aurèlia era filla d’uns coneguts propietaris rurals amb una casa/masia a Barberà del Vallès. En Pere amb la seva muller i els fills sovintejaven les platges i els banys de mar a Castelldefels. També passaven els estius en una casa d’estiueig a Sant Feliu del Racó, un bonic poblet, parròquia de Castellar del Vallès, situat als peus de la Mola, la muntanya més emblemàtica del Vallès Occidental on hi anava molt sovint amb els seus fills a passejar.

Al 1950, en Pere Caba va reconstruir un Buick nord-americà matriculat a Girona. Disposava de nou places i alguns diumenges –els dissabtes es treballava- marxava d’excursió amb la família, els pares, els consogres i els fills. I amb els amics que tenien cotxe aleshores, recorrien bells indrets de Catalunya. Més endavant, cap als anys 1960 feien escapades cap a Andorra i La Molina. Atès que era una família nombrosa de vuit membres, hi anaven amb dos cotxes que conduïen el pare i la mare. L'Aurèlia va ser la segona dona de l'extens barri de la Creu-Alta amb carnet de conduir: l’any 1956 ja tenia el carnet. En Pere res el feia més feliç que veure a tota la família junta al voltant de la taula; sovint trobava una excusa per fer un gran dinar i sempre es mostrava pletòric de felicitat per aconseguir-ho.

Els diumenges que no anaven a fer una excursió a qualsevol indret de Catalunya, en Pere Caba es passava els matins al taller perquè, segons les seves manifestacions, era quan treballava més tranquil; fins i tot s'emportava la feina a casa. Cada dia, al capvespre, confeccionava els esborranys de les factures que els oficinistes passaven a net. Ho supervisava absolutament tot.

Atès que el nombre de clients augmentava molt, tal com consta en els assentaments dels llibres de registre d’entrada del taller, amb molts d’automòbils any rere any, va haver d’ampliar l’espai. Tots els cotxes no hi cabien alhora i el 1959 va ampliar el taller amb la finca contigua del carrer Llevant, avui carrer de Montllor i Pujal. I encara després va necessitar espai pel taller de mecànica, i va comprar la finca contigua a l’anterior, una adquisició que va significar un gran esforç econòmic.

Les carrosseries d’autocars i autobusos produïdes a Cal Caba eren totalment artesanals. L’autocar més gran i luxós que es va carrossar, és de l’any 1957. A principis dels 1960 es va especialitzar en la fabricació de caixes de camions (la qualitat de les quals era tan alta que quan el camió ja no servia la muntaven en un altre vehicle o un camió nou), carrosseries de furgons, transformació de vehicles i reconstrucció de cotxes antics, tot dissenyat segons els gustos i necessitats dels clients.

A mitjans de la dècada dels 1960, en Pere Caba tenia al voltant de cinquanta operaris i aprenents al seu càrrec. Tanmateix, era ell qui tractava directament amb els seus clients i demostrava així el seu rigor i perfeccionisme; revisava personalment totes i cadascuna de les feines.

Amb la motorització del país als anys 1960 amb els Seat 600, Carrosseries Caba començà la seva secció de mecànica l’any 1965 per reparar els motors i altres peces mecàniques de tots els vehicles que circulaven aquells anys, ja fos un luxós Maserati o un senzill Seat 600.

En Pere Caba fou un precursor del servei integral de l’automòbil: va crear un servei de grua 24 hores tots els dies de la setmana, un servei de lloguer de cotxes Seat 600, 850 i 127, xofer de substitució per acompanyar els propis clients, i una botiga de recanvis de totes les marques d’automòbils del mercat.

En Pere Caba no deixà mai però, la feina artesanal, doncs seguia rebent encàrrecs, sobretot de col·leccionistes de la ciutat i rodalies per restaurar cotxes antics, i dels fabricants de teixits que volien caixes especials per a camions per traginar les seves peces, i d’altres tipus de transports.

A finals de la dècada dels 60, es van incorporar a Carrosseries Caba en Claudi i en Pere, dos dels fills d’en Pere Caba; més tard una de les filles, la Montserrat; i posteriorment el fill petit, en Josep. La tercera generació s'incorporava al negoci familiar, negoci que encara està en actiu amb el mateix nom.

La crisi del petroli va provocar una greu davallada dels sectors industrials de Sabadell. Aquesta greu crisi econòmica dels anys 1970 i principis del 1980 va obligar a reduir la plantilla de Carrosseries Caba.

El tancament d’empreses tèxtils i metal·lúrgiques va ser general a Sabadell aquells anys. Moltes indústries tèxtils van haver de plegar totalment i els tancaments van ser regulats pels "expedients de crisi", com s'anomenaven aleshores. L'atur es va disparar a Sabadell i al Vallès Occidental.

Carrosseries Caba també patia la crisi econòmica; menys feina, ja no es fabricaven les caixes dels camions i furgons per a les empreses tèxtils i altres indústries i ningú es podia permetre grans capricis en els seu automòbils. Uns operaris molt qualificats, treballadors, excel·lents professionals, però amb sous alts i antiguitat a l’empresa. Els neguits i preocupacions eren constants.

En aquestes circumstàncies adverses, malgrat que en Pere Caba va treballar infatigablement per superar la crisi, aquest esllanguiment de l’activitat productiva del taller va seguir fins l’any 1980, any que patí una greu malaltia que provocà la seva jubilació forçosa abans del que ell hauria desitjat. Aquesta malaltia li va impedir de seguir amb la feina que tant estimava i per la què tant havia lluitat i la va acceptar durant molts anys amb una abnegació i enteresa exemplars. Els seus fills, en Claudi i en Pere van reorientar el negoci, i actualment encara treballen en el sector de l’automoció. Va morir envoltat de tota la seva família que tant l’estimava, el 8 de febrer del 2004.

La creació més reeixida d’en Pere Caba, pels entesos en el ram, fou un elegant Seat 600 descapotable que va dissenyar el 1966, una peça única. Cal tenir en compte la moda popular de transformar i modificar els Seat 600 en aquells anys.

Els dissenys i produccions palesen l’habilitat i capacitat d’en Pere Caba com a mestre carrosser ja que les seves carrosseries i transformacions hi reflecteixen la seva creativitat i enginy a l’hora d’idear i construir automòbils. Podem afirmar que Pere Caba era un “perfeccionista exagerat”.

Un auto d'època restaurat per Carrosseries Caba:





Continuarà.