Els anys 1960 representen el creixement de l'economia, un augment considerable del nivell de vida, el sorgiment d'una classe mitjana delerosa d'adquirir un automòbil particular, comprar un pis en propietat equipat amb electrodomèstics i gaudir de les vacances. Són els anys que es recuperà el nivell de vida que el país havia tingut en els anys 1930, abans de l'esclat de la guerra civil. La classe mitja alta projectava de comprar una segona residència.
També són anys de l'arribada de gent del sud d'Espanya l'assentament de la qual requerí l'execució de barris sencers amb la subsegüent demanda de materials d'obres, transports i paletes. Cal afegir-hi també el turisme estranger que descobrí els encants de la costa catalana i de la resta de la costa mediterrània, incloses les illes Balears. Malgrat les barrabassades que es cometeren aquells anys, hi hagué grans oportunitats per la gent d'empenta i amb ganes de treballar.
També són anys de l'arribada de gent del sud d'Espanya l'assentament de la qual requerí l'execució de barris sencers amb la subsegüent demanda de materials d'obres, transports i paletes. Cal afegir-hi també el turisme estranger que descobrí els encants de la costa catalana i de la resta de la costa mediterrània, incloses les illes Balears. Malgrat les barrabassades que es cometeren aquells anys, hi hagué grans oportunitats per la gent d'empenta i amb ganes de treballar.
El context descrit afavorí el creixement de Transports Minguet. L'any 1962, disposava de dos garatges, el de tota la vida a Sant Joan les Fonts, i el nou construït al barri de Sant Miquel d'Olot, en concret, a l'avinguda de Jaume II 67. El juliol d'aquell any llogà al carrer Serra i Ginesta 11 d'Olot un pis on hi tingueren la primera oficina. El pis era compartit amb la companyia Cycosa, que produïa ciment, calç i guix, i sobre la qual els germans Espadalé en tenien una participació.
Capçaleres d'impresos de Transports Minguet, a principis dels anys 1960, on hi consten els domicilis de Sant Joan les Fonts i el d'Olot:
Capçaleres d'impresos de Transports Minguet, a principis dels anys 1960, on hi consten els domicilis de Sant Joan les Fonts i el d'Olot:
Els productes que oferia Transports Minguet foren anunciats als magatzems d'exposició i venda de materials de la construcció que l'Agustí Poncan tenia al carrer de Lorenzana 13 d'Olot, molt coneguts entre el gremi de promotors, constructors i paletes.
El 1960 els germans Espadalé feren societat amb en Pere Pons i Galceran, els germans Josep i Ramon Compte Fàbregas i els germans Josep i Pere Faja Masoliver i crearen una nova empresa de transports que girava amb el nom de Transports Compte. Aquesta empresa disposava de tres camions: un Borgward equipat amb un motor dièsel Barreiros i matrícula GI-7291, un Citroën que muntava un motor Perkins i matrícula M-89049, i un GMC amb matrícula B-78571.
Dos anys més tard, el 1962, Transports Compte es fusionà amb Transports Minguet. El resultat fou un engrandiment de la flota de camions disponibles. L'any 1963, els vehicles que constituïen la flota de Transports Minguet era la següent:
Camió Unic de 6 Tn i matrícula M-139529.
Camió Ford Thames de 5 Tn i matrícula GI-8247.
Camió Ebro de 5 Tn i matrícula GI-36507.
Camió Ebro de 5 Tn i matrícula GI-37524.
Camió Borgward de 5 Tn i matrícula GI-7921.
Camió Saurer de 4 Tn i matrícula GI-3047.
Camió Hino de 9 Tn i matricula GI-26150.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43416.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43585.
Camionet Chevrolet de 1,5 Tn i matrícula GI-2173.
Camionet Hispano de 1,5 Tn i matrícula B-48681.
Pala descarregadora TPD 2 Continental.
Cinta transportadora d'àrids.
Eren nou camions, dos camionets i dos vehicles auxiliars, alguns dels quals, com les dues camionetes, amb molts anys de servei.
El Pegaso Comet simbolitza el tomb produït a ENASA per respondre a la competència que plantejava Barreiros:
Hi havia uns quants transportistes de la Garrotxa -Espunya, Massegur, Ayats, Mayoral, Batlle, Cros, Badosa i Reixach- que treballaven per Transports Minguet. Així consta en els registres comptables de l'empresa de l'any 1963. La feina principal era el transport d'àrids i de materials de construcció.
L'any 1964 s'emprengué la renovació dels vehicles més vells de la casa. El primer fou el camionet Chevrolet matriculat l'any 1927 i que era coneguda com la petadora. Fou lliurada al concessionari Auto Record d'Olot, per la compra d'una furgoneta Ebro amb matrícula GI-46075.
L'Àngel Puigvert, que treballà cinc anys a l'empresa, amb la Petadora feia trajectes curts per la Garrotxa. D'Olot cap Sant Joan les Fonts i la Canya, per compte de l'Anònima de Transports SA i Transports Tresserras. També transportava bales de borra i i retalls entre les fàbriques tèxtils de La Canya, Sant Joan les Fonts i Olot. Com era habitual aquells anys, el camionet Chevrolet circulava amb excés del pes permès. Els laterals de la caixa, de fusta bona, es revinclaven prodigiosament com una vaca prenyada. El xofer era un mestre manejant la direcció del vehicle, que requeria de traça.
Poc a poc l'empresa s'especialitzà en el transport gros, de gran tonatge. Amb aquesta finalitat es vengué un dels camions Ebro. Mesos més tard, el Borgward quedà encallat al riu Fluvià i la única solució fou de desmuntar-lo i vendre'n les peces. Fou comprat un camió Barreiros nou amb matrícula GI-49951, de deu tones, per substituir-lo.
L'any 1965 continuà la renovació de la flota amb l'alienació del Hino, del Ebro amb matrícula GI-37524, del Saurer i del Ford Thames Trader. Fou comprat nou de trinca un Pegaso 1065 Europa de setze tones amb matrícula GI-55524. La renovació incessant de la flota comportà que el 1966 adquirissin el primer Pegaso de tres eixos amb matrícula M-494014 per substituir el Unic.
L'octubre de 1966, aprofitant la bonança econòmica i la càrrega de feina que tenien, Transports Minguet comprà una parcel·la de nou-cents metres quadrats de superfície, edificables, a la carretera de les Tries, a l'entrada d'Olot, destinada a la construcció del nou garatge.
L'abril de 1967, en Domènec Espadalé i Vergés, en Minguet com llur avi, el fill gran del matrimoni de l'Esteve Espadalé i la Rosa Vergés, fou nomenat cap de tràfic de la companyia. En Minguet s'havia incorporat de ben jove en el negoci familiar del transport compaginant aquesta ocupació amb els estudis. A setze anys d'edat féu d'ajudant del conductor del camionet Chevrolet, la Petadora. Als vint-i-tres anys emprengué la conducció d'un camió Ebro. Per aquelles dates s'incorporà a l'empresa en Geroni Subirana i Ros, que comptava la mateixa edat que en Minguet. Quan fou publicat el llibre que us exposem, l'any 1997, el senyor Subirana era el xofer més antic de la casa, el degà dels conductors de la companyia amb trenta anys de servei.
L'any 1967 es comprà, també nou de trinca, un altre Pegaso 1065 Europa amb matrícula GI-70897, un dels millors models que produí ENASA.
El creixement que experimentà Transports Minguet en la segona meitat dels anys 1960 provocà que l'oficina del carrer Serra i Ginesta d'Olot i el magatzem d'exposició de materials de construcció que compartien amb l'Agustin Poncan fossin insuficients. La solució passà per llogar la tardor de 1967 un local a peu de carrer al carrer Lorenzana 25 d'Olot, que havia ocupat el senyor Gaspar Ribas i Serra per reparar-hi electrodomèstics.
El juliol de 1969 la família Espadalé adquirí el cinquanta per cent de Cycosa, empresa productora d'àrids per la construcció. Una decisió estratègica atès que la principal activitat de Transports Minguet eren els àrids i els materials de construcció. En aquell mateix any, i fidel a la política de disposar d'una flota de camions moderna i competitiva, es comprà un altre Pegaso 1065 Europa que disposava de la matrícula GI-81675.
La dècada del 1960 es clogué amb la irrupció de les tractores per arrossegar semiremolcs. I Transports Minguet, sempre atent a les innovacions que es produïen, comprà, a Bilbao, quatre tractores que contribuïren a impulsar l'activitat del transport. Amb la compra de les quatre tractores s'havia renovat completament la flota de camions que hi havia a principis del 1960.
En el proper article abordarem els anys 1970 marcats per la crisi del petroli de 1973.
Camió Saurer de 4 Tn i matrícula GI-3047.
Camió Hino de 9 Tn i matricula GI-26150.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43416.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43585.
Camionet Chevrolet de 1,5 Tn i matrícula GI-2173.
Camionet Hispano de 1,5 Tn i matrícula B-48681.
Pala descarregadora TPD 2 Continental.
Cinta transportadora d'àrids.
Eren nou camions, dos camionets i dos vehicles auxiliars, alguns dels quals, com les dues camionetes, amb molts anys de servei.
El Pegaso Comet simbolitza el tomb produït a ENASA per respondre a la competència que plantejava Barreiros:
Hi havia uns quants transportistes de la Garrotxa -Espunya, Massegur, Ayats, Mayoral, Batlle, Cros, Badosa i Reixach- que treballaven per Transports Minguet. Així consta en els registres comptables de l'empresa de l'any 1963. La feina principal era el transport d'àrids i de materials de construcció.
L'any 1964 s'emprengué la renovació dels vehicles més vells de la casa. El primer fou el camionet Chevrolet matriculat l'any 1927 i que era coneguda com la petadora. Fou lliurada al concessionari Auto Record d'Olot, per la compra d'una furgoneta Ebro amb matrícula GI-46075.
L'Àngel Puigvert, que treballà cinc anys a l'empresa, amb la Petadora feia trajectes curts per la Garrotxa. D'Olot cap Sant Joan les Fonts i la Canya, per compte de l'Anònima de Transports SA i Transports Tresserras. També transportava bales de borra i i retalls entre les fàbriques tèxtils de La Canya, Sant Joan les Fonts i Olot. Com era habitual aquells anys, el camionet Chevrolet circulava amb excés del pes permès. Els laterals de la caixa, de fusta bona, es revinclaven prodigiosament com una vaca prenyada. El xofer era un mestre manejant la direcció del vehicle, que requeria de traça.
Poc a poc l'empresa s'especialitzà en el transport gros, de gran tonatge. Amb aquesta finalitat es vengué un dels camions Ebro. Mesos més tard, el Borgward quedà encallat al riu Fluvià i la única solució fou de desmuntar-lo i vendre'n les peces. Fou comprat un camió Barreiros nou amb matrícula GI-49951, de deu tones, per substituir-lo.
L'any 1965 continuà la renovació de la flota amb l'alienació del Hino, del Ebro amb matrícula GI-37524, del Saurer i del Ford Thames Trader. Fou comprat nou de trinca un Pegaso 1065 Europa de setze tones amb matrícula GI-55524. La renovació incessant de la flota comportà que el 1966 adquirissin el primer Pegaso de tres eixos amb matrícula M-494014 per substituir el Unic.
L'octubre de 1966, aprofitant la bonança econòmica i la càrrega de feina que tenien, Transports Minguet comprà una parcel·la de nou-cents metres quadrats de superfície, edificables, a la carretera de les Tries, a l'entrada d'Olot, destinada a la construcció del nou garatge.
L'abril de 1967, en Domènec Espadalé i Vergés, en Minguet com llur avi, el fill gran del matrimoni de l'Esteve Espadalé i la Rosa Vergés, fou nomenat cap de tràfic de la companyia. En Minguet s'havia incorporat de ben jove en el negoci familiar del transport compaginant aquesta ocupació amb els estudis. A setze anys d'edat féu d'ajudant del conductor del camionet Chevrolet, la Petadora. Als vint-i-tres anys emprengué la conducció d'un camió Ebro. Per aquelles dates s'incorporà a l'empresa en Geroni Subirana i Ros, que comptava la mateixa edat que en Minguet. Quan fou publicat el llibre que us exposem, l'any 1997, el senyor Subirana era el xofer més antic de la casa, el degà dels conductors de la companyia amb trenta anys de servei.
L'any 1967 es comprà, també nou de trinca, un altre Pegaso 1065 Europa amb matrícula GI-70897, un dels millors models que produí ENASA.
El creixement que experimentà Transports Minguet en la segona meitat dels anys 1960 provocà que l'oficina del carrer Serra i Ginesta d'Olot i el magatzem d'exposició de materials de construcció que compartien amb l'Agustin Poncan fossin insuficients. La solució passà per llogar la tardor de 1967 un local a peu de carrer al carrer Lorenzana 25 d'Olot, que havia ocupat el senyor Gaspar Ribas i Serra per reparar-hi electrodomèstics.
El juliol de 1969 la família Espadalé adquirí el cinquanta per cent de Cycosa, empresa productora d'àrids per la construcció. Una decisió estratègica atès que la principal activitat de Transports Minguet eren els àrids i els materials de construcció. En aquell mateix any, i fidel a la política de disposar d'una flota de camions moderna i competitiva, es comprà un altre Pegaso 1065 Europa que disposava de la matrícula GI-81675.
La dècada del 1960 es clogué amb la irrupció de les tractores per arrossegar semiremolcs. I Transports Minguet, sempre atent a les innovacions que es produïen, comprà, a Bilbao, quatre tractores que contribuïren a impulsar l'activitat del transport. Amb la compra de les quatre tractores s'havia renovat completament la flota de camions que hi havia a principis del 1960.
En el proper article abordarem els anys 1970 marcats per la crisi del petroli de 1973.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada