En Francesc Pagès i Rodeja, nascut a Crespià de Ter, poble de la comarca del Gironès, l'any 1930, féu de conductor de camions tota la seva vida. Treballà principalment per Catasús i Companyia, de Girona, distribuïdor oficial del carburant que produïa CAMPSA (Companyia Arrendàtaria del Monopoli del Petroli SA) a les comarques gironines.
El senyor Francesc Pagès descarregant carburant a mitjans dels anys 1970 a la benzinera Molí Nou de Figueres, avui dia Petrem, ubicada a la carretera de Llançà, procedent de la cisterna del Pegaso 1086 assignat que tenia la matrícula B-3869-AL:
En Lluís Pagès i Nonell, fill d'en Francesc, nasqué a Cervià de Ter l'any 1957. L'any 1978, a l'edat de vint-i-un anys, seguint l'ofici de son pare, es tragué el permís de conduir de primera. Treballà per Transports Mateu SL de Girona, una empresa que feia excavacions. Conduïa un Ebro D150, vehicle que es podia portar amb carnet de segona, equipat amb un bolquet pel repartiment de material de construcció. Aquest fou el primer camió que conduí el senyor Lluís Pagès.
Un Ebro D150 a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), el mateix model de camió que conduí en Lluís Pagès per compte de Transports Mateu SL:
El model superior fou el Ebro D350, com aquesta unitat equipada amb un bolquet d'en Dalmau, un contractista d'obres de Vilamacolum, a l'Alt Empordà, dipositat en el desballestament de Grues Font de Figueres:
L'any 1981 comprà a en Josep Vilaró, un transportista que distribuïa carburant amb una cisterna, una tractora Barreiros 4238 Turbo 300. Comprà el camió, que no anava pas a l'hora, i la feina. Arrossegava un semiremolc amb una cisterna que, per compte de Trabugas SA, empresa de Barcelona especialitzada en el transport de mercaderies perilloses, carregava carburant a Barcelona i el distribuïa a les plantes de Manresa, Vic i Girona.
En Lluís Pagès no hi estigué gaire temps treballant per Trabugas SA. El tancament de les plantes de Manresa i Vic l'obligà a plegar. Aleshores es tragué de sobre la tractora Barreiros 4238 i estrenà l'any 1985 una tractora nova Pegaso 1231, bocanegra com és conegut, comprada a Can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, que disposava d'un canvi de marxes ZF de setze marxes. Pegaso també oferia el model 1231 amb el canvi de marxes Fuller: el comprador escollia el model de canvi de marxes que més li convingués. Llur matrícula era GI-1223-T. Per compte de Tradisa de Barcelona féu primer transport internacional de mercaderies arreu dels països europeus.
Més tard, abandonà el transport internacional i per compte de Girogas SA, una filial de Tradisa que tenia la central a Fornells de la Selva, distribuïa amb una cisterna a tots els pobles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Palamós, el carburant que recollia als dipòsits centrals de Barcelona. Era la mateixa feina que havia fet son pare Francesc quan treballava per Catasús i Companyia.
Una tractora Pegaso de Girogas SA:
La tractora Pegaso 1231, que donà un gran rendiment, fou canviada l'any 1988 per una tractora Volvo FH12. Aquest camió, que fou comprat al concessionari oficial de Girona, Subministres Catalunya SL, propietat del senyor Josep Casals Blanquera, muntava un motor de tres-cents seixanta cavalls de potència. Llur matrícula era GI-XXXX-AD. Treballava en el subministrament de carburant per Girogas SA.
Per poder atendre la feina, el senyor Lluís Pagès amplià la flota amb dos camions més: una tractora Volvo F10 amb matrícula GI-4292-AJ, comprada nova l'any 1989, i una tractora Scania 113 d'ocasió amb matrícula GI-XXXX-AF que era de Transports Minguet d'Olot.
Una tractora Scania 113 de Transports Minguet al pati del garatge d'Olot:
En Lluís Pagès no hi estigué gaire temps treballant per Trabugas SA. El tancament de les plantes de Manresa i Vic l'obligà a plegar. Aleshores es tragué de sobre la tractora Barreiros 4238 i estrenà l'any 1985 una tractora nova Pegaso 1231, bocanegra com és conegut, comprada a Can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, que disposava d'un canvi de marxes ZF de setze marxes. Pegaso també oferia el model 1231 amb el canvi de marxes Fuller: el comprador escollia el model de canvi de marxes que més li convingués. Llur matrícula era GI-1223-T. Per compte de Tradisa de Barcelona féu primer transport internacional de mercaderies arreu dels països europeus.
Més tard, abandonà el transport internacional i per compte de Girogas SA, una filial de Tradisa que tenia la central a Fornells de la Selva, distribuïa amb una cisterna a tots els pobles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Palamós, el carburant que recollia als dipòsits centrals de Barcelona. Era la mateixa feina que havia fet son pare Francesc quan treballava per Catasús i Companyia.
Una tractora Pegaso de Girogas SA:
La tractora Pegaso 1231, que donà un gran rendiment, fou canviada l'any 1988 per una tractora Volvo FH12. Aquest camió, que fou comprat al concessionari oficial de Girona, Subministres Catalunya SL, propietat del senyor Josep Casals Blanquera, muntava un motor de tres-cents seixanta cavalls de potència. Llur matrícula era GI-XXXX-AD. Treballava en el subministrament de carburant per Girogas SA.
Per poder atendre la feina, el senyor Lluís Pagès amplià la flota amb dos camions més: una tractora Volvo F10 amb matrícula GI-4292-AJ, comprada nova l'any 1989, i una tractora Scania 113 d'ocasió amb matrícula GI-XXXX-AF que era de Transports Minguet d'Olot.
Una tractora Scania 113 de Transports Minguet al pati del garatge d'Olot:
Els tres camions, les dues tractores Volvo i Scania, treballaven en el subministrament de benzina i gasoli per Girogas SA. Al cap d'un temps la tractora Volvo FH12 treballà en el transport internacional de mercaderies per compte de Tradisa.
En Lluís Pagès aprofità l'ocasió i comprà a Tradisa, per qui treballava en el transport internacional i el repartiment de carburant a través de Girogas SA, una tractora Volvo F12 equipada amb un motor de tres-cents vuitanta-cinc cavalls de potència i matrícula B-6401-IU, que oferí un gran rendiment.
També comprà a Subministres Catalunya SL, concessionari oficial Volvo a Girona, una tractora Volvo F12 matriculada a Badajoz i que procedia de Transportes Gordo de Badajoz, una empresa que subministrava a les fàbriques de Cassà de la Selva suro procedent d'Extremadura i Portugal.
Amb aquestes tractores el senyor Pagès treballava en el transport de carburant en cisternes i ensems el transport internacional de mercaderies. Amb el temps abandonà el transport de carburant i s'especialitzà en el transport internacional.
Dotze anys enrere es constituí la societat AT NOU TRANSPORT SL, en què hi participa el senyor Pagès, especialitzada en el transport internacional de mercaderies. Alguns dels camions que té aquesta societat aparcats al pati de l'empresa Transports Sellés de Quart són els següents: unes tractores Volvo:
Dues tractores, Iveco i Volvo:
Dues tractores Volvo, un producte que ofereix bones prestacions i una alta rendibilitat:
Man i Volvo, dos grans fabricants europeus de camions:
Una tractora Daf, un producte que té una bona relació qualitat-preu:
Tractores Volvo i Man:
Dues tractores Volvo estrenades fa poc temps, amb un disseny molt reeixit per plantar cara a les nova cabina que ha presentat Mercedes Benz:
De dreta a esquerra, en Joan Brugués, en Miquel Patinyo i el seu fill Miquel Àngel, en Lluís Pagès i Nonell, en Basile, un xofer de la casa, i en Pere Liu, davant de dues tractores Volvo:
L'empenta que ha agafat AT Nou Transport SL és un indici més que el temps difícils que hem viscut aquests darrers anys sembla que els deixem a poc a poc enrere. I aquesta recuperació econòmica es produeix malgrat l'ofec financer que el govern espanyol sotmet a la Generalitat. Aquest finançament insuficient lesiona greument la sanitat, l'educació, la cultura i els ajuts de l'estat del benestar que són prestacions socials bàsiques que tots els ciutadans de Catalunya hi tenen dret. Una situació semblant la pateixen valencians i illencs. També cal recordar l'absència, pels successius governs espanyols, d'inversions en infraestructures estratègiques que perjudica l'economia catalana i, de retop, afecta també l'economia i la solvència espanyola. Tanmateix s'imposa des del centre estant la visceralitat front a la racionalitat.
Sembla que els mals que en tots els ordres pateix el país és un problema endèmic la única solució del qual, segons s'encaparren de demostrar-nos els successius governs espanyols, de dretes i esquerres -si aquesta distinció avui dia té cap sentit i valor-, passa indefectiblement en disposar d'un estat propi amb capacitat per gestionar tots els interessos dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada