Els veïns de Sant Joan les Fonts volien passar pàgina dels tres anys de guerra civil, amb el país ocupat, la llengua catalana perseguida, les institucions d'autogovern del país suprimides i les famílies plorant els fills morts, desapareguts, tolits i exiliats. Per superar aquell tràngol ressuscitaren les comissions de festes. El jovent volia ballar i distreure's, una de les poques manifestacions de lleure permeses per les autoritats. Uns joves asseguts al voltant d'una taula:
A Sant Joan les Fonts es tornaren a celebrar les festes de barri i de carrer. A les Festes del barri de Santa Magdalena, el Chevrolet de can Minguet era guarnit amb llums; l'orquestra, muntada al cim de la caixa del camió, tocava dos balls i una sardana que els veïns ballaven alegrement.
Portada del programa de les festes del barri de Santa Magdalena de Sant Joan les Fonts del 1957:
En aquells anys, el germà gran, l'Esteve, transportava l'orquestra amb un Renault amb matrícula B-31084, dotat d'un motor de disset cavalls i buit seients. En els anys 1950, l'orquestra es desplaçava amb un Citroën amb matrícula B-51087 destinat al servei de taxi.
Anunci del servei de taxi publicat en el programa de la festa de Sant Joan les Fonts de l'any 1951:
Els anys 1940 foren extremament difícils a Sant Joan les Fonts. Els cens de veïns de 1936 i de 1947 reflectia que la població s'havia reduït a la meitat. El 1947 hi havia censats mil dos-cents quaranta-nou habitants. Hi havia al poble tretze fàbriques però els jornals que s'abonaven als treballadors eren tan baixos que vivien amb moltes penalitats i privacions. La situació era tan greu i insostenible que el 1942, l'alcalde sol·licità al Governador Civil l'assignació als obrers de Sant Joan les Fonts de les mateixes quotes de racionament de menjar que la dels treballadors d'Olot. El febrer de 1942, una epidèmia de grip obligà a tancar l'escola del poble.
El 4 de desembre de 1944 en Domènec Espadalé traspassà a son fill gran Esteve el camionet Chevrolet amb matrícula GI-2173 i el camió Brockway amb matrícula GI-4766. Certificats de l'Ajuntament de Begudà que documenten el traspas dels referits camions a favor del senyor Esteve Espadalé Ferrés:
El 7 de desembre de 1945 tot el municipi de Begudà fou denominat Sant Joan les Fonts. La situació creada l'any 1812, amb la creació i constitució dels Ajuntaments en els municipis, havia revertit completament. L'alcalde era el senyor Eduard Vila. Al cap d'uns anys, la generalització dels turismes particulars provocà la decadència i extinció del servei de taxi que prestava la família Espadalé a Sant Joan les Fonts. En la dècada dels anys 1950 Transports Minguet orientà la seva activitat devers les indústries tèxtils i el transport de materials de construcció.
Des de mitjan de l'any 1939, amb l'acabament de la guerra, el camionet Chevrolet treballava per les fàbriques tèxtils. Una era Filatures Fluvià. El camionet transportava bales de cotó des de la fàbrica de can Bo a la de can Margui, propera a la carretera i a la plaça, que tancà fa uns anys. De can Margui el producte tèxtil era transportat a la fàbrica que l'empresa tenia a Sant Esteve d'en Bas.
Transports Minguet treballava també per l'empresa Masllorens. Feia serveis de transport entre les dues fàbriques que tenia la companyia: la de can Barnés, vora el riu Fluvià, a Sant Joan les Fonts, i la d'Olot.
El camionet Chevrolet feia el servei de paqueteria de Sant Joan les Fonts a Olot. Els dos germans, l'Esteve i l'Enric, conduïen cadascun d'ells un vehicle. L'Enric, a més, feia la mecànica i el manteniment dels vehicles de casa. L'Esteve assumí els comptes i l'administració de l'empresa, activitat que feia els vespres i els dies festius, atès que ho havia de compaginar amb la conducció del vehicle assignat.
La recuperació de l'activitat de Transports Minguet, en els anys 1940, després de la desfeta causada per la guerra, es basà en el treball, caps de setmana i festes incloses, i la prestació d'un bon servei als clients. Però les dificultats que per l'exercici de l'activitat del transport oposava l'administració eren innumerables: salconduits especials per viatjar als pobles propers a la ratlla de frontera, control de la fiscalia de taxes sobre el transport de productes intervinguts i racionats, i imposició de multes quantioses causat per l'excessiu i asfixiant intervencionisme administratiu. Unes quantes multes que foren imposades, aquells anys, a Transports Minguet:
En el proper article abordarem els esdeveniments familiars de la família Espadalé ocorreguts en els anys 1940 i la millora de la situació econòmica que es produí a partir dels anys 1950.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada