A Ribes de Freser, municipi de la comarca del Ripollès, ens trobem amb els camions que diàriament transporten aigua embotellada des de la planta d'embotellament d'AIGUA DE RIBES que FONTAGA SA té al costat de la carretera C-17, prop del balneari Montagut, fins a Barcelona i les ciutats que l'envolten.
Aquests camions es desplacen cada dia des de Ribes de Freser carregats d'aigua i tornen buits per la carretera C-17, antiga carretera N-152, la qual solament té 4 carrils -dos en cada sentit- des de Barcelona fins al municipi d'Orís; ara tot just s'han iniciat les obres per a llur desdoblament fins a Ripoll, una antiga i desatesa reclamació dels ripollesos, ben justificada i legítima per altra banda.
L'execució de l'eix del Llobregat a mitjans de la dècada de 1980 i la construcció del Túnel del Cadí que va connectar La Cerdanya amb Barcelona a través de Manresa i Berga, va isolar la comarca del Ripollès dels grans eixos de carreteres executats aquests darrers anys: l'eix transversal, l'eix pirinenc que arriba fins a Olot o, més recentment, el túnel de Bracons, el qual arriba tard i limitat per a atendre el trànsit que hi ha entre dos comarques molt dinàmiques com són La Garrotxa i Osona, veritables motors econòmics de Catalunya, han palesat les males carreteres que comuniquen el Ripollès amb les comarques veïnes.
Tant de bo que el desdoblament de la C-17 permeti millorar les comunicació per carretera del Ripollès amb la comarca d'Osona, esdevenint alhora un estímul per a construir el túnel de Toses amb una connexió ràpida amb La Cerdanya, i una carretera directa amb Olot i Berga, esmorteint la lenta decadència industrial i demogràfica d'aquesta comarca batejada com el bressol de Catalunya.
Avui dia, la flota de camions d'AIGUA DE RIBES és integrada per diversos conductors autònoms de la comarca del Ripollès que són alhora els propietaris dels seus propis vehicles. La presència de cada cop més autònoms és un dels trets definidors del transport avui dia. Grans empreses de distribució, tant de transports urgents -SEUR o, MRW- com de grans cadenes alimentàries -Cooperativa de Guissona, Bon Preu o Eroski- disposen d'empreses externes formades per autònoms que treballen per aquestes empreses.
Per a il·lustrar aquest article, us oferim un recull de fotografies de diversos camions que treballen per FONTAGA SA. En primer lloc, un Iveco Stralis fotografiat a Campdevànol, camió de disseny molt afortunat com és característic d'un vehicle italià.
Una tractora Scania amb el seu remolc, la qual permet una gran capacitat de càrrega:
Una altra tractora Volvo FL10, amb una cabina dissenyada i concebuda per al transport urbà i interurbà:
Pegaso Tecno rígid de 4 eixos, fotografiat a Ripoll; un dels millors camions fabricats per ENASA i, alhora, un vehicle molt adient per a aquesta mena de transports:
Aquests camions es desplacen cada dia des de Ribes de Freser carregats d'aigua i tornen buits per la carretera C-17, antiga carretera N-152, la qual solament té 4 carrils -dos en cada sentit- des de Barcelona fins al municipi d'Orís; ara tot just s'han iniciat les obres per a llur desdoblament fins a Ripoll, una antiga i desatesa reclamació dels ripollesos, ben justificada i legítima per altra banda.
L'execució de l'eix del Llobregat a mitjans de la dècada de 1980 i la construcció del Túnel del Cadí que va connectar La Cerdanya amb Barcelona a través de Manresa i Berga, va isolar la comarca del Ripollès dels grans eixos de carreteres executats aquests darrers anys: l'eix transversal, l'eix pirinenc que arriba fins a Olot o, més recentment, el túnel de Bracons, el qual arriba tard i limitat per a atendre el trànsit que hi ha entre dos comarques molt dinàmiques com són La Garrotxa i Osona, veritables motors econòmics de Catalunya, han palesat les males carreteres que comuniquen el Ripollès amb les comarques veïnes.
Tant de bo que el desdoblament de la C-17 permeti millorar les comunicació per carretera del Ripollès amb la comarca d'Osona, esdevenint alhora un estímul per a construir el túnel de Toses amb una connexió ràpida amb La Cerdanya, i una carretera directa amb Olot i Berga, esmorteint la lenta decadència industrial i demogràfica d'aquesta comarca batejada com el bressol de Catalunya.
Avui dia, la flota de camions d'AIGUA DE RIBES és integrada per diversos conductors autònoms de la comarca del Ripollès que són alhora els propietaris dels seus propis vehicles. La presència de cada cop més autònoms és un dels trets definidors del transport avui dia. Grans empreses de distribució, tant de transports urgents -SEUR o, MRW- com de grans cadenes alimentàries -Cooperativa de Guissona, Bon Preu o Eroski- disposen d'empreses externes formades per autònoms que treballen per aquestes empreses.
Per a il·lustrar aquest article, us oferim un recull de fotografies de diversos camions que treballen per FONTAGA SA. En primer lloc, un Iveco Stralis fotografiat a Campdevànol, camió de disseny molt afortunat com és característic d'un vehicle italià.
Una tractora Scania amb el seu remolc, la qual permet una gran capacitat de càrrega:
Una altra tractora Volvo FL10, amb una cabina dissenyada i concebuda per al transport urbà i interurbà:
Pegaso Tecno rígid de 4 eixos, fotografiat a Ripoll; un dels millors camions fabricats per ENASA i, alhora, un vehicle molt adient per a aquesta mena de transports:
Una altra tractora Scania amb remolc aparcada davant de l'empresa:
Tractora DAF fotografiada a Ripoll, la qual també treballa per a FONTAGA SA:
Un camió Volvo FH-12, de tres eixos rígid, configuració molt adient per a circular pel tram de la C-17 que discorre per la comarca del Ripollès, amb molt revolts, i nevades i glaçades a l'hivern.
Una moderna tractora Scania aparcada just al davant de la planta embotelladora d'AIGUA DE RIBES.
Una altra tractora FL10 d'aquesta empresa del Ripollès:
Un Iveco de 3 eixos fotografiat a Ripoll:
Si bé la comarca del Ripollès des de començaments de la dècada de 1970 ha experimentat una gran crisi industrial pel tancament progressiu de les empreses dedicades al tèxtil i la metal·lúrgia, les millores de les carreteres d'accés, la diversificació econòmica orientada vers el turisme i noves activitats productives més especialitzades com l'alimentària o fabricació de plàstics, permeten albirar esperances de redreçament d'aquest ensopiment, del qual aquesta empresa n'és un bon exemple.
Xavi, ¿te acuerdas que viste un Barreiros "faros arriba" si no recuerdas mal de esta firma? ¿Sigue vivo?
ResponElimina