L'arribada del circ a Sant Feliu de Codines en els anys 1950.

Dècades enrera l'arribada d'un circ a un poble constituïa un esdeveniment molt celebrat. Permetia a les famílies distreure's de la rutina diària. El lleure en aquells anys és limitava a la participació en les festes majors, les fires i els dies de mercat.

En aquells anys, els dissabtes eren laborables. Els únics dies de descans eren els diumenges, centrats en l'assistència a missa i prendre el vermut; les tardes dels diumenges, quan els dies creixien i el clima era més benigne, s'acostumava a passejar pels voltants d'un poble fins a una ermita o font; les llargues tardes d'hivern s'anava a teatre o al cinema.

L'Ignasi Borell m'ha facilitat una fotografia presa a mitjans dels anys 1950 d'un camió Bedford, d'un circ, que pregonava als vilatans de Sant Feliu de Codines llur arribada al poble. És admirable la gernació de vilatans aplegats en les voreres i balcons de la carretera de Castellterçol, mirant seriosos i encuriosits, com circula lentament el Bedford. A la vorera de l'esquerra, un avi cofat amb una boina i un vailet, dempeus, aplaudeixen el pas del camió.



A l'esquerra, rere un pati enreixat, hi ha Can Rodó, la casa d'estiueig d'en Laureano López Rodó, reconegut catedràtic de dret administratiu, ministre del general Franco, polític i ambaixador. Al fons, a l'esquerra, hi sobresurt la casa on hi ha el bar Can Talet, la terrassa del qual s'omplia els diumenges d'aquells anys per a fer-la petar tot prenent el vermut. Eren els entreteniments d'altres temps.

Una excursió per les comarques de l'Alt Urgell, La Cerdanya i El Conflent.

Aprofitant el pont de la festa de la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre, preludi de les vacances nadalenques, juntament amb la Montse vaig sojornar a casa d'uns amics a La Guingueta d'Ix, per a gaudir del paisatge nevat que oferia la comarca de La Cerdanya.

En el trajecte cap a Puigcerdà, i superada la collada de Toses, els mossos d'esquadra ens aturaren a l'estació d'esquí de La Molina, quan ja fosquejava, perquè havien de desencastar de la neu un cotxe d'uns esquiadors.



A La Guingueta d'Ix feia un fred que pelava. La primera nit arribarem al 10 graus sota zero. Sort d'una bona estufa i de la llar de foc de la casa, així com les atencions d'en Carles i l'Anna.

El dia següent, vaig fotografiar diversos autocars dels TRANSPORTS CERDANS, línies regulars de viatgers entre pobles de l'Alta Cerdanya, aparcats en un descampat que hi ha als afores de La Guingueta d'Ix en direcció a Sallagosa. Els autocars de TRANSPORTS CERDANS són carrossats per empreses diverses: Setra, Obradors de Manresa, Bova i Irisbus.



















Un camió Mercedes Benz aparcat enmig dels autobusos de TRANSPOTS CERDANS:



En aquest aparcament també hi havia un autobús i un camió d'una autoescola:





Enfilarem la carretera de Sallagosa per a endinsar-nos al Conflent. A Sallagosa, poble natal del gran escriptor Jordi-Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, premi d'honor de les lletres catalanes en l'edició de l'any 1995 i autor de l'extraordinària novel·la "Passos estrets per terres altes" que li va merèixer l'atorgament del Premi Nacional de Literatura el 1999, vaig fotografiar tres camions Mercedes Unimog. El primer Unimog era al jardí d'una casa:







Els altres dos Unimogs, mig desballestats, eren al pati del garatge Domenech, concessionari oficial Renault a Sallagosa. Aquest Unimog havia prestat servei a l'estació d'esquí de Els Angles (Capcir):







Aquest altre Unimog pertanyia a l'Ajuntament de Carcanieres:



El camió Mercedes Benz grua del garatge Domenech de Sallagosa:



A Fontpedrosa, bonic poble del Conflent, vaig poder fotografiar aquests dos camions nord-americans, probablement dedicats a labors forestals. També hi havia un tractor eruga amb cadenes Lamborghini, absolutament en desús:









Ens aturarem a Vilafranca del Conflent per a visitar la fortificació construïda a la segona meitat del Segle XVII sota les ordres de l'enginyer militar francès Vauban. Estratègicament emplaçada, llur objectiu era afiançar l'ocupació francesa sobre les comarques nord-catalanes i aturar una invasió de l'exèrcit espanyol. Dins del nucli emmurallat de Vilafranca del Conflent hi havia aquesta furgoneta Peugeot, que no crec pas que es comercialitzes a Catalunya:





Fora de la fortificació vaig fotografiar aquest camió Renault de morro amb un bolquet destinat a treballs d'obra civil:



A Prada de Conflent, seu de la Universitat Catalana d'Estiu, el record per la figura d'en Pau Casals hi és molt present. Cada any es celebra un festival fundat pel ell l'any 1950 de música clàssica i contemporània.



En aquesta vila també hi és enterrat en Pompeu Fabra, mort a l'exili l'any 1948, seny ordenador de la llengua catalana i eminent filòleg. Descansa en terra catalana i prop del Canigó.

De retorn cap a La Guingueta d'Ix, vaig fotografiar a Rià un antic taller abandonat on hi havia aquest Saviem-Renault grua. Al pati exterior d'aquest taller hi havia un Land Rover desballestat i un bonic camió Citroen amb un disseny ben original:







Rià és probablement el lloc de naixament d'en Guifré el Pilós, pare de la pàtria i que assoleix la independència dels comtats catalans front a l'imperi carolingi. El castell de Rià fou destruït per l'exèrcit d'ocupació francès l'any 1672.

Al Coll de la Perxa, en el municipi de Cabanassa (Alta Cerdanya), vaig fotografiar dos vehicles típicament francesos de la dècada del 1950 i el 1960. Aquest Berliet equipat amb un bolquet i usat com a llenyer, era dins d'un camp clos per un mur de pedra.



Aquesta cabina d'una camioneta Renault era a l'era d'un casa de pagès que afrontava a la carretera principal de Puigcerdà a Prada de Conflent.

El dia següent emprenguérem una excursió per la comarca de l'Alt Urgell. Primer ens aturarem a comprar pa al forn de Sant Jordi de Martinet de Cerdanya. Mentre en Carles badava amb la cua de cotxes que anaven cap a Andorra, vaig aprofitar-ho per a fotografiar diversos camions que circulaven per la carretera com aquests dos camions Renault equipats amb cisterna de la COOPERATIVA CADÍ:





També vaig fotografiar aquest Scania rematriculat:

A Martinet de Cerdanya també hi havia aquests altres dos camions aparcats als afores del poble:





Després vam visitar el poble d'Arsèguel on vaig retrobar-me amb l'Artur Blasco, músic, estudiós i difusor de les cançons populars dels pobles del Pirineu. També ha recuperat l'acordió diatònic usat al Pirineu i organitza anualment a Arsèguel la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. Els seus profunds coneixement de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà poden ajudar-nos a trobar fotografies i testimonis d'antics transportistes en aquestes comarques.

La trobada d'Arsèguel fou molt profitosa. Ben aviat us podrem donar noticies d'algunes troballes prou interessants.

El catàleg del Pegaso Comet d'en Pere Brosa que conserva en Joan Mercader de Sant Julià de Ramis (Gironès).

En una anterior crònica vàrem exposar un dels transportistes que hi hagué a la comarca de la Garrotxa durant la segona meitat del segle XX, en Pere Brosa i Planella. Nascut a Montagut (Alta Garrotxa), va començar l'ofici de camioner l'any 1956 amb la compra d'un Dodge. Aquest Dodge fotografiat en la festivitat de Sant Cristòfol celebrada a Castellfollit de la Roca l'any 1963:

Factura lliurada el 31 de juliol del 1959 per en Jacint Puigdemont, carrosser d'Olot (Garrotxa), per unes reparacions del camió Dodge:

Una altra factura del Dodge expedida per BALLESTAS MONUMENTAL, de Barcelona, el març del 1963:



Una factura lliurada per l'empresa TRANSPORTS TURRÓS de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), per un transport de fusta des de Ridaura a Girona, l'any 1955, un any abans que en Pere Brosa, de la casa pairal de Can Planaoliva, es comprés el Dodge l'any 1956:

L'octubre de l'any 1963 en Pere Brosa adquireix un Pegaso Comet al concessionari oficial AUTOREMOLCS GIRONA SA, muntant-li una caixa de fusta per a transports generals. Factura de la compra del Pegaso Comet al concessionari oficial de Girona, aleshores FORNÉ SA, incloent-hi el transport del vehicle des de la fàbrica de Madrid:




El Pegaso Comet fotografiat en la participació de la festa de Sant Cristòfol de Castellfollit de la Roca l'any 1967:

Targeta d'en Pere Brosa, transportista, amb llur adreça a la plaça Generalísimo 31, de Castellfollit de la Roca:

Resguard del pes de la càrrega del Pegaso Comet lliurat pel servei municipal de bàscula de l'Ajuntament de Mataró el 4 de desembre del 1970:



El Pegaso Comet fou un dels grans camions fabricats per ENASA i que simbolitza la transformació operada en aquesta empresa d'ençà de l'any 1960 amb el nomenament d'una nova gerència, molt més professional i eficient. Amb la competència dels camions Barreiros, va palesar-se que els vehicles que fabricava Pegaso, principalment el Pegaso Z-207 "Barajas", no eren competitius tant per llur cost de fabricació com per l'escassa qualitat d'acabats i funcionalitat envers les necessitats dels transportistes de l'època.

La primera decisió adoptada pels nous responsables de Pegaso, encapçalats pel català Claudio Boada Vilallonga, és la renovació de la gama de vehicles amb tres objectius bàsics: la fabricació de camions amb uns costos ajustats que repercutien favorablement als potencials compradors; uns vehicles que satisfacessin les necessitats reals dels transportistes d'aleshores; i l'augment de la producció per a destinar-ne una part a l'exportació.

1960 és l'any de la gran transformació de l'economia espanyola. S'abandona l'autarquia i s'impulsa una liberalització i internacionalització econòmica mitjançant el Pla d'Estabilització econòmic, aprovat un any abans, el 1959. Llurs efectes són un fort creixement econòmic amb el reviscolament de la producció i demanda de productes i serveis de tota mena. També són els anys que el ministre de comerç, Alberto Ullastres, negociava amb el Mercat Comú Europeu i l'Estat espanyol ingressa en el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic.

El Pegaso Comet és el resultat dels nous criteris implantats a l'EMPRESA NACIONAL DE AUTOCAMIONES SA (ENASA) per a atendre la important demanda d'aquells anys: un camió amb una línia moderna i encertada, d'una fabricació simplificada i de costos ajustats, fàcil de conduir, econòmic de mantenir per la qualitat dels materials, i que suportava les sobrecàrregues tan freqüents aleshores.

Abandonats els projectes somiatruites d'ENASA impulsats per un altre català, l'enginyer Wifredo Ricart i Espina, el Pegaso Comet va desenvolupar-se mitjançant l'adopció dels mateixos criteris implantats per BARREIROS DIESEL SA i EBRO-MOTOR IBÉRICA SA: copiar productes ben acollits pel mercat i fabricar sota llicència. La cabina del Pegaso Comet es desenvolupa a partir del Simca Cargo francés, actualitzada i millorada; i el motor procedeix del Leyland Comet, d'una fiabilitat acreditada. L'èxit del Pegaso Comet fou absolut.

En Joan Mercader, gendre d'en Pere Brosa, conserva el catàleg original del Pegaso Comet del seu sogre. Us adjunto la portada del catàleg i les quatre versions del Pegaso Comet que s'oferien l'any 1963:

Un altre document interessant és la targeta de la garantia amb una vigència d'un any del Pegaso Comet 1090 adquirit per en Pere Brosa:

Certificat expedit per ENASA, el gener de l'any 1967, del bloc del motor d'un Pegaso Comet 1090 lliurat a favor d'en Pere Brosa, que hagué de canviar-lo:

El registre d'empreses lliurat per la Direcció General de Transports Terrestres, depenent del Ministeri d'Obres Públiques, a favor del senyor Pere Brosa i Planella:

L'any 1972 en Pere Brosa es va associar amb l'empresa COMERCIAL MORERA SA d'Olot, adquirint un camió Pegaso cabina quadrada, fotografiat tot just carrossat amb un bolquet FLUVIÀ i amb placa verda:



Targeta de TRANSPORTS BROSA MORERA SL, amb adreça al carrer Carme 1, d'Olot:

Vull agrair a en Joan Mercader i la Loreto Brosa aquesta documentació que ens ajuda a copsar com era l'activitat del transport durant la dècada del 1950-1960 i 1970.