El Pegaso Troner de Transports TRO SL d'Igualada i records conservats per l'Antoni Tomàs.

En el mateix moment que els vehicles clàssics que participaven en la trobada Esperit de La Panadella marxaren cap als pobles de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet per portar a terme la ruta programada, també nosaltres abandonàvem aquest petit nucli urbà carregat d'història per executar una activitat que sorgí improvisadament. Amb l'Antoni Tomàs, un transportista d'Igualada i en Joan Mercader, un altre transportista jubilat de Sant Julià de Ramis, férem via cap a Igualada on el senyor Tomàs volia ensenyar-nos alguns dels camions que té l'empresa per la qual treballa, Transports TRO SL.

En una nau d'un dels polígons industrials que envolten el nucli urbà d'Igualada, en Toni Tomàs ens mostrà dos dels camions de l'empresa Transports TRO SL que transporten farina arreu de Catalunya. El primer, un Iveco de tres eixos matriculat fa uns quants anys. Presenta un bon estat de manteniment fruit amb tota probabilitat de les mans professionals que el condueixen: 

L'altre camió, que en Toni condueix habitualment, és aquesta tractora Iveco matriculada fa uns pocs mesos:

El sostre de la tractora Iveco presenta una semblança notable amb el del Pegaso Tecno. No tenim cap dubte que si ENASA-Pegaso hagués sabut mantenir-se com a fabricant independent de vehicles, hipotesi sense cap ni peus car l'any anterior a llur adquisició per Iveco registrà unes pèrdues econòmiques considerables que posaven de manifest d'una manera objectiva que era absolutament inviable, la semblança de les cabines d'aquests dos fabricants seria evident, palès. Avala aquesta hipòtesi el fet que els responsables de ENASA o bé es formaren a Itàlia, com l'enginyer Wifredo Ricart Espina, el qual incorporà a l'empresa els trets que defineixen el disseny italià, incloent-hi la contractació d'enginyers d'aquell país, o bé recorregueren directament a dissenyadors italians per projectar noves cabines de camions, com fou el cas del dissenyador Aldo Sessano, que va concebre el Pegaso cabina quadrada, el qual, en distintes versions i muntada sobre distints models, estigué trenta anys en fabricació. 

Els camions de Transports TRO SL d'Igualada, que treballen principalment en el transport de farina que serveixen a distints clients escampats arreu del país, tenen una radi d'acció de proximitat. Des d'Osca, serveixen a les demarcacions de Barcelona i Girona. Per aquest transport i els quilòmetres que recorren anualment, Iveco fa el fet. A més, hi ha un bon servei de manteniment i assistència.  

Acabada aquesta primera visita en Toni ens dugué al nucli urbà de Igualada. En els baixos d'un edifici d'habitatges, que és usat de garatge,  hi havia un Pegaso Tecno 370 de tres eixos que en Toni Tomàs conduí des de la primavera de l'any 1993, quan fou comprat al concessionari oficial de Manresa, fins l'any 2012, en què fou retirat de la circulació i tancat en aquest garatge.

El Pegaso Troner i un Renault també retirat del servei:



El Pegaso Troner munta una cisterna sitja de la casa Briab

El Pegaso Troner, fabricat l'any 1992, fou matriculat la primavera de l'any 1993. Féu, fins l'any 2012, quan fou tancat en aquest garatge, més d'un milió quatre-cents mil quilòmetres. Costà uns vuit milions de pessetes i donà un bon rendiment. Les llums davanteres originals, que oferien una il·luminació pobre, foren canviades al cap de pocs temps, tal com s'aprecia en les fotografies. Aquest operació fou acompanyada del canvi dels dos intermitents laterals acoblats a les llums. 

Més camions que té TRO d'Igualada. Un Man i un Iveco:

Fa anys, aquesta empresa treballava per les adoberies d'Igualada. La desaparició d'aquesta industria que tanta implantació i força tingué a Igualada, fou la causa que aquest transport sigui per Transports TRO SL crepuscular, residual.

Transports TRO SL, empresa de transports fundada a Igualada a principis dels anys 1960, començà llur activitat amb un Pegaso. A redós del creixement econòmic que el país experimentà en aquella dècada prodigiosa, l'empresa féu un creixement considerable. Amb els anys ha tingut l'encert d'adaptar-se al vaivé econòmic marcat per anys de crisi alternat amb els de bonança. Una història que té un gran interès ja que és el fidel reflex de moltes empreses catalanes de transports fundades aleshores sota les mateixes causes o circumstàncies.  

La darrera activitat que férem amb en Toni Tomas fou acudir a un garatge de Vilanova del Camí, municipi limítrof a Igualada, per visitar la col·lecció de records vinculada amb la seva professió de transportista i que ha acumulat en el transcurs dels anys. Un petit museu familiar que conté peces d'alt valor sentimental. El garatge també guarda les bicicletes per practicar una de les seves aficions en companyia d'en Toni Rica, el ciclisme en carretera. El primer record, meravellós, és un rètol rodó de la casa Pegaso que estigué penjat molts anys en la façana del Taller Nogués, que era aleshores servei oficial, a La Panadella:

Les matrícules dels camions, la majoria de la casa Pegaso, que ha tingut Transports TRO SL d'Igualada. La matrícula més antiga, a la part superior esquerra, B-224.472, correspon al primer Pegaso que compraren:

I un última detall que ens agradà intensament. L'estrella groga de sis puntes que identificava la marca Henschel, amb la S de Sura intercalada, i les lletres metàl·liques del constructor germànic que en Toni Tomàs conserva perquè fou a Òdena, municipi limítrof a Igualada i Vilanova del Camí, on hi hagué el taller que fabricava els camions Henschel Sura, els quals, més endavant i dotats d'una cabina més moderna, foren comercialitzats amb la marca Rubel: 

Presentació, l'any 1963, del camió Henschel Sura que l'empresa Motores Sura SA de Barcelona fabricava a Òdena l'any 1963:

Camió Rubel, que muntava l'anterior cabina modernitzada o actualitzada, fabricat també per Motores Sura SA cap a l'any 1965:

Per causa de problemes de diversa naturalesa, aquesta iniciativa industrial d'automoció impulsada pel senyor Sebastian Benasco Martin amb altres dos seus socis,  s'extingí cap a l'any 1967. Per contra, Transports TRO SL, coetània de l'anterior i que segueix treballant cada dia, té una història prou interessant per ser recollida i compilada en aquest espai. Agraïm al senyor Antoni Tomàs l'amabilitat i temps dedicat en les visites realitzades a distints punts d'Igualada, les quals hem reportat en aquest article pel seu interès. 

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: cap a casa. (i IV).

Acabat l’acte al poble de Sant Guim de Freixenet, que posava fi a la trobada, uns quants vehicles han marxat cap a casa; d’altres han tornat a La Panadella on els seus ocupants han dinat. Després de prendre els cafès i relaxar-se en els dos restaurants de La Panadella, era l’hora de tornar a casa.

Els senyors Herguido han carregat llurs Barreiros i el Sava Berliet per completar el trajecte fins a Alcarràs. Dues fotografies meravelloses dels quatre camions dels germans Claudi i Eduard Herguido que ens transporten d'una manera immediata i directa als anys 1970, quan la Panadella era una petita ciutat bolcada al transport i als viatgers i lloc de parada obligatòria:  

Els darrer vehicle que abandonà La Panadella acabat l'encontre, avançada la tarda, tal com es posa de manifest en aquesta fotografia, fou el camió Nazar del senyor Xavier Castells, un fet ben natural si es té en compte els innumerables records que aquest esdeveniment li ha despertat. En el curs de la seva feina de transportista, concretament els primers anys, es féu un fart de fer la ruta de Barcelona a Madrid a bord dels Pegasos de l'empresa familiar de transports. Parada i fonda a La Panadella, incloent-hi alguna incidència inherent a l'ofici:

L'església de la Mare de Déu del Bon Viatge, edifici aixecat l'any 1975 i destinat a l'activitat de culte dels qui es desplaçaven passant per La Panadella, fou testimoni d'aquest encontre de vehicles clàssics. Sembla però que la funció per la qual fou concebuda té poc sentit avui dia, atrafegats els viatgers en llurs preocupacions diàries, sovint irrisòries:

Imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge i oració recollida en una estampa que posseeix l'Antoni Tomàs, transportista d'Igualada:

Un cop celebrat un encontre que tantes il·lusions i feina ha generat als seus organitzadors, toca fer-ne balanç. I creiem que la nota és alta, un notable que frega l’excel·lent en tots els sentits: la implicació dels Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet els alcaldes dels quals han donat ple suport a l’esdeveniment, i dels establiments del poble que també hi han col·laborat; l’eficaç i diligent organització de l’encontre assumida amb coratge i fermesa pels responsables del Club de vehicles històrics de Lleida, al capdavant del qual, llur president, l’Antoni Pomés Tosquella, i la seva esposa, la Maria Jesús Freixa Palau; les empreses patrocinadores, la principal de les quals, Transports i Excavacions Herguido SL d’Alcarràs; i per l’assistència multitudinària en aquest primer encontre, tenint en compte que molts participants s’han apuntat la darrera setmana i uns quants afeccionats més s’han quedat fora en no formalitzar la inscripció dins del termini establert, o sigui, com s’acostuma a dir en dret administratiu, en temps i forma. Què hi farem. A veure si en la propera edició s’actua amb més diligència. 

L’èxit clar i rotund de la primera edició de la trobada de vehicles clàssics Esperit de La Panadella ha engrescat els promotors i organitzadors a repetir l’experiència el proper any. Segurament que es modificarà el format. Sembla més adient que l’esdeveniment duri tot el cap de setmana. Des de divendres al vespre fins la tarda del diumenge. La Panadella disposa de bons establiments per dormir-hi i fer-hi tota mena d’àpats. I ensems és envoltada de distintes carreteres poc transitades que condueixen a espais i pobles poc freqüentats i de gran bellesa i interès. La transformació de La Panadella com un espai per la trobada de vehicles clàssics de tota mena és un fet, creiem, ben encarrilat. Ara només es tracta de persistir-hi una mica per consolidar-ho.

Volem agrair als promotors i organitzadors de l’encontre els records sublims que aquest esdeveniment ens ha deixat. Esperem amb deler la celebració de la propera edició. Felicitem al senyor Àngel Farré, alcalde de Montmaneu, per la iniciativa en haver encarregat a un professional de la imatge la producció d’un vídeo d’aquest encontre que pot veure a Youtube. Moltes gràcies a tots els qui han fet possible la primera trobada de vehicles clàssics Esperit de La Panadella.

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: el automòbils (III).

La major part dels vehicles que han participat en aquest encontre foren automòbils i motocicletes, fet per altra banda ben natural. Era admirable la perfecta col·locació de les rengleres de vehicles que creaven amples passadissos que facilitava el trànsit dels vianants que contemplaven els vehicles exposats. Un dels vehicles més antics exposats, matriculat abans de la guerra civil i que fou portat en un remolc:

Al fons de la imatge, davant de la cisterna, la carpa on l'organització dirigida eficaçment per la Sra. Maria Jesús Freixa Palau acreditava els participants i lliurava els objectes propis d'aquesta mena d'esdeveniments:

Un altre vehicle ben singular, un Citroen Stromberg:



Cotxe clàssic anglès amb les línies i cromats característics: 

Un altre automòbil anglès, un Rover, empresa també desapareguda com gairebé tots els constructors britànics de vehicles:

Un Doge Dart 3700 GT, ben restaurat. Aquest vehicle, pintat d'un color negre tètric, fou usat pels alts òrgans de l'estat espanyol com el cap de govern i ministres en les darreries del franquisme i en els anys de la transició política:

Un dels automòbils més interessants que comparegué a la trobada de La Panadella fou aquest Citroen Maserati. En Johan Cruyff, quan aterrà a Barcelona, en posseí una unitat. Fou una insòlita, innovadora i agosarada proposta del constructor francès del temps que era propietari de Maserati, proposta però que no tingué continuïtat per causa de la crisi del petroli, el preu de compra del vehicle i greus problemes de fiabilitat manifestats ben aviat. Llur disseny presentava una gran elegància i distinció:

Selecció d'alguns dels automòbils clàssics presents en aquest encontre: el popular Mini anglès també fabricat sota llicència a Espanya per Authi, el Seat 124 i 1430, veritables super vendes, i dos Mercedes Benz amb les seves carrosseries voluminoses i feixugues, les quals, a diferència del Dodge 3700 GT, acusen considerablement el pas del temps:

També comptà l'encontre amb diverses jeeps:

Al costa de la benzinera que hi ha en sentit Lleida fou muntada una carpa que reproduïa l'exposició sobre la història dels transportistes d'Alcarràs que tingué lloc a l'ermita de Montagut el juliol de l'any passat:

Cap a les onze del matí, una certa calma envaí La Panadella. L’acumulació de gent als restaurants minvà i la major part s’encaminà amb pas decidit cap als vehicles. Els participants engegaren els motors i pausadament, ordenats en fila índia, un rere l’altre, marxarem cap al nucli urbà de Montmaneu, municipi on pertany La Panadella. Els visitants s’apinyaren als vorals de l’antiga carretera nacional que travessa el poble per veure passar la desfilada dels vehicles.

En Gonzalo Latorre Ratés, transportista de Lleida i bon professional que començà l'ofici amb un Pegaso 260 que fou de son pare, al volant del Pegaso 1061 de l'Antoni Ceballos que conduí fins a Montmaneu i Sant Guim de Freixenet: 

Quins records que li revenien a en Gonzalo en accionar el canvi de bola per ajustar la marxa del Pegaso:

Des de la Panadella, encapçalats pel Nazar B del senyor Castells que obria la comitiva, seguiren la ruta cap a Sant Guim de Freixenet on, amb la participació dels alcaldes dels referits dos municipis, els senyors Àngel Farré Carulla i Francesc Lluch, es repartiren les distincions i reconeixements entre els participants, els promotors de l’encontre i els organitzadors.

Continuarà. 

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: els camions i autocars (II).

EL diumenge 14 de maig de 2017 ha vingut el gruix dels expedicionaris convocats a aquest encontre i que voluntàriament volien participar-hi. Arribats principalment del cantó de Barcelona i Lleida, per proximitat i càrrega simbòlica, s’han aplegat una bona pila de vehicles: motocicletes, automòbils de tota mena i concepció, jeeps, furgonetes i furgons, camions i autocars. Ben arrenglerats, talment s’aprecia en aquestes dues fotografies panoràmiques, feien molt de goig: 

Nosaltres ens hem adreçat directament a saludar al senyor Jordi Riera, un dels organitzadors de l’encontre i alhora participant amb dos vehicles, un Ford A de l'any 1928 i un camió Volvo que, amb més de dos milions i mig de quilòmetres recorreguts, treballa cada dia. En Jordi Riera i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis, al costat del camió Ford A:

Més fotografies del camió Ford A amb el seu bolquet, construït pel senyor Manuel Ibáñez, de Barcelona, amb un establiment al carrer Viladomat, i que presenta un forma arquejada en la part inferior per evitar l'acumulació d'àrids i terres:

 

El Ford del senyor Riera, que fou recuperat d'un desballestament de l'Hospitalet del Llobregat i restaurat amb pulcritud i detallisme, acompanyat de més vehicles clàssics coetanis:

Altres camions que han participat en aquest meravellós encontre. El Ebro B45 de Transports Titu de Valls, el Nazar del senyor Castells i un dels dos Volvos que té el senyor Riera:

 

I camions de distintes èpoques que també s'han aplegat a aquesta trobada:

Tres dels quatre camions que han dut els senyors Herguido:

Un dels camions exposats que més interès suscità fou el Sava-Berliet, l'exposició del qual fou aprofitada per alguns afeccionats per conservar un record familiar de la trobada:

El quart camió de ca l'Herguido, un Barreiros Super Azor restaurat amb la brillantor que defineix els treballs del senyor Carlos Tomàs, carregat amb uns plafons publicitaris i aparcat davant de l'antiga carretera nacional II:

La presència de Pegasos ha estat majoritària. El Pegaso 1065 del senyor Palau de Barcelona, un homenatge als camioners i transportistes del país:

El Pegaso 200 i el Avia d'en Toni Ceballos:





L'altre Pegaso 200 congregat a l'encontre, d'en Jordi Ros, de Mataró:

El darrer camió clàssic que ha participant en l'encontre, un Steyr fabricat a Àustria i que tingué un ús militar (fotografia col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana); a llur esquera, una tractora Man del senyor Garro:

I uns quants autocars que també han comparegut a aquest encontre, el primer dels quals, un microbús de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui:

L'autobús Pegaso carrossat per Setra Seida d'en Toni Arimany que fou de l'empresa Pous de Manlleu, adquirida per Sagalés de Caldes de Montbui:

Un autocar Pegaso Comet del senyor Miquel Gamon:



Microbús Romeo fabricat per Fadisa a Àvila i que pertany al Sr. Gamon:



Autobús Pegaso procedent de Barcelona:

La trobada ens ha permès un retrobament amb uns quants amics que els hi havíem perdut la pista. Els dos Tonis de Igualada, en Toni Rica i en Toni Tomás, i en Jordi Llop Lladó, de Mataró. També hem aprofitat l'avinentesa per saludar a en Carlos Tomàs Roure, un dels millors planxistes del país, i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis. Un altre bon al·licient de l’encontre, completament imprevist i absolutament satisfactori.
 

L’encontre ha tingut una organització perfecta, modèlica, de caràcter prussià, a càrrec de la senyora Maria Jesús Palau Freixa, del Club de Vehicles Clàssics de Lleida. Acompanyada d’uns quants membres de l’entitat, acreditava els participants en l’encontre lliurant-los les acreditacions i material propi d’aquesta mena d’esdeveniments: adhesius, diplomes, records i els dorsals, cartolines penjades als vehicles que anuncien l’encontre que té lloc. Ha avisat, a l’hora exacte, els assistents que emprenguessin la marxa cap a Montmaneu. No hi hagut cap error, cap badada, cap omissió. Tot s'ha desenvolupat d’una manera perfecte, exacta, precisa, com un rellotge suís. Fet Admirable, infreqüent en el país i que cal consignar.

Els assistents a l’encontre han esmorzar abundantment en el restaurant de l’Hotel Bayona, en un espai reservat per tal finalitat. Els visitants, per l’aglomeració que s’ha produït entre les deu i les onze del matí, s’han repartit com bonament han pogut entre els dos restaurants oberts al públic que servien atrafegadament les comandes. 

Els dos restaurants de La Panadella, el Bayona i el Parada, i el taller Nogués al mig dels dos acreditats establiments: 

Continuarà.