Els camions Chevrolet de la família Rodas de Santa Maria de Besora (Osona)

La subcomarca del Bisaura integrada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà tenia una important activitat forestal d'aprofitament dels boscs i de serradores, mercès als importants boscos de pins, roures i faigs de la serra de Milany, el serrat de la Garrafa, el bosc de la Coma, la serra de Bufadors i el serrat de la Roura. Aquests boscos tingueren una important explotació forestal fins a les darreries de 1960 i començaments del 1970 en que llur rendibilitat minvà considerablement.

Durant la primera meitat del segle XX, l'explotació dels boscs es realitzava mitjançant matxos arrossegadors que eren ensinistrats per a transportar els troncs fins al peu de carrega. A partir del 1950 els camions anaren reemplaçant gradualment la feina amb animals.

Entre els capdavanters en l'ús de camions per anar a les tasques de desemboscar hi hagué la família Rodas de Santa Maria de Besora. L'any 1929 l'avi Rodas va comprar un camió Chevrolet equipat amb motor de benzina, destinant-lo a anar al bosc i transportar troncs i llenya. Després de conclosa la guerra civil del 1936-1939, aquest camió se li va instal·lar un gasogen per l'absència de carburant en aquells anys tant difícils. A començaments dels anys 1950 se li va tornar a muntar un motor de benzina, un cop el subministrament de benzina es va restablir progressivament.

Per a substituir aquest primer camió Chevrolet que tan bon resultat havia donat, l'any 1959 es va comprar un segon camió Chevrolet de l'any 1938 a Can Baulenas de Granollers (Vallès Oriental), que havia estat matriculat de nou anys més tard. Aquest camió era equipat amb un motor Barreiros Diesel, un canvi de cinc marxes i diferencial Timken; el conduïa en Francisco Rodas i Bananera, i carregava de cinc a sis tones de pes. També es dedicava a anar a bosc i a transports generals pels pobles del Bisaura.

En aquesta fotografia hi ha el camió Chevrolet comprat a Can Baulenas batent palla a l'era de la masia de Can Rodas a Santa Maria de Besora l'estiu de l'any 1960:



Una altre fotografia que recull la benedicció per Sant Cristòfol del camió Chevrolet l'any 1961:



La minva de rendibilitat econòmica de l'explotació i aprofitament dels boscos produïa a partir de la dècada del 1960, va estimular l'aparició d'altres sectors econòmics en els pobles que integren la subcomarca del Bisaura, la qual, ubicada al prepirineu català, gaudeix de paisatges naturals de gran bellesa amb indrets meravellosos que han esdevingut un atractiu turístic.

El darrer camió mixta del Pirineu.

A finals dels anys 1940 i començaments dels anys 1950 es va restaurar progressivament el transport en camions de la llet en bidons des dels pobles de l'Alt Urgell i la Cerdanya fins a la cooperativa lletera CADÍ de La Seu d'Urgell, fundada l'any 1915.

Aquests camions recollien diàriament la llet envasada en bidons des dels nombrosos pobles de diverses valls pirinenques on hi havia camí per a arribar-hi, transportant-la fins a La Seu d'Urgell. La precarietat de mitjans de transports d'aquells anys va ser la causa que s'ampliés el servei duent també persones i altres mercaderies com fato, medicines, el correu, mobles i electrodomèstics o diners en metàl·lic.

Per a atendre aquest servei, aquests camions coneguts popularment com a "lleteres" o "mixtes", tenien tres espais diferenciats i separats: la cabina del camió, una petita carrosseria d'autocar per als viatges i usuaris de la línia, i una caixa amb vela per a les mercaderies en la part posterior del vehicle.

Els anys de més activitat foren la dècada de 1950 i 1960, iniciant-se llur decadència vers la dècada dels anys 1970 pel progressiu despoblament i envelliment dels pobles de les valls de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell.

De les diverses línies regular que cobrien les "lleteres", avui dia solament se'n conserven dues línies: la de Tuixén i la de Lles de Cerdanya. Atesa la important funció social que aquest servei suposa per a aquests pobles, el servei de mixtes és subvencionat per la Generalitat de Catalunya.

Les dues "lleteres" que encara hi ha en actiu al Pirineu català solament transporten viatgers i mercaderies. Els transports de llet ja fa anys que s'han abandonat, sent realitzats per camions equipats amb cisternes.

Mentre que la línia de Tuixén és prestada amb una moderna furgoneta, la línia entre Lles de Cerdanya i La Seu d'Urgell encara és coberta amb un Pegaso Turbo 1214 que disposa dels espais diferenciats per mercaderies i viatges. És el darrer camió "lletera" que hi ha a Catalunya.

Fotografies preses a Lles de Cerdanya del camió Pegaso 1214 que cobreix el transport públic discrecional mixt de viatges i mercaderies de la línia de Lles, Arànser, Músser, Travesseres, Martinet, Hostalnou i La Seu d'Urgell.











Interior de l'espai destinat al transport de viatgers fotografiat per en Jordi Núñez a La Seu d'Urgell, qui va informar-me de l'existència d'aquest camió mixta. Llur disseny i comoditat és de la dècada de 1970:



Un veí de Lles de Cerdanya recollint per la tarda el fato que li ha dut la "lletera":





Aquest camió surt diàriament de dilluns a divendres a les 7.30 hores des de Lles de Cerdanya fins a La Seu d'Urgell; a les 13.30 fa el trajecte invers. Aquest servei també es presta a l'hivern amb les carreteres glaçades, estretes i amb nombrosos revolts que cobreix aquesta línia.

Vull agrair a l'amic Jordi Núñez la informació sobre aquest servei de transport mixt d'alta muntanya que m'ha permès de redactar aquesta crònica, el futur de la qual dependrà en gran mesura de l'evolució que experimentin aquests pobles de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya.

COMBAT DE NIT de Josep Maria Espinàs: un petit tresor literari.

L'any 1987 estudiava tercer de BUP al col·legi de La Salle Bonanova, a Barcelona, institució centenària dirigida pels germans de la Doctrina Cristiana. El primer dia de classe de l'assignatura de literatura catalana va aparèixer un professor prim i ràpid, de cabells arrissats, i amb una imatge d'excursionista apassionat. Es desplaçava amb una moto Laverda, motiu pel qual varem batejar-lo com el "Cavaller de la Laverda".

La il·lusió inicial de fer barrila a l'assignatura de literatura catalana es va esvair ben aviat. En Jordi Galceran i Ferrer, el jove professor de 23 anys recent llicenciat en literatura catalana, va imposar l'ordre i l'autoritat en tot just 5 minuts. He de reconèixer el mèrit d'un jove que tot just acabada la carrera de filologia catalana, s'imposés amb determinació i eficàcia davant de quaranta estudiants més animats a la gresca que no pas conèixer els autors i les obres de la literatura d'aquest país.

Un cop traspassada la porta de l'aula, en Jordi Galceran va ordenar-nos d'agafar paper i bolígraf per a prendre notes de llurs explicacions. Fou el primer cop en la meva vida que vaig assistir a una classe d'aquesta mena: recollir en paper les explicacions del professor seleccionant les idees i conceptes importants. Prendre notes com a tècnica d'ensenyament la practicaria rutinàriament més endavant durant la carrera de Dret. El llibre de l'assignatura de literatura catalana adquirit amb un esforç econòmic ni tant sols fou estrenat.

En Jordi Galceran va començar a explicar-nos l'origen de la llengua catalana, els primers textos coneguts -el forum iudicum i les homilies d'Organyà-, la influència de la poesia occitana, i així fins a arribar al segle XX. Entre els autors estudiats de la segona meitat del segle XX hi havia en Josep Maria Espinàs amb una obra que va atreure la meva atenció: Combat de nit.



Josep Maria Espinàs:



Aquesta novel·la inserida dins del realisme i la novel·la reportatge, protagonitzada per un camioner que encabit dins de la cabina de llur camió Pegaso, presentat com una màquina inhòspita i que bruela, ha de lluitar contra tota mena de vicissituds. Les descripcions de la vida dels camioners, llurs perills, distraccions, pensaments, records i les pèssimes carreteres i fondes de la dècada dels anys 1950 és narrada amb un gran realisme i detallisme.

El camió Pegaso protagonista de la novel·la Combat de Nit, de Josep Maria Espinàs:



A mitjans dels curs de l'any següent, ja en el preuniversitari, en Jordi Galceran va acomiadar-se'n de tots nosaltres. Marxava al Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Després vaig saber que aquell jove professor de literatura catalana era un reconegut dramaturg i traductor amb obres de gran èxit com el "Mètode Grönlhom" que ha estat duta al cinema.

Ara que s'apropen les vacances d'estiu, és una bona ocasió per a descobrir i gaudir d'aquesta novel·la ja clàssica de la literatura catalana. Xalareu de valent copsant com era el treball d'un camioner fa més de cinquanta anys.

TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Cap a l'any 1895 els germans Josep i Feliu Pujol i Alsina, de Sant Feliu de Codines, van crear societat per a fer de traginers amb carros i cavalls. En Feliu i en Josep, aquest darrer conegut com en "Pep de l'Hostal", feien de recaders amb carro des de Sant Feliu de Codines fins a Barcelona, transportant tota mena de productes manufacturats, agrícoles, i paqueteria. L'agència de Barcelona era al carrer Portal Nou del barri de Ribera.

En Feliu de l'Hostal va tenir tres fills: la Roseta, en Ton, nat l'any 1909, i en Joan, nat l'any 1916. Ambdós fills van seguir la tradició familiar fent de transportistes. L'any 1930 van comprar el primer camió: un Stuka rus amb matrícula B-51506. Fotografia d'en Joan Pujol amb l'Stuka al Passeig de Colom de Barcelona el 20 d'abril del 1934:



Durant la guerra civil dels anys 1936-1939, tots els camions de Sant Feliu de Codines foren col·lectivitzats per la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.), incloent-hi aquest Stuka. En Joan Pujol Vallcorba per no perdre aquest camió, va poder conduir-lo durant tota la guerra civil participant en les diverses campanyes militars. Aquesta circumstància va permetre-li de recuperar-lo l'any 1939, un cop acabada la guerra civil. En Joan Pujol amb l'Stuka col·lectivitzat a Barcelona el 10 de març de l'any 1937:



En Joan Pujol a Barcelona el 2 de desembre de l'any 1939, amb l'Stuka recuperat un cop acabada la guerra:



En Joan Pujol acompanyat de dos amics el 19 d'agost del 1940 celebrant la festa major de Mollet del Vallès:



Els dos camions de la família Pujol fotografiats al carrer Portal Nou del barri de Ribera de Barcelona el 31 d'agost de l'any 1939:



Amb aquest camió Stuka anaven a desemboscar fusta i transportaven tota mena de productes: cireres i llet de les granges de la comarca, des de Santa Maria de l'Estany fins a Barcelona, en les lleteres fabricades per l'empresa Vallcorba de Sant Feliu de Codines. Tasques de desemboscament en els anys 1940:

L'any 1939, la família Pujol s'associa amb dos transportistes de Sant Feliu de Codines, les famílies Valls i Permanyer, creant l'empresa TRANSPORTS PUJOL-VALLS I PERMANYER, que va durar fins a l'any 1945. Més tard els senyors Permanyer van abandonar l'empresa, restant les famílies PUJOL i VALLS, que continuaren en el negoci.

L'any 1942 va morir el fill gran, en Ton. Llur vídua Maria Vallcorba va continuar al capdavant de l'agència TRANSPORTS PUJOL-VALLS juntament amb la família Valls. El matrimoni format per l'Antoni Pujol i la Maria Vallcorba van tenir dos fills: en Josep i en Francisco. En Josep, un cop assolida la majoria d'edat, va continuar en el negoci amb la família Valls fins a la seva mort en un accident de cotxe. Aleshores es va dissoldre la societat TRANSPORTS PUJOL-VALLS.

Un dels altres camions de TRANSPORTS PUJOL-VALLS en la postguerra fou aquest Chevrolet:



L'any 1946, en Joan Pujol i Vallcorba va abandonar TRANSPORTS PUJOL-VALLS associant-se amb la família Macià, creant l'empresa TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ, amb despatx al carrer Agustí Santacreu 33, de Sant Feliu de Codines. Aquesta empresa va començar amb un camió Citroën equipat amb un bolquet.

En aquesta fotografia hi ha en Joan Pujol i Vallcorba dins de la cabina del camió Citroën amb bolquet treballant l'any 1963 en l'apilament de terres de la construcció de la casa d'estiueig a Sant Feliu de Codines de la família Valls Sistach, importants industrials del ram del ferro. La construcció d'aquesta casa i l'imponent mur de pedra que la sustenta de la carretera de Sant Miquel del Fai, fou encarregada al constructor Josep Carbonell i Florensa, qui havia treballat amb l'arquitecte José Antonio Coderch i de Sentmenat.



Un dels descendents de la família Valls Sistach és en Miquel Valls i Maseda, actual President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Durant els anys 1950, TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ va comprar dos camions Pegaso 140 diesel, que conduïen els germans Izquierdo, un dels quals veiem en aquesta fotografia presa a Sant Feliu de Codines:



Amb aquests camions feien tota mena de transports: productes de consum, matèries primes, materials de construcció i productes manufacturats, entre d'altres. Durant la dècada de 1960 també transportaven carbó de les mines de Fígols, a la comarca del Berguedà, fins a Barcelona. Durant la segona meitat dels anys 1960 i la década de 1970 l'empresa PUJOL-MACIÀ (PUMAC S.L.) transportava diariament amb aquests Pegasos materials de construcció des de les bòbiles de Lleida fins a Sant Feliu de Codines i llur repartiment per tota la província de Barcelona i Girona.

Durant la dècada de 1960 TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ va comprar dos camions Pegaso Comet, destinats a transports generals. Fotografia d'un Pegaso Comet carregat de caixes de lleixiu EL ZORRO exportades a Andorra el juny de l'any 1969:



Hi ha l'anècdota que els camions de TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ es desplaçaven fins a la província de Terol per a llurs revisions i el lliurament de les targetes de transports, degut a les majors facilitats administratives que hi havia.

El senyor Joan Pujol i Vallcorba va jubilar-se l'any 1981 i va vendre les seves accions a la família Macià. Vull expressar el meu agraïment a la senyora Dolors Puigdomènech i Casas, vídua del senyor Joan Pujol i Vallcoba, així com a la seva filla Maria Pujol, per haver-me explicat la història d'aquesta empresa familiar de transports i les fotografies que il·lustren aquesta crònica, fidel reflex de les vicissituds del transport al nostre país.

TRANSPORTS OLIVERAS de Sarrià de Ter (Gironès)

Acompanyat d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, vaig conèixer al senyor Martí Oliveras, llur muller i llur fill Joan. En Martí Oliveras és un transportista jubilat del municipi de Sarrià de Ter, amb adreça al carrer Major de Sarrià 69, conegut popularment com "Can Rosari":

En Martí Oliveras representa la tercera generació de transportistes iniciada per llur avi Josep Oliveras i Ventura l'any 1880, qui cobria la línia regular de viatgers entre Sarrià de Ter i Girona amb tartana i també duia els treballadors de la fàbrica tèxtil SOCIEDAD ANÓNIMA GROBER SA, empresa centenària de Bescanó (Gironès).

Fotografia d'una tartana de Can Rosari presa a la plaça del gra de Girona, l'any 1950, amb el vano i la capel·lina que protegia el cavall de la pluja. Fou comprada a en Rafael Mas, de Vidreres, propietari de l'empresa d'autocars MAS, i tenia 10 places més el tartaner, 5 per banda:

Fotografia d'una tartana com els que tenia Can Rosari per al transport de persones i, darrerament, el repartiment de paqueteria:

L'any 1925 el succeeix al capdavant de l'empresa llur fill, n'Emili Oliveras i Ventura, qui continua prestant el servei regular amb tartana entre Sarrià de Ter i la Girona. En aquells anys també inicia el servei de paqueteria amb carro.

Durant els anys 1930 i 1940 es continua el servei de paqueteria amb carro i cavall. Cap a l'any 1953 s'incorporen al negoci els dos fills de l'Emili, en Josep i en Martí Oliveras Teixidor, un cop varen tornar del servei militar. Es decideix abandonar la línia regular entre Sarrià de Ter i Girona i centrar-se en el transport de paqueteria i fàbriques. Amb la incorporació dels dos fills al negoci s'adquireixen els primers camions, un INTERNATIONAL i un Chevrolet. Fotografia d'en Josep Oliveras dalt d'un cavall:

Sarrià de Ter tenia una important indústria paperera centrada en tres empreses principals: Can Butinyà, avui dia desapareguda; MANIPULADOS DEL TER SA, coneguda com a Can Pons, avui dia propietat del grup italià FEDRIGONI; i EMÍLIA VILA S.C., que l'any 1976 va esdevenir VILA TARADELL S.A., amb dues fàbriques, a Besalú (Garrotxa) coneguda com PAPERERA LA CONFIANÇA SA, i l'altre fàbrica a Sarrià de Ter, dita PAPERERA DE GIRONA SA. Aquestes tres empreses i els tallers auxiliars que hi treballaven al seu redós van generar una important activitat econòmica. Publicitat de l'empresa MANIPULADOS DEL TER SA:

Publicitat de l'empresa EMILIA VILA de Sarrià de Ter (Gironès):



Publicitat de l'empresa PAPERERA DE GIRONA SA:

L'any 1953, un cop retornat en Martí Oliveras del servei militar, es va comprar un INTERNATIONAL amb matrícula B-45132, destinant-lo al servei de paqueteria entre Girona i Sarrià de Ter. Aquest camió el conduïa en Martí Oliveras i fou adquirit a l'empresa TRANSPORTS VILARÓ de Vilabareix. En aquells anys el repartiment dels paquets pel nucli urbà de Sarrià de Ter era amb carro i cavall. Fotografia d'aquest camió INTERNATIONAL en un camp de Sarrià de Ter, donat de baixa per a llur desballestament:

L'any 1955 es va comprar a l'empresa TRANSPORTS DOMINGO PERAFERRER un camió CHEVROLET destinat al servei de fàbriques, principalment les indústries papereres de Sarrià de Ter i pobles de l'entorn com Can Vila, Can Butinyà i MANIPULADOS DEL TER SA. Aquest camió era un autocar que es va transformar en camió aprofitant la part davantera per a construir la cabina. Llur matrícula era GI-5119, i equipava un motor diesel Perkins. Amb el temps, se li va canviar la cabina per la d'un INTERNATIONAL. Aquest camió era conduït per en Josep Oliveras i Teixidor. Fotografia d'aquest camió CHEVROLET amb llur cabina original:

Fotografia dels dos camions de TRANSPORTS OLIVERAS a l'any 1957: a l'esquerra l'INTERNATIONAL, i a la dreta el CHEVROLET amb la cabina d'un altre INTERNATIONAL:

Fotografia presa a mitjans dels anys 1950 d'un carret -tartana petita- de Can Rosari fotografiat a la plaça d'en Nadal, al costat de la Font de Can Nadal, a Sarrià de Dalt, amb capacitat per a 4 places més el tartaner, dos per cada banda; al darrera hi ha el primer camió comprat per TRANSPORTS OLIVERAS, un INTERNATIONAL:

Fotografia del carrer Major de Sarrià, en aquells anys Avinguda José Antonio, amb la via del "Tren pinxo" que enllaçava el barri de Pedret a Girona i es bifurcava en dues línies fins a Banyoles (Pla de l'Estany) i fins a Palamós (Baix Empordà).

En aquells anys, quan un camió patia una pana, el mecànic venia al vespre al garatge de Can Rosari i l'adobava a la nit per estar llest pel matí a primera hora.

El tercer camió de TRANSPORTS OLIVERAS fou un Nazar model A, comprat de segona ma l'any 1963, i que muntava una caixa de fusta. Llur matrícula era GI-30434. Fou destinat al servei de fàbriques, principalment l'empresa paperera EMILIA VILA SA. Fotografia d'en Josep Oliveras dins de la cabina del Nazar A:

Factura que girava TRANSPORTS OLIVERAS en la dècada de 1960:



Publicitat de TRANSPORTS OLIVERAS SA en els anys 1960:

L'any 1967 es va comprar un Pegaso Comet nou al concessionari oficial AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-72349. La caixa de fusta que muntava fou aprofitada d'un altre camió. Va substituir el camió Nazar A i treballava per a l'empresa paperera EMILIA VILA SA. Aquest Pegaso Comet el conduia en Josep Oliveras. Fotografia d'un Pegaso Comet semblant al que tenien a Can Rosari:

Aquest Pegaso Comet abandonat en un camp de Beuda (Garrotxa), i que va pertànyer a l'empresa TRANSPORTS JOAN FERRER, té la mateixa caixa i vela que el Pegaso Comet de Can Rosari:

Per a substituir el CHEVROLET es va adquirir un Ebro B-45 en una subhasta publica convocada pel Ministeri d'Obres Públiques per a alienar els vehicles de la base de Vidreres. Aquest Ebro muntava un bolquet sobre el qual se li va instal·lar una vela. Se li va assignar una nova matrícula GI-77607 que reemplaçava la del Ministeri d'Obres Públiques. Fou conduit per en Martí Oliveras i es dedicava a paqueteria. Fotografies de l'Ebro B-45 preses a Sarrià de Ter amb el bolquet del M.O.P. cobert per una vela:

L'any 1974 es va estrenar un Pegaso 1065 "Europa" al concessionari oficial de Girona, AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-6985-E. Muntava una caixa de poliester fabricada pel carrosser TERRADAS de Riudarenes. Treballava per la fàbriques papereres. Fotografia d'aquest Pegaso Europa presa a Sarrià de Ter:

Fotografia de la neteja d'aquest Pegaso 1065 el mes d'agost de l'any 1975:

Una altre fotografia del Pegaso 1065 "Europa" presa l'any 1976:

L'Ebro B45 procedent del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) fou substituït l'any 1980 per un altre EBRO E90, comprat a l'empresa PEDRA AMER SA. Va donar un resultat excel·lent i fou conduït per en Martí Oliveras per a cobrir el servei de paqueteria. Llur matrícula era GI-0208-G. Fotografies d'aquest Ebro E90 preses a Sarrià de Ter:

L'any 1988 es va comprar un Pegaso Tecno 1331-26 al concessionari oficial AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-2118-AH. Muntava un bolquet fabricat pel carrosser TERRADAS de Riudarenes i treballava per l'empresa paperera LA CONFIANÇA SA de Besalú (Garrotxa). Fou conduit per en Josep Oliveras i Peracaula, representant de la quarta i darrera generació, nebot d'en Martí.

Una altra fotografia d'aquest camió Pegaso Tecno, transformat per llur actual propietari i destinat al transport de paper usat:

El darrer camió d'aquesta empresa centenària fou aquest Pegaso Mider 260, de 2 eixos, amb matrícula GI-3175-AL. Va substituir el Pegaso 1065 "Europa" i fou conduït per en Josep Oliveras i Teixidor fins a llur jubilació. Fotografia del senyor Oliveras i llur muller davant del Pegaso Mider a Sarrià de Ter:



Fotografia actual d'aquest Pegaso Mider:

Avui dia la família Oliveres conserva una tartana curosament restaurada que participa en les jornades del paper de Sarrià de Ter:

Ferramentes usades pels carros i les tartanes que el senyor Martí Oliveras ha recollit i restaurat, en una mostra de l'estima que té per llur ofici:

Gràcies a l'amabilitat de la família Oliveras i d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, hem pogut redactar la història d'aquesta empresa familiar centenària de transports del Gironès, la qual constitueix també la petita història d'aquest país, i que permet de capir les causes perquè Catalunya va protagonitzar una revolució industrial i avui dia encara manté un important teixit industrial de petites i mitjanes empreses malgrat les dificultats de tota mena que ha hagut de superar.