Una furgoneta Nazar B de Correus i Telègrafs a la central de Barcelona el juliol de 1976.

L'assassinat a Madrid de l'almirall Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, cap del govern espanyol, precipità el final de la dictadura imposada pel general Francisco Franco l'any 1939. L'extinció de la dictadura donà pas a la transició política, una època convulsa i agitada, plena de reivindicacions de tota mena i d'esperances. La Constitució Espanyola aprovada el desembre de 1978 encarilà i ordenà, més o menys, aleshores, aquell estat de coses. Sovintejaren del 1975 al 1980 les reivindicacions nacionals i socials, amb vagues a les indústries i grans empreses. Agreujat tot plegat amb una crisi econòmica que causà una gran inflació i conflictes laborals derivats de l'increment de l'atur.

El Memorial Democràtic de Catalunya, institució pública creada per la Generalitat de Catalunya l'any 2007 amb l'objectiu de preservar i difondre la memòria democràtica a Catalunya en el període comprès del 1931 fins el 1980, la Segona República, la Generalitat de Catalunya en els anys de la Segona República, la Guerra Civil amb les víctimes del conflicte i els assassinats per motius ideològics i religiosos, la repressió imposada pels vencedors que causà l'ajusticiament dels opositors condemnats en judicis sumaríssims, l'exili de milers de persones, i desfermà una salvatge repressió contra la llengua i la cultura catalana. 

La institució del Memorial Democràtic ha publicat un llibre, Catalunya en transició, recull fotogràfic dels anys de la transició política. Hi abunden les fotografies de vagues i reivindicacions de tota mena:

Punt dels carrers de Maldonado i Claudio Coello de Madrid on es produí el 20 de desembre de 1973 l'atemptat mortal contra el president del govern espanyol, l'almirall Luis Carrero Blanco, fet que accelerà la fi de la dictadura franquista i desencadenà el procés de la transició política espanyola: 

Campanya promoguda per l'Assemblea de Catalunya l'abril de 1976 en favor dels Ajuntaments democràtics. Les forces de l'ordre públic barraren el pas dels representants de l'Assemblea que es desplaçaven cap a l'Ajuntament de Barcelona:

Vaga del servei de Correus el juliol de l'any 1976. Saques de cartes dipositades en els molls de la central de Barcelona, al costat d'una furgoneta Nazar B, amb matrícula B-382XXX:

Aquesta furgoneta Nazar B era com la que tingué un comerciant de Salt (Gironès):

Manifestació de pares i infants, arribant a la plaça Catalunya de Barcelona, el 12 de febrer de 1977, reivindicant escoles públiques i gratuïtes:

Vaga, l'any 1978, a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, dels treballadors de l'empresa automobilística Seat participada per l'estat: 

Tractorada convocada per Unió de Pagesos l'any 1978. En sentit contrari, per la carretera, fou captat un camió de l'empresa Transports Mateu & Mateu: 

Cua d'automòbils en una benzinera de Madrid, el 2 de juliol de 1979, per omplir els dipòsits davant de la imminent pujada de preu del carburant:

Consignem el fet, que desconeixíem, que l'empresa pública Correus i Telègrafs posseí, per al repartiment cartes i paqueteria a la ciutat de Barcelona i municipis limítrofs -tal vegada també en d'altres províncies espanyoles-, furgonetes Nazar B produïdes per Factorias Nápoles SA a Saragossa.

Un camió Nazar B de 7 tones en un poble de Jaén (Andalusia).

En un web de compravenda de vehicles d'ocasió fou publicat fa uns mesos l'anunci de la venda d'un camió Nazar B, primera sèrie amb els llums davanters verticals, de set tones, en un poble de Jaén. L'anunci, de contingut lacònic i sumari, només contenia dues fotografies del camió, captat frontalment, sense cap de lateral per apreciar-ne la caixa que munta. Amb la visió frontal de la cabina s'aprecien els retrovisors, rectangulars i de mida petita, i la clàssica visera que muntaven la major part de camions en els anys 1960. Igualment, el color verd de la cabina, tamisat per la pols acumulada, és l'original de fàbrica. Les dues fotografies del Nazar inserides en l'anunci:

Aparentment, d'acord amb les dues fotografies contingudes en l'anunci publicat en el referit web, la conservació del camió sembla correcta. I també s'infereix que els seus propietaris no han fet cap aportació personal que sovint desvirtua la gràcia del vehicle: es manté tal com fou matriculat, extrem que s'agraeix i demostra el bon gust dels amos. Llur matrícula és J-24626.

La popularitat de viseres per a furgonetes i camions era tal en la dècada de 1960 que alguns fabricats, com fou el cas de Industrias Metálicas Zacarias SL de Madrid, en feu publicitat en el diari madrileny ABC el dia 11 de juliol de 1962: 
 

El Nazar B de set tones de Jaén procedeix de la mateixa sèrie que la unitat que tingué una empresa asturiana que treballava en el transport del carbó, la fotografia del qual fou difosa temps enrere per la senyora Begoña Reigadas en el magnífic bloc que gestiona:

El Nazar de Jaén ben segur que és el model Super 7 Tones, impulsat amb un motor Perkins, el catàleg original del qual, propietat del senyor Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà, que en tingué un, fou difós a través d'aquest bloc fa temps:

El catàleg que el senyor Vilar conserva del camió Nazar Super 7 Tm consigna expressament que el concessionari oficial a la ciutat de Girona es trobava al carrer Lorenzana 45, on hi havia l'exposició de vehicles, en el cor de la ciutat.

De camions Nazar B amb llums verticals hi ha constància d'una unitat conservada, que feia treballs forestals, en un poble de la província de Conca:

Per desgràcia, la unitat que tenia l'autoescola Portalés de Benetússer, a l'Horta Sud, per a la formació de conductors professionals, un Nazar B equipat amb una cinquena roda per arrossegar semiremolcs, fotografiada en un solar en un afeccionat valencià, desaparegué fa uns quants anys:

Un altre camió produït en la dècada de 1960 per un fabricant espanyol petit que ara surt a la llum. De ben segur que no en serà pas l'últim. Cal tenir paciència i estar a l'aguait.

La fàbrica de Motores Dièsel Matacàs de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat).

L'any 1927 en Joan Matacàs Aymà fundà a Barcelona un taller de reparació, transformació i construcció de motors per diverses aplicacions: motors d'extracció d'aigua per usos agrícoles, en competència amb el fabricant figuerenc Fita, generadors agrícoles i motors marins per barques de pesca. El pes decisiu que l'automoció tenia a Catalunya en la dècada de 1930 suscità l'interès del senyor Matacàs cap els motors dièsel, aleshores coneguts com motors d'olis pesats. 

Cap a l'any 1940, acabada la guerra civil, el senyor Matacàs reprèn l'activitat productiva centrada en la recuperació i transformació de motors en unes condicions particularment adverses per la manca de recanvis i la dificultat de disposar-ne a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament internacional d'Espanya. El taller, que girava amb el nom comercial Construcciones Dièsel Juan Matacás, tenia una gran càrrega de feina. Els ingressos, beneficis i el nombre de treballadors creix progressivament. I l'espai del taller de Barcelona, a principis dels anys 1950, era insuficient per atendre la feina que hi havia. 

Els coneixement acumulats pel senyor Matacàs en matèria de motors dièsel i la feina incessant que tenia, no satisfeta per la falta de fabricants, l'impulsen a construir a Sant Feliu del Llobregat, l'any 1953, en una finca envoltada de camps agrícoles propera a la carretera nacional II, una gran fàbrica destinada a la construcció de tota mena de motors dièsel. La fàbrica, inaugurada l'any 1954, de factura sòlida amb dues torres als flancs, tenia un concepció moderna i agradable pels jardins que l'envoltaven. Les naus, gràcies a les finestres rectangulars de les façanes, disposaven d'abundant llum natural.

Amb l'entrada en funcionament de la fàbrica de Sant Feliu del Llobregat, Motores Dièsel Matacàs amplia el catàleg de motors dièsel que oferia en distintes configuracions, potències i usos: producció d'electricitat, usos agrícoles i marítims, i d'automoció. Els motors adreçats a l'automoció eren l'objectiu principal que tenia l'empresa per la gran demanda que hi havia i les fabuloses perspectives que el sector presentava, fetes realitat a partir de l'any 1960. A partir de l'any 1955 l'empresa tingué un considerable increment de producció, vendes i nombre de treballadors. L'any 1958 s'estima que hi treballaven cinc-centes persones.

Vista aèria de la fàbrica que Motores Diésel Matacàs posà en funcionament l'any 1954 a Sant Feliu del Llobregat amb la nau principal i les accessòries:

Maquinària que tenia la fàbrica de Motores Dièsel Matacàs i alguns motors produïts:







Sala de projecció dels motors amb personal treballant-hi:

Motor dièsel Matacas que tingué l'empresa Papelera Industrial SA de La Masó per produir electricitat:

Publicitat de Construcciones Dièsel Juan Matacàs i Motores dièsel Matacàs:

L'any 1959 Motores Matacas comercialitza un motor dièsel de quatre cilindres en línia i dos mil centímetres cúbics, el model 904, adreçat als turismes i furgonetes. Els taxistes foren uns dels principals clients d'aquest motor. Era un motor dur i fiable però aspre i rude que proporcionava poca comoditat als ocupants del vehicle. Tingué una bona acollida i unes vendes considerables a conseqüència de la poca competència d'altres fabricants de motors i l'innovador escalfador elèctric que facilitava l'engegada en fred. Nombrosos taxis de la casa Seat matriculats en els primers anys de 1960 foren equipats amb aquests motors. També produí Matacàs un motor dièsel per furgonetes DKW que Imosa fabricava a Euskadi.

Estand de l'empresa Motores dièsel Matacàs a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1962 amb tres vehicles que muntaven motors dièsel llurs: un furgó Nazar, un taxi Seat 1400 C per al municipi de Barcelona i una furgoneta DKW F-800:

Una furgoneta DKW F-800 equipada amb un motor Matacàs, presentada l'any 1962:

Les excel·lents perspectives que l'empresa tenia l'any 1962 l'impulsaren a desenvolupar l'any següent una furgoneta de tres rodes, d'una tona i mitja de capacitat de càrrega i dotada d'un motor dièsel amb dos cilindres. Estava basat en el tricicle que el constructor castellà Sava havia comercialitzat uns anys abans, degudament modernitzat. Arran de la transformació l'any 1964 de Motores Diésel Matacás en Matacás SA, amb un capital social de cinquanta-cinc milions de pessetes, Sava va adquirir un quaranta per cent del capital social. Aquesta participació social significativa de Sava sobre Matacás SA facilità el projecte de llançament del furgó de tres rodes. Malgrat llur presentació a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1965, no fou pas comercialitzat per l'escàs atractiu comercial que un vehicle amb aquestes característiques suscitava aleshores en haver-hi furgonetes més modernes i pràctiques.

Furgó de tres rodes que Matacás SA presentà l'any 1965 a la Fira de Mostres de Barcelona:

El final de Matacás SA l'any 1966 fou abrupte i imprevist. La compra l'any 1966 de Sava per ENASA precipità el cessament de la producció i l'extinció de l'empresa. El constructor dels vehicles Pegaso no tenia cap mena d'interès en Matacàs SA pel conflicte d'interessos que hi havia plantejat: ENASA disposava de motors propis que fabricava directament. I Aeronàutica Industrial SA, l'empresa fabricant dels camions lleugers Avia, també participada com ENASA per l'Institut Nacional d'Indústria (INI), equipava motors Perkins, més fiables, acreditats i de major rendiment. I en un moment de concentració de fabricants per crear grans grups industrials d'automoció espanyols, quin sentit tenien el motors dièsel Matacàs?

A pesar que Matacás SA cessà la producció l'any 1966, les naus que formaven la fàbrica es conserven tal com eren aleshores. Els antics camps de conreu que l'envoltaven s'han urbanitzat amb la implantació d'usos residencials. I les naus, degudament compartimentades, acullen empreses, magatzems i tallers amb usos diversos. La façana principal i les dues torres d'obra vista amb l'escut de l'empresa a la part superior presenten el mateix estat que l'any 1966.

L'amic Gonzalo Latorre Ratés ens ha enviat fotografies de les naus de l'antiga fàbrica de Matacàs SA. Entrada a l'edifici principal amb llur façana i les dues torres adjacents als extrems:

Detall del cos central de la façana:

Les torres als flancs de la façana principal amb l'escut, en la part superior, que identificava els motors dièsel Matacàs, tres cavalls alats emergint de les ones encrespades del mar:

Façana lateral de la nau principal de la fàbrica Matacàs:







Jardí del recinte industrial de Matacàs:

Motores Dièsel Matacàs es desenvolupà a partir d'unes causes ben concretes. I en el moment en què tals causes desaparegueren, l'extinció de l'empresa fou immediata. L'aïllament internacional d'Espanya, l'economia planificada i la poca competència propiciaren iniciatives industrials que en un context econòmic obert i de lliure competència mai s'haurien plantejat i portat a cap. L'economia estatalitzada, d'una gran intensitat del 1939 al 1959, causà greus distorsions en el mercat. Agraïm al senyor Gonzalo Latorre les fotografies del polígon Matacàs de Sant Feliu del Llobregat que evoca un dels principals fabricants espanyols de motors dièsel de la dècada de 1950.