Els antics trams de la carretera nacional II que es conserven a l'Anoia: Igualada-Hostal del Violí (I)

En l'encontre que hi hagué el passat dijous a Igualada amb els senyors Antoni Vendrell, Antoni Tomàs i Josep Pujol també estava programat de recórrer alguns trams de la primitiva carretera nacional II, la carretera de Madrid a França que passava per Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona fins a la frontera francesa, que es conserven a la comarca d'Anoia. 

Es conserven molt pocs trams de la primera carretera nacional 2, projectada i executada a partir d'una concepció radial en virtut de la qual les principals carreteres espanyoles arrencaven de Madrid. Era un criteri clarament centralista que bandejava raons econòmiques i menystenia qualsevol rendibilitat i foment de la riquesa associada a la construcció de carreteres. Aquest visió de les infraestructures, contrària a la concepció de les vies romanes en la península Ibèrica, s'imposà amb l'adveniment dels Borbons a la corona espanyola, afermada després de la Guerra de Successió. N'és una manifestació patent el menyspreu sistemàtic en la millora de les xarxes de comunicacions entre Catalunya i el País Valencià, dos territoris d'un gran dinamisme econòmic a desgrat de la penalització fiscal que pateixen des del segle XVIII. Aquesta millora es produí a causa de la iniciativa privada que executà l'autopista que recorre l'arc mediterrani. El tren d'alta velocitat (TAV) de Figueres a Alacant no es pot executar per motius purament polítics.

Una cosa curiosa dels trams de la primitiva carretera nacional II conservat a la comarca d'Anoia és que passaven per tots els pobles i nuclis  urbans que aleshores hi havia, prescindint del nombre de cases que tenien.

A les deu del mati ens vam trobar a l'antiga carretera nacional II que passava al nord d'Igualada, que estigué en actiu fins a la posada en funcionament de l'autovia actualment en servei. Concretament en el tram comprès entre els restaurants Canaletas i Amèrica on s'ubica la nau que acollia l'empresa Grues Igualada del senyor Ramon Pujol Figueras, que fou, un poc temps, concessionari oficial Pegaso i Sava. Aquella nau després fou el garatge on l'empresa Hispano Igualadina hi tancava els autobusos i autocars.

Tram de l'antiga carretera nacional II que passava per Igualada:

Taller de l'empresa Grues Igualada, on el senyor Pujol hi tancava les grues que remolcaven vehicles en pana i accidentats: 

A la part superior de la façana encara és visible, esvaïdes, les marques La Hispano Igualadina, Pegaso i Sava:

Estat actual de l'hotel restaurant Amèrica i una imatge de l'edifici poc després de ser aixecat, al peu de la carretera nacional II:

Des d'Igualada hem marxat cap a La Panadella. Passat Jorba i el pont del Ganxo, ens hem ficat en un primer tram de la primitiva carretera nacional que està tallada i desapareguda a causa de l'autovia. Aquest tram estava encarat a sud:








Hem hagut de recular i tornar a la carretera nacional II que estigué en funcionament fins el desembre de 2003, per recuperar un tram de l'antiga carretera. Aquest tram és paral·lel al riu Anoia. Estat que té la carretera nacional II, transformada en una via comarcal:



Recorreguts uns pocs quilòmetres, hem trencat a la dreta i, a través d'una nova via d'accés oberta arran de la construcció de l'autovia, hem recuperat un tram de l'antiga carretera nacional II:



Tram de l'antiga carretera nacional II que que passa per unes cases a l'est del poble de Santa Maria del Camí, poble integrat en el municipi de Veciana:







Confluència de les dues carreteres nacionals II:



Les dues esglésies que hi ha en el poble de Santa Maria del Camí, travessat per les dues carreteres nacionals II, la de Santa Maria del Camí i la de La Mare de Déu del Camí:



Antic pont de la primitiva carretera nacional II sobre el barranc de la Coma. A la dreta, el viaducte de l'autovia; a l'esquerra, la carretera nacional II:



Pont de l'antiquíssima carretera nacional II amb les proteccions de formigó:



Piló i baranes de protecció de l'antic pont:



Des de Santa Maria del Camí, hem prosseguit per la carretera nacional II fins a l'hostal del Violí, punt on comença l'ascensió al coll de la Panadella. Tram de la carretera nacional entre el poble de Santa Maria del Camí i l'hostal del Violí:


 
L'hostal del Violí, tancat fa molts anys:



Allà hem girat cua i després de fer el revolt de la Quinta Forca, un punt on es produïren molts accidents, hem refet la via cap a Igualada. El revolt de la Quinta Forca:



Continuarà.

La nau de l'avinguda Àngel Guimerà 9 d'Igualada on la família Claramunt fabricava les tricamionetes Delfin en la segona meitat dels anys 1950.

El Taller Claramunt on la família Claramunt produïa les tricamionetes Delfin equipades amb motors Hispano Villiers era ubicat a l’avinguda Navarra 9, avui dia avinguda Àngel Guimerà 9, que fou un tram de l'antiga carretera nacional II que passava pel nucli urbà d'Igualada, a tocar del bar La Palma, establiment ben popular i que tenia una gran afluència de clients.

Una tricamioneta Delfin fotografiada a Igualada, amb la seva concepció, d'una senzillesa extrema, enviada per l'amic Antoni Tomàs:

El segon objectiu de la visita que tingué lloc ahir a Igualada era visitar la nau d'Igualada on es construïen les tricamionetes Delfin i les motocicletes Delfin i  Olímpic. La façana de la nau on el Taller Claramunt produïa aquests petits vehicles presenta el mateix aspecte de fa seixanta anys. Ha estat restaurada i pintada i ara hi ha implantada una nova activitat:

Pel que fa a l'interior de la nau de l’avinguda d'Àngel Guimerà 9 conserva, tal com s'aprecia en aquesta fotografia, les encavallades de fusta que sustenten el sostre:

L'Ada Claramunt ens ha enviat les fotografies d'un dels dofins que conserva, peça que s'incrustava damunt del radiador del Delfin:

La producció dels Delfins a Igualada fou possible per les indústries auxiliars que hi havia a la comarca d'Anoia amb capacitat per proveir les peces que aquests vehicles requerien i també per la mà d'obra especialitzada. Els motors dels Delfins, de la casa Hispano Villiers, procedien de Barcelona. La resta de peces eren produïdes en el Taller Claramunt i en tallers metal·lúrgics d'Igualada. A causa d'aquests tallers, hi havia mecànics i treballadors especialitzats. 

La nau de l'avinguda Àngel Guimerà 9 d'Igualada és un petit tros de la història de la indústria de l'automoció del país que cal consignar i difondre. Agraïm al senyor Antoni Tomàs la fotografia d'època d'un Delfin en un carrer d'Igualada i a l'Ada Claramunt les fotografies del dofí que conserva, una peça prodigiosa.

La nau del municipi d'Òdena on el senyor Ramon Pujol muntava els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel (1963-1966).

Avui dijous hem estat a Igualada amb els senyors Antoni Vendrell, Antoni Tomàs i Josep Pujol. Després d'uns mesos de confinament forçós decretat per les autoritats per lluitar contra l'expansió de la pandèmia causada per la Covid-19, s'ha aixecat les restriccions de moviments i ara per ara hi ha mobilitat arreu del país. La gran incògnita és si aquesta llibertat de moviments durarà gaire temps o amb les primeres freds, haurem de recloure'ns a casa. En tot cas, ara, si les circumstàncies ho permeten, toca aprofitar l'estiu amb prudència i seny, sense abaixar la guàrdia. 

La visita a Igualada, programada fa temps i que no s'havia pogut portar a terme a causa de la restricció de moviments per la crisi provocada per la Covid-19, tenia uns quants objectius precisos que s'exposaran en successius articles. El primer propòsit, visitar la nau del municipi d'Òdena on en la meitat dels anys 1960 el senyor Ramon Pujol Figueras muntava els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel. Camió Henschel Sura HS11:



Xassís d'autocar Henschel Hispania:



Estand de Motores Sura SA a la fira de Barcelona amb un camió i un xassís d'autocar:

Camió Rubel HS11 fotografiat a la nau d'Òdena:

El senyor Josep Pujol Gubern, el pare del qual, bon amic del senyor Ramon Pujol, tingué dos camions Henschel importats d'Alemanya, sabia on es muntaven els vehicles que produïa Motores Sura SA a Òdena. La nau es troba a l'actual avinguda de Manresa, la via principal que travessa el poble d'Òdena. És una nau de planta rectangular amb una entrada principal a l'avinguda de l'Estadi. Actualment acull l'empresa Industria Gràfica de l'Envase Anoia SL, productora de cartrons. Aquesta empresa s'instal·là poc temps després del cessament de Motores Sura SA. 

Façana que afronta amb l'avinguda de l'Estadi:

Façana encarada a l'avinguda de Manresa: 

En aquesta façana, que donava a la carretera, hi havia pintades les lletres HENSCHEL que desaparegueren fa uns anys en ser repintada amb el color blanc que s'aprecia.

En aquesta nau sortien els camions en versió xassís cabina llestos per ser carrossats. I els autocars, amb el xassís, el motor i el diferencial muntats, marxaven cap a Saragossa per l'antiga carretera Nacional II on eren carrossats per Lerma Autobastidores Industriales SA. Dos autocars Henschel Hispania amb carrosseries construïdes per LAI, el primer de l'empresa Anònima Alsina Graells de Auto Transports i el segon de la companyia Granja Petit Canigó SA de Begues (Baix Llobregat) que explotava la línia regular de Begues a Barcelona: 





El senyor Sebastian Benasco Martin, promotor de Motores Sura SA, estiuejava a Begues, localitat que tingué una colònia d'estiuejants de Barcelona dels anys 1950 a 1980 a causa de la seva proximitat a Barcelona i dels atractius que el poble oferia. El senyor Benasco, a la dreta:



Per muntar aquests vehicles el senyor Pujol disposava d'una plantilla formada per uns quants mecànics de la comarca d'Anoia que coneixien bé l'ofici. La qualitat de treball que feia el senyor Pujol, muntant els vehicles, era assegurada.

El senyor Josep Pujol recorda que son pare, que tenia dos camions Henschel, un cop havia cessat la construcció dels vehicles Rubel a la nau d'Òdena, negocià amb el senyor Ramon Pujol de muntar un camió amb les peces que hi havia emmagatzemades en la nau d'Òdena. Aquesta projecte no es pogué portar a terme perquè faltava un diferencial i no hi hagué pas manera de trobar-ne cap.

Agraïm als senyors Pujol i Vendrell la localització concreta on foren muntats els vehicles Henschel Hispania i Rubel en el decurs de tres anys, del 1963 al 1966. Un projecte industrial considerable que s'estavellà contra el demencial i fatal intervencionisme administratiu espanyol en el sector de l'automoció.