Camions vells a les zones rurals i a les fires.

Quan pels volts de Sant Miquel, a finals de l'estiu, les vinyes del Penedès es tenyeixen de groc intens i vermell avinagrat, comença la verema. Són els dies que l'amic Jordi Núñez Bertran, fill de l'Arboç, des de la finestra de casa seva contempla encisat el magnífic espectacle natural dels camps de vinyes i les feines de la collita del raïm. La verema ve acompanyada d'un intens trànsit per la carretera Nacional 340 de petits tractors agrícoles amb llurs remolcs i de vells camions que traginen el raïm cap a les premses de les cooperatives i dels productors de cava i vi. 

A finals de setembre i en el mes d'octubre en Jordi, retratat en aquesta fotografia davant d'un camió Renault de recollida de la brossa, veu passar pel tram de la carretera nacional 340 vells Ebros, Pegasos Comet i 1121 carregats de vi. També hi fa acte de presència un Barreiros de Transports Canals de Sant Sadurní d'Anoia: 

Els camions vells que treballen a finals de setembre i principis d'octubre es reclouen als seus masos tan bon punt s'acaba la verema. Amb l'arribada de la tardor del proper any es repetirà indefectiblement el trànsit d'aquells camions carregats de raïm. A les zones rurals del país, com també succeeix a Espanya, França i Itàlia, encara és possible de veure camions vells. 

Un altre dels espais on es fàcil de veure camions vells és a les fires. Els firaires treballen amb camions vells comprats d'ocasió. L'amic Jordi Núñez fotografià aquest Pegaso 1183 amb llur remolc d'un firaire. Els mesos freds, quan la major part dels firaires no treballen, guarden els seus camions a l'espera de la següent campanya:





A les fires de Sant Narcís de Girona, molt populars i concorregudes, en Joan Mercader, un altre bon amic, fotografià aquest Dodge amb la caixa i vela i colors identificatius dels camions dels firaires.





I a Logronyo la causalitat volgué que fotografiéssim aquest Pegaso amb acerbi d'un firaire de Miranda de Ebro, a la província de Burgos, que tenia muntat un cavallet a la capital de La Rioja, al costat d'un altre atracció de l'amic Luis Maria Martínez López, Luis El Colorao com és conegut  arreu, i la seva esposa Mamen:





En Luis El Colorao, un firaire d'Autol d'una gran qualitat humana, ha tingut la iniciativa de promoure i mantenir una pàgina al Facebook consagrada als camions i furgonetes dels firaires. Segurament que Camiones Feriantes Clásicos és la millor pàgina que existeix a Espanya sobre els vehicles i les atraccions de la fira. La passió que en Luis professa per la fira, un ofici que heretà de son pare, juntament amb el material que rep dels altres firaires coneguts i amics que hi participen desinteressadament, li ha permès de reunir un arxiu fotogràfic sensacional que actualitzada diàriament.

I en Luis, que conserva un Pegaso 1061, ha comprat fa pocs dies una tractora Pegaso Tecno a un firaire jubilat. Aquest Pegaso fou d'un transportista que treballava per la indústria conservera Cidacos. En Luis, meticulós i perfeccionista, el deixarà net com una patena; sobre aquest fet, no cal jugar-s'hi un pèsol. Les fotografies enviades per en Luis del seu nou Pegaso acrediten que és completament original, llevat de les franges vermelles impreses. Tant de bo que recuperi el camió les dues franges originals blau marí i clar amb què sortí de fàbrica i que identificava la primera sèrie dels Tecno:







A les ciutats i pobles encara de veuen de tant en tant alguns camions vells, no gaires certament. Els Ajuntament de Sabadell i Castellbisbal disposen d'uns quants Pegasos a les seves flotes de camions de recollida de les deixalles. I algunes empreses de neteges industrials, de clavegueram i pous negres també disposen de camions vells. És el cas d'aquest Pegaso dotat de cisterna de l'empresa Sorea retratat per un Jordi Núñez:

I l'excepció del què hem exposat en aquest article la trobem en els pocs Pegasos i Barreiros que encara fan carretera. És el cas d'aquest Pegaso Troner 360, de tres eixos, d'un transportista lleidatà carregat de caixes d'aviram i retratat al pati d'una de les naus que l'empresa Don Pollo té a Banyoles:

Un dels principals interessos d'aquesta afició és descobrir els camions tancats en garatges, naus i coberts que encara hi ha arreu del país. És el cas d'un camió Pegaso Z-207 Barajas rescatat d'una farinera tancada fa molts anys a l'Aragó. Un camió completament original, amb pocs quilòmetres, el propietari del qual ha tingut l'encert de conservar-lo tal i com el trobà. Sovint, les restauracions excessives, carregades de la millor intenció, produeixen efectes contraproduents.

La maqueta del camió Nazar A d'un firaire produïda per en Manolo Alfaro.

Una de les novetats de l'any 1960 fou la fabricació a Saragossa dels vehicles industrials i comercials Nazar per Factorias Napoles SA, una iniciativa de l'intrèpid emprenedor napolità Vincenzo Angelino Gervasio. 

En aquesta fotografia facilitada per l'amic Juan Carlos Fernández-Pello Fernández, un entusiasta asturià de la marca sueca Scania, retrata el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, corpulent i apersonat, dret i amb un vestit fosc creuat, observant satisfet la signatura d'una autoritat de l'època; en aquest acte el senyor Angelino era acompanyat de dos senyors més, també drets, amb la mateixa actitud:   

Els primers camions produïts per Nazar foren el model A que arrencava amb un model de cinc tones i mig. Aquesta fotografia, enviada per l'amic Víctor Lacarta, entusiasta d'aquesta marca i penjada al Facebook pel senyor senyor Antonio Gámez Cano, fotògraf afeccionat i veí del barri de Oliver de Saragossa que acollia la fàbrica Nazar, recull un grup de treballadors de l'empresa davant de dos camions Nazar A de cinc tones i mig dipositats al pati de la fàbrica:

Una altre fotografia, enviada també per en Juan Carlos Fernández-Pello, retrata una renglera de camions Nazar A acompanyats d'un autocar, estacionats al pati de la fàbrica i prestos per ser lliurats als compradors i distribuïdors oficials:

L'any passat uns maquetistes asturians presentaren la reproducció del camió Nazar A de sis tones llançat al mercat l'any 1960, reproducció a escala 1/43 amb dues versions: una de fàbrica amb xassís i cabina sense carrossar; i l'altre, una rèplica exacte d'una unitat d'una empresa d'imatgeria religiosa de Socuéllamos. Aquest camió Nazar feliçment fou comprat per un col·leccionista asturià que l'ha restaurat.   

Fa uns quants anys en David Garrido, bon amic i afeccionat als camions clàssics, retratà a Llanes (Astúries) un camió Nazar A matriculat a Osca i propietat d'un firaire. El camió, dotat d'un xassís llarg, era carrossat amb una caixa de fusta i una marquesina damunt la cabina sustentada per dues barres de ferro. Aquest camió, propietat d'un altre col·leccionista, actualment és objecte d'un complet, meticulós i efectiu treball de restauració.

En Manolo Alfaro, afeccionat saragossà a la fira i els vehicles Nazar i excel·lent maquetista, aprofitant el Nazar A de Otero Scale Models sense xassís, ha fet una reproducció perfecta d'aital Nazar A firaire. Les fotografies enviades per l'autor de la maqueta, en Manolo, palesa la qualitat del treball que frega la perfecció:

És una filigrana els acabats del camió, amb les cordes que tiben la vela, les gomes posteriors de les rodes amb la marca del vehicle i el carrosser de la caixa estampades, la matrícula, els retrovisors, la marquesina i les barres que la subjecta o la retolació de les portes. Un treball artesanal que reflecteix la passió que en Manolo professa envers els vehicles Nazar i l'activitat dels firaires amb els seus vehicles i atraccions. 

Aquesta maqueta, com també ho fou la comercialització de la maqueta del camió Nazar A a càrrec de Otero Scale Models, estimula l'interès dels afeccionats a l'automoció devers els vehicles Nazar. En pocs anys i gràcies a l'impagable treball d'uns quants afeccionats s'ha pogut reconstruir la història de Nazar. El treball publicat pel senyor Lisardo García l'any 2012 per commemorar el centenari del naixement del senyor Vincenzo Angelino Gervasio n'és una manifestació eloqüent. A tots els afeccionats i col·leccionistes de vehicles Nazar, coms els amics de Segòvia i d'Astúries, aquest espai els hi vol agrair l'ingent treball dut a terme.

Dos camions antics de bombers dels parcs de Mataró i Barcelona.

Dues fotografies enviades per en Daniel Sitjà i Palomeras, bon amic i bomber professional, sobre dos incendis ocorreguts en els anys 1980 i 1990 exposen el risc que aquesta professió, d'un contingut altament vocacional, comporta pels bombers i demés agents que intervenen en l'extinció de focs, assistència en accidents, rescats, esfondraments d'edificis i inundacions. Una professió que requereix d'un caràcter específic, gran equilibri personal, bona preparació física i formació permanent sobre els nous mitjans i tècniques.

La primera fotografia correspon a un camió Pegaso 1065 Europa amb la caixa parcialment escalivada per un incendi forestal: 

L'altre fotografia recull els treballs d'extinció de l'incendi produït a la fàbrica que la multinacional Duscholux, fabricant de mampares de bany, tenia a la Zona Franca de Barcelona i que causà la mort d'un bomber de quaranta-nou anys d'edat l'abril de 1995. La combustió dels productes de plàstic acumulats a la fàbrica causà unes grans columnes de fum visibles arreu de la ciutat:

En Daniel Sitjà ens ha enviat les fotografies de dos camions clàssics de bombers que custodien els parcs de Montbau, a Barcelona, i el de Mataró, la capital del Maresme.

El primer camió de bombers és un Ford matriculat en els anys 1940 que conserva el parc del barri de Vall d'Hebron de Barcelona. El seu estat de conservació, com s'aprecia en la fotografia facilitada per en Daniel Sitjà, és excel·lent, superb: 

L'altre vehicle que us reportem en aquest article és un camió Magirus adscrit al parc de bombers de Mataró. Aquest Magirus, un model amb una gran presència en els parcs de bombers dels anys 1960 i 1970, dotat de cabina doble i equipat amb escala és la icona d'aquest parc i participa en la cavalcada dels Reis Mags que es celebra a Mataró la nit del 5 de gener.

Els interiors, amb el tablier central, són d'una acusada austeritat, característica pròpia dels vehicles alemanys:

Un ventilador gros que refrigera el motor:

Protecció Civil de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà i ciutat que té un recinte emmurallat d'un gran interès històric, disposa d'un Pegaso 3041 per atendre les actuacions en què és requerida. Aquest Pegaso, les fotografies del qual també ens ha facilitat l'amic Daniel Sitjà, fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980 i assignat a un parc de bombers de la demarcació de Lleida. Aquest vehicle, una de les darreres unitats d'aquest model produïdes per ENASA, disposava d'un motor inacabable. Per aquesta raó, retirats del servei actiu, algunes unitats engrossiren els parcs mòbils dels cossos de Protecció Civil d'arreu del territori:  





En els anys 1980 les flotes dels parcs de bombers catalans disposaven dels controvertits Pegasos Egipcis, vehicles produïts per atendre una comanda procedent del govern egipci i que no fructificà del tot. Els camions excedents foren adquirits per l'exèrcit espanyol, administracions i organismes públics. Uns quants Pegasos Egipcis patiren diversos accidents -principalment bolcades en les carreteres per excés de velocitat- amb el resultat de bombers ferits i morts. La causa que bolquessin els camions s'imputà a la roda posterior senzilla i els problemes d'estabilitat que se'n derivaven. La premsa també se'n féu ressò de la denúncia dels sindicats d'un manteniment deficient dels pneumàtics que equipaven aquests camions.

La pressió exercida pels sindicats de bombers aconseguí la retirada dels Pegasos i la seva renovació per camions Mercedes Benz més moderns i més ben equipats. Però en un país com el nostre, que la Generalitat de Catalunya no té un euro a la caixa pels motius que tothom sap, no hagués estat més útil i profitós d'acoblar a aquests Pegasos una segona roda posterior?. Tal vegada s'hagués assolit l'estabilitat i seguretat reclamada i s'hagués allargat la vida útil d'aquests vehicles dotats d'un motor irrompible. Desconeixem si es feren estudis per aplicar aquesta proposta que determinessin la seva viabilitat i cost d'execució. Segurament que si hagués estat factible de dur a la pràctica, s'hagués produït un estalvi considerable de diners públics. Tanmateix hi ha interessos de tota mena, alguns de ben justificats i necessaris com ho són de disposar dels equips més moderns per seguretat i eficàcia, per desestimar aquesta proposta.

Tenim la sort, en aquest país petit i amb persones amb múltiples interessos, que el senyor Joaquim Pol, Quim Pol com és conegut arreu, disposi d'una excel·lent col·lecció fotogràfica de vehicles de bombers i actuacions de tota mena. Un material el valor del qual creix cada dia que passa.

Agraïm a l'amic Dani Sitjar les fotografies facilitades per redactar aquest article. Agraïment extensiu als cossos de bombers i als membres que integren els cossos de protecció civil que presten un gran servei a la ciutadania. Els qui han patit una situació d'emergència ho saben prou bé.

La fàbrica de l'empresa Manufacturas Antonio Gassol SA de Mataró el gener de 1986.

L'any 1895 fou fundada l'empresa tèxtil Sanfeliu Hermanos SL. La família Sanfeliu, que sempre ostentà la propietat de l'empresa, li canvià el nom social per Manufacturas Gassol SA l'any 1920. Mitjançant successives compres disposaven de fàbriques de gènere de punt a Mataró i de filatura a Girona. Aquesta empresa centenària encara manté una poca activitat productiva a Salt.

Manufacturas Antonio Gassol SL fou una de les principals indústries tèxtils catalanes en el segle XX. L'empresa disposava de quatre fàbriques. L'una a Mataró, la capital de la comarca del Maresme coneguda per l'empenta de la seva indústria tèxtil del gènere de punt que majorment produïa amb màquines circulars de la casa Jumberca de Badalona; i tres fàbriques més a la ciutat de Salt, limítrof amb la ciutat de Girona: la primera, adjacent a l'església de Sant Cugat, produïa filatura; una altre als afores de Salt sobre la carretera que condueix a Bescanó, tenyia roba; i l'última era a tocar del peatge Girona Sud de l'autopista de Barcelona a Girona. 

Manufacturas Antonio Gassol SL, que en els millors temps tingué més de mil quatre-cents treballadors, fou molt coneguda per les seves marques de pantis, mitges i leotards Glory i Mimí, molt populars i apreciades per la seva qualitat i capdavanteres en el mercat espanyol. També produïen mitjons. El gruix de la producció de mitges s'exportava a d'altres països europeus com França, Portugal, Anglaterra, i de l'Orient Mitjà. En els anys 1970 l'empresa acusà la moda dels texans que duien les noies i senyores, amb la davallada de vendes que aquesta moda causà. En els anys 1980, la moda de les faldilles i minifaldilles revifà i recuperà el consum i venda de mitges.

L'amic Miquel Patinyo ens ha enviat una fotografia de la fàbrica que Manufacturas Antonio Gassol SA tenia a Mataró, coberta de neu per la gran nevada del gener de 1986. Al pati de l'empresa hi són aparcats dos camions de l'empresa, una tractora Ebro P270T amb llur semiremolc de dos eixos i plataforma baixa amb caixa tancada, configuració que popularment fou denominada coll de cigne. Aquest Ebro, matriculat a Barcelona, feia el servei del transport de fil produït a la fàbrica del costat de l'església de Sant Cugat devers aquesta fàbrica de Mataró. Tornava a Salt carregat d'envasos buits que contenien el fil produït. Al pati també hi ha un Ebro D550 amb el xassís descobert, i tres caixes auto-suportades per posar i treure del carrosser Sitges que tenia el taller a La Llagosta:

L'altre fàbrica que can Gassol tenia als afores de Salt:

Pel servei intern entre les fàbriques de Salt Manufacturas Antonio Gassol SA disposava de dos camions Ebro, un C450 i un D550, que traginaven unes caixes auto-suportades del carrosser Sitges. Els serveis de transports no coberts amb els camions propis, foren fets en exclusiva per Transports Joan Ferrer i Delgà fins que es jubilà. 

Transports J. Ferrer tingué camions Pegaso, Ebro, Mercedes Benz i Renault per traginar els productes tèxtils que fabricava Manufacturas Antonio Gassol SA. Un Pegaso Comet amb caixa de fusta i vela d'un transportista autònom que treballava per compte del senyor Joan Ferrer:

El senyor Ferrer tingué una tractora Ebro P270T que treballava per can Gassol arrossegant un semiremolc d'un únic eix: 

Dos camions de Transports Joan Ferrer, la tractora Ebro P270T i un Pegaso Comet de xassís llarg, amb la franja de color vermell estampada a la cabina:

Es dóna la circumstància que dues tractores Ebro P270T, un camió que tingué poques vendes, treballaren per Manufacturas Antonio Gassol SA. Un vehicle era de la pròpia empresa i l'altre, comprat més endavant, fou el de Transports J. Ferrer de Girona.

Tres camions que tingué el senyor Joan Ferrer, una tractora Pegaso 2080, una tractora Mercedes Benz i un camió Renault de dos eixos amb la franja vermella que identificava els vehicles de la casa:

Quan els camions Ebro que posseïa can Gassol caigueren en desús, fou comprada d'ocasió per l'empresa una tractora Renault 340 que arrossegava el semiremolc d'un sol eix i dotze metres de longitud que havia tingut el senyor  Joan Ferrer i Delgà. 

La crisi econòmica provocà el tancament de la fàbrica de Mataró l'any 2000, fet que comportà la construcció de blocs de pisos en el solar en substitució dels antics usos industrials extingits. La fàbrica propera a l'autopista fou destruïda arran d'un incendi. I la fàbrica adossada a l'església de Sant Cugat, a Salt, encara manté una poca producció de filatura. 

Camions Tatra a Catalunya.

En les dècades del 1950 i 1960 hi hagué a Espanya importacions tímides de camions procedents dels països de l'Europa de l'Est sota ferri control soviètic. Arribaren al país unes poques unitats de camions Star fabricats a Polònia, empresa que avui dia pertany al constructor alemany Man, camions Ifa fabricats a la República Democràtica Alemanya i uns quants Tatra produïts a Txecoslovàquia. 

Un camió Ifa importat de la República Democràtica Alemanya propietat d'en Joaquim Pla i Nogué, un veí d'Anglès, retratat a la carretera d'Olot a Ripoll per Ridaura i el coll de Coubet: 

En els anys 1960 en Josep Quintana Clé, fill d'Anglès que treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda, tingué, entre d'altres, quatre camions Tatra. 

A principis dels anys 1990, coincidint amb l'esfondrament del mur de Berlín i conseqüent col·lapse de les economies de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i llurs països satèl·lits, entre els quals, Txecoslovàquia, s'importaren uns quants camions txecs de la casa Tatra. A les comarques gironines, Grues Pallí en tingué dos, un carrossat amb una grua d'elevació i un altre amb una caixa i una grua d'autocàrrega; i en Pere Boada i Comas, un constructor d'obra pública de Sant Feliu de Pallerols tingué un dúmper 6x6.

Un camió Tatra retratat per en Pere Liu en un compra-venda de camions de Girona:

És opinió comuna per als qui conegueren els camions Tatra, importats a principis dels anys 1990, que la seva cabina dissenyada en la dècada anterior presentava, com era norma per als vehicles procedents dels països de l'Europa de l'Est, incloent-hi Rússia, una concepció força  matussera, senzilla, espartana i robusta. Un camió projectat per treballar sense cap concessió al confort ni a les comoditats que oferien els camions produïts a la Comunitat Econòmica Europea. 

Mecànicament, muntaven uns motors molt senzills de vuit cilindres disposats en V. Eren motors atmosfèrics sense turbo basats en mecàniques estrangeres d'eficàcia i fiabilitat acreditades. Un tret diferencial era la suspensió per semieixos independents que muntaven. Tenien una gran capacitat de tracció que els feia vehicles òptims per treballs forestals a la muntanya. Els particulars i empreses que tingueren camions Tatra en conserven, en general, un bon record. Tenien un preu de compra molt competitiu, atractiu i llaminer.

A Barcelona, en els treballs de construcció de les infraestructures, edificis i equipaments aixecats pels Jocs Olímpics celebrats l'any 1992 hi hagué uns quants camions Tatra. Amb la crisi econòmica posterior a les Olímpiades, la major part d'aquests camions foren esbandits i desaparegueren. Foren comprats per la campanya de les obres olímpiques que difongueren la ciutat de Barcelona i el seu extraordinari patrimoni arquitectònic arreu del món.