Troballa d'un furgó Nazar B en el poble d'Amaya (Burgos).

En aquest espai procurem de centrar l'atenció en les històries del transport de Catalunya, empresa hercúlia i inabastable. I aquest treball s'acompanya, si s'escau, de la troballa de vehicles que presenten, segons el nostre parer, un interès considerable. Una de les troballes produïdes aquest hivern, que mereixen ser consignades en aquest espai, correspon a un furgó Nazar B que es troba al poble d'Amaya, dins la comarca d'Odra-Pisuerga, a la província castellana de Burgos. 

Avui mateix, l'amic Luis Alberto Garrido Sanz, un autèntic savi de la vida i empreses fundades per l'industrial gallec Eduardo Barreiros Rodríguez, saviesa extensiva a tots els models de vehicles que Barreiros produí en llurs fàbriques espanyoles, ha descobert casualment, en una excursió feta el cap de setmana amb una motivació històrica i arqueològica, en el poble d'Amaya, integrat en el municipi de Sotresgudo, aquest furgó Nazar o, per ser més exactes, les restes que se'n conserven: 

Furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada, com el que en Luis Alberto Garrido ha descobert al poble d'Amaya, fotografiat a la ciutat de Girona cap a l'any 1970: 

Aquest furgó Nazar B, sense matrícula segons la informació facilitada pel Sr. Garrido, que l'ha cercada infructuosament, sembla que procedeix de la província de Palència. I un cop donat de baixa, fou dipositat a Amaya i usat per guardar-hi llenya i demés andròmines d'un veí del poble. 

No és casual que els vehicles que produí Factorias Nápoles SA en el curs de la primera meitat dels anys 1960 sota la marca Nazar tinguessin més demanda a les províncies interiors de l'estat espanyol, on predominava el sector primari i que aleshores patien un èxode de població jove devers les principals ciutats industrials a la recerca d'un futur millor. Els vehicles Nazar, amb una mecànica ben senzilla malgrat l'aparença elegant, distingida i refistolada que en Vincenzo Angelino Gervasio sabé donar a les seves creacions, eren els que tenien un preu de comprà més assequible, econòmic. Les vendes d'aquests vehicles era afavorida per la mecànica Perkins que muntaven: qualsevol mecànic de províncies la coneixia i sabia reparar-la, sense cap contratemps, per l'abundor de recanvis. La major part dels pocs motors dièsel que hi hagué a l'Espanya imperial i paupèrrima dels anys 1950 eren de la casa Perkins. I la resta d'elements mecànics que muntaven les furgonetes Nazar, tots de fabricació espanyola, eren a l'abast de qualsevol taller mecànic de vehicles.

El senyor Garrido, apassionat de la història de l'automoció espanyola, ha centrat el seu interès envers els camions Barreiros car la seva família, coneguts transportistes de cereals del municipi de Medina del Campo des de temps remots, treballaren amb aquests vehicles que els hi donaren sempre un resultat excel·lent. I aquesta erudició sobre la història dels vehicles Barreiros, també inclou, dins la visió general que té de tots els productors de vehicles industrials implantats a Espanya, els vehicles Nazar. 

I l'entusiasme que el senyor Luis Alberto Garrido té pels vehicles Nazar deriva del fet addicional que Talleres Nápoles, l'empresa carrossera fundada per en Vincenzo Angelino Gervasio a mitjan anys 1950 a Saragossa, fou un dels principals proveïdors de cabines de Barreiros, relació comercial que s'extingí amb la producció dels vehicles Nazar. I fou precisament el senyor Eduardo Barreiros qui comprà, l'any 1966, Factorias Nápoles SA a la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja.

Des d'aquest espai volem agrair-li al senyor Luis Alberto Garrido Sanz la gentilesa en haver-nos lliurat aquestes fotografies per ser difoses en aquest espai.

Característiqiues i preus dels òmnibus Nazar l'any 1962.

El senyor Josep Roig guarda uns papers familiars, segurament que adreçats al seu pare, propietari de l'empresa Autos Castellbisbal, que presenten un considerable interès per conèixer el marc en què es desenvolupaven les relacions comercials entre venedors i representants i eventuals compradors de vehicles industrials, en aquest cas concret, centrat en els autocars.

La primera comunicació, signada pel senyor Josep Maria Morera, amb adreça professional al passeig de Gràcia de Barcelona, via principal que aleshores, i avui dia encara més, era sinònim de prestigi i solvència, datada el mes de desembre de 1960, amb una prosa melindrosa i carrinclona molt en voga aquells anys, ofereix el seu assessorament per la compra o venda d'un vehicle, assessorament avalat segons llur pròpia manifestació amb més de quaranta anys d'experiència.

El senyor Morera facilitava l'adquisició de vehicles i xassissos nous i usats. També comprava vehicles d'ocasió. Una activitat de compravenda pròpia dels primers anys de la dècada de 1960, quan la gran demanda de vehicles no era pas satisfeta pels grans fabricants espanyols, bàsicament Pegaso i Barreiros. Aquest segment o nínxol de mercat desatès fou cobert, en part, per constructors més petits com Sava i Nazar.

La segona comunicació del mes de març de 1962, el representant de la casa Nazar a Barcelona, que aleshores era Motorsol SA, li detallava al senyor Roig els preus de compra del xassissos, autobusos i autocars Nazar amb tots els elements que el vehicle incorporava. És curiós que el 1962 encara fos corrent d'usar un concepte tan arcaic com ho és avui dia el d'òmnibus. 

Els vehicles Nazar equipaven el popular motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i els Massé Dièsel -una imitació matussera dels motors francesos de la casa Berliet- de cent vint i cent trenta cavalls de potència. En detalla, la comunicació, el preu de fàbrica i el cost del transport. I les places comprenen des de les vint-i-quatre fins a quaranta-dues, en versions urbana i interurbana, i acabats normal i luxós. Un document singular que aporta una mica més d'informació sobre l'intricat puzle que és desxifrar i conèixer la història de l'empresa Talleres Nápoles (després Factorias Nápoles SA), fabricant dels vehicles Nazar:

Aquesta comunicació fou acompanya d'una fotografia de l'òmnibus Nazar interurbà, versió de luxe, de trenta-dues places i que muntava el motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència:

Fotografia d'un òmnibus Nazar de trenta-sis places facilitada per l'Antoni Rica. Aquest vehicle era equipat amb el motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i muntava una carrosseria en versió normal o estàndard. La companyia La Hispano Igualadina tingué una unitat d'aquest model:

Un òmnibus Nazar de quaranta-dues places, amb carrosseria normal o estàndard, que era servit de fàbrica amb un motor Massé Diesel de cent vint i cent trenta cavalls de potència:

Òmnibus Nazar en versió urbana que fou de Travimo (Transports de viatgers de Montcada) i un Pegaso Comet amb una carrosseria Zane, el següent projecte industrial fugaç en què s'embarcà el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar Nazar. La bellesa d'aquestes dues carrosseries és, segons el nostre parer, inqüestionable:

Un altre autobús interurbà que muntava una carrosseria Zane i treballava a la comarca de l'Anoia (col·lecció Sr. Antoni Rica):

El catàleg amb les característiques i preus de venda dels òmnibus Nazar l'any 1962 palesa l'ambició de l'empresa, que també disposava de microbusos, en cobrir tot el segment d'autocars i autobusos més demandats. Tanmateix la poca potència dels motors Perkins Hispania i la poca fiabilitat dels motors Massé Diesel i Henschel Sura foren una de les causes que arruïnà ben aviat aquest projecte industrial que tantes expectatives havia suscitat a Saragossa.

Trobada amb en Sergio Lucena i el senyor Xavier Castells a Barcelona.

Fa un dies ens trucà en Sergio Lucena, mecànic professional i abrandat entusiasta dels vehicles, particularment dels camions espanyols, amb Pegaso al capdavant, per comunicar-nos que s'estaria uns dies a Barcelona per atendre unes gestions personals. Aprofitant l'avinentesa aquest matí ens hem trobat al barri del Bon Pastor de Barcelona, davant per davant de la nau on el senyor Xavier Castells tanca llur camió Nazar B. Atès que l'hora convinguda era a dos quarts de deu del matí hem hagut de matinejar. A les set del matí hem marxat de Roses. 

A dos quart de deu del matí, amb puntualitat suïssa, han aparegut en Sergio a bord del seu cotxe i el senyor Castells damunt d'una moderna, funcional i sostenible bicicleta elèctrica. En lloc d'esmorzar en qualsevol bar dels polígons industrials que envolten la ciutat de Barcelona, a bord del Nazar B, els senyors Castells i Lucena han penetrat fins al centre de la ciutat. Concretament han estacionat el camionet Nazar en un dels dos xamfrans que hi ha a la intersecció dels carrers de Còrsega i Girona, just a la partió del senyorívol, elegant i distingit Eixample dret i l'antiga vila de Santa Maria de Gràcia, menestral i bigarrada. 

La concentració de mirades i interès que el Nazar suscita al seu pas s'ha materialitzat aquest matí amb una coneixença inesperada i ben profitosa. Tot just aparcat el vehicle, ha aparegut el senyor Pere González Esquerdo, un altre apassionat de la marca saragossana des que, de vailet, descobrí en un quadern escolar que l'orde dels religiosos que gestionaven el col·legi Sagrada Família del barri de l'Eixample de Barcelona, establiment desaparegut, havia enviat un camió Nazar a l'Alt Volta. El disseny del vehicle enviat a l'Àfrica el captivà. El senyor González és l'autor de les fotografies dels autobusos urbans Nazar que Blanes tingué en els anys 1960 i 1970 disponibles a la xarxa. També retratà dos camions Nazar a Lloret de Mar i a La Bisbal d'Empordà.

L'aparició del Nazar B li ha causat una gran impressió al senyor González car trobar-se un dissabte qualsevol d'hivern en un xamfrà de l'Eixample de Barcelona un vehicle d'aquesta marca és quelcom inimaginable. Poc pensava ell que n'hi hagués cap de restaurat ben proper a casa seva. Ja se sap que en el pot petit hi ha la bona confitura.

Els senyors Xavier Castells i Pere González xerrant sobre el Nazar restaurat:

El Nazar s'adiu amb l'arquitectura present en aquest espai de Barcelona que marca els límits dels barris de l'Eixample dret i Santa Maria de Gràcia:

Acomiadats del senyor González hem esmorzat a la pastisseria Mas del carrer Còrsega de la manera suau i distesa que practiquen els dissabtes al matí les classes acomodades que resideixen a la dreta de l'Eixample de Barcelona com a primera activitat del cap de setmana, activitat que acompanyen amb la lectura de La Vanguardia, el diari dels Godó, cada dia que passa més aïllat de la realitat social del país. El senyor Castells ha botzinat atès que ell s'estima més els esmorzars copiosos amb la llesca d'embotits i un bon vi, propis del rerepaís, i que s'estilen poc al centre Barcelona. 

Completat l'esmorzar era el moment de fer un tomb pels llocs més emblemàtics que distingeixen i singularitzen Barcelona. La muntanya de Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família d'en Gaudí, el port. Per aquesta labor el motor Perkins que acull el Nazar és imbatible.

Un altre afeccionat de la marca del  lleó dret abraça el senyor Castells en una mostra d'agraïment per la difusió que ha fet per internet d'aquesta empresa desapareguda fa més de cinquanta anys.

El senyor Castells i en Sergio Lucena abans d'encabir-se dins la cabina del Nazar per visitar Barcelona a bord d'un vehicle tan inusitat:

A finals d'aquest mes és previst la publicació a la revista Solo Camión d'un reportatge del Nazar del senyor Castells. No badeu. Els afeccionats a aquesta marca agraïm l'esforç d'alguns pocs col·leccionistes de camions, com és el cas del senyor Castells, en recuperar i restaurar les poques unitats que s'han conservat fins els nostres dies.