Catàlegs d'autocars SAVA de Valladolid

SAVA, acrònim de SOCIEDAD ANÓNIMA VEHÍCULOS AUTOMÓVILES, fou fundada l'any 1952 a Valladolid, si bé en llurs inicis operava comercialment amb el nom de FADA, acrònim de FÁBRICA ARTÍCULOS DE ALUMINIO, dedicada a la fabricació de petits motocarros. Amb el temps també fabricaren alguna petita furgoneta equipada amb motor Barreiros.

A començaments de 1960, i aprofitant la creixent demanda de camions provocada per la reactivació econòmica del pla d'estabilització econòmica dissenyat per l'economista català Joan Sardà i Dexeus, que aplicava les recomanacions del Fons Monetari Internacional, SAVA comença la fabricació de camions recorrent a sengles acords amb el fabricant britànic BRITISH MOTOR CORPORATION i amb el fabricant frances Berliet, per a produïr a Espanya els camions Austin i Berliet sota llicència. Aquests acords comercials permeten a Sava fabricar camions sense haver d'invertir diners en la investigació i desenvolupament de nous models; a més, essent Berliet i Austin marques prou conegudes per als transportistes del país, constituïa una bona propaganda per a assegurar-se unes vendes mínimes, ja que els vehicles dissenyats per la pròpia Sava i fabricats durant la dècada de 1950 van tenir una acceptació força discreta.

Autocar Sava d'un catàleg de l'any 1964, la carrosseria del qual era ja una mica antiga per a l'època:

Tanmateix, les expectatives dels camions Austin i Berliet fabricats per Sava aviat fan fer figa. Un dels problemes principals era la poca potència dels motors que equipaven, molt justa per a les costerudes carreteres espanyoles i pel costum dels transportistes de sobrecarregar els camions. Això va provocar que les panes fossin habituals amb la conseqüent minva del prestigi i reconeixement de Sava. Era evident que un Austin Sava no tenia pas res a veure amb el model anglès malgrat que exteriorment fossin idèntics. Fins i tot el bonic Sava P-66, fabricat per Austin a Anglaterra amb una bona acollida entre els transportistes britànics, mai esdevingué una competència seriosa que amenacés les vendes d'Ebro o Avia, ja que llurs vendes sempre van estar per sota de les previsions realitzades.

És segur que al consell d'administració de SAVA hi havia persones influents i molt properes al règim del general Franco, ja que SAVA durant els anys 1960 va assolir importants contractes públics per a la renovació de les flotes dels camions de les deixalles d'importants municipis. A Catalunya, sense anar més lluny, la mateixa ciutat de Barcelona tenia una important flota de camions Sava amb aquells colors grisos tan característics, els quals esdevenien tot un reflex de l'època; altres municipis metropolitans també van adquirir camions Sava per a la recollida de la brossa; a les comarques de Girona, la ciutat d'Olot també tenia diversos Sava per a aquest servei, el qual realitzaven penosament quan s'havien d'enfilar als barris alts i costeruts de la capital de la Garrotxa.

Un dels aspectes que els historiadors i estudiosos de l'automoció a Espanya no han abordat gaire és la relació de persones que constituïa els consells d'administració de les empreses fabricants de vehicles des dels anys 1940 fins a començaments dels anys 1990, atès que l'interès principal s'ha centrat en els vehicles que van fabricar i els acords comercials celebrats. La pròpia legislació de l'època, molt intervencionista i que exigia una autorització administrativa per a la fabricació de vehicles, obligava a tenir dins dels respectius consells d'administració d'aquestes empreses a persones influents i molt ben relacionades amb els responsables de l'Institut Nacional de Indústria (I.N.I.) per l'atorgament de tota la paperassa administrativa. Sens dubte, aquesta mentalitat palesa la malfiança dels dirigents franquistes envers la iniciativa privada, que sempre havia d'estar sota el control de l'Estat i llur planificació econòmica.

La davallada de vendes juntament amb les inversions, crèdits i l'esforç econòmic emprès per SAVA per a disposar d'unes instal·lacions i unes cadenes de muntatge per a fabricar aquests vehicles va provocar que l'empresa estigués l'any 1966 a una situació propera a la insolvència i suspensió de pagaments, talment com també li havia succeït a Nazar uns anys abans. Curiosament, el tracte que el govern espanyol va atorgar a Sava fou completament diferent a Nazar: mentre que l'Institut Nacional de Indústria (I.N.I.) va refusar la compra de TALLERES NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, oferta pel seu màxim creditor, la Caja de Ahorros de Aragón; en canvi l'INI va decidir fer-se càrrec de SAVA mitjançant llur adquisició per part d'ENASA, empresa fabricant dels camions Pegaso. És indubtable que aquesta decisió era clarament política ja que els camions de més tonatge fabricats per SAVA constituïen una competència directa de Pegaso, circumstància que va obligar a abandonar-ne la producció per no fer-li la competència, en uns moment que hi havia una lluita frec a frec entre Barreiros i Pegaso per a dominar el mercat espanyol de camions pesats.

Catàleg de l'autobus i l'autocar Sava 5701, de principis de la dècada de 1970:

Catàleg de l'autobus i l'autocar Sava 5715 en llur versió urbana i interurbana:

Crec que la decisió de compra de Sava per Pegaso respon a dues causes clares: en primer lloc, el govern espanyol va optar per a garantir la continuïtat d'una fabrica d'automoció en una zona on el desenvolupament industrial era escàs i endarrerit. El tancament de Sava hagués suposat un sotrac per a la província de Valladolid, tant per l'ocupació com per les empreses que treballaven a redós de Sava. En segon lloc, possiblement també va influïr-hi les pressions exercides pels propietaris de SAVA per a recuperar, ni que fos en part, les inversions realitzades en aquest projecte. Aquestes circumstàncies van determinar-ne la intervenció del govern espanyol amb una nacionalització de l'empresa.

Catàleg de l'autocar Sava 5720, del qual en destaca la bellesa de l'autocar interurbà amb els mateixos llums davanters de gran elegància que muntaven els Seat 1430, els primers camions Pegaso cabina quadrada i diversos autocars de l'època:

Sava interurbà 5701, amb totes les marques que integraven el grup ENASA a començaments de 1970:

La venda de Sava a Pegaso va suposar que l'empresa de Valladolid portés una activitat industrial esllanguida: s'abandonen els projectes de fer una gran empresa amb una oferta que cobrís totes les necessitats de mercat, centrant-se en camions, furgonetes i autocars de petit tonatge. Es continua la fabricació de la furgoneta Sava J4, d'origen anglès, i els camions de petit tonatge que competien amb Motor Ibérica SA, fabricant dels camions Ebro i Avia. També es van fabricar autocars i autobusos urbans, els qual mai van suscitar gaire entusiasme entre els seus clients. Sens dubte, SAVA talment com d'altres projectes industrials del sector d'automoció, han passat a la història amb molta més pena que no pas glòria.

AUTOCARS MIR de Ripoll: tradició i futur.

El nom de certes empreses d'autocars ha esdevingut tot un símbol de la història del transport col·lectiu per carretera a Catalunya. Qualsevol persona associa immediatament els noms de l'Alsina Graells, La Hispano Igualadina, Hife, Sagalés o Autocars Mir amb empreses d'autocars centenàries molt arrellades en llurs comarques respectives. Fins i tot, algunes d'aquestes empreses tenen denominacions populars entre llurs usuaris com és l'empresa ALSINA GRAELLS, coneguda a la comarca del Pallars Sobirà com la "Güels".

De la mateixa manera que alguns constructors artesanals de carros catalans van esdevenir fabricants de carrosseries per a muntar-les en els primers autocars que començaren a circular per Catalunya a començaments del segle XX, origen d'algunes de les empreses carrosseres d'Arbúcies, a la comarca de La Selva, alguns antics titulars de línies regulars de diligències a cavalls van començar a comprar els primers autocars per a cobrir les línies de les quals n'eren propietaris.

La família Mir va començar el transport de persones cap a la dècada del 1860, cobrint el servei entre Vic a Ripoll. Així, l'any 1900 el senyor Felip Mir i Sirvent disposava d'un carro per a cobrir aquesta línia.

A començaments de la dècada de 1920, en Manel Mir i Prat va adquirir dos autocars per a cobrir les línies de la qual n'era titular, i amplia el servei fins a Puigcerdà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Berga, Ribes de Freser, La Pobla de Lillet i, fins i tot, Solsona.

Malauradament, aquesta empresa també va patir els estralls de la guerra civil de l'any 1936-1939, amb la col·lectivització de la empresa i la requisició dels autocars destinats als fronts de guerra. Sortosament, AUTOCARS MIR va poder recuperar dos dels vehicles requisats, els quals foren transportats a Ripoll i reconstruïts.

Cal dir que el mes de gener de l'any 1939 a Ripoll s'anaren amuntegant un gran nombre tant de persones -civils refugiats i militars- com de vehicles que fugien de l'ofensiva final dels feixistes sobre Catalunya. Molts d'aquests vehicles eren abandonats als marges de les carreteres quan s'acabava el combustible o patien una pana. A més, els refugiats que s'endinsaven a la comarca nordcatalana del Vallespir pel Coll d'Ares cercant la protecció dels pobles veïns com Prat de Molló, havien d'abandonar els vehicles estimbant-los pels barrancs i marges. Molts d'aquests vehicles foren recuperats per llurs propietaris un cop conclosa la guerra civil, mentre que d'altres serviren de donants de peces per a reconstruir el malmès i escàs parc mòbil de l'època. Les cares de por, fam i tristor dels dissortats refugiats que van patir aquest dramàtic fet històric, contingudes en les fotografies de l'època que es conserven, reflecteixen llur patiment i angúnia per un futur incert i sense cap esperança. El calvari encara s'allargaria tant pel tracte vexatori i humiliant de les autoritats franceses envers aquests refugiats, alguns dels quals esdevendrien apàtrides i moririen en camps de concentració alemanys, com per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

En els tristos i difícils anys 1940 es produeix la represa de l'activitat amb els vehicles que s'havien pogut recuperar, gràcies a l'esforç i tenacitat d'en Felip Mir i Sardenyons; es torna a cobrir les línies regulars titularitat de la família Mir com era la línia compartida amb Autos Camprubí de Ripoll fins a La Pobla de Lillet.

Fotografia d'un autocar Chevrolet amb matrícula GE-4493, recuperat un cop acabada la guerra civil i reconstruït a Ripoll, i que va permetre la represa en la postguerra:

Fotografies d'un accident d'un autocar Chevrolet succeït en els anys 1940 just a l'entrada de Ripoll provocat per l'esllavissada de la carretera de Campdevànol a Ripoll en el moment que hi circulava aquest autocar, el qual va anar a parar a la riba del riu Freser. Gràcies a Déu, no hi hagué ferits greus malgrat l'aparatositat de l'accident:

Joliu autocar carrossat per Ayats a la dècada dels anys 1950, el qual estava fabricat amb peces de procedència diversa como el motor, xassís, diferencial, etc, atès que en aquells anys encara no s'havien superat els catastròfics efectes derivats de la Guerra civil i la demencial política autàrquica posterior. Aquest autocar va costar més d'un milió de pessetes, una veritable fortuna a l'època, i durant uns dies fou exposat al centre de Ripoll perquè els vilatans hi entressin i en gaudissin de l'interior, veritablement luxós, i del carrossat exterior, molt recarregat i cromat, de clara influència nordamericana com era costum aleshores.

Inicialment aquest autocar era equipat amb un motor diesel de 90 cv, potència completament insuficient per a superar les costerudes carreteres del Ripollès i les comarques properes, atès que pesava unes 8 tones. Més endavant se li va canviar el motor per un Barreiros Diesel de 125 cavalls, millorant-ne considerablement les prestacions. Aquest vehicle romangué força anys abandonat al pati exterior del garatge de Can Mir, ubicat a la carretera de Barcelona de Ripoll, fins que finalment fou desballestat. Una de les activitats que recorda en Manel Mir dels caps de setmana de la seva joventut, era l'acurada neteja dels cromats i elements decoratius que ornamentaven la carrosseria. Una altre fotografia d'aquest autocar, aparcat a la carretera de Vic:

Un dels altres autocars de Can MIR fou aquest petit autocar carrossat a Castelló que cobria la línia regular entre Ripoll i Guardiola de Berguedà, amb els característics cromats de l'època, fotografiat al pati de l'empresa:

En aquesta altra fotografia datada el 7 de juliol del 1965, es veu un autocar al poble de Saldes, just al peu del mític cim del Pedraforca, en una excursió organitzada per una coral de Ripoll. Cal tenir en compte que era habitual sortir a les 5 de la matinada per a aprofitar el dia, ja que el viatge d'anada i tornada ocupava la major part de la jornada.

Un altre dels autocars de Can Mir carrossat a Castelló, província en el qual també fou matriculat:

Aquests autocars no eren comprats a cap dels fabricants que hi havia aleshores com Pegaso, sinó que es muntaven amb peces que procedència ben diversa, atesa l'escassedat d'oferta d'aleshores.

En aquesta fotografia hi ha dos autocars d'aquesta empresa en el patí exterior del garatge de la carretera de Barcelona, destinats a donants de peces:

Un altre fotorgrafia d'un d'aquests autocars desballestat, amb un Seat 600 propietat del senyor Manel Mir en primer pla:

En aquesta fotografia hi ha quatre autocars de l'empresa MIR en un aparcament d'un poble costaner. El primer per la dreta és el senyor Manel Mir acompanyat de dos xòfers:

A mitjans dels anys 1960 s'incorpora a l'empresa en Manel Mir i Vila, qui continua l'expansió iniciada per llur pare a la dècada anterior. Es compren els primers autocars Pegaso amb carrosseries que incorporaven les darreres novetats. A més, s'amplien els serveis tant de línies regulars com transports de treballadors d'empreses i, ensems, s'ofereixen serveis discrecionals per tot l'Estat espanyol i l'estranger.

Autocar Pegaso Comet fotografiat al centre de Ripoll. Si bé aquests vehicles suposen un salt qualitatiu enfront els autocars dels anys 1950, sovint patien panes i calia anar corre cuita al concessionari oficial de Pegaso a la comarca d'Osona, AUTOSUMINISTROS VIC SA, a comprar les peces:

Un Pegaso Monotral, la bellesa del qual és indiscutible, fotografiat a un marge de la collada de Toses després d'haver lliscat pel gel. Llur matrícula era B-308641:

Petit accident entre un autocar de Can Mir i un Seat 1500 a l'antiga Nacional 152, just al trencant de Campdevànol. Curiosa imatge dels badocs i del Guardia Civil que s'ho mira a distància:

A mitjans dels anys 1970, els propietaris de TRANSPORTS MIR SA van obrir una agència de viatges amb el nom comercial de VIATGES FELIPTUR SA, la qual disposa avui dia d'un important nombre de clients que li ha permès esdevenir la gran agència de tota la comarca del Ripollès amb oficines a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, amb una àmplia oferta de viatges arreu del món mitjançant un servei acurat i personalitzat. Durant aquests anys continua la compra de nous autocars com aquest autocar Avia, amb el qual es va visitar Londres en un viatge organitzat. El senyor Manel Mir en recorda la seva velocitat:

Un dels altres autocar Pegaso comprat a començaments dels anys 1970 i fotografiat a l'entrada de Ripoll:

Un autocar Pegaso de TRANSPORTS MIR comprat a mitjans del 1970, fotografiat al pati exterior del garatge de la carretera de Barcelona:

El mateix autocar fotografiat a la carretera de Les Lloses; al fons hi ha Can Villaura:

En els anys 1980 es continua amb la renovació de la flota de TRANSPORTS MIR SA. S'adquireix aquest bonic Pegaso 6100 carrossat per Ayats, fotografiat en l'aparcament de l'Hotel La Solana del Ter, a Ripoll.

Un altre fotografia de perfil d'aquest autocar en el mateix indret. Aquest autocar es va incendiar en un trajecte, sense haver de lamentar sortosament cap desgràcia personal:

En aquests anys també es va adquirir aquest Pegaso Monotral 6038 destinat al servei urbà de Ripoll i municipis propers. Ací el veiem fotografiat dins d'antic garatge de l'empresa MIR ubicat a la carretera de Barcelona, de Ripoll:

El mateix autobus fotografiat a la carretera de Les Lloses:

En Manel Mir amb llur empenta i dinanisme al capdavant d'AUTOCARS MIR, ha continuat impulsant aquests darrers anys una renovació constant de llur flota de vehicles que incorporen les darreres novetats en aspectes com la seguretat, comoditat i respecte mediambiental, confiant en carrossers d'acreditat prestigi com Beulas, i disposant alhora d'un equip humà molt professional. Aquests factors han permès que aquesta empresa familiar centenària esdevengui una de les empreses de referència i capdavanteres d'aquest sector a Catalunya, amb un gran reconeixement i èxit fruit de la qualitat de servei que ofereixen.

Endemés, el futur d'aquesta empresa està garantit amb la incorporació dels dos fills d'en Manel Mir, n'Eudald i en Felip, en quals ja ha començat a participar en la gestió d'aquesta empresa, la qual constitueix tot un exemple de creixement constant i sòlid d'una empresa familiar en un context molt competitiu mercès a un reconeixement guanyat amb esforç i perseverança.

Els dos Pegasos Supercomet de l'empresa GERMANS VILANOVA SA de Sant Joan les Fonts (Girona)

Que a l'any 2009 hi hagi una empresa d'obres públiques que encara tingui dos Pegasos Supercomet matriculats els anys 1971 i 1973 en actiu i treballant diàriament pot qualificar-se, sense exagerar, d'un fet insòlit. Tanmateix, aquest és el cas de l'empresa GERMANS VILANOVA SA, del municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca de La Garrotxa.

Aquesta empresa familiar es dedica a licitacions d'obra pública que tenen per objecte actuacions de plans de millora urbana, reurbanitzacions d'àrees existents o noves actuacions urbanes, tenint com a clients principals els Ajuntaments de les comarques gironines. Si hi ha quelcom que sobta d'aquesta empresa és l'antiguitat dels vehicles amb el qual treballen: resulta sorprenent de veure una excavadora o un camió de més trenta anys d'antiguitat treballant en qualsevol obra pública que li ha estat adjudicada a GERMANS VILANOVA SA. Aquest fet es deu a quatre circumstàncies:

(i) En primer lloc, la mentalitat d'una empresa familiar catalana on les despeses han d'estar controlades, i més si suposen una inversió a llarg termini, havent d'amortitzar al màximum la maquinària. En cas contrari, hi ha el risc que solament treballis per a pagar la lletra al banc o el crèdit de la financera, talment com s'ha de palesat amb l'actual i greu crisi econòmica. Per tant, crec que és un plantejament molt pràctic i intel·ligent.

(ii) En segon lloc, amb l'adquisició dels vehicles i la maquinària més fiable del mercat: durant la dècada dels anys 70 l'empresa GERMANS VILANOVA SA treballava amb camions Pegaso, els quals eren sens dubte el millor vehicle que hi havia aleshores; avui dia compren camions Mercedes Benz i maquinària pesada Caterpillar, dues marques de qualitat i garantia acreditades. En aquest sentit, aquesta política segueix la idea expressada per en Miquel Patinyo de que amb les coses de menjar no s'hi juga pas.

(iii) En tercer lloc, els treballadors d'aquesta empresa. És indubtable que si uns Pegaso Supercomet matriculats a començaments de la dècada de 1970 encara són en servei, vol dir que llurs conductors saben conduir-los i treure-les-hi el rendiment que aquests camions poden oferir. GERMANS VILANOVA SA té especial cura de llurs treballadors, els quals porten molts anys a l'empresa i s'indentifiquen perfectament; aquest és un tret distintiu de la petita empresa familiar catalana, en les quals hi ha una relació molt estreta i directa entre treballador i amo. A més, si hi ha un bon treballador, qualitat cada cop més infreqüent, és un encert saber-lo mantenir dins de l'empresa. Per tant, són treballadors amb experiència i que duen força anys a l'empresa, treballen bé i coneixen la feina i la maquinària assignada. Aquest fet suposa un clar avantatge tant en el rendiment i durada de la maquinària com en la qualitat de l'obra acabada.

(iv) Finalment, en darrer lloc, hi ha la gerència que coneix bé l'ofici, que ofereix un servei de qualitat als clients amb la reconeixença i prestigi que això sempre comporta, que sap valorar amb precisió els costos de les obres que els hi ofereixen o les licitacions a les quals hi participa; l'encert de saber-te envoltar d'uns treballadors competent, amb els quals hi ha una clara complicitat en quant als objectius de l'empresa.

Per tant, solament la combinació d'aquests quatre factors ha permès que aquesta empresa treballi l'any 2009 amb aquest Pegaso Supercomet matriculat l'any 1971, fotografiat a finals del mes d'agost davant del col·legi dels Salesians de Ripoll, mentre asfaltava un carrer:

L'altre Pegaso Supercomet de l'empresa GERMANS VILANOVA SA ha estat fotografiat a finals de setembre al costat del concessionari AUTO CAMIÓ RIPOLLÈS, concessionari oficial de la casa Nissan, situat al polígon de Rocafiguera de Ripoll:

Un dels altres camions d'aquesta empresa és aquest camió Iveco bolquet fotografiat en el centre de Ripoll l'any 2008 mentre treballava en la renovació de les voreres del nucli històric d'aquesta població:

Aquest Iveco té una estètica pràcticament idèntica als mítics Magirus Deutz de 260 cavalls de potència, els quals foren uns gran camions d'obra a la dècada dels anys 1970 i començaments del 1980; aquesta circumstància va ser la causa que se'n vengueren força unitats a les comarques gironines. Tanmateix, aquest Iveco és equipat amb un motor de la casa Fiat que poca semblança té amb el gran i fiable motor dels camions Magirus Deutz originals de principis dels anys 1970 i, per tant, és poc valorat pels professionals de l'obra pública. Aquest fet no ha impedit que GERMANS VILANOVA SA encara tingui aquesta unitat en actiu, palesant la política de treure-li el màxim rendiment i amortització als camions i a la maquinària.

Actualment, GERMANS VILANOVA SA treballa amb camions Mercedes Benz, com aquesta unitat fotografiada als afores de Ripoll el passat estiu:

Aquests camions Mercedes Benz són sense cap dubte el millor vehicle per a treballs d'obra pública, amb una gran demanda a països africans i del Magreb ateses les seves excel·lents qualitats prou acreditades.

En quant a la maquinària pesada, GERMANS VILANOVA SA ha optat per Caterpillar, el gran fabricant nordamericà i un dels líders mundials del sector. Caterpillar aplanadora fotografiada al polígon de Rocafiguera de Ripoll a finals del mes de setembre:

En contrast amb la fallida de nombroses empreses per la greu crisi econòmica que està patint l'Estat espanyol degut a un excessiu endeutadement bancari, un creixement molt veloç i poc sòlid, una diversificació temerària, una facilitat de beneficis per la bombolla immobiliària i per la proximitat a les esferes del poder, la qual cosa havia provocat un miratge col·lectiu del qual ara n'haurà de pagar la factura la soferta classe mitjana, l'exemple de l'empresa GERMANS VILANOVA SA és la prova fefaent que l'èxit en els negocis no és fruit de la causalitat ni de les dreceres sino que respon a causes molt concretes i precises com les exposades.