L'Autocar Pegaso Monotral de l'Àngel Ribas i Massot de Girona (Gironès)

Una de les carrosseries d'autocars que tingué més bona acollida a començaments de la dècada de 1960, fou el MONOTRAL fabricat pel carrosser JORSA de Mataró (Maresme). Entre les empreses que tingueren Monotrals a les comarques gironines cal citar-ne TEISA, AUTOCARS MIR o OLIVET, entre d'altres. També diversos transportistes autònoms van confiar en aquest carrosser i en la fiable mecànica del Pegaso Comet.

El senyor Àngel Ribas i Massot, de Girona, era propietari d'una empresa familiar d'autocars. L'oficina era al carrer Figarola; posteriorment es va traslladar al carrer del Carme. En aquesta empresa també hi treballava llur fill, en Miquel Ribas i Andreu.

A començaments de la dècada de 1960, el senyor Ribas va comprar un Pegaso Comet al concessionari oficial AUTO REMOLCS SA, carrossat per JORSA. El senyor Brugues en serva una fotografia d'aquest autocar amb matrícula GI-42525.




Aquesta empresa es dedicava al servei discrecional de transport de viatgers, i va treballar per OLIVETRANS durant la dècada dels anys 1960 i 1970. Cal agrair al senyor Brugues que mitjançant el seu arxiu podem recuperar a un altre transportista de Girona.

En Llorenç Mayol de Balanzó i PAPELERA INDUSTRIAL S.A.

Dedicat a la memòria del senyor Llorenç Mayol i de Balanzó (Barcelona 1921-2009), qui juntament amb la seva esposa, la senyora Pilar Matas i Vallmajor, van donar-nos suport en moments difícils donant-nos alhora testimoni dels seus profunds valors cristians.

El meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, va néixer a Barcelona el 30 de novembre de l'any 1922. Gràcies a Déu s'estalvià d'haver de lluitar al front de l'Ebre on milers de joves catalans gairebé adolescents, mal armats i sense instrucció militar de cap mena, moriren absurdament en una guerra que la República espanyola havia perdut feia molt de temps.

Conclosa la guerra civil, va entrar a l'Institut Químic de Sarrià, aleshores dirigit pel cèlebre pare Gil, on va fer amistat amb en Pepin Valls Rusiñol i en Llorenç Mayol de Balanzó. L'íntima amistat entre el meu avi i en Llorenç Mayol va ser la causa que fos el padrí de la meva mare Maria José. En Llorenç Mayol de Balanzó era nét d'en Llorenç Balanzó i Pons (1860-1927), Marqués de Balanzó, títol pontifici, i traductor al català de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

En Llorenç Mayol de Balanzó havia estudiat als col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, formació que va haver d'interrompre per l'expulsió de l'ordre de Sant Ignasi de l'ensenyament durant la II República. La seva família, originària de Carme, municipi de la comarca de l'Anoia, tenia una fàbrica tèxtil a Molins de Rei.

Com d'altres famílies benestants catalanes de principis de segle XX, els Mayol i de Balanzó tenien una casa a la Rambla de Catalunya núm. 38, els baixos de la qual era el magatzem i oficina de la fàbrica, i una casa d'estiueig al barri de Sarrià, concretament al carrer Major de Sarrià una mica més amunt de la Pastisseria Foix, propietat del poeta Josep Vicenç Foix. Un dels records d'infantesa d'en Llorenç Mayol eren "Les Monrases", unes dones velles i pobres que vivien a precari en una caseta rònega ubicada a la part posterior del jardí de la casa familiar del carrer Major de Sarrià, a tocar del garatge, les quals per a disposar de gas havien d'inserir una moneda en un comptador.

Acabades les llicenciatures, el meu avi Fernando i llurs dos amics emprengueren camins professionals diferents: en Pepin Valls, pertanyent a una de les principals famílies de cotoners de Catalunya, es va dedicar a les empreses familiars com MANUFACTURAS VALLS SA, VIUDA DE JOSÉ TOLRÀ SA o SOCIEDAD ANÓNIMA CROS SA.; el meu avi va endinsar-se en els olis industrials i lubricants creant l'empresa PRODUCTOS AUXILIARES SA, amb fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat; i en Llorenç Mayol de Balanzó va escollir el món de la indústria paperera en una fàbrica al municipi de La Masó (Alt Camp).

L'any 1942 tot just recent llicenciat, a en Llorenç Mayol li proposen d'endegar una fàbrica de paper en un antic molí paperer ubicat al municipi de La Masó, el qual funcionava mercès a un dret històric de captació d'aigues del riu Francolí. Els accionistes de la societat que pretenia reconvertir un antic molí paperer en desús en una moderna fàbrica de paper eren el senyor Goberna, propietari de la finca i també d'una coneguda empresa d'elevadors, la família Mas de Xaxàs i un oncle del senyor Mayol. Hi havia ple consens que en Llorenç Mayol era la persona adient per a aquest projecte, constituïnt-se la societat mercantil "PAPELERA INDUSTRIAL SA" amb seu social a Barcelona i fàbrica a La Masó. Fotografia del molí original reconstruït durant els anys 1942 i 1943:

Aquells anys eren de gran dificultats: anys de fam i por, anys d'una brutal repressió amb exiliats i molts empresonats per motius polítics, anys d'un país ensorrat per una guerra civil i per una política econòmica demencial i profundament intervencionista. Hi havia una absència absoluta de matèries primes, maquinària i transports. Les poques matèries primes que hi havia estaven controlades pel govern qui assignava les quotes, provocant un frau conegut popularment com l'estraperlo, que va enriquir a unes quants vius propers al règim franquista. A més, qualsevol activitat econòmica havia de comptar amb el vistiplau administratiu.

A mitjans de l'any 1943, i després de grans esforços per a endegar l'activitat industrial, es van fabricar les primeres mostres de paper, els resultats dels quals no eren gens satisfactoris: la qualitat d'aquest paper n'impedia llur comercialització i venda. Davant d'aquest sotrac, en Llorenç Mayol va resoldre de paralitzar tota l'activitat canviant completament el procés productiu malgrat l'important augment de costos que suposava. Durant els mesos que la fàbrica estigué aturada, els accionistes continuaren abonant les nòmines als treballadors, fet que palesava la confiança en aquest projecte industrial i llur qualitat humana, especialment remarcable en un anys molt difícils. Fotografia on es veu les tasques de construcció d'una nau l'any 1943:

Cap a l'any 1944 es reinicia l'activitat productiva a la fàbrica de La Masó amb uns resultats reeixits: el paper complia amb les exigències i estàndards de qualitat per vendre's. Amb molts esforços i sacrificis, es fabrica paper amb regularitat malgrat les dificultats per atènyer matèries primes. LA PAPELERA INDUSTRIAL SA va generar una important activitat econòmica al municipi de La Masó i pobles limítrofs com Vilallonga del Camp, el Morell, Vallmoll i El Milà: treballadors, manobres, transportistes i mecànics tingueren feina en uns anys molt complicats en que l'economia estava practicament aturada per la política autàrquica executada des del govern espanyol. Fotografia d'un camió descarregant matèria prima a començaments de la dècada de 1950:

En Llorenç Mayol de Balanzó vivia en una senzilla habitació construïda a la pròpia fàbrica, on disposava també d'un laboratori per a les proves i assaigs. Els àpats els feia en una masia propera a la qual es desplaçava en bicicleta. I els caps de setmana agafava el tren a Valls fins a Barcelona per a poder gaudir de la companyia de llur muller, la senyora Pilar Matas i Vallmajor. En els anys 1940 i començaments de 1950 aquest trajecte durava unes quantes hores i els trens eren freds, amb els vidres trencats i degotalls quan plovia. Fotografia d'una de les naus de la PAPELERA INDUSTRIAL SA l'any 1954:

Durant la dècada dels anys 1950 es consolida l'activitat paperera cercant el mercat que no era pas cobert per les grans empreses papereres catalanes com MIQUEL COSTAS I MIQUEL SA, TORRAS JUVINYÀ SA, PAPERERA DE LA RIBA SA, LA GELIDENSE SA, GOMÀ-CAMPS SA, TORRAS HOSTENCH SA, MATIAS GOMÀ TOMÀS SA o GUARRO CASAS SA, per esmentar-ne les principals.

Un dels transportistes que va treballar per a PAPELERA INDUSTRIAL SA fou en Queralt, de Vilallonga del Camp (Alt Camp), qui tenia aquest camió Chevrolet:

En la dècada de 1960 s'estrenen noves instal·lacions amb maquinària més moderna. També augmenta el personal que hi treballava en tres torns. La millora de l'economia espanyola i les perspectives que s'albiraven determinen la renovació de la maquinària. Durant aquells anys, els senyors Mas de Xaxas i Mayol visiten a diverses fires internacionals de fabricants de maquinària de paper per a conèixer les darreres novetats de mercat. També visiten diverses fàbriques de paper espanyoles i escoceses. En aquells anys s'inicia l'exportació a l'estranger, principalment a països sudamericans.Fotografies d'un motor MATACAS muntat l'any 1960:

Amb la crisi econòmica que pateixen els països desenvolupats a mitjans dels anys 1970, PAPELERA INDUSTRIAL SA inicia una davallada de la producció i de les vendes per dues causes principals: la minva de les comandes per la reducció del consum i els impagats dels clients de països sudamericans, que suposaven un alt volum de vendes aleshores. Malgrat els esforços que es van endegar per a cercar nous clients a l'Estat espanyol, no es va poder assolir els percentatges de vendes perdudes a Sudamerica. Fotografia d'un magatzem amb producte acabat l'any 1972:

Durant els anys 1980 s'adopten successives iniciatives per a remuntar la situació econòmica de l'empresa amb ampliacions de capital, reduccions de personal, adquisició de la maquinària més moderna del mercat, major oferta de productes i captació de nous clients, si bé aquestes mesures no van donar els resultats esperats. Amb la jubilació l'any 1985 del senyor Mayol i el nomenament d'una gerència externa tampoc milloren els comptes de resultat. Finalment l'any 1987 LA PAPELERA INDUSTRIAL SA s'acull al procediment concursal, liquidant-se al cap de dos anys.

El senyor Mayol va continuar en el món del paper, del qual n'era un dels grans especialistes que hi havia a Catalunya, col·laborant en el Museu molí paperer de Capellades, un antic molí del segle XVIII on encara s'elabora el paper fet a mà i que compta amb una destaca col·lecció de maquinària, utillatges, papers i documents.

El senyor Llorenç Mayol és el genuí representant d'una mena de professionals i empresaris del segle XX que tenien la passió per la feina ben feta, pel sacrifici i el treball, per la discreció i la prudència, per l'honradesa i la sinceritat, pel proïsme i la dedicació als altres des d'uns pregons i ferms valors cristians. Aquestes actituds rebudes des de l'infantesa van guiar-lo tota la vida deixant un gran testimoni a tots aquells que hem tingut l'extraordinària sort d'haver-lo conegut i tractat.

AUTOS FLORIDA SA de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelonès)

Una de les altres empreses d'autocars que va treballar per a OLIVET BRUGUÉS SA fou l'empresa AUTOS FLORIDA S.A., de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelonès). Aquesta empresa va adoptar llur nom comercial del barri de l'Hospitalet del Llobregat on hi tenia el seu domicili, concretament, a l'avinguda Masnou 5-7.

El barri de la Florida va sorgir arran de la important immigració que va experimentar els municipis de l'àrea de Barcelona a començaments dels anys 1960. És un barri amb nombrosos comerços, desenvolupats a l'entorn del mercat dels Ocellets i de la Plaça Eivissa.

L'any 1961 el senyor Jaume Masip i Roca va sol·licitar a l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat la concessió de la línia de circumval·lació d'aquest municipi, la qual li fou atorgada. L'any 1964, el senyor Masip va traspassar la titularitat d'aquesta línia a favor de l'empresa AUTOS FLORIDA SA, la qual des de la segona meitat dels anys 1960 va cobrir tot el servei urbà de l'Hospitalet del Llobregat.

Paral·lelament al servei d'autobusos urbans de l'Hospitalet del Llobregat, AUTOS FLORIDA SA va dedicar-se al serveis discrecional amb autocar tant per l'Estat espanyol com per l'estranger. Amb aquesta finalitat van adquirir diversos autocars, els quals veiem en aquesta fotografia presa al costat del Palau de Montjuïc de Barcelona:

La majoria de la flota era constituïda per autocars Pegaso carrossats per Setra i Ciscar. Els colors de l'empresa eren una combinació de vermell i crema, molt estesa aleshores, i que també identificava els autocars de l'empresa PUJOL I PUJOL. Una altre fotografia amb diversos autocars de l'empresa AUTOS FLORIDA SA:

Un bonic autocar Volvo carrossat per CISCAR, de Saragossa, fotografiat al costat del Palau Nacional de Montjuïc:

Cap a l'any 1978, l'empresa AUTOS FLORIDA SA va patir greus problemes econòmics i laborals, amb un greu deteriorament de la prestació dels serveis, provocant el rescat de la concessió de les línies públiques que cobrien a l'Hospitalet del Llobregat per l'Administració competent i llur cessió a l'empresa BARCELONA TRANSPORT SA. Amb la desaparició d'AUTOS FLORIDA SA, la majoria d'autobusos i autocars foren adquirits per "LA HISPÀNIA", la Companyia Reusenca d'Autobusos La Hispania SA, empresa que pertany al GRUP SAGALÉS.

Aquesta crònica s'ha pogut redactar gràcies a la informació facilitada per l'amic Xavier Florez i il·lustrar-la pouant de l'importantíssim arxiu fotogràfic i documental que serva el senyor Joan Brugués i Prat.

Alguns carrossers de les comarques gironines.

El senyor Joan Brugués i Prat m'ha lliurat una relació d'alguns tallers de carrosseries, reparacions i planxisteria de camions, autocars, autobusos i bolquets, de les comarques gironines.

La majoria dels carrossers d'aquesta crònica ja han desaparegut, si bé s'ha actualitzat el llistat amb empreses que encara fabriquen mercès a la informació proporcionada pels senyors Joan Brugués i Miquel Patinyo.

Cal destacar la important activitat carrossera que hi hagué a Catalunya després de conclosa la guerra civil de 1936-1939 per dues causes principals: la necessitat de refer el malmès i escàs parc mòbil en la dècada de 1940, i la tradició industrial del país amb grans ferrers, fusters i altres oficis. Aquesta és la causa per la qual un poble petit com Arbúcies hagi esdevingut un dels principals centres europeus productors de carrosseries d'autocars i autobusos.

Una de les conseqüències de la guerra civil espanyola fou la pèrdua de tecnologia pròpia de les empreses d'automoció catalanes. L'exemple més clar és la mítica Hispano Suiza, adquirida a mitjans dels anys 1940 per l'INI (Institut Nacional d'Indústria), nacionalitzant-la i reconvertint-la en ENASA (Empresa Naciona d'Autocamions SA), fabricant dels camions Pegaso.

Les causes d'aquesta pèrdua tecnològica són diverses: els efectes de la guerra civil, l'aïllament internacional del règim del General Franco i també la política econòmica executada des del 1939 fins l'any 1959, amb un ferotge intervencionisme estatal i una malfiança envers la iniciativa privada. No es podien fabricar vehicles si no es disposava de nombrosos autoritzacions administratives. Davant d'aquest fet, moltes empreses catalanes de l'automoció van orientar llurs esforços envers la indústria auxiliar de components, la qual no estava tant controlada per l'Estat, zelós d'evitar una competència excessiva a ENASA i MOTOR IBÉRICA SA. Aquest és l'origen d'una multinacional com FICOSA, creada l'any 1949 en un petit taller per iniciativa de dos emprenedors i que ha esdevingut un dels líders mundial de fabricació de components d'automoció.

1) ALT EMPORDÀ:

FIGUERES:


- Sr. Vicenç Comas i Oliva


- Sr. Jordi Bonal i Palomeras


- Sr. Francesc Crumols i Ubanell


- Sr. Pere Soles i Pardo, carrer Col·legi núm. 6.


- Sr. Àngel Oliva i Roura, carrer Fortià núm. 6.


- Sr. Joan Pujolràs i Bassas, Plaça de la Victòria núm. 1

- Sr. Joan Torrent i Xamani, carrer Clerch i Nicolau núm. 7. Fotografia d'un autocar Citroen de l'empresa Autocars Estarriol, carrossat pel senyor Torrent:

- Sr. Joan Dorca i Cabañé, carrer José Antonio núm. 75.


- Sr. Miquel Busquets i Juanola, carrer Sant Antoni núm. 9


- Sr. Josep Esparraguera i Bagudanch, carrer Tapís núm. 1.


- Sr. Josep Mir i Masaller.


PONTÓS:


- Sr. Miquel Darder i Costa.


VILAFANT:


- Sr. Àngel Serra i Quer, carrer Generalísimo núm. 2.

SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES:

- Sr. Jaume Juscafresa i Campos, avui dia JUSCAFRESA S.A., amb domicili a l'Avinguda de Saus núm. 16, fabricant de maquinària agrícola, bàsicament remolcs de tota mena.

VILAMALLA:

- Carrosseries Auto Empordà SL, carrer Llevant núm. 3

2) BAIX EMPORDÀ:


LA BISBAL D'EMPORDÀ:


- Sr. Jordi Trias i Quer, carrer Doctor Robert núm. 25.


- Sr. Josep Huguet i Romaguera, carrer Doctor Robert núm. 44.


- Sr. Narcís Vidal i Molinas, carrer Marcel Ralló núm. 15.


PALAFRUGELL:


- Sr. Antoni Serratosa i Marqués, carrer T. Jonana núm. 71


- Sr. Joaquim Mulleras i Arias, carrer Palamós núm. 132.


VERGES:


- Sr. Joan Cebrià i Vila


- Sr. Antoni Sot i Cortada.


TORROELLA DE MONTGRÍ:


- Sr. Josep Bassó i Bataller, carrer Riu Ter núm. 3.


- Sr. Narcís Plaja i Presas, carrer Vuit de Febrer núm. 2.



3) GIRONÈS:


GIRONA:


- Sr. Narcís Roca i Carreras, carrer Figuerola núm. 50.



- Sr. Francesc Rojals i Casanovas, carrer José Antonio núm. 123.


- Sr. Cesari Cabeza i Asenjo, carrer Robinat núm. 26.


- Sr. Narcís Xargayo i Ametller, carrer Rutlla núm. 9.

- Sr. Josep Vert i Planas, carrer Saragossa núm. 15. Autocar de la companyia La Hispano Igualadina carrossat per en Vert. (col·lecció Sr. Xavier Florez):

- Sr. Benet Corominas i Coll, carrer Figuerola núm. 50.


- Sr. Joaquim Clapés i Nou, carrer Pedret 45.


- Sr. Josep Vila i Puigdemont, carrer Sant Joan Baptista de la Salle núm. 34.


- Sr. Pere Danés i Tió, carrer Carme núm. 38.


- Sr. Agustí Sais i Rigau, Santa Eugènia de Ter.

- Sr. Felicià Torremilans i Planas, Santa Eugènia de Ter.

SARRIÀ DE TER:

- Sr. Manuel Colomer i Siols.

CASSÀ DE LA SELVA:

- Sr. Miquel Arbusé i Brugada, carrer General Mola núm. 11.

- Sr. Ramon Rabassedas i Colomer, carrer Pont núm. 4.

SANT GREGORI:

- Sr. Àngel Feixas i Estrach, carrer Generalísimo núm. 8

AIGUAVIVA:

- Carrosseries Pirineus SA, polígon Mas Aliu s/n. Camió Daf fotografiat a l'aparcament de Can Guetes de Ripoll, amb caixa frigorífica fabricada per aquesta empresa:

- Bolquets Fluvià S.L., carrer Afores s/n. Fotografia d'un Pegaso Comet del senyor Mariano Patiño amb un bolquet d'aquesta empresa familiar, coneguda per la qualitat de llurs carrosseries:

4) PLA DE L'ESTANY:


BANYOLES:


- CARROSSERIES GERMANS TEIXIDOR, propietat dels germans Pau, Agustí i Alejandro Teixidor, coneguts popularment com "Can Gana", carrer Alfons XII, actualment carrer Llibertat.


- Srs. Andreu i Miquel Bertran i Delós, carrer Alfonso XII núm. 90. Camió Ebro D550 de l'empresa TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll amb un caixa construïda per CARROSSERIES BERTRAN:




- CARROSSERIES SARQUELLA SA, carrer Sant Emeri núm. 18; avui dia ha esdevingut MISAR SA, amb domicili a la Autovia de Girona-Banyoles km. 10,3, del municipi de Palol de Revardit, empresa que comercialitza les marques SARQUELLA i FRIGORETA.

Camió Avia carrossat per MISAR, fotografiat a un polígon industrial de Banyoles, i dedicat a la venda ambulant de calçat:

- Sr. Joaquim Duran i Estarriola.


5) LA GARROTXA:

OLOT:

- Sr. Pere Ferran i Pratdesaba, carrer Bisbe Serra núm. 4

- Felip Casademont i Grabolosa, conegut popularment com en "Parot", carrer Mulleras núm. 11. Autocar Chevrolet de la companyia Olivet, de Banyoles, carrossat per en "Parot":

- Sr. Jacint Puigdemont i Masseguer, carrer de Sant Joan núm. 11.

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA:

- Sr. Patllari Bosch i Illa.

BESALÚ:

- Carrosseries ESMI SL, carretera de Girona s/n. Furgó Renault amb una caixa d'aquest carrosser:

6) RIPOLLÈS:

RIPOLL:

- Sr. Joan Vert, Raval Barcelona.

CAMPRODON:

- Sr. Vicenç Soler i Coll, carrer Muralla núm. 7.

- Sr. Patllari Moner i Sala

7) LA SELVA:

ARBÚCIES:

- Sr. Joaquim Ayats i Vila, carrer Camprodon núm. 88; avui dia s'ha transformat en CARROCERIAS AYATS S.A., amb domicili al paratge Can Call km 1. Autobús Mercedes Benz de l'empresa TEISA d'Olot, carrossat per Ayats, i fotografiat a Camprodon:

- Sr. Ramon Beulas i Coll, carrer Cuartel II núm. 1; avui dia BEULAS S.A.U., domiciliada al carrer Riera Xica s/n. Autocar Man carrossat per Beulas, fotografiat davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll:

- Sr. Miquel Genebat i Puig, carrer Camprodon núm. 68; avui dia NOGE S.L., amb domicili a la carretera de Sant Hilari núm. 3. Autocar carrossat per NOGE de l'empresa SACREST fotografiat davant del monestir de Santa Maria de Ripoll:

-Industrial Carrocera Arbuciense SA (INDCAR), Polígon industrial Torres Pujals núm. 4, carrosser especialitzat en microbusos. Autocar Iveco carrossat per INDCAR, pertanyent a l'empresa Ravigo de Barcelona, fotografiat a la carretera de Ribes de Ripoll (Ripollès):

BLANES:

- Sr. Tomàs Montras i Miret, carrer Sant Pere Màrtir núm. 5.

- Sr. Joan Castañer i Obiols, carrer Ero núm. 29.

- Sr. Joaquim Ricart i Fusté.

VILOBÍ D'ONYAR:

- Sr. Bonaventura Vila i Ramion.

RIUDARENES:

- Sr. Mateu Terradas i Ginesta, carrer Major núm. 13; avui dia s'ha transformat en Carrosseries Terradas SA, carrer Indústria núm. 5. Fotografia d'una tractora Daf circulant pel centre urbà de Ripoll amb un remolc d'aquest carrosser:

RIUDELLOTS DE LA SELVA:

- Carrosseries Sol-Xar, polígon industrial de Girona s/n.


MAÇANET DE LA SELVA:

- Riudacarr S.C.C.L., polígon industrial Can Roure núm. 18. Pegaso Troner fotografiat a Santa Coloma de Farners amb una carrosseria d'aquesta empresa:

Aquest llistat no té un ànim exhaustiu, havent-hi omissions com tallers i carrossers de les comarques del Ripollès i La Cerdanya. Llur finalitat és únicament fer cinc cèntims de la important activitat carrossera que hi hagué i encara hi ha a les comarques gironines.