Les grues i alguns serveis especials realitzats per GRUES PADROSA SA (i II).

L'empresa GRUES PADROSA centra la seva activitat principals a les comarques gironines, principalment l'Alt i el Baix Empordà i el Gironès. També treballen a les comarques nord-catalanes del Rosselló i el Vallespir. El prestigi i reconeixement d'aquesta empresa li permet de treballar a les dues bandes de la serra de Les Alberes.

La maquinària que disposa GRUES PADROSA li permet d'atendre serveis especials, concretament, grans obres públiques. Ha participat en la construcció del Tren d'Alta Velocitat en el tram de Figueres fins a Perpinyà, que travessa la serra de les Alberes pel túnel del Pertús. Ha estat una de les poques obres públiques d'importància executada a la comarca de l'Alt Empordà aquests darrers anys per causa dels compromisos internacionals assumits per l'estat espanyol de connectar el TAV amb un dels principals corredors ferroviaris europeus.

Aquesta important infraestructura ferroviària s'ha realitzat a contracor dels successius governs espanyols, com es fa palès en l'incompliment reiterat en quant als terminis d'acabament del TAV de Barcelona fins a Perpinyà, bàsica per l'economia espanyola, que acumula uns endarreriments superiors als deu anys. En canvi, l'execució de TAV a d'altres indrets de l'estat espanyol, ruïnosos i insostenibles en quant al cost d'execució i d'impossible manteniment, es realitza amb una diligència i celeritat admirables.

Amb l'execució del desdoblament de l'autopista AP-7, en el tram que discorre pel Gironès, amb la contrapartida a favor de la concessionària d'ampliar-li el termini d'aquesta concessió, de gran rendibilitat per ABERTIS, ja no hi ha pràcticament cap obra pública a les comarques gironines.

La carretera Nacional II, la carretera més important de l'estat espanyol, presenta en molts trams de les comarques gironines el mateix traçat que els anys 1940, incloent-hi el pas per nuclis urbans. La imatge que ofereix de l'estat espanyol aquesta carretera és d'una exactitud i precisió absoluta: un país pobre, endarrerit i sense perspectives ni esma de cap mena.

Per fer un retrat exacte de la situació també s'ha d'afegir-hi els accidents mortals que es produeixen setmanalment a la carretera Nacional II. Malgrat ser una de les carreteres més perilloses de la península Ibèrica, no hi ha cap interès ni voluntat de reprendre les obres aturades i concloure, d'un cop, el desdoblament d'aquesta via. I no serà pas perquè els catalans no paguem impostos. L'alternativa, per descomptat, és passar per l'autopista i pagar el peatge, concepte de filiació medieval, d'absoluta vigència a Catalunya i el País Valencià per obra i gràcia de la planificació demencial de les infraestructures a Espanya.

Aquest és el panorama desolador de les infraestructures a les comarques gironines que depenen del govern espanyol, amb una repercussió molt negativa cap a les empreses del sector i l'ocupació. Tampoc cal esperar però cap canvi. A l'estat espanyol la planificació de les obres públiques no va acompanyat del preceptiu estudi de viabilitat econòmica. Això permet la construcció d'un TAV entre Madrid i Albacete que ja l'han tancat per ser impossible el seu manteniment. Per descomptat que no hi ha hagut cap dimissió ni se n'han assumit cap de responsabilitat. Els qui havien de fer el negoci, ja l'han fet. No cal pas tenir gaire imaginació per saber qui s'ha enriquit amb aquesta operació ruïnosa pels espanyols. Ningú ha criticat aquest balafiament de diners.

La ineficàcia i decadència de l'estat espanyol, que s'arrossega des del segle XVI, és un fet proverbial i acreditat. Les decisions fonamentals mai s'adopten en base a l'interès general, concretat en actuacions de govern que reportin benefici, riquesa i seguretat, sinó en satisfer els interessos particulars d'una oligarquia molt ben amorrades dins de les estructures de l'estat. La nobles castellana, gran beneficiada antany i que havia usefruïtat l'estat en benefici propi, ha estat substituïda per banquers, grans empresaris i castes de polítics que fan els negocis a redós dels pressuposts de l'estat, amb una legislació feta a la mida de les seves necessitats i conveniències.

La crisi que sofreixen les grans constructores amb la seu social a Madrid, especialistes en copar les adjudicacions de les obres públiques licitades aquests darrers anys pel govern espanyol, en una mostra palmària de malbaratament dels fons de cohesió europeus i les rendes transferides per algunes comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, exemplifica clarament la problemàtica plantejada.

Més grues de l'empresa GRUES PADROSA. Una grua amb gran capacitat de càrrega:

Treballs de càrrega i transport d'un tren:













Transport d'una màquina de tren, un treball que precisa d'una maquinària i personal altament capacitat:



Treballs de construcció d'una infraestructura:





Transport i trasllat d'una màquina:



Transport d'uns perfils amb un remolc de l'empresa.



Amb aquest article acabem la sèrie dedicada a TRANSPORTS I GRUES PADROSA, de Figueres, de gran interès per conèixer la història del transport al país.

Les grues i alguns serveis especials realitzats per GRUES PADROSA SA (I).

En el llibre de la historia de l'empresa TRANSPORTS PADROSA publicat l'any 1994 en ocasió de la celebració del seu seixantè aniversari, s'hi exposa la causa de la creació d'una divisió de grues per oferir serveis especials. Un origen que pot qualificar-se de casual. El transbord dels tractors txecoslovacs arribats en tren a l'estació de ferrocarril del Voló, a la comarca del Vallespir, per ser distribuïts en camions per l'estat espanyol. La idea va sorgir de veure les aplicacions i usos d'un camió grua a Madrid. 

En aquests dos propers articles us oferim les fotografies de la maquinària de GRUES PADROSA en diverses feines en què han intervingut, mostrades pel senyor Pere Padrosa quan ens va rebre a la base de Llers. L'encetem amb la càrrega d'un transport ben especial, una barca turística:

Una tractora Mercedes Benz carregada amb aquesta barca turística:







El transport d'una altre barca turística a càrrec d'aquest mateix camió Mercedes Benz:

Un camió Pegaso Tecno, amb una grua i cistella, i bolquet. Transports Padrosa SA ha estat de sempre un gran client de Pegaso, amb una fidelitat que va mantenir-se durant molts anys:

La cistella d'aquesta grua:

Dues fotografies d'una exhibició de les grues Grove, amb una mostra de les capacitats d'una de les grues d'aquesta empresa nord-americana:

Una grua de l'empresa GRUES PADROSA:

Tres fotografies de diversos treballs executats per GRUES PADROSA en tres indrets diferents:

Continuarà.

La restauració d'alguns camions de TRANSPORTS PADROSA SA.

En Jaume Ribas, gerent i propietari de CARROSSERIES PIRINEUS SA, una important i coneguda empresa carrossera que disposa d'un taller al polígon industrial Mas Aliu del municipi d'Aiguaviva, a tocar de Girona, per l'amistat que hi té amb en Pere Liu i Vila, li ha deixat unes fotografies de vehicles de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres. Concretament d'una moto i de tres camions antics, molt estimats per la família Padrosa, i que van ser completament restaurats per CARROSSERIES PIRINEUS SA.

La primera fotografia que conserva el senyor Ribas és la Motobekane de la família Padrosa que hom pot admirar, curosament restaurada, al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al carrer dels Fossos 12 de Figueres, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa i Puignau i Margarita Pierre i Mallol, resultat de la passió pel col·leccionisme que té el senyor Padrosa. Amb gust, criteri, temps i diners ha aplegat algunes col·leccions extraordinàries de caire monogràfic.

Juntament amb les col·leccions monogràfiques que ha reunit el senyor Pere Padrosa i Puignau de màquines d'escriure i de cosir, estufes, telèfons i rellotges, en aquest Museu hi ha exposat un auto Hispano Suiza, perfectament restaurat, amb matrícula GI-2, i diverses motos que havien estat propietat de la família Padrosa.

La Motobecane, propietat de la família Padrosa, restaurada i exposada al Museu de la Tècnica de l'Empordà:

La Cirila, el camió Opel Blitz equipat amb un motor Ebro, també restaurat per CARROSSERIES PIRINEUS SA, d'Aiguaviva (Gironès). Va ser la primera grua de TRANSPORTS PADROSA SA  i va treballar en múltiples activitats i serveis:

Els dos camions Saurer que conserva la família Padrosa, matriculats a Madrid, com estaven abans de ser sotmesos a un procés complet de restauració:

Aquests dos camions Saurer, amb llurs colors vermell i blau cel, fotografiats un cop acabada la restauració completa a la nau de l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA. Aquesta restauració excel·lent els hi va retornar tot l'esplendor d'antany:

Un encert haver conservat la grafia original que identificava, a la porta, l'empresa de transports d'en Pere Padrosa i Simon, en castellà, i l'escut amb les traces pròpies d'aquells anys que simbolitzaven la rapidesa i la velocitat:

Admirable el treball final assolit, tant respecte de la planxa de les cabines com de les caixes de fusta que muntaven aquests dos camions Saurer originalment. Tots els elements mecànics van ser igualment restaurats: motor, diferencial, transmissió, frens, electricitat, direcció. Un treball artesanal i meticulós completament reeixit. Aquests tres camions funcionen perfectament. 

Els camions restaurats per l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA, l'Opel Blitz grua i els dos camions Saurer, actualment es troben dipositats, tancats i sota cobert, en una nau de la base de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers. Fotografies de la Cirila a Llers, que presenta una combinació de colors molt encertada i viva:

Part posterior de la grua que munta l'Opel Blitz amb el tercer eix:

El camió Saurer Vermell, amb matrícula M-20010. Ja han passat uns quants anys des que es va matricular:

Una afeccionats admirant aquest camió Saurer, que conserva el seu motor original:

I l'altre camió Saurer que conserva la família Padrosa, comprat pel senyor Pere Padrosa i Simon, amb matrícula M-25888:

Detall de l'interior de la cabina, amb el volant i el comandament del vehicle, d'una austeritat absoluta:

Aquest bloc vol agrair a en Pere Liu i Vila la recerca exhaustiva de retrats de camions i protagonistes del transport de les comarques gironines, en aquest cas concret, de la restauració de tres camions de la família Padrosa, de Figueres, un projecte reeixit de CARROSSERIES PIRINEUS SA. 

També volem donar les gràcies al senyor Ribas per les fotografies de la restauració d'aquests vehicles que va portar a terme, una iniciativa brillant de la família Padrosa que permet la recuperació i conservació de tres camions emblemàtics de les comarques gironines.

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: darrers anys i el Museu de la Tècnica de l'Empordà (i X)

A partir dels anys 1990, TRANSPORTS PADROSA SA era una empresa molt vigorosa i reputada que disposava, aleshores, d'un parc de vuitanta tractores, dos-cents vint-i-cinc semiremolcs i vint-i-cinc grues de fins a cent quaranta tones.  Tenia una plantilla de cent cinquanta persones adscrites a diferents departaments: transports internacionals, transports especials i grues de gran tonatge amb  delegacions operatives de camions i grues a Barcelona, amb dotze persones, i a Olot, amb quatre persones. Transport especial d'una màquina de tren: 

TRANSPORTS PADROSA SA va esdevenir aquells anys una de les principals empreses de transport de mercaderies a l'estat espanyol. També va obtenir el certificat de qualitat expedit per AENOR, organisme estatal que acredita les empreses, productes i serveis que assoleixen uns nivells de qualitat estàndard homologables a d'altres països.

Una tractora Pegaso de Can Padrosa amb llur semiremolc fotografiats a la plaça Roja de Moscou, en un dels primers viatges a l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviétiques, una foto històrica, no n'hi ha dubte:

Als anys 1990 es van instal·lar els dispositius que permetia la comunicació dels camions amb la base central de l'empresa via satèl·lit. La qual cosa permet un control immediat de tots els camions i llurs moviments arreu del món. La internalització de l'empresa assolida aquells anys va significar que cobrissin transports per tot Europa, des de l'Atlàntic fins a Turquia i Rússia. Un transport especial a càrrec d'aquesta empresa empordanesa:

Una de les normes de l'empresa és la renovació constant de la flota de camions. Els vehicles s'usen durant tres anys, i vençut aquest termini, es donen de baixa sent substituïts per nous camions. TRANSPORTS PADROSA SA considera que un camió nou en tres anys ja ha estat amortitzat. Aquest serveis permeten d'oferir una excel·lent relació qualitat-preu, més que no pas el creixement quantitatiu.

Un tractor d'arrossegar que havia servit en un aeroport i que el senyor Padrosa va comprar a un ferroveller de Sant Martin de la Vega, prop de Madrid:

L'any 1994, la gerència de TRANSPORTS PADROSA SA era encarregada a en Pere Padrosa Simon, llur fill Pere Padrosa Puignau, i els dos néts, en Pere i en Xavier Padrosa Pierre.Vehicles que integren actualment la flota de l'empresa, fotografiats a la base de Llers:

Cal remarcar que en Pere Padrosa i Puignau és molt afeccionat a les antiguitats havent reunit una importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, de totes les èpoques, que a principis dels anys 1990 guardava al semisotan de casa llur.

Avui dia, aquesta importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, algunes de les quals són peces úniques, s'han aplegat i poden visitar-se al Museu de la Tècnica de l'Empordà, promogut per la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol, situat a l'antic garatge i residència particular de la família Padrosa, al carrer dels Fossos 12, de Figueres. 

La casa dels carrer dels Fossos 12 va comprar-la en Pere Padrosa i Simon l'any 1944, mig enrunada, per tancar-hi els camions de l'empresa familiar de transports. L'any 2004 es va inaugurar la remodelació completa de l'edifici amb un canvi d'usos: d'edifici industrial a edifici cultural. Ubicada al centre de Figueres, contribueix a diversificar i augmentar l'important activitat cultural de la capital de l'Alt Empordà.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà conté una mostra molt important, per la seva qualitat i quantitat, de màquines d'escriure i de cosir, rellotges, telèfons i estufes. Moltes peces són del segle XIX, de disseny curiós i funcionament arcaic i rudimentari avui dia però capdavanteres en el seu moment. Palesen l'evolució tècnica dels sistemes mecanogràfics i de costura. Constitueix un autèntic museu monogràfic, dels més importants del món en la seva especialitat.

Acabem aquests articles dedicats a l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres, amb una referència a la nissaga dels Padrosa. Des de l'any 1802, tots els fills primogènits han estat batejats amb el nom de Pere, llevat d'en Baldiri Padrosa. En Pere Padrosa i Marich (1802), en Pere Padrosa i Batllori (1837), en Baldiri Padrosa i Darder (1878), en Pere Padrosa i Simon (1908), en Pere Padrosa Puignau (1934) i en Pere Padrosa i Pierre (1965). Aquestes sis generacions abasten dos cents anys.

Volem agrair a la família Padrosa l'extraordinària amabilitat amb que sempre ens han acollit a casa seva, fet que palesa la seva alta qualitat humana. Agraïment extensiu a en Josep Salarich i a en Joan Brugués i Prat, bons amics d'en Pere Padrosa i Puignau, els quals han contribuït a poder redactar aquests articles d'una de les empreses de transport catalanes més importants. De dreta a esquerra: en Pere Padrosa Pierre, en Pere Padrosa i Puignau, en Joan Brugués i Prat, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan  Pujol i en Ramon Timoneda (darrera):