La flota actual de TRANSPORTS MET de Vidreres (III).

La visita a TRANSPORTS MET de Vidreres és fruit de les gestions que el senyor Josep Xargay, l'encarregat d'expedicions de la fàbrica Torras Hostench SA de Sarrià de Ter, avui dia jubilat, va dur a terme. El càrrec que el senyor Xargay ocupava a l'empresa paperera li va permetre de conèixer tots els transportistes que treballaven a can Torras anys enrere. Un dels transportistes que també hi va treballar va ser el senyor Jaume Soler.

Com s'ha exposat en els anteriors articles, el senyor Jaume Soler va posar-se pel seu compte com a transportista autònom l'any 1963. El seu primer client va ser l'empresa lletera La Lactaria Espanyola SA que produïa la llet RAM a la fàbrica de Vidreres. Durant un temps aquesta feina la compatibilitzava amb el transport de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles de Perpinyà. Més tard va treballar per l'empresa de materials de construcció de Vidreres Enric Ros SA. A part de treballar per compte de l'empresa TRANSPORTS J. PRATS SA de Vidreres també feien transports generals allà on convenia. 

Sense abandonar els transports generals, TRANSPORTS MET després va treballar per la fàbrica de taulons de Sils. Posteriorment, va treballar per les fàbriques papereres que TORRAS HOSTENCH SA tenia a Sant Joan les Fonts, que tira com un llamp i ha augmentat la producció, i la de Sarrià de Ter, que s'ha empetitit amb la reducció de producció  i treballadors. Actualment és TORRAS PAPEL SA. D'aquesta feina procedeix la coneixença i amistat dels senyors Jaume Soler i Josep Xargay. Una tractora Volvo amb llur semiremolc aparcat al pati del garatge de Vidreres.

Una tractora Man i vàries Volvo:











Dues tractores Volvo i una Renault:



Tres tractores: Volvo, Renault i Pegaso Troner:

Una tractora Renault i el camió més antic que conserva Transports Met de Vidreres, una tractora Pegaso Troner:

Una tractora Renault, un disseny revolucionari llançat per Renault a principis dels anys 1990, i una tractora Pegaso Troner basada en una concepció molt més clàssica:

Dues fotografies de la tractora Pegaso Troner:





Un camió Volvo rígid de tres eixos:

A can Met és costum que els matins dels dissabtes els treballadors netegin els camions que condueixen durant la setmana per tenir-los en perfecte estat de revista el següent dilluns:

En el proper article abordarem el camió més veterà de Transports Met, la tractora Pegaso Troner.

Transports Met de Vidreres: anys de creixement (II).

L'any 1986 va ser un any d'una gran il·lusió col·lectiva causada per l'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea. Aquest ingrés, en un país històricament isolat i deslligat de la resta dels països europeus, juntament amb l'anterior adhesió el desembre del 1981 a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, un dels grans encerts del curt mandat del president Leopoldo Calvo-Sotelo, va ser fonamental per a la consolidació de l'estat consagrat a la Constitució del 1978 basat en una democràcia parlamentària, la divisió de poders i una certa descentralització administrativa. Semblava, ara sí, que l'Estat Espanyol s'integrava definitivament a Europa.

L'entrada a la Comunitat Econòmica Europea va augmentar les inversions estrangeres a l'estat espanyol. La contrapartida va ser la liquidació de les indústries obsoletes mitjançant l'aprovació i aplicació d'uns plans de reconversions industrials que van afectar les drassanes, els alts forns, la mineria, part de la indústria metal·lúrgica i el tèxtil.

Espanya va beneficiar-se de la recepció d'ingents quantitats de diners procedents de la CEE en concepte de fons de cohesió que van servir per finançar moltes obres públiques, la major part de les quals aprovades i executades amb criteris polítics -la consolidació de l'estructura radial- i completament mancades de rendibilitat econòmica el manteniment de les quals, ara, amb la greu crisi econòmica i l'ensorrada dels ingressos tributaris, s'ha convertit en un problema que esdevindrà probablement endèmic. Però l'any 1986 semblava que aquella expressió molt arrelada que Àfrica començava als Pirineus, una frase gravada al subconscient col·lectiu que havia turmentat i acomplexat els nacionalistes espanyols, s'havia definitivament extingit. 

La prosperitat que va viure l'estat espanyol a la segona meitat dels anys 1980 va traduïr-se en una gran activitat econòmica i alta ocupació. Van ser anys que es va treballar de valent. I aquells anys molts empresaris catalans, emprenedors de mena, els van aprofitar.

Transports Met va créixer amb la compra de més camions per ampliar la flota i atendre la demanda de feina. Es van comprar dos camions Pegaso. Una tractora Troner estrenada nova  per compra a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de Girona, i un camió Pegaso Troner de tres eixos comprat de segona mà a Transports Reches de Palafrugell. La tractora Pegaso Troner de Can Met amb llur semiremolc pintada amb els colors de l'empresa Transports J. Prats SA de Vidreres:

La tractora Pegaso Troner i la tractora Pegaso 1231-T que treu el nas per la dreta:

El Pegaso Troner, de tres eixos carrossat amb una caixa de transports generals i vela, comprat usat a Transports Reches de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà:

Aquells anys TRANSPORT MET treballava per compte de Transports J. Prats SA, també de Vidreres, i per varies empreses del Gironès assentades prop de Vidreres. També es cobrien transports generals arreu de l'estat espanyol i a d'altres països europeus. 

Més endavant es va comprar una bonica Tractora Iveco EuroStar de 420 cavalls de potència, un gran camió aleshores, al concessionari oficial de Girona, Auto Remolcs SA. Sobre aquest camió més val no parlar-ne. Va ser una pura ruïna. Les reparacions es succeïen contínuament. I els costos de les reparacions no tenien aturador. Va ser el primer i últim Iveco de TRANSPORTS MET i, ensems, el darrer camió comprat a Can Forné: 

Aleshores el senyor Jaume Soler va decidir-se per Daf. Va comprar vàries tractores Daf al concessionari oficial de Girona, el resultat de les quals va ser prou satisfactori llevat del canvi de marxes. Totes van patir del mateix mal, el canvi de marxes. Una tractora Daf al costat de la Iveco: 

L'elegància i categoria del disseny de l'Iveco, d'empremta italiana, contrasta amb la visió anodina que destil·la la tractora Daf. La tractora Iveco front a la Daf. Al fons, el Pegaso Troner de tres eixos:

Alguns dels camions de can Met d'aquells anys: la tractora Iveco i Daf i el Pegaso Troner de tres eixos:

Una tractora Daf amb llur semiremolc:

Part de la flota de TRANSPORTS MET de Vidreres: la tractora Troner, tres tractores Daf, el Pegaso 1231-T transformat en un camió rígid de tres eixos, la tractora Iveco Eurostar, un Pegaso Troner, i una altre Renault que treballava per l'empresa Transports J. Prats SA:

Els dos camions Pegaso flanquejant les tractores Daf i l'Iveco de record infaust:




Dues tractores Daf, de dos models distints:

Fotografies d'uns anys enrere del camió més antic de la casa, una tractora Pegaso Troner que treballa encara diàriament:

Un semiremolc de la casa d'aquells anys:



La flota de TRANSPORTS MET amb les noves tractores Volvo, les Daf i l'infatigable Pegaso Troner:

En el proper article tractarem l'actual flota de camions de TRANSPORT MET de Vidreres.

Transports Met de Vidreres: la seva fundació pel senyor Jaume Soler. (I).

En Jaume Soler Gay va néixer a Vidreres, a la comarca del Gironès, l'any 1931. Com li'n deien en Jaumet, se li va quedar per motiu en Met. A catorze anys d'edat, completats els estudis bàsics, entra a treballar a l'empresa d'autocars i camions Rafael Mas, també de Vidreres, de cobrador.

Aquesta feina a can Mas el senyor Soler la compaginava amb labors agrícoles i forestals com arrencar les soques de les alzines sureres. L'any 1952 va prestar el servei militar obligatori a l'Àfrica. Llicenciat i retornat a Vidreres, continua treballant a l'empresa Rafael Mas. Aleshores aprofita per treure's el permís de primera que l'autoritzava a conduir camions. 

Un cop obtingut el permís de conduir, en Jaume Soler entra a treballar a l'empresa TRANSPORTS BATALLÉ que tenia dos camions, un Chevrolet de l'any 1930 i un Ford. Més endavant van comprar un camió GMC de deu rodes procedent de l'exèrcit.

En Llorenç Batallé, fill de Maçanet de la Selva i fundador de l'empresa Transports Batallé, es dedicava a l'estraperlo, una pràctica molt freqüent aquells anys de la postguerra de miseria i ferotge, opressiu i asfixiant intervencionisme administratiu. Traginava d'amagat de les autoritats blat i farina, dos productes molt cobejats per la gana d'aquells anys, d'un indret a un altre.

Des de l'any 1954 fins l'any 1960, en Jaume Soler, en Met per motiu, va treballar per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, que comercialitzava la llet envasada amb la marca RAM i disposava d'una moderna fàbrica a Vidreres. Quan va entrar a treballar-hi, RAM tenia la següent flota de camions: un camió Pegaso 120 amb un motor original de benzina que l'havien substituït per un motor dièsel; un Pegaso Z-207 Barajas, el Pegasin, un camió molt ràpid i problemàtic per les panes que tenia; un Bedford; un Austin important del Regne Unit i un Reo. 

S'ha de consignar que l'empresa Autocars Olivet, propietat del senyor Agustí Brugués i Olivet, veí de Besalú, va comprar l'any 1950 un camió Reo a l'empresa La Lactaria Española SA amb matrícula L-4218. La venda del camió va signar-la el senyor Manuel Sanmartí i Bellés, veí de Barcelona i apoderat d'aquesta empresa lletera. El carrosser Torrent de Figueres va transformar-lo en un autocar. Més endavant se li va muntar un motor GMC de 20 HP. Aquest autocar va comprar-lo l'any 1953 el senyor Simó Barceló, veí de Palma, a les Illes Balears. Fotografia d'aquest autocar Reo, que havia estat d'origen un camió, aparcat davant de can Olivet, a Besalú, amb en Joan Brugués i una senyoreta enjogassats: 

Al cap de pocs anys, La Lactaria Española SA va renovar la seva flota de camions. Va vendre els vells camions, completament capolats, i va comprar uns moderns Pegasos al concessionari oficial de Girona, Forné.

La Lactaria Española SA era aquells anys una de les principals empreses lleteres d'Espanya. Va ser fundada l'any 1941 a Sils. L'any 1952 va construir una moderna fàbrica a Vidreres amb l'objectiu d'envasar i vendre llet pasteuritzada a Barcelona i les ciutats properes. N'eren els socis el senyor Enrique Mercadar Pomar, fill de Maó, el senyor Castelló, de Mollerussa, propietari de l'empresa lletera El Castillo, i en Ricardo Armella i Mercader les inicials del qual van donar lloc a la marca comercial RAM, molt popular als anys 1960 i 1970. 

 L'any 1963, en Jaume Soler es posa pel seu compte i funda una empresa de transports. El primer camió que va tenir va ser un Bedford anglès amb caixa de fusta per a transports generals comprat usat al senyor Madí Giralt, de Lloret de Mar, titular d'un magatzem de carbó i ciment en aquell poble. Aquest camió va vendre'l, al cap d'uns anys, a Barcelona.

El segon camió que va comprar en Jaume Soler va ser un altre Bedford usat amb matrícula M-80341. Aquest Bedford era d'en Rovira de Sant Hilari Salcalm, un transportista que anava a bosc. Amb aquest camió treballava per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, fabricant de la llet RAM. Una fotografia del Bedford i una maqueta que el senyor Soler conserva d'aquest camió:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros Super Azor. El va estrenar nou el senyor Soler per compra al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, concessionari oficial Barreiros. Els tractes de la compra del camió va fer-los personalment amb el senyor Codina, que n'era el gerent. Muntava una caixa de fusta per a transports general produïda pel carrosser Terradas de Riudarenes. El Barreiros carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet RAM:

Aquest camió tirava com un llamp. Tenia un motor potent i ràpid que li permetia de carregar, sense problemes, catorze i quinze tones. Les sobrecàrregues no eren pas cap inconvenient per aquest Barreiros. A l'estiu treballava per l'empresa La Lactaria Española SA; i a l'hivern feia la campanya de la taronja del País Valencià. Traginava caixes de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles, a Perpinyà. Un cop donat de baixa, aquest Barreiros va ser desballestat.

El quart camió de la casa va ser un Pegaso 1063 comprat nou a can Forné, concessionari oficial Pegaso a Girona. Amb la compra d'aquest camió, es va lliurar el segon camió de la casa, el vell Bedford amb matrícula M-80341. El carrosser Terradas, de Riudarenes, va carrossar-lo amb una caixa per a transports generals. Treballava per dos clients principalment: La Lactaria Española SA i Enric Ros SA, empresa de materials de construcció de Vidreres:

El Pegaso 1063 descarregant al port de Barcelona:

Retirat del servei, aquest Pegaso 1063 va estar molt anys tancat al garatge de l'empresa. Pocs anys enrere va ser desballestat. Era un vehicle susceptible d'haver-se conservat atès que és possiblement el camió més bell produït mai per la Pegaso.

Després va arribar el cinquè camió, una tractora Pegaso 2080 amb un motor dièsel de 306 cavalls de potència. Estrenada nova per compra a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona. Aquest camió va donar un resultat pèssim. Va tenir panes contínuament que suposaven una ruïna. Dues fotografies d'aquest Pegaso:

Aquest Pegaso tenia problemes mecànics un rere l'altre. El senyor Soler ens explica que, fart de tantes avaries, va fer-li al taller de can Forné una reparació completa que l'any 1983 va costar 900.000 pessetes, un gran capital aleshores. D'aquells anys és també un Pegaso 1083, un doble direcció de tres eixos, que conduïa en Josep, el gendre del senyor Jaume Soler.

L'any 1984 ENASA va treure la nova gamma de camions dotats de motor amb turbo. Els concessionaris oficials van realitzar unes ofertes molt atractives als transportistes i empreses per guanyar quota de mercat aprofitant l'impuls de la nova gamma. Atesa aquesta circumstància el senyor Soler va comprar una tractora Pegaso 1231T al concessionari oficial de l'Hospitalet del Llobregat. El preu de la nova tractora va ser 6.100.000 pessetes i la seva tractora 2080 van valorar-li en 3.500.000 pessetes. La mateixa tractora a Auto Remolcs Girona SA li costava un milió de pessetes més.

Aquest Pegaso 1231T, que va donar un resultat excel·lent, va treballar durant un temps per Transports J. Prats, també de Vidreres, i lluïa els colors a la cabina identificadors d'aquesta empresa. Traginava cafè produït a la fàbrica de la Nestlé de Girona cap a Galícia. El Pegaso 1231T amb llur semiremolc davant del garatge de Vidreres: 

El Pegaso 1231T i una tractora Troner que també treballava per compte de l'empresa Transports J. Prats: 

Aquesta tractora 1231T va ser transformada al cap d'uns anys en un camió rígid de tres eixos. En el proper article abordarem els camions que Transports Met va tenir a la segona meitat dels anys 1980 i la dècada dels anys 1990.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (i V).

Encetem el darrer article sobre els antics transportistes de la ciutat de Girona amb TRANSPORTS NARCÍS SALA I SALA que traginava gra amb camions bolquet. Disposava de camions Ebro, uns quatre o cinc Barreiros Saeta i un Nazar. Aquests camions, de compra i usats, eren més econòmics que no pas els Pegasos.

CARBONS FRANCH venia carbó a particulars i comerços que repartia per Girona amb una flota de camions Ebro. També tenien un Ford Thames Trader que l'havia conduït l'Àngel Pujolràs. Més endavant van comprar nou un Pegaso 1065 Europa, que va estrenar-lo l'Àngel Pujolràs, carrossat amb un bolquet i amb matrícula GI-71764. Amb aquest camió feien viatges a Igualada. El carbó que comercialitzaven, procedent de les mines de Fígols, a la comarca del Bergadà, era transportat en els anys 1940 i 1950 per Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter amb llur Pegaso 140.

TRANSPORTS ÀNGEL GUITART era una empresa familiar que treballava només per la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter. Transportaven els socs de pi i eucaliptus des de l'estació del tren de Girona fins al camp dels socs, vora la fàbrica de la Torras Hostench, a Sarrià de Ter, on trituraven la fusta. Per executar aquesta feina disposaven d'uns quants Pegasos 2011, tractores amb uns semiremolcs amb plataforma. En Joan Mercader recorda que una tractora Pegaso 2011 era matriculada a Madrid (M-6XXXXX). Una de les darreres tractores que van tenir pel transport de socs va ser un Pegaso 2080. Fotografia dipositada a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona d'una tractora Pegaso 2011 de Transports Guitart amb el semiremolc accident a l'estació del tren de Girona:

Fotografia del camp dels socs l'any 1974 de la col·lecció de l'arxiu Sans, publicada a la revista Parlem de Sarrià i cedida pel senyor Joan Mercader:

La fusta triturada al camp dels socs era traginada fins a la fàbrica de la Torras Hostench SA amb tres camions amb unes caixes molt altes i construïdes especialment per aquesta labor. Atès que la fusta triturada pesava molt poc, portava la carrega enlaire. Tenien dos Pegasos doble direcció i un Barreiros 4220 amb matrícula GI-88228, comprat de segona mà a l'Agustí Moliner, un transportista de Banyoles. El bolquet original va ser subsituït per aquesta caixa especial. Aquesta empresa va plegar a principis dels anys 1990.

Quan TRANSPORTS ÀNGEL GUITART va plegar els xofers van constituir una societat cooperativa per fer la mateixa feina pel seu compte amb camions nous. Aquesta societat encara existeix (TRANSPA - SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA) i té encomanat el transport de les bales de pasta de l'estació del tren i del port de Palamós fins a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter i Sant Joan les Fonts. Actualment tenen una flota de camions Volvo amb plataforma.

TRANSPORTS P. RAURELL del barri de la Creueta de Girona. Tenia un Barreiros Super Azor que muntava un bolquet amb matrícula GI-65XXX; treballava exclusivament per l'empresa de Banyoles Bigues Agustí. Traginava guix, calç i ciment portland als magatzems que tenia l'empresa Bigues Agustí i ensems servia aquest material, si convenia, directament a les obres que l'havien de menester.

TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA de la plaça de Santa Susanna 8-9 va ser també un dels principals transportistes de Girona. Cobria transports generals de càrregues completes per tot Espanya i el servei de paqueteria a Barcelona. També treballava bàsicament amb camions Pegaso. Van tenir tots els models: el 165, el 1065, etc. En Joan Mercader recorda un Pegaso 1065 amb la matrícula GI-75098. El repartiment i recollida de la paqueteria a Girona era realitzat amb camionetes. De l'agrupació d'aquesta empresa amb TRANSPORTS ANGELATS, TRANSPORTS BUFÍ i TRANSPORTS TERRADAS, tots ells recaders de Girona a Barcelona, en va sorgir, a la meitat dels anys 1970, TRANSPORT GIRONA SA.

El recull de transportistes de la ciutat de Girona ha d'incloure en BENET CAMPASOL, que no era estrictament un transportista sinó un ferroveller molt popular amb un establiment a la Devesa de Girona. Principalment es dedicava a la recuperació de paper i ferralla industrial de les fàbriques. Va disposar dels vehicles que hi havia disponibles aquells anys. Dos camions Ebro B45, l'un amb bolquet i l'altre amb una grua acoblada a la part posterior. També van tenir un Pegaso Comet, un 1065 Europa, un Barreiros 4217 i un camió Nazar B petit. Tres fotografies dipositades a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona de l'Ebro B45 amb el bolquet carregat de bigues de ferro i aculat pel contrapès de les bigues quan va agafar un clot. Aquesta anècdota va succeir al pont de Pedra de Girona per causa de l'excés de càrrega:

TRANSPORTS VIRGILI, del barri de Palau, treballava amb dos Pegasos 1065 Europa que conduïen l'amo i un xofer llogat. Eren carrossats amb una caixa batea, una caixa per a transports generals reforçada i construïda de bolquet. Traginava guix des de la guixera de Beuda fins a Barcelona. El darrer camió que van tenir, abans de plegar, va ser un Barreiros de quatre eixos.

AGÈNCIA DE TRANSPORTS CORCOY, una empresa antiquíssima de Girona. Van començar amb carros i cavalls. Ara només fan recaderia i disposen d'un despatx amb llur taullell al carrer de Santa Eugènia. Actualment fan les funcions de centre de recaderia i té uns camionets per atendre els serveis de recaderia. Actualment, el magatzem i el garatge on hi tanquen els camions és al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. 

Acabem aquest treball amb un apunt. En Pere Mir, veí de Sant Julià de Ramis i mecànic de camions de tota la vida, actualment jubilat, va treballar molts anys a Can Forné, concessionari oficial Pegaso, i li ha comentat a en Joan Mercader que la primera grua que van tenir era muntada damunt d'un camió Studebaker, en els anys que encara tenien el taller a Girona, abans de construir el taller a Sarrià de Ter. Després van tenir un Pegaso 140 que remolcava els camions i autocars en pana i un Pegaso 1065 Europa. La família Forné en la dècada dels anys 1930 eren els representants de la casa Studebaker a Girona.

Agraïm la informació facilitada per en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri per la publicació d'aquests articles, els quals són il·lustrats amb algunes de les fotografies de camions conservats a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Girona, de consulta obligatòria per als afeccionats al món del transport a casa nostra.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (IV).

Del sector de la construcció apuntem la fàbrica que produïa totxos i teules i que girava amb el nom comercial de FÀBRICA DE LADRILLOS Y TEJAS JOAQUIM GINESTA I FALGUERAS. Del record d'en Joan Mercader tenia aquesta empresa un camió Dodge amb bolquet de fusta per traginar l'argila que extreien a la seva terrera de Cornellà de Terri fins a la gran bòbila on produïen els totxos, maons i teules aixecada al barri de Palau de Girona.

Més tard l'argila la traginaven amb un camió Reo 6x6, procedent de l'exèrcit, que se li va muntar un bolquet metàl·lic construït pels propis mecànics de l'empresa. El Reo fou substituït per un Mack nord-americà 6x4 dúmper. A principis dels anys 1970, van comprar un camió Barreiros nou 6x4, amb matrícula GI-XXXX-B, carrossat amb el bolquet que havia muntat el REO, de fabricació pròpia. El darrer camió que va tenir aquesta empresa va ser una tractora Dodge que arrossegava una banyera pel transport de l'àrid, amb matrícula GI-XXXX-O. 

TRANSPORTS LLUÍS SERIÑÀ disposava d'un Ebro B45 carrossat amb un bolquet i matrícula GI-34261. Més tard va treballar amb un Pegaso 1065 Europa, que també muntava un bolquet, amb matrícula GI-88451. Era pintat de color taronja atès que treballava per la planta que Suberolita SA tenia al municipi de Santa Cristina d'Aro.

TRANSPORTS DORCA del carrer del Carme de la ciutat de Girona. L'amo era el senyor Lluís Dorca. Un dels primers camions que van tenir, amb matrícula GI-6XXX, era de TRANSPORTS BARNADAS. Després van comprar camions i furgons Nazar i, més endavant, camions Avia. Treballava en el transport de pinso per a bestiar des de Manresa fins a Girona. 

CONSTRUCCIONS PLANELLA, un constructor gironí de molta anomenada, va tenir un Bedford amb un bolquet metàl·lic; al cap d'un temps van comprar un Pegaso Z-207 Barajas -el Pegasin li'n deien a aquest model- que també muntava un bolquet metàl·lic.

TRANSPORTS PERE ARBAT tenia un camió Nazar bolquet que va canviar per un Pegaso 1065 Europa; més endavant va treballar amb un camió Barreiros de tres eixos i doble direcció, un model que va tenir una bona acollida entre els transportistes de les comarques gironines. El darrer camió que va tenir va ser un Mercedes Benz dúmper. 

Del barri de Domeny, a Girona, consignem TRANSPORTS J. BOSCH I PLANTALECH que tenia un camió Barreiros Azor amb matricula B-383512 que treballava per la guixera de Beuda traginant sacs de guix allà on convenia. Aquest camió va córrer molts anys. 

TRANSPORTS BARNADAS va ser un dels grans transportistes gironins que treballava exclusivament per l'empresa paperera TORRAS HOSTENCH SA. La seva història està estretament vinculada a les vicissituds d'aquella empresa paperera. Tenia el treball en exclusiva de la fàbrica de Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Si calia més camions els llogava a TRANSPORTS PADILLA, LA VÍDUA SAQUÉ, de Flaçà, que tenia un Pegaso 1065 Europa amb acerbi, i TRANSPORTS BATET de Bordils. Aquestes tres transportistes treballaven a la Torras Hostench per compte d'aquesta empresa.

 TRANSPORTS BARNADAS gairebé sempre va treballar amb Pegaso. Havien tingut el primer camió dièsel de la casa, el 140, i després van arribar els 1060, els doble direcció i els 1065 Europa. Els camions eren pintats de color verd fosc, freqüent aquells anys, amb el radiador de color taronja. En Joan Mercader recorda que van tenir un Barreiros Super Azor Gran Ruta, amb matricula GI-59996, que feia transport de paper de can Torras per totes les províncies espanyoles. També van tenir dos camions Nazar. A les acaballes van treballar amb una tractora Barreiros. Un Pegaso doble direcció de Can Barnadas accidentat al Rellotge de la Devesa, de Girona. La caixa era produïda per un altre gran carrosser gironí, en Sol-Xar: 

Els camions de can Barnadas que venien de retorn, carregaven caolí -una argila de color blanc formada per descomposició del feldspat- que era descarregada manualment a la fàbrica de la Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter, atès que els camions no eren pas bolquet. En Barnadas va comprar un Barreiros Super Azor, de segona mà, amb matrícula GI-41985. Li van muntar un grua que recollia el caolí de la caixa dels camions i la dipositava en un tanc de la fàbrica, estalviant-se la feina manual. El xofer d'aquest camió era en Diego Martínez.

TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS, del sector de l'Avellaneda, a la carretera de Barcelona de Girona. Tenia un Pegaso 165 que va substituir per un camió Barreiros doble direcció de tres eixos que muntava una caixa per a transports generals. Diàriament feia la ruta de Girona fins a Barcelona. Aquest transportista va plegar pocs anys enrere

En el proper article abordarem els últims transportistes gironins que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada. En Miquel Patinyo també ha contribuït a la redacció d'aquests articles amb la informació facilitada dels transportistes del seu record.