Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (I).

Els dissabtes pel matí, uns transportistes, mecànics, paletes i jubilats s'apleguen al restaurant cal Jutge, d'Orís, una casa de pedra restaurada, al peu de l'antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà, per esmorzar de forquilla. Cap i pota, botifarra amb mongetes, truita a la francesa, taula d'embotits, el porró ple de vi negre. Després els cafès i els licors. Un esmorzar inimaginable per als estomacs de la gent de ciutat. 

Fa més d'un any, al voltant de la taula rodona de cal Jutge, en Ramon Camprubí i en Francesc Malian van començar a relacionar els camions Nazar que recordaven. Transports Vila, de Vic, en tenia un parell. Transports Miquel Parramon, de Roda de Ter, ara Ciftrans, que treballava per les empreses tèxtils, també en tenia un parell de grossos, i també camions Barreiros; Transports Font, de Manlleu, un B gros equipat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, un camió que donà un resultat excel·lent; el senyor Francisco Espejo, un marxant de sabates que venia en els mercats setmanals dels pobles de la comarca d'Osona i el Ripollès, tenia un furgó tancat amb una obertura lateral abatible per l'exposició de sabates, carrossat per en Sarquella de Banyoles; en Bonaventura Parramon i Cabanas, un recader de Roda de Ter que feia la línia de Barcelona disposava d'un furgó Nazar B tancat, matriculat el març del 1965, que al cap d'uns anys el transformaren en camió canviant-li la carrosseria metàl·lica tancada per una caixa de fusta; ens congratulem que aquest camionet Nazar l'hagi restaurat el senyor Xavier Castells. En Manel Griells, de Manlleu, també tenia un camió Nazar amb un motor Perkins procedent del Regne Unit que tirava com un llamp; en Pons, de Rupit, recader, tenia un camió Nazar que transportava marranxes de llet; Ramon Ferrés, de Manlleu, tenia un Nazar amb una caixa de transport de bestiar. Fotografia del camió Nazar B que tingué en Josep Font, un transportista de Manlleu: 

El camionet Nazar B d'en Bonaventura Parramon i Cabanas, recader de Roda de Ter, comprat pel senyor Xavier Castells: 

Acabada aquesta relació, en Francesc Malian cità en Rosendo Quintana, un transportista que tenia camions amb cisternes pel transport de llet, de Roda de Ter. Havien tingut un camió Nazar i segurament que tenien fotografies.

No en tornarem a fer cabal dels camions Nazar de la plana de Vic. Tanmateix, aprofitant que el mes de desembre, amb els dies festius entremig i la celebració del Nadal no és gaire profitós de visitar transportistes jubilats, ens animarem a trobar fotografies i històries dels camions Nazar. Contactarem amb el senyor Joan Suñer i Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, que molt amablement ens informà que conservava fotos dels camions que havia tingut el seu sogre. 

Dit i fet. El dissabte dia 4 de gener ens trobarem amb el senyor Xavier Castells al bar El Rabadà de Roda de Ter. També hi era casualment el senyor Joan Suñer que, de tant en tant, hi esmorza a can Rabadà, un bar restaurant conegut a la comarca per la qualitat de les carns que serveixen, l'ingredient bàsic d'un esmorzar de forquilla. Ben esmorzats, férem via cap al garatge i oficina de can Quintana, a l'entrada de Roda de Ter procedent de Vic. Al pati hi havia una tractora Scania amb llur cisterna, neta com una patena: 

Les fotografies que el senyor Joan Suñer conserva dels camions de casa, com exposarem en els propers articles, són meravelloses. Són una mostra de l'evolució del transport de llet per carretera, primer amb marranxes i després amb cisternes.

Un pot de llet, que evoca l'activitat primera de Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter -el transport de marranxes- usat de paraigüer, a l'oficina de l'empresa: 

Continuarà. 

Transports i Grues Collell SL de Bàscara.

En Josep Casals i Blanquera, en Cigarro per motiu, i en Pere Bartomeu Viñas fundaren el Sport Garatge SL, de Salt, un taller de reparació de cotxes i camions emplaçat al passeig Marquès de Camps 5 de Salt.

En la dècada del 1960, els anys del gran creixement econòmic, els dos socis, en Josep Casals i en Pere Bartomeu constitueixen la societat Suministros Catalunya SL, representant a les comarques gironines de la casa Magirus Deutz, fabricant de camions, autocars i tractors, i també de les màquines d'obra pública de la casa Frisch, també del grup Magirus Deutz, amb un establiment al passeig Marquès de Camps 5, de Salt.

Uns treballadors fotografiats davant del garatge de l'empresa Suministros Catalunya SL al passeig Marquès de Camps 5, de Salt:

L'estand de Suministros Catalunya SL a la Fira agrícola i comercial de les Festes de Sant Narcís, al parc de la Devesa de Girona, amb l'exposició d'un tractor i un autocar carrossat per Ayats de la casa Magirus Deutz. A l'esquerra, els dos socis, en Pere Bartomeu i en Josep Casals:

En Josep Casals havia tingut un taller per reparar camions a la Carretera d'Anglès, de Salt. Disposava d'una grua d'autofabricació que va muntar damunt d'un camió Hispano Suiza amb què va prestar el primer servei de grua al Gironès.

Un dels treballadors de Sport Garatge SL de Salt era en Pere Collell, de Bàscara. Aquest poble, construït arran de la carretera Nacional II, és d'actualitat per les protestes dels veïns farts dels accidents mortals ocorreguts a la carretera més important de l'estat espanyol, d'un sol carril per sentit en aquest tram, i el pas incessant de camions, dia i nit, per estalviar-se el peatge de l'autopista.

En Pere Collell amb altres dos socis fundà als anys 1970 una empresa de grues a Bàscara. L'empresa, propietat avui dia de la família Collell, gira amb en nom comercial de Transports i Grues Collell SL. Hi treballen els fills del senyor Collell que disposen d'uns camions plataforma per atendre tota mena de serveis. 

En Pere Liu ens ha facilitat un transport de tractors vells o d'època, i màquines de batre, carregats damunt de dos camions amb plataforma de Transports i Grues Collell SL. Un tractor antic que s'havia de transportar: 



El Volvo carregat de maquinària agrícola antiga, en aquest cas uns tractors erugues:

I el Scania també carregat de maquinària agrícola:

En Pere Collell, après l'ofici al Sport Garatge SL, es va establir pel seu compte. Va fundar la seva empresa on hi treballen els seus fills. Una mostra del tarannà de la gent emprenedora del país, que aspira a tenir el seu propi negoci. Aquesta mentalitat creadora de riquesa contrasta amb la mentalitat funcionarial profundament arrelada a gran part de l'estat espanyol. Viure ben arrapat a un sou públic vitalici. O alternativament dels ajuts i prestacions socials. A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi impera una altre mentalitat.

Agraïm a en Pere Liu aquestes fotografies que ens acosten una altre empresa familiar de grues de les comarques gironines.

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: El transportista principal de Torras Hostench SA. Des del 1965 fins els anys 1990 (i V).

A la segona meitat dels anys 1960 s'adquireix la primera tractora, un Pegaso 165 amb matrícula B-455638, que arrossegava un semiremolc cisterna pel transport del caolí. Aquest camió muntava el canvi de marxes que s'accionava amb palanques al volant. Era de mal fer perquè per fer el doble canvi s'havia de deixar el volant amb el perill que comportava. El Taller Escuer de Barcelona li acoblà un canvi de marxes de bola. Aquest acoblament provocà molts de problemes al començament. El canvi de marxes no engranava bé i el motor se'n ressentia. Davant de les reclamacions plantejades pels senyors Barnadas, un mecànic del Taller Escuer acompanyà el conductor en un viatge cap a Madrid. Al port del Bruc, que aleshores tenia un pendent molt acusat, el camió començar a fallar i es quedà en punt mort, completament parat. Hagueren de fer mitja volta i tornar cap a Barcelona. Després de repassar-ho amb les oportunes modificacions, el canvi de bola funcionà correctament. Una altre Pegaso tractora, amb matrícula GI-86901 i que tenia palanques, el Taller Escuer també li muntà un canvi de marxes de bola.

Transports Francesc Barnadas tenia una agència al barri del Poblenou de Barcelona, on hi havia totes les centrals de recaders. Cada dia hi marxava un camió a Barcelona per recollir la paqueteria rebuda a la sucursal de Barcelona, destinada a les fàbriques de Girona. A Lizarra hi tenien una altre sucursal per l'organització de les càrregues del nord d'Espanya. 

Transports Francesc Barnadas SA disposava dels seus propis mecànics. Eren l'Àngel Barnadas, el germà petit d'en Francesc, en Pere Barnadas, llur nebot, en Rafael Moreno i en Caballer. Molt treballadors i d'ofici, tenien el taller a l'edifici de la carretera de Barcelona cantonada amb el carrer Bisbe Lorenzana. El taller també hi tancava el camió en Maynou, un transportista que tenia un Barreiros. Es desplaçaven amb un Land Rover 88 amb matrícula GI-63835, que feia les funcions de taller mòbil. Les reparacions i manteniment del camions gairebé totes se les feien ells mateixos. Els darrers anys el taller estigué a la nau del polígon Torremirona de Salt.

A la segona meitat dels anys 1960 s'amplià la flota amb els següents camions: Pegaso 1066 amb matrícula M-559725, Pegaso 1065 amb matrícula GI-71818, Pegaso 1063 amb matrícula GI-72222, Pegaso 1063 amb matrícula GI-74466, Pegaso 1065 amb matrícula GI-81845, Pegaso 1063 amb matrícula GI-84523, Pegaso 2011 amb matrícula GI-86901 i un semiremolc GI-00235-R, Pegaso 2011 amb matrícula GI-89783 i semiremolc GI-00247-R, Barreiros 4220 amb matrícula GI-94682, un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159 carrossat amb un bolquet amb laterals, Pegaso 1066/52 amb matrícula GI-104117.

Una tractora Pegaso 2011, que conduïa el Gitano, marxava cada dia fins a la fàbrica Electroquímica de Flix SA, a la Ribera d'Ebre, i tornava carregat de bidons de clor i sosa. També hi treballaven els germans Buch.

Un Pegaso 1063 de can Barnadas, accidentat al Rellotge de la Devesa de la ciutat de Girona, carregat amb una premsa:





Transports Francesc Barnadas SA, que tenia la feina en exclusiva a can Torras, en subcontractava una part a d'altres transportistes del Gironès. Transports Vídua Sagué, de Flaçà, treballava amb un Pegaso 1065 Europa amb acerbi i matrícula GI-82638; Transports Batet, de Bordils, tingué Pegasos 1065 Europa, i Pegasos de tres i quatre eixos; Bartolomé Padilla, un transportista del barri de Germans Sàbat de Girona que havia començat amb un Pegaso Z-207 Barajas, treballava amb un Barreiros doble direcció amb matrícula GI-100567; Transports Motjé de Cassà de la Selva portava un Pegaso 1083 doble direcció; Transportes Robledo, del barri de Germans Sàbat, de Girona, tenia un Pegaso 1063 amb matrícula GI-87744. Plegat d'aquesta feina, aquest Pegaso va anar a parar a Transports i Excavacions Reixach, de Sant Gregori, que li va muntar un bolquet i el va acabar d'esquinçar. Llevat del Barreiros d'en Bartolomé Padilla, els altres camions subcontractats de can Barnadas eren pintats del mateix color verd fosc.

A principis dels anys 1970 es renova la flota amb més camions Pegaso i Barreiros. El primer camió amb les noves matrícules provincials, una combinació de lletres i números, fou un Barreiros 2626 amb matrícula GI-3858-A.

En Diego Martínez nasqué a Archena, Múrcia. A disset anys d'edat entrà a treballar a la fàbrica Ciments Omedes de Sant Julià de Ramis. Després feu de polidor de lloses i mosaics a Mosaicos Julià. Al cap d'uns anys treballà a la fàbrica de paper d'estrassa d'en Juan Butinyà, del carrer Major de Sarrià de Ter. El Pegaso Z-207 Barajas de Cementos Omedes, on hi entrà a treballar el senyor Diego Martínez l'any 1951: 

El dia 2 de setembre de 1974 en Diego Martínez, un treballador infatigable, entrà a treballar a Transports Francesc Barnadas SA per ocupar el lloc d'en Panosa, un dels conductors més antics de la casa que s'havia jubilat. Conduí un Barreiros Super Azor amb matrícula GI-41985, comprat usat a La Garrotxa. Aquest Barreiros, descarregava un Pegaso rígid de quatre eixos que transportava caolí de Guadalajara i de Santa Comba, a A Corunya. Eren dues classes de caolí distintes. El Barreiros transbordava el caolí de la caixa del Pegaso a una tremuja instal·lada al patí de l'empresa. També descarregava el sulfat que procedia de les mines de Villarubia, a la província de Toledo.

En Diego Martínez fotografiat al costat del Barreiros Super Azor, i a prop del garatge de can Barnadas; al fons, la fàbrica de Sarrià de Ter:



A principis dels anys 1970, quan Torras Hostench SA capta capital entre els inversos borsaris per emprendre la compra d'empreses de la competència, Transports Barnadas amplia la flota per atendre els transports. Compra els següents camions: Pegaso 1083 amb matrícula GI-7355-A, que li van assignar al senyor Diego Martínez; Pegaso 1086 amb matrícula GI-5152-C, Barreiros 8235V amb matrícula GI-7755-D; Pegaso 1086 amb matrícula GI-7876-D; Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E carrossat amb un bolquet i laterals; Barreiros 2626 amb matrícula GI-0782-F que conduïa en Navarro; Barreiros 4220 amb matrícula GI-6451-F; furgoneta Sava J4700 amb matrícula GI-7264-J destinada a taller mòbil; Pegaso 1186 amb matrícula GI-6163-L; tractora Pegaso 2181 amb matrícula GI-9101 i semiremolcs Gi-00902-R i GI-00247-R; Barreiros 4238 amb matrícula GI-8512-D comprat usat; Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD carrossat amb bolquet amb laterals que va ser comprat a l'empresa Homs de Lleida.

El Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E i carrossat amb un bolquet i laterals transportava el caolí importat en vaixell al port de Sant Feliu de Guíxols i dipositat al magatzem d'en Cibils, un consignatari de vaixells, fins a la fàbrica de Sarrià de Ter. Aquest transport, molt delicat, requeria que la caixa estigués neta com una patena i coberta amb una vela quan circulava. El caolí s'usava per emblanquinar el paper i havia d'estar en perfectes condicions de netedat i sequedat. El transport de caolí de Sant Feliu de Guíxols a Sarrià de Ter el realitzà, més endavant, el Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD, que era proveït d'un bolquet amb laterals.

Nau de Transports Barnadas al costat de la fàbrica de Sarrià de Ter fotografiada per en Joan Mercader:

El Pegaso 1083, amb matrícula GI-7355-A i carrossat amb una caixa de Sol-Xar, que conduïa en Diego Martínez, fotografiat al Pla del Vinyet de Sarrià de Ter:

A principis dels anys 1980 les coses a can Torras no anaven pas gaire a l'hora. Hi havia molts crèdits formalitzats amb divises estrangeres, que s'havien encarit per la revalorització d'aquelles monedes, vençuts i que  s'havien de retornat. El consum no tirava gaire i els ingressos flaquejaven. Els terminis de pagaments de les factures cada dia s'endarrerien més. Aquest fet va ser la causa que en Lluís Serra, que transportava els treballadors de l'empresa en autocars, i més tard va ser un dels socis de l'empresa Gironabús SA, abandonés aquesta feina. Els mals auguris es van confirmar quan Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments el mes de març de 1983. Un gran sotrac per l'empresa Transports Francesc Barnadas SA. Malgrat que va continuar encara uns quants anys més, res no tornaria a ser com abans. La crisi de can Torras arrossegava indefectiblement el seu principal transportista. 

La darrera nau que tingué Transports Francesc Barnadas SA, ubicada al polígon de Torremirona, a Salt:

Transports Francesc Barnadas SA continuà treballant a Torras Hostench SA. Els camions comprats per renovar la flota eren els següents: Dodge C-38 T300 amb matrícula GI-4287-S i semiremolc GI-01130-R, Pegaso 1231-T amb matrícula GI-9246-T i semiremolcs GI-1184-R i GI-00902-R, Renault 355 amb matrícula GI-1786-V i semiremolc GI-01244-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1240-AC i semiremolc GI-01497-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1334-AC i semiremolc GI-01498-R, Renault R365 T amb matrícula GI-9342-AF i semiremolc GI-01615-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7265-AJ i semiremolc GI-02130-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-9825-AJ i semiremolc GI-02183-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7459-AP i Renault R 365 T amb matrícula GI-5750-AS. També s'ha de consignar una Fiat Ducato amb matrícula GI-2148-W per l'ús de taller mòbil i tres carretes elevadors de les cases Caterpillar, Fenwick i Clark, aquesta última amb matrícula GI-98148.

La tractora de Transports Francesc Barnadas SA amb matrícula  GI-9825 AS, traspassada a Transport Nord-Est Girona, i que ha anat a parar al Taller Sarrià de Sarrià de Ter: 

Transports Francesc Barnadas SA també havia treballat per la fàbrica de fil de Bonmatí, empresa on es produïren al cap d'uns anys la roba texana de la casa Levi's. Aquesta empresa tancà les portes l'any 2004. Treballà per Torras Domènech SA, de Flaçà, que esdevingué Aconda Paper SA, la qual també tancà l'any 2009.

El grup d'afeccionats a la història del transport del país aplegats a Sarrià de Ter per rememorar la història de Transports Barnadas que us hem exposat en aquests articles, el contingut dels quals no recull ni de bon tros la dilatada història que tingué. La seva importància, guanyada per l'esforç i el treball tenaç, justifiquen la publicació d'aquests articles. Fotografia dels afeccionats que han aportat els seus records per la publicació d'aquests articles. De dreta a esquerra: en Diego Martínez, en Joan Mercader, en Martirià Brugada del Terri, en Joan Brugués i Prat i en Pere Liu i Vila:

En Diego Martínez recorda perfectament el darrer viatge que realitzà com a treballador de can Torras amb el Pegaso 1083. Va ser l'any 1999. Marxà amb el camió carregat de paper cap a Cayfosa de Santa Perpètua de Mogoda, un magatzem de paper, per l'autopista. Vint-i-cinc anys treballant a can Barnadas. Entrà de xòfer a Construccions Mecàniques Sarasa del carrer del riu Güell de Girona, on conduïa un Pegaso 1063 que transportava màquines de les fàbriques de paper -premses, cilindres, talladores- que calia rectificar. El Pegaso 1063 quedà abandonat al polígon industrial de Celrà. 

Agraïm la informació facilitada pels afeccionats i les fotografies del senyor Diego Martínez i de l'arxiu fotogràfic de Girona. Nosaltres ens hem limitat a recollir-la i transcriure-la. Com diu el senyor Brugués, aquesta feina l'hem començada vint-i-cinc anys tard. Què hi farem. Treballem amb el poc material que encara es conserva i que corre el risc de perdre's indefectiblement.

Transports Francesc Barnadas de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Els anys de creixement (IV).

Can Barnadas va ser un dels primers transportistes que treballà amb camions Pegaso a les comarques de Girona. Concretament tingué dos Pegasos amb matrícula GI-7710 i GI-7777 carrossats amb unes caixes de fusta per transportar el paper arreu de les províncies espanyoles. El primer Pegaso equipava un motor de benzina que al cap d'uns anys li fou substituït per un motor dièsel. Aleshores era un dels pocs camions aptes per aquesta labor. Un Pegaso 140, amb el volant a la dreta, fotografiat a la fàbrica de la Sagrera de Barcelona, semblant a les dues unitats que comprà Transports Francesc Barnadas a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona:

Transports Francesc Barnadas SA treballà principalment amb camions Pegaso. Eren pintats d'un color verd fosc amb el radiador de color taronja. Molts camions aleshores eren acolorits de verd fosc. Aquells anys eren clients de la planxisteria Roca del carrer Figuerola, de Girona, que els hi reparaven les carrosseries. Més endavant carrossaren els camions a Sol-Xar, un carrosser fundat per en Soler i en Xargayó, dos planxistes que havien treballat a can Roca i s'establiren pel seu compte.

Als anys 1950 el transport de la pasta de paper entre les fàbriques de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis que feia un camió Ford amb matrícula M-71498, propietat a mitges de Construccions Batllori i el senyor Joan Fornells, que n'era el conductor, el prestà Transports Francesc Barnadas amb un camió Bedford equipat amb un bolquet.

A finals dels anys 1950 i principis dels anys 1960, quan Torras Hostench SA produïa a ple rendiment, can Barnadas comprà camions Pegaso Z-206 i 1060, de dos eixos, amb les següents matrícules: GI-21571, GI-22231, GI-25056, GI-32027 i GI-32515. Pegaso Z-206 d'un catàleg, cortesia del senyor Xavier Castells i Quintana:



El segon Pegaso Z-206, amb matrícula GI-22231, muntava un bolquet per transportar els fangs de la fàbrica a la depuradora.

El Taller Escuer, que tenia l'establiment en l'espai que ara ocupa la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, li acoblaren al Pegaso Z-206 amb matrícula GI-22231 un segon eix direccional amb l'allargament del xassís. El segon camió que va se li practicà aquesta transformació fou també un altre Pegaso Z-206, de dos eixos, de Transports J. Castells, de Torelló, retratat en aquesta fotografia gentilesa del senyor Xavier Castells:



La configuració de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals el fabricà directament Pegaso amb el model 1062. Una configuració que ENASA tingué en catàleg fins l'any 1993, quan va ser adquirida per IVECO.  

Transports Francesc Barnadas tancava els camions en un garatge del carrer Sant Joan Baptista de La Salle, on ara s'aixeca aquest edifici plurifamiliar:



Al costat del garatge de can Barnadas on hi tancaven els camions, hi havia les Ballestes Llistosella, un establiment avui dia tancat, que fabricava i reparava tota mena de ballestes per cotxes i camions. Transports Francesc Barnadas n'era client: 



Edifici de la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer del Bisbe Lorenzana 48, que acollia les oficines i el taller de can Barnadas. El taller era als baixos de la finca, on hi ha la botiga de congelats:



L'any 1960 Transports Barnadas es transforma en una societat mercantil amb el nom social de TRANSPORTES FRANCISCO BARNADAS SA, extingint-se la seva condició d'empresari individual. El volum de l'empresa, la seguretat derivada de la separació d'activitats -l'empresarial i la personal- i l'agilitat en el funcionament de l'empresa foren les causes de la constitució d'aquesta societat anònima, una pràctica comuna aquells anys.

El Pegaso amb matrícula GI-25056, després de traginar uns anys paper amunt i avall, va substituir el Bedford en el transport de la pasta de paper entre les dues fàbriques. El conduïa un antic Guàrdia Civil.

El Pegaso, que tenia assignada la matrícula GI-32027, disposava d'una grua Hiab forestal amb seient i comandament superior per carregar els socs a l'estació del tren de Girona, fins a Sarrià de Ter. Els socs eren troncs d'eucaliptus i pi portats de diferents indrets d'Espanya, majorment de Galicia, en tren. Aquest camió mantingué el color blanc trencat original. Carregava els socs de l'estació de mercaderies de RENFE de Girona, on ara hi ha l'estació d'autobusos, just davant del taller i de les oficines de can Barnadas, i els transportava fins al camp dels socs, davant de la fàbrica de paper de Sarrià de Ter. Al camp dels socs, els pelaven llevant-los-hi l'escorça.

Un Pegaso de l'empresa de material de construcció Casablancas, de Sabadell, amb una caixa fabricada per Carrosseries Caba, semblant al de can Barnadas que traginava els socs de l'estació del tren a la fàbrica:



El Pegaso amb matrícula GI-32515 muntava un bolquet amb laterals. Transportava principalment paper produït.

L'any 1963 s'emprengueren les obres d'ampliació de la fàbrica de Sarrià de Ter amb l'ocupació d'una finca a l'altre costat del carrer Josep Flores, que era l'antiga carretera de Girona, un espai que havia acollit la serradora de l'Àngel Tauler, en Til·let per motiu. El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:



Al cap d'uns anys, Transports Francesc Barnadas SA abandonà la feina del transport dels socs i el substituí un transportista de Lleida establert a Girona, el senyor Àngel Guitart i Bergadà. Els socs procedents de l'estació  de mercaderies de la RENFE, de Girona, eren apilonatats al camp del davant de la fàbrica. Un Pegaso Comet, de tres eixos, de Transports Navarro, de Bescanó, muntava una grua forestal i una peladora, una màquina que netejava els troncs de l'escorça. L'Àngel Guitart alimentava la trituradora dels socs amb una màquina giratòria. Fotografia de la planta de trituració, on s'hi aprecien uns camions que hi treballaven:



Transports Àngel Guitart tenia dos Pegasos 1063 que, nit i dia, transportaven l'estella dels socs triturats a la fàbrica de Sarrià de Ter per produir pasta de paper. Quan la fàbrica de can Torras estigué  a ple rendiment, Transports Àngel Guitart tenia tres o quatre tràilers, segons la feina, transportant socs de l'estació de mercaderies de la RENFE de Girona fins al camp dels socs de Sarrià de Ter. Una tractora i llur semiremolc, de Transports Àngel Guitart, cremats a l'estació de mercaderies de la Renfe de Girona:



L'any 1964 compren dos camions Nazar B. El primer, un Super 7 Tn, com l'exposat a la Fira de Mostres de Mataró pel senyor Santiago Castellsaguer Ribas, representant oficial a la comarca del Maresme, que tenia la matrícula GI-49516:



L'altre Nazar de la casa era un de 5,5 Tn, model fotografiat a la fàbrica Nazar de Saragossa (esquerra). Aquest camió, que tenia la matrícula GI-49729 i el conduïa en Quim, un veí del barri del Pont Major de Girona, portava les bobines de paper d'una fàbrica a l'altre. Fou substituït per un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159:



L'explosió la matinada del 18 de desembre de 1965 d'una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de la fàbrica de Sarrià de Ter, que va causar la mort de vuit treballadors morts i nou més de ferits, va colgar de runa el camió Büssing importat d'Alemanya. Únicament el capó del camió, molt llarg, treia el nas enmig de la runa acumulada.
 
Per atendre la càrrega de feina que hi havia compraren dos camions més. Un Pegaso 1062 amb acerbi i matriculat a Barcelona (B-366XXX) i un Barreiros Super Azor Gran Ruta equipat amb un motor de sis cilindres, molt ràpid i fiable, i matrícula GI-59996. Aquest camió, carrossat amb una caixa, feia províncies, inclosa la capital de l'estat espanyol, Madrid. Més endavant, li muntaren una cisterna sobre la caixa per transportar cola.

També s'adquirí de segona mà un Barreiros Super Azor, amb matrícula GI-41985, a la comarca de la Garrotxa. Li van treure el bolquet que muntava i l'equiparen amb una caixa produïda per Sol-Xar i una grua Hiab. Aquest Barreiros, que conduïa en Diego Martínez, descarregava el caolí i sulfats que transportaven altes camions, recollia la mercaderia de camions accidentats i el transport i recollida de motors de can Torras enviats a reparar als tallers especialitzats.

En Diego Martínez fotografiat junt al Barreiros Super Azor amb la fàbrica de Sarrià de Ter de teló de fons:









Aquest Barreiros van vendre'l a Recuperacions Auladell, de la Batlloria, que tenia un magatzem de ferro i paper a Sarrià de Ter. En el proper article abordarem més camions de Transports Barnadas i altres transportistes subcontractats. En el proper articles abordarem els darrers anys de Transports Barnadas SA.

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Primers anys. (III).

La família Barnadas, oriünda de Bonmatí, va ser el primer transportista de carros i cavalls que treballà per la fàbrica de paper aixecada pels germans Salvador i Paulí Torras Domènech, en una riba del curs del riu Ter, arran de l'abandonament de la societat Sucesores de Torras Hermanos, per desavinences amb en Rafael Torras Juvinyà, un seu cosí. Bonmatí disposava d'una estació del carrilet de Girona a Olot. La fàbrica dels germans Torras Domènech a Bonmatí: 

Els dos garatges que la família Barnadas tenia a Vilanna, a la carretera de  Girona a Anglès:

L'any 1935 en Paulí Torras Domènech va construir una fàbrica de paper a Sant Julià de Ramis. Aquesta fàbrica, parcialment incendiada a les acaballes de la Guerra Civil i reconstruïda l'any 1940, produïa paper a partir de l'espart i la palla. Façana de la fàbrica projectada per en Francesc Torras i Hostench: 

Paulí Torras Domènech associat amb l'Enric Grebler emprèn el maig de 1940 la construcció d'una fàbrica nova fàbrica a Sarrià de Ter. El juliol de 1941 comença la producció de paper usant com a matèria primera palla, draps, espart i residus de castanyers. La fàbrica, que solament ocupava un cantó del carrer Josep Flores, fotografiada l'any 1941:

En Narcís Ferrer, l'any 1941, traginava la pasta de paper de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Julià de Ramis amb una vagoneta elèctrica. Ell conduïa dret, al davant, accionant unes manetes:



En Pere Brugada del Terri també portava la pasta de paper amb unes semals damunt d'un carro arrossegat per un cavall d'una fàbrica a l'altre. Més endavant el servei del transport de pasta de paper entre les dues fàbriques el realitzà un camió Ford amb matrícula M-71498 que van comprar a mitges Construccions Batllori del barri del Pont Major i el Sr. Joan Fornells, un veí de Sant Julià de Ramis, que el conduïa . Aquest camió carregava les semals plenes de pasta de paper. Al cap de poc temps, quan aquest servei el prestà Transports Francesc Barnadas, el camió Ford se'l quedà Construccions Batllori.

Dues semals de fusta com les usades per can Torras per portar la pasta de paper:



Els primers camions que tingué can Barnadas eren uns Berliets importats de França que anaven fins a les mines de Fígols, a la comarca del Berguedà, a carregar carbó. Els Berliets muntaven uns caixes de fusta i el carbó era carregat i descarregat a palades. Sovint quan els camions carregats de carbó procedents de Fígols arribaven a la fàbrica, a la matinada, botzinaven amb el clàxon per pesar-los a les bàscules. Els primers xofers de can Barnadas aquells anys eren en Francesc Altarriba, un xofer molt trempat que havia conduït un camió elèctric propietat de can Torras, motiu pel qual era conegut com en Xicu Elèctric; en Francesc Fainé; en Panosa, i els germans Barnadas. Un dels germans Barnadas, que treballava en les reparacions i manteniment dels camions, era conegut per motiu com en Parases.

Una camió elèctric de l'empresa Cementos Omedes, de rodes massisses, comprat a la comarca del Maresme, propietat de l'empresa Cementos Omedes de Sant Julià de Ramis: 



Aquells xofers conduïen principalment camions Berliet; en Francesc Altarriba conduïa un Büssing amb un capo molt llarg, un dels camions més llampants que circulaven a les comarques gironines aleshores. Enmig dels camions vells i capolats de la postguerra, reflex d'un parc automobilístic desfet i arruïnat, el Büssing de Transports Francesc Barnadas era un esdeveniment. El Büssing de Transports Pere Padrosa Simon, de Figueres, semblant al de can Barnadas:

Un dels primers camions de Transports Francesc Barnadas carrossat amb una caixa per mercaderia en general: 

Aquells anys comencen els transports a províncies amb els primers Pegasos. Camions plens de gom a gom del paper produït marxaven per aquelles carreteres cap a Madrid, Sevilla, Bilbao, València i Saragossa per atendre la demanda de les distribuïdors provincials. L'etapa dels camions Pegasos, que representa els anys de creixement de l'empresa, la tractarem en el proper article.

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: instal·lacions i maquinària de les fàbriques papereres Torras Hostench SA (II).

Exposada succintament la història de les diferents branques de la família Torras i el seu paper en la industrialització del país, centrada en el sector paperer i l'alimentari, abordarem la fàbrica que Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter i part de la seva maquinària. Llur capacitat productiva i les vendes al mercat espanyol i a d'altres països li permeté de gaudir d'una posició capdavantera entre les indústries espanyoles del ram. 

El creixement de Torras Hostench SA va ser paral·lel al de Transports Francesc Barnadas SA, de Girona, que era el seu transportista principal. Quan va esclatar la crisis econòmica l'any 1973, que tant de mal va provocar a Torras Hostench SA, Transports Francesc Barnadas SA també va rebre de valent.

Alguns molins aixecats a les ribes dels rius que produïen artesanalment paper poc a poc van ampliar-se amb la dotació de maquinària, esdevenint grans fàbriques de paper. És el cas del molí Fondo, de Sant Joan les Fonts, reconvertit en la fàbrica La Reformada, propietat de la famíllia Capdevila i que en Rafael Torras Juvinyà comprà l'any 1921.

La família Torras construí també noves fàbriques dotades de les millors màquines per la producció de paper. Eren unes grans instal·lacions industrials amb una organització del treball perfectament definida i amb capacitat per produir a l'engròs. Les fotografies d'aquest article procedents de l'arxiu Sans, del senyor Jordi S. Carrera i de l'arxiu Torraspapel SA foren publicades a la revista Parlem de Sarrià de l'agost-setembre-octubre de 1990.

Construcció de la xemeneia i la caldera de recuperació de la fàbrica Torras Hostench SA l'any 1969:

 

La lleixivadora, nau de la caldera de recuperació i xemeneia de la fàbrica de Sarrià de Ter:

Fotografia de la secció de pastes i lleixivadora:

L'edifici de la caldera de recuperació tenia una alçada de 35 metres i la xemeneia en feia 75 metres. L'any 1997 s'enderrocaren per donar pas a la central de cogeneració:

Treballs d'enderrocament de la xemeneia i de l'edifici annexe:



Les noves instal·lacions de la central de cogeneració que va entrar en funcionament l'any 1997: 

Màquina I, de la fàbrica de Sant Julià de Ramis, construïda pel Tallers Alberch i Sarasa, de Girona. Produïa paper per fitxes perforades i papers especials. Va estar en funcionament fins l'any 1983:

Bateria d'assecadors de la màquina II també construïda pels Tallers Alberch i Sarasa, de Girona:

Taula de fabricació de la màquina II, fotografiada l'any 1953 i desmantellada cap a l'any 1964:



Pila holandesa de la secció de pastes que alimentava les màquines II i III fotografiada l'any 1953:

La màquina III, construïda pels Tallers Batlle i Solés i Tallers Sarasa, de Girona, i la Maquinista Terrestre i Marítima SA, de Barcelona, va entrar en funcionament l'any 1953:

Interior de la secció de blanqueig, de cinc fases, inaugurada l'any 1964:



La màquina IV, en fase de proves, fotografiada el febrer de l'any 1964:

L'any 1968 s'amplià la màquina IV amb l'acoblament d'una màquina estucadora que millorava la qualitat del paper d'impressió:

El paper estucat, tallat en formats es comptava i triava manualment. La secció d'acabats fotografiada l'any 1969:

El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:

Portada del primer número del butlletí de l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, constituïda a principis dels anys 1940, del desembre de 1962. En la fotografia hi ha la colònia Paulí, en primer terme, i la fàbrica al fons (col·lecció Sr. Antoni Font):

L'augment de producció de les fàbriques del grup Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, que disposaven de maquinària renovada i noves línies de productes, més l'ocupació indirecta creada al seu voltant, va impulsar la urbanització a Sarrià de Ter de terrenys agrícoles per destinar-los a la construcció d'habitatges pels treballadors i llurs famílies. Molts treballadors procedien del sud d'Espanya.

En la història de Torras Hostench SA  hi ha els següents fets principals. La col·lectivització de la fàbrica de Sant Julià de Ramis decretada arran de l'esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936. Malgrat la col·lectivització, la direcció tècnica fou encomanada al senyor Paulí Torras Domènech. L'any 1938 una de les lleixivadores de la fàbrica fou requisada pel Departament d'Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya, traslladada i muntada al molí paperer de can Porxes, a la Canya (Garrotxa) per usar-la en la fabricació de pólvora. I aquesta fàbrica de Sant Julià de Ramis patí un greu incendi durant la retirada de l'exèrcit republicà a finals de gener de 1939. 

L'any 1941 l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, recentment constituïda, construí i aixecà una moderna fàbrica a Sarrià de Ter, que produïa pasta usant palla, draps, espart i residus de castanyer. Mantenia la producció a la fàbrica de Sant Julià Ramis, reconstruïda després de l'incendi del gener de 1939.

A dos quarts de dues de la matinada del 18 de desembre de 1965 va explotar una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de Juan i Francisco Torras Hostench SA que causà la mort de vuit treballadors i ferides de diversa consideració a nou treballadors més. Els danys materials van ser terribles. 

L'any 1969 Juan i Francisco Torras Hostench SA canvià la denominació social per Torras Hostench SA. El canvi de nom de la societat coincideix amb la compra de dues empreses productores de paper i cartró: Papelera del Duero SA, de Almazán (Sòria) l'any 1969 i la paperera Rafael Torras Juvinyà SA de Sant Joan les Fonts el 1970.

L'any 1973 Torras Hostench SA comença a cotitzar a la Borsa de Barcelona, per ampliar el capital i finançar el seu creixement forjat amb la compra d'empreses de la competència. Perd el seu caràcter familiar i representants de diversos bancs són nomenats membres del consell d'administració. 

El creixement de Torras Hostench SA passa per la compra, l'any 1974, de Papelera del Llobregat SA, Papelera de Andalucia SA, de Jaen, i Aglomerados, Fibras y Tableros de Sils. L'any 1975 pren el control del 50% del capital de Industrial Cartonera SA de Alcalà de Henares, a Madrid, i el 45% de Ateval SA de Quart de Poblet, un municipi de la comarca valenciana de L'Horta Oest. La plantilla de l'empresa el desembre de 1978 era de dos-mil vuit-cents treballadors.

A finals de març de 1983 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. El seu president, Higini Torras Majem havia fugit d'Espanya arran de la crisi del Banc Industrial dels Pirineus el desembre de 1981, entitat que presidia. L'expansió de Torras Hostench SA amb l'adquisició de terceres empreses, finançades amb crèdits contrets amb dolars, una divisa que es va revaloritzà aleshores i encarí llur devolució, va generar un reguitzell de pèrdues. Hagués estat més profitós de renovar la maquinària de les pròpies fàbriques.

KIO, l'Oficina Kuwaití d'Inversions adquireix l'any 1984 una participació de Industrias del Papel y de la Celulosa (INPACSA), de Balaguer, al senyor José Maria de Porcioles i Colomer, notari i ex-alcalde de Barcelona. I l'any 1986 KIO adquireix Torras Hostench SA. 

L'any 1992 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. Arran de la insolvència de l'empresa l'any següent tancà la planta de cel·lulosa de Sarrià de Ter. A partir de l'any 1995 s'emprèn un ambiciós pla d'inversions que ha situat Torraspapel SA com una gran empresa multinacional paperera.

En el proper article abordarem la història de Transports Francesc Barnadas SA de Girona, el transportista principal de Torras Hostench SA.

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: la història de les indústries papereres de can Torras (I).

Els sectors industrials que es desenvoluparen a Catalunya durant el segle XX amplien i diversifiquen els dos sectors principals presents al segle XIX, el tèxtil i el metal·lúrgic, la tradició i arrelament dels quals al país es remunta però segles enrere. Així es manifesta amb la farga catalana molt estesa al Pirineu. 

El indústria del paper també arrelà ben aviat al país, concretament als rius de la comarca de l'Anoia, al segle XIV. Un segle abans, a la segona meitat del segle XIII, hi ha constància d'un molí paperer a Xàtiva. A les comarques gironines la indústria del paper va tenir una dilatada implantació.

L'any 1863 l'industrial Felip Flores se li atorgà la concessió administrativa per aprofitar un salt d'aigua a la riba esquerra del riu Ter, en el tram que discorre per Sarrià de Ter, per la fabricació de pasta de fusta per paper. L'any 1870 el senyor Flores muntà una màquina desfibradora de fusta, la primera de l'estat espanyol, per l'obtenció de cel·lulosa industrial d'origen forestal. La família Torras, oriünda de Girona, és una altre de les principals nissagues de la indústria paperera catalana. 

Els diferents sectors industrials disposaven de transportistes, especialitzats o no, que els subministraven la matèria primera i carretejaven les manufactures. També el sector del paper disposava de llurs transportistes. Un dels principals transportistes gironins que treballà per les indústries paperes de les comarques de Girona fou Transports Francesc Barnadas SA. La seva història està ineluctablement lligada a les vicissituds de les fàbriques papereres per les quals treballà tota la vida. Per exposar la història de can Barnadas hem de referir-nos al grup paperer Torras.

La història de les papereres Torras que us exposem en aquest article i les fotografies que l'il·lustren és un resum del treball publicat a la revista Parlem de Sarrià, una revista de cultura i informació local, dels mesos d'agost, setembre i octubre de l'any 1999, que ens ha fet a mans en Joan Mercader, un bon amic, les aportacions del qual són inestimables. Portada de la revista Parlem de Sarrià:



El cognom Torras a les terres de Girona remet d'immediat al paper. El primer Torras paperer es remunta al segle XVIII, amb el naixament d'en Manel Torras i Pagès l'any 1729 a Cerdanyola del Vallès. Els primers anys del segle XIX la família Torras Ricart s'estableixen al molí d'en Florensa, a les Planes. D'aquesta família arrenquen les branques dels Torras, tots ells industrials paperers de gran capacitat: els Torras i Morgant, establerts al molí d'en Perpinyà de Banyoles i que, a partir del 1890 fabricaren xocolata, la reconeguda Xocolata Torras; els Torras Juvinyà, de Sant Joan les Fonts; i els germans Salvador i Paulí Torras Domènech, oriünds de Bonmatí i que aixecaren respectivament una fàbrica a Flàça i a Sant Julià de Ramis.

Rajoles produïdes a València i incrustades a la paret d'una casa de Bonmatí que anunciava les Xocolates Torras:



El molí de can Bo, a Sant Joan les Fonts:



Salvador Torras donà un molí a cadascun dels seus quatre fills. El molí del pla de Sant Joan les Font fou per en Miquel Torras Corominas. Casat amb la Maria Juvinyà, va construir-hi una casa pairal, can Torreblanca:



La fàbrica de l'Obra Nova, aixecada l'any 1854, era propietat dels germans Francesc, Joan, Miquel i Salvador Torras Corominas. En aquesta fàbrica, l'any 1877, s'hi instal·là una màquina de paper continu:



La fàbrica de Bonmatí, propietat dels germans Salvador i Paulí Torras Domènech, un cop abandonaren la societat Sucesores de Torras Hermanos per desavinences amb llur cosí Rafael Torras Juvinyà:



El molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, es reconvertí en la fàbrica La Reformada, propietat de la família Capdevila i comprada l'any 1921 per en Rafael Torras Juvinyà:



Naus de la fàbrica d'en Paulí Torras Torras Domènech, projectada per en Francesc Torras Hostench, i aixecada a Sant Julià de Ramis l'any 1935:



El senyor Paulí Torras i Domènech (arxiu Sr. Paulí Torras Marí):



El senyor Paulí Torras Domènech flanquejat pels seus dos fills, en Joan i Francesc Torras Hostench:




La fàbrica de Sant Julià de Ramis, col·lectivitzada durant la Guerra Civil, patí danys a finals de gener de 1939 amb la retirada de l'exèrcit republicà cap a la frontera francesa. Fou reconstruïda un cop acabada la guerra. I la fàbrica Juan i Francisco Torras Hostench SA, inagurada l'any 1941 a Sarrià de Ter, produïa pasta de paper a partir de palla, draps i castanyers:



La nit de 18 de desembre de 1965 va ser tràgica a Sarrià de Ter. L'explosició d'un autoclau de la lleixivadora va causar la mort a vuit treballadors (Francesc Bossacoma, Ferran Clopés, Facundo Expósito, Antonio García, Pere Garriga, Joan Planas, Jaume Tixis i Pere Vila) i nou ferits de diversa consideració (Joan Batlle, Josep Brugués, Joan Josep Catalan, Manuel García, José Padilla, Àngel Palahí, Joan Salvatella, Francisco Valero i Gabino Zafra). El diari Los Sitios, de Girona, d'obediència i ideologia falangista, en la crònica que publicà d'aquell accident explicava que l'ona expansiva va ser terrible destruint els tres pisos que formaven l'edifici. La visió de les restes de les instal·lacions eren dantesques i semblava talment hagués caigut una bomba.





L'augment de la plantilla va obligar a l'aprovació i execució d'un pla parcial per la construcció d'edificis d'habitatges al Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, una part dels quals foren reservats a les famílies dels treballadors de Juan i Francisco Torras Hostench SA. 

 L'any 1970 Torras Juvinyà de Sant Joan les Fonts va ser adquirida per Torras Hostench SA. Fotografia de la fàbrica de Rafael Torras Juvinyà, de Sant Joan les Fonts, absorbida per l'empresa Torras Hostench SA:



Nau de manipulats de Torras Hostench SA a la carretera de Sarrià de Dalt:



Visita de la fàbrica de Sarrià de Ter el juny del 1970 del senyor García Ramal, ministre delegat dels sindicats verticals acompanyat del senyor Paulí Torras Majem, director de la fàbrica, i del senyor Higinio Torras Majem, director comercial (arxiu Sans):



L'any 1973 Torras Hostench SA amplia capital i cotitza a borsa per finançar el creixement, fet que provoca la pèrdua de llur caràcter familiar. L'any 1983 Torras Hostench SA presenta suspensió de pagaments amb un passiu de divuit mil milions de pessetes. L'empresa era llavors dirigida per Higinio Torras i Majem, fundador del Banc Industrial dels Pirineus, que també va presentar suspensió de pagaments l'any 1981, diputat per la UCD al Parlament de Catalunya, i que havia comprat unes quantes empreses productores de paper i cartró, operacions poc realistes i amb un cost financer molt onerós. Aquesta suspensió de pagaments va ser un cop molt dur per Transports Barnadas SA.

La crisi de l'empresa es va superar amb l'entrada del grup Kio, de la mà del financer Javier de la Rosa. Avui  dia Torrapapel SA, que té la gerència a Barcelona, és una de les empreses papereres més importants de l'estat espanyol i capdavantera en els papers estucats. 

La fàbrica de paper de Flaçà, fundada per en Salvador Torras Domènech, va operar uns quants anys, abans del seu tancament definitiu, amb la denominació d'Aconda Paper.

En el proper article tractarem de les instal·lacions industrials de les fàbriques de paper de can Torras, d'una gran importància i envergadura.

El Pegaso 1086 d'en Casimiro Pulido que conduïa l'Alonso Macías.

Si la darrera crònica del 2013 tractava d'una tractora Pegaso 2011 de Vila-real, el primer article del 2014 també versa sobre un camió Pegaso, un 1086, un rígid de 4 eixos que va fer molta forrolla en els anys 1970 i 1980, un model distintiu de la casa Pegaso i que presentava un gran volum en les carreteres estretes i recargolades que hi havia aleshores. Aquest camió era d'un transportista radicat a Mèrida, en Casimiro Pulido.

 

L'Alonso Macías, de La Zarza, un poble proper a Mèrida, va fer societat amb un seu cosí per treballar en el sector del transport de mercaderies per carretera. Compraren dos camions Barreiros, un Super Azor i un Gran Ruta, que muntaven caixes per transports generals. Al cap d'un temps van plegar el negoci i dissoldre la societat.

Aleshores l'Alonso Macías, que sempre li havia agradat la carretera i el món del transport, fou llogat pel senyor Casimiro Pulido, del poble de Medellín, també a la província de Badajoz, un transportista que tenia tres camions propis. El senyor Pulido tenia la base a Mèrida atès que treballava per compte del senyor Fernando Guerola, un valencià establert a Mèrida que tenia uns dotze camions. El senyor Guerola li donava la feina i llogava els camions d'en Casimiro Pulido.

El senyor Pulido tenia tres Pegasos 1063 que va canviar per tres Pegasos 1086. Més endavant  dels camions rígids passà a les tractores. Va substituir els tres Pegasos 1086 per tres tractores Pegaso 2080, una que equipava un motor de 260 CV i les altres dues amb motors de 310 CV. El senyor Fernando Guerola tenia una flota d'uns dotze Pegasos molt polits d'un color blau intens molt elegant que impactava de veure'ls. Els interiors de les cabines eren luxosament entapissades, un costum estès entre els camions del País Valencià, una terra on les manifestacions del barroc arrelaren amb força. 

El primer camió del senyor Pulido que conduí el senyor Alonso Macías fou un Pegaso 1063, que muntava un motor de dos-cents cavalls de potència, amb una caixa per transports generals, i matriculat a Madrid. El mateix model que tenia Transport Met de Vidreres, un camió molt popular aquells anys:

El segon camió que el senyor Casimiro Pulido li assignà al senyor Alonso Macías fou un Pegaso 1086, de quatre eixos, equipat amb un motor de dos-cents seixanta cavalls de potència -era el conegut motor Pegaso de dos-cents cavalls de potència amb un turbo-, comprat nou al concessionari oficial Pegaso de Mèrida. Llur matrícula era BA-5135-B i muntava una caixa de fusta construïda per en Ramos, un carrosser de Mèrida.

Aquest camió transportava principalment matèria primera de la província de Badajoz per proveir la indústria catalana. Llana cap a una fàbrica de Sant Fruitós de Bages, bales de cotó per les fàbriques de Sabadell, herbes remeieres pels Laboratoris Fher de Malgrat de Mar, cereals cap a Banyoles, pells cap a Berga i suro cap a les indústries de Cassà de la Selva i Palafrugell. 

El senyor Macías indefectiblement enfilava la carretera Nacional V, creuava Madrid i continuava per la Nacional II cap a Barcelona i Girona. Els estius, en José, un seu fill, l'acompanyava en els viatges d'Extremadura a Catalunya. L'Alonso Macías i el seu fill José fotografiats davant del Pegaso 1086 del senyor Casimiro Pulido:

De retorn cap a Mèrida, carregava paqueteria per compte de l'empresa Mateu i Mateu, de Barcelona i també de Transports Boj. El senyor Alonso Macías conduí el Pegaso 1086 quatre anys. Al cap de quatre anys van canviar el Pegaso 1086 per una tractora Pegaso.

Atès que els bolquets llargs amb caixa de transports general i de paqueteria i equipats amb un pistó davanter o central per bascular tenien el perill de bolcar-los, els carrossers reforçaven les caixes amb ferro. Aquesta solució no agradava pas els transportistes perquè taraven molt les caixes. Així, els primers bolquets llargs amb caixa de paqueteria i laterals de poliester s'aixecaven fins a vuit metres. Amb aquesta alçada la caixa balancejava i el risc de bolcar era molt alt. Avui dia no s'ha trobat pas cap solució clara i definitiva davant d'aquest risc. La solució va ser muntar un cargol sense fí o bisenfí sota el sòl de la caixa. Els bisenfins muntats al dessota de la caixa eren centrals i laterals. Unes tapes al sòl de la caixa alimentaven els bisenfins que descarregava el gra i pinso per la part posterior de la caixa. Aquest invent s'ha abandonat amb els sòls mòbils. Les caixes dels Pegasos 1086, com el que conduïa el senyor Macias, i els semiremolcs dels Pegasos 2080, muntaven dos bisenfins laterals per descarregar.    

En José Macías, que acompanyava el seu pare els estius amb el Pegaso 1086 i que ens ha facilitat aquesta fotografia, resideix a Girona i també treballa de transportista. El gust per aquesta activitat professional se li desvetllà en aquests viatges. Agraïm a la família Macias, i concretament al senyor José Macias, la fotografia del Pegaso 1086 que conduí son pare en els anys 1970.