Quan m'he adreçat a un antic transportista sol·licitant-li si em podia mostrar les fotografies dels camions o autocars que havia tingut, sovint la resposta és que no conserva pas cap fotografia perquè senzillament no n'hi va fer. Les raons adduïdes per no haver fotografiat el vehicle era no disposar d'una càmera ja que als anys quaranta i cinquanta no tenien diners per a comprar-la; un altre motiu era que mai se li va passar pel magí de fotografiar un vehicle, generalment vell i atrotinat, que solament li donava maldecaps i que constituïa un mitjà per dur les garrofes a casa seva i péixer a la seva família.
dissabte, 27 de juny del 2009
Les postals: una altra font documental.
dimecres, 24 de juny del 2009
TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser: més fotografies.
La segona fotografia és d'un camió Seddon, amb una bonica caixa de fusta. Desconec si la cabina fou fabricada per TALLERES NÁPOLES, de Saragossa, o era la cabina original anglesa que muntava aquest camió. Resulta molt interessant els senyors dempeus davant del camió, "endiumenjats" per a l'ocasió.
Les fotografies recuperades dels diversos camions que tingué TRANSPORTS CARBONELL, palesen que era una empresa força important, circumstància que no pot pas deslligar-se del fet que aleshores el Ripollès era una comarca amb una important activitat industrial fonamentada en dos sectors principals: les fàbriques tèxtils que aprofitaven l'abundor d'aigua per a generar l'electricitat amb que treballaven; i la metal·lúrgia, encapçalada per LA FARGA CASANOVA SA, a redós de la qual van aparèixer una pila de petits tallers subcontractats.
dissabte, 20 de juny del 2009
La lenta extinció dels camions Pegaso
També hi ha hagut alguns Pegaso que han estat exportats a països en vies de desenvolupament, principalment America del Sud, l'Àfrica negra i països del Magreb. Les exportacions d'aquests camions tanmateix, no pot pas equiparar-se amb la d'altres marques europees molt més preuades com Mercedes Benz, Man o Renault, ja que hi ha moltes més peces en cas de panes i reparacions.
En aquests moments hi ha desbastellaments que no volen pas comprar camions, autocars i furgonetes Pegaso, ja que el baix preu del metalls per la crisi econòmica mundial i l'absència de demanda de peces de segona ma per als Pegaso que encara circulen, provoca que els marges de rendibilitat siguin certament molt magres.
Les fotografies d'aquests tres camions Pegaso a Besalú, i que il·lustren aquest article, palesen ben clarament la fi d'una marca que va ser el rei de les carreteres de Catalunya durant més de trenta anys, i que d'ença de la crisi del petroli de l'any 1973 va iniciar una lenta i inexorable decadència.
Un bonic Pegaso 1214 conegut popularment com a "bocanegra" pels colors originals de la cabina blanca i negre; fou un dels models més encertats comercialitzats per ENASA, un cop trencades les negociacions de la venda d'ENASA a INTERNATIONAL HARVESTER.
Un Pegaso Tecno que havia pertangut a una empresa de venda de materials de construcció, sense la grua que hi duia muntada i que deu estar fent servei a un altre camió:
Finalment, un Troner de tres eixos comprat de segona ma per l'empresa FERRER ROURA, de Sarrià de Ter, el desballestament del qual crec que il·lustra l'acabament i extinció de Pegaso.
El interès creixent pels camions i autocars clàssics per part de nombrosos afeccionats fotografiant les unitats existents i alhora la recuperació de fotografies antigues, està generant un important fons documental que ens permetrà conservar el record i la memòria dels nombrosos camions Pegaso que van transitar pel país i que eren l'orgull dels seus propietaris.
dijous, 18 de juny del 2009
camions a les Festes de Sant Eudald a Ripoll (Girona)
El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat l'any 880 per en Guifre el Pilós, i la seva expansió i influència cap al Monestir de Sant Martí de Canigó és mercès a l'impuls de l'Abat Oliba. Guifre el Pilós, les despulles dels qual es conserven en aquest monestir, va néixer al poble de Rià, a la comarca del Conflent, sent l'artífex del naixement de Catalunya com a país independent. Per tant, difícilment es pot entendre Catalunya sense l'aportació fonamental d'aquests dos personatges providencials.
Després del llarg hivern, que a Ripoll, situat just al prepirineu, és feixuc, fred i humit per l'aiguabarreig del Ter i del Freser, arriba a començaments de mes de maig el bon temps, amb els dies càlids, el vol de les orenetes i un mantell verd que cobreix tots els boscs, prats i camps. I el dia 11, els ripollesos celebren la festa Major, la qual es clourà a mitjans d'agost amb les primeres pluges per la Mare de Déu d'Agost, l'escurçament del dia i les primeres fulles dels arbres esgrogueïdes preludiant la tardor, la qual és d'una bellesa captivadora al Ripollès.
Igualment com les orenetes, per Sant Eudald aterren per Ripoll els firaires amb els seus vehicles vells i transformats per a aquest ús. La seva visió constitueix un plaer per als afeccionats als camions clàssics.
Volvo d'un firaire de la comarca de La Garrotxa, amb el volant a la dreta. Aquesta especificitat del mercat anglès provoca que la venda d'aquests vehicles de segona ma sigui molt econòmica atès que el seu mercat potencial és molt reduït:
Camió Renault, el disseny del qual procedeix del Berliet, un dels grans fabricants de camions europeus malauradament també desaparegut:
dimarts, 2 de juny del 2009
Imatges d'Andorra.
Tanmateix, si passeges per Andorra, encara veus alguns vehicles vells que no es van importar a Catalunya. La primera fotografia correspon a una furgoneta Peugeot aparcada a Canillo, que s'ha destinat a usos agrícoles: