Tercera concentració de camions al recinte firal d'Olot per celebrar Sant Cristòfol el passat 4 de juliol de 2015.

Ara que hem entrat a la tardor, amb les primeres freds i els dies declinants de llum, ens plau de recordar la concentració que tingué lloc el 4 de juliol passat en el recinte firal d'Olot per a festejar Sant Cristòfol. S'ha de felicitar als organitzadors de l'encontre car aquesta festa recuperada fa només tres anys s'ha consolidat com un esdeveniment de referència que qualsevol afeccionat als camions ha d'anotar en el calendari anual de celebracions i encontres. A cada edició hi han participat un major nombre de vehicles. Enguany, s'han superat els noranta camions. És versemblant de creure que en la propera edició ja hi participin cent camions, un número rodó. L'amic Joan Pujol, que resideix a Olot, ens envià les fotos que prengué de l'encontre.

Cartell de la tercera concentració de camions aplegats per la celebració de la festa de Sant Cristòfol a Olot:

Renglera de camions que assistiren a l'encontre; la major part de vehicles procedien de la ciutat d'Olot i dels pobles propers. La considerable activitat industrial de la Garrotxa, molt diversificada, afavoreix un bon gruix de transportistes que traginen tota mena de mercaderies. En aquesta fotografia hi ha camions de Transports Frigorífics Planellas Juanola SL, Transports Escapa (una empresa centenària), Gràfiques Alzamora i Excavacions i Formigons Coll: 

Una altre renglera de camions. Hi abundaven les tractores Scania:



Tractores de l'empresa de transports frigorífics Planellas Juanola:

Més tractores, de totes les marques i importades de distints països, disciplinadament arrenglerades en el recinte firal:

Dues tractores Scania profusament ornamentades i acolorides:

També hi hagué dues tractores importants del Estats Units; concretament de la casa Kenworth; una amb un enorme capó davanter i l'altre amb una cabina avançada:

Tractora Kenworth de l'empresa Transports i Grues Font SL de Figueres:



Un camió Mercedez Benz dotat de tracció a totes les rodes i destinat a habitatge ambulant:

En l'apartat de clàssics hi havia dos dels camions més ben restaurats del país. El primer, el Pegaso 1061 d'en Jordi Ros, un transportista de Mataró, la restauració del qual és excel·lent, superba:

L'altre camió clàssic que assistí a la festa de Sant Cristòfol fou el Pegaso 1095 Super Comet d'en Sergi Vergara; una restauració d'una gran pulcritud i refinament:

El Pegaso d'en Sergi Vergara retratat en una concentració de tractors antics; fotografia facilitada per en Pere Taberner, de Tordera, bon amic i col·leccionista de tractors:

Aquest Volvo FL6, amb els anys que té al damunt, ja podria participar en qualsevol de les festes de  Sant Cristòfol que es celebren arreu del país, enquadrat en la categoria de vehicles clàssics:

Agraïm a en Joan Pujol les fotografies dels camions concentrats per la celebració de la festa de Sant Cristòfol. Activitat que gràcies a l'empenta i l'afany dels organitzadors s'ha afermat com una de les més importants que tenen lloc a la demarcació de Girona. 

Manual d'instruccions i manteniment del camió Dodge 300.

Una de les conseqüències que comportà la incorporació dels industrials nord-americans de la Chyrler a l'accionariat de la societat espanyola Barreiros Diesel SA, primer com a socis minoritaris i després com a accionistes únics, fou el llançament d'una nova cabina, més moderna, pràctica i funcional, i amb un menor cost de fabricació, que substituís la cabina aleshores en producció procedent de la Berliet francesa. El projecte fou nomenat cabina CP-67. I el resultat fou una moderna cabina de línies rectes i afilades, dotada d'un gran vidre davanter panoràmic i d'una bona comoditat. Les noves cabines sorgides del projecte CP-67 eren servides de fàbrica amb un color taronja intens, a mode de reivindicació de la novetat que suposava, una coloració que cridava poderosament l'atenció. El nou model de Barreiros vingué acompanyat de diverses millores i innovacions. El salt que representava en comparació amb el model precedent fou considerable.    

Amb el llançament d'aquesta nova cabina Barreiros, aleshores completament controlada per Chrysler, s'avançava un cop més a la seva competidora directa, Pegaso. Els responsables d'ENASA, que tenien venuda la producció de vehicles d'un any per l'altre, no s'amoïnaven gaire per la innovació. Tenien un catàleg de camions que satisfeia la demanda dels transportistes espanyols. La nova cabina de Pegaso, completament quadrada, fou llançada l'any 1972. Els problemes de ENASA, l'empresa pública que fabricava els vehicles Pegaso, aparegué uns pocs anys més tard. 

Barreiros 2626 de Transports Joan Corominas, de Salt, amb la cabina resultant del projecte CP-67, coneguda popularment com Yeye, llançada l'any 1969:  

Aquest model, que al cantó de Girona tingué una gran requesta entre els transportistes per llur fiabilitat i capacitat de càrrega, amb unes vendes estimables, experimentà devers la meitat dels anys 1970 una posada al dia visible, patent. Chrysler llançà la gamma Dodge 300, integrada per distints models: tractores i rígids en distintes configuracions. Les millores que incorporava respecte del model precedent eren una cabina abatible, la posició dels llums davanters al para-xocs, major comoditat en la cabina i accés al radiador. També s'abandonà el color taronja llampant que lluïen les cabines del model anterior i apareguen unes cabines d'un color marro claret i terrós, o, segons els ulls que la miraven, un beix intens. 

Portada del manual per la utilització i manteniment del camió Dodge 300:

Com s'estilava en els manuals dels vehicles Dodge-Barreiros, s'assenyalava, en primer lloc, l'espai on era gravat el número del bastidor i del motor:

Característiques tècniques del motor que muntava aquest model:



Models que integraven la gamma Dodge 300, fabricada a la planta de Villaverde:

Lloc de conducció del Dodge 300. La modernitat que presentava en comparació amb el model anterior era palpable, evident:

Elements que constituïen les portes de la cabina: 



Seients que muntaven les cabines:



Accés al radiador, de grans dimensions mercès a la instal·lació en els para-xocs dels llums davanters:



Procediment d'accionament de la bomba:



Esquemes del circuit d'alimentació i injecció del gasoli amb les bombes C.A.V. i Bosch:





Operació per desmuntar el primer filtre de la bomba d'alimentació:



Filtre principal del gasoil:



Procediment per purgar la bomba d'injecció Bosch:



Operació per bombejar gasoli a la bomba Bosch:



Operació per purgar la bomba d'injecció C.A.V:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Operació per bombejar gasoli a la bomba d'injecció C.A.V:



Operació per desmuntar un injector:



Operació per afluixar els tubs dels injectors:



Esquema del circuit de lubricació del motor:

Tractora Dodge C38T de Transports Joan Corominas SL de Salt (Gironès), que feia transport internacional. Els transportistes que treballaren amb aquests camions en conserven un bon record. Els motors que equipaven eren valents i fiables:

La segona meitat de la dècada de 1970, els anys posterior a la crisi del petroli amb una forta contracció industrial en els països desenvolupat que causà un considerable augment de l'atur i la inflació, agreujat en el cas espanyol pels anys difícils i conflictius del procés de transició de la dictadura a la democràcia, revelaren l'obsolescència de la indústria d'automoció espanyola. Seat i ENASA-Pegaso, les dues empreses de capital públic que produïen automòbils i camions, presentaven unes pèrdues econòmiques exorbitants, una capacitat productiva sobredimensionada i un excés de treballadors. Foren els anys de les vagues i reivindicacions dels treballadors afiliats en els sindicats democràtics. També es reduïren les plantilles de treballadors amb jubilacions, baixes incentivades i acomiadaments. Aquestes circumstàncies, que incidia directament en l'estabilitat i la bona marxa de les empreses, causà el llançament de models antiquats i infames. Fou el cas del camions Pegaso que equipaven el motor de tres-cents sis cavalls de potència; una calamitat absoluta. Els nord-americans de la Chrysler, que també patien una greu crisi industrial, abandonaren, al cap de pocs anys, llurs inversions a Espanya. Detroit també es marfonia lentament.

Aquest és el darrer article de la sèrie dedicada als manuals de utilització i manteniment d'alguns dels vehicles que Barreiros i llur successora Chrysler produïren a Espanya en les dècades de 1960 i 1970. 

Manual d'instruccions i manteniment del Sinca 1000 i catàleg de l'autocar Barreiros 5300.

Per participar en el gran pastís que fou el creixement del parc de vehicles a Espanya d'ençà de la dècada de 1960 impulsat per la demanda d'automòbils per la classe mitjana i treballadora del país sorgida amb la bonança econòmica que aleshores es produí, l'Eduardo Barreiros fabricà el Simca 1000, un vehicle que s'ajustava perfectament a les necessitats i desitjos dels conductors. Foren també els anys que proliferaren les autoescoles. Hi hagué un gavadal incessant de nous conductors que, en possessió del permís de conduir, signaren les lletres de canvi requerides per comprar i disposar del seu primer automòbil i fer la sortida els diumenges i dies festius acompanyats de la família. És la imatge d'una família entaforada dins un popular i modest Seat 600, amb la baca atapeïda d'embalums, circulant per l'autovia de Castelldefels per passar el dia a la platja.  

La concepció del Simca 1000, d'una extrema senzillesa i ben pràctica, era idèntica a la de la resta de cotxes populars que aleshores es comercialitzaren. Una motor de poc cubicatge ubicat a la part posterior, una carrosseria de quatre portes amb molts elements comuns que en simplificava llur construcció i n'abaratia el cost de fabricació.

El senyor Joan Brugués, que en tingué un en els anys 1960, amb el qual  feien els sortides familiars els dies festius, conserva el manual d'instruccions per la utilització i manteniment del Simca 1000:

Carrosseria funcional i eficaç de procedència francesa i produïda a Villaverde sota llicència:



Espai on era gravat el número de bastidor del vehicle i del motor:



Recomanació del fabricant que sempre s'usessin recanvis originals:



Posició del motor en la part posterior del vehicle:



Seients que muntaven el Simca 1000, en les dues versions, sense cap concessió al luxe i a la comoditat:



Lloc de conducció del Simca 1000, modern i ben acabat atenent als paràmetres estètics i les modes en voga aquells anys:

I de l'abundant documentació que posseeix el senyor Brugués també hem seleccionat el catàleg de l'autobús Barreiros 5300. Per poc que hom s'hi fixi, era la mateixa carrosseria de l'autobús Barreiros A131 posada al dia. Els canvis afectaven al davant, amb uns llums i un radiador més modern, en consonància amb la nova gamma de camions comercialitzada a finals dels anys 1960, el robust i valent Barreiros Ye-ye, de cabina de color taronja:

L'interior de l'autobús incorporava millores significatives respecte del model precedent: 







Característiques principals del vehicle:



Continuarà.