Iveco: sentit pràctic i intel·ligent en el disseny.

Resulta clar que Iveco no és una marca gaire estimada ací. Els entusiastes de Pegaso creuen que hauria d'haver respectat formalment la marca per al mercat espanyol quan va adquirir Pegaso l'any 1993.

Tanmateix, si hi ha quelcom que valoro dels responsables d'Iveco, és la seva capacitat de sobreviure en un mercat molt competitiu i amb excés de capacitat productiva. El que no han assolit altres marques de camions desaparegudes aquests darrers trenta anys -Leyland, Berliet, Henschel, Ebro, Magirus, ...- ho està realitzant Iveco amb una estratègia prou evident: per una banda oferint un vehicle amb una molt bona relació qualitat-preu; en segon lloc, posicionant-se en el mercat amb un vehicle amb un preu molt competitiu i una qualitat inferior als grans fabricants germànics o suecs. Crec que fins avui dia, aquesta estratègia comercial els hi ha funcionat prou bé.

Un altre dels encerts dels responsables d'Iveco ha estat aprofitar la tecnologia, investigació i productes de les marques que ha anat adquirint aquests darrers anys: Magirus Deutz, Ford i Pegaso-Seddon Atkinson.

Així, quan els nordamericans de Ford van decidir desfer-se de la divisió europea de camions, Iveco va adquirir no solament la marca, la quota de mercat, les fàbriques i la xarxa comercial, sinó que van aprofitar els dissenys Ford per a llançar l'any 1993 la nova gamma Eurocargo.

Camió Ford Cargo fabricat a Anglaterra i fotografiat el desembre del 2008 al barri londinenc de Camden Town:



Camió Iveco Eurocargo fotografiat a Barcelona, el disseny del qual es basa en el Ford Cargo:

Així, Iveco va optar per a actualitzar una cabina el disseny de la qual ja tenia més de dotze anys d'existència, mitjançant un encertat redisseny, el qual ha permès que estigui en el mercat durant quinze anys més.

Si tenim en compte els importants costos econòmics que suposa la investigació i desenvolupament d'un nou model de camió, l'actuació d'Iveco aprofitant un model ja existent actualitzant-lo amb un acurat i encertat canvi de disseny, suposa no solament un important estalvi econòmic, sinó una millora competitiva front a la competència, que al capdavall li permet oferir un producte més barat al mercat.

Crec que aquesta és una de les grans diferències del fabricant italià front als seus competidors europeus: saber aprofitant tots els elements que té al seu abast, actualitzant-los constantment per a adaptar-los a les preferències i gust que es demanden en cada moment.

Personalment espero que Iveco pugui aguantar durant força anys i els afeccionats als camions puguem continuar gaudint dels seus dissenys de faiçó italiana.

LA VENDA DE PEGASO A IVECO: EL TANCAMENT DEL CERCLE

Un dels debats més apassionants, vius, periòdics i sense conclusions clares és la venda per l'Estat espanyol d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones SA) a IVECO l'any 1993, fet que suposava que FIAT tornés a tenir fàbriques ací a través de llur divisió de vehicles industrials, després de la fugida de Seat a començaments de la dècada de 1980.

Aquest debat no té una solució clara sobre la conveniència i oportunitat de la venda de Pegaso a Iveco, atès que enlloc d'abordar-ho des d'un prisma objectiu, s'emfatitza els aspectes que prèviament hom li plauen més: els detractors en destaquen la seva trajectòria, l'experiència industrial, la quota de mercat, la investigació i desenvolupament acumulats i els nous projectes previstos que mai veieren la llum a causa de llur venda; els favorables a la venda, hi apliquen criteris més econòmics com les elevades pèrdues acumulades, la pèrdua de quota de mercat en favor dels gran fabricants europeus, la necessària concentració de marques, els precedents de desaparició de marques històriques com Leyland o Berliet, entre moltes d'altres.

Camió Pegaso Tecno fotografiat a Tàrrega (Lleida) el mes d'octubre del 2008:



Crec que aquesta anàlisi cal fer-la partint dels mateixos orígens de Pegaso, empresa creada per Decret ministerial seguint la pauta endegada per la planificació econòmica italiana de l'època d'en Benito Mussolini, qui creia que els sectors econòmics claus d'un país calia que fossin de titularitat pública.

És indubtable que aquesta visió econòmica més pròpia d'un estat socialista amb una economia planificada, s'ha demostrat amb el temps equivocat i perjudicials per als ciutadans.

En aplicació d'aquesta doctrina ideològica, es va crear a partir de la HISPANO SUIZA, propietat de la família Mateu, l'EMPRESA NACIONAL DE AUTOCAMIONES SA, el primer responsable de la qual fou l'enginyer Wifredo Ricart Espina, el qual s'havia format a l'Alfa Romeo italiana.

L'elecció d'en Ricart al capdavant d'ENASA va suposar l'aplicació tecnològica de tots els coneixements adquirits a l'Alfa Romeo, trets que han marcat els productes d'ENASA, molt especialment els primers models comercialitzats en el mandat d'en Ricart: el Pegaso 120 i el Z-207 "Barajas".

El Pegaso 120 equipava un motor benzina que procedia de l'Alfa Romeo, mentre que el Z-207 constitueix la màxima expressió del talent d'en Wifredo Ricart: un gran avanç tecnològic -motor d'alumini disposat en 6 cilindres en V que permetia assolir grans velocitats- amb un disseny molt reeixit i una acusada complexitat de fabricació que provocava un alt preu de venda al públic.

Per al desenvolupament d'aquests productes, en Ricart va disposar d'un equip fidel d'enginyers italians que també s'havien format a l'Alfa Romeo italiana.

Tanmateix, amb el nomenament a començament de la dècada de 1960 del Sr. Claudio Boada Vilallonga com a nou gerent d'ENASA, es va iniciar la comercialització de models més senzills de fabricació, econòmics i fiables -el Comet, l'Europa, el 1060, 1062, 1063 i 1066- amb el doble objectiu de fer front a la competència de Barreiros i atènyer un augment de les vendes i l'inici de les exportacions.

Pegaso 1061 comercialitzat sota el mandat del Sr. Claudio Boada:



El mandat del Sr. Boada no va suposar la renúncia als trets distintius dels camions Pegaso com era una acusada preocupació estètica: el Comet i el 1065 "Europa" eren alhora camions molt funcionals i d'un disseny afortunat; la bellesa de tota la nissaga dels 1060 és absoluta i indiscutida.

Quan ENASA decideix llançar el 1972 la cèlebre cabina quadrada, presentada al Saló de l'automòbil de Barcelona, el disseny fou obra d'un altre italià, l'Aldo Sessano. Per tant, la tradició italiana dins de Pegaso va romandre-hi sempre.

Pegaso cabina quadrada presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de l'any 1972 representa la internacionalització de la marca:



Cal recalcar que aquest disseny, molt modern i encertat, ha estat un veritable èxit comercial que s'ha fabricat en les diferents versions durant 30 anys.

Per tant, crec que la venda d'ENASA a IVECO suposa el tancament d'un cercle, ja que l'Alfa Romeo italiana en la qual es formà en Ricart, també s'ha integrat dins del GRUP FIAT, essent per tant aquesta venda als italians la solució més lògica des de la perspectiva de la creació i orígens de Pegaso i per les similituds culturals existents.

Iveco bolquet fotografiat a Tona (Osona):



Una altra qüestió que mereix un altre debat és si la venda caldria haver-la realitzat a una altra empresa fabricants de camions.

COLL EXCAVACIONS SL d'Olot (Garrotxa)

Avui ens arribarem fins a la capital de La Garrotxa per a fer-nos ressò en aquest bloc de l'empresa COLL EXCAVACIONS SL, dedicada a executar excavacions, moviments de terres, enderrocs i transport.

Aquesta empresa, de caràcter familiar, acumula una experiència de més de cinquanta anys en la realització de feines per a la construcció i l'obra civil, disposant tant de maquinària d'última generació com d'un equip humà amb una gran experiència i preparació.

Les seves instal·lacions es troben a la sortida de Olot, concretament a la carretera que duu a Santa Coloma de Farners.

La maquinària de que disposa COLL EXCAVACIONS així com el personal altament qualificat li permet d'atendre les necessitats tant del promotors immobiliaris com de diferents Administracions Públiques com és la Diputació de Girona o el mateix Ajuntament d'Olot.

Foto d'un Pegaso Comet carregant la runa d'un enderrocament d'una casa adossada a un monestir:



Pegaso Comet buidant un solar a Olot per a construir-hi un garatge:



Un altre Pegaso Comet en plena feina.



Magirus Deutz de COLL EXCAVACIONS SL:



Cal destacar que a començaments dels anys 70, els bolquets Magirus Deutz eren molt valorats per les empreses dedicades a la construcció i obres públiques. Tanmateix, llurs restriccions en quan al nombre d'importacions per la imposició de quotes des del Ministeri d'Indústria per a protegir els fabricants nacionals de camions, bàsicament Pegaso, provocaren que les poques unitats que arribaven eren immediatament adquirides per les grans constructores de Madrid, empreses que també eren les grans adjudicatàries de les principals obres públiques.

Per tant, les empreses més petites solament podien adquirir els camions Magirus Deutz de segona ma, tant bon punt les grans contractistes de l'Estat havien decidit de renovar llurs flotes. Aquest és el motiu pel qual la majoria d'aquests Magirus eren matriculats a Madrid.

Un Pegaso Tecno a finals de la dècada del 1980:





Aquest mateix Pegaso fotografiat l'estiu del 2008 a les instal·lacions de COLL EXCAVACIONS SL, ja retirat del servei actiu:



Un Iveco bolquet:



Des d'ací esperem que COLL EXCAVACIONS S.L., com tant d'altres empreses familiars catalanes, pugui arribar als 100 anys.

el trasllat del desballestament de Can Millan de Girona

Una de les imatges que més em plauen quan arribo a Girona, la capital catalana més bonica per al meu gust, és albirar les cabines de camions i autocars que romanen al desballestament de Can Millan.

Aquest desballestament, situat a l'entrada sud de Girona és un dels meus antics de tota la província, amb gairebé cinquanta d'anys xafant cotxes, camions, autocars, furgonetes i tractors. El negoci fou iniciat per l'avi Millan, en uns moments en que l'automoció començava a arrencar lentament després del sotrac de la guerra civil.

Gràcies a l'amistat dels senyors Millan amb en Miquel Patinyo, vaig tenir l'oportunitat aquest estiu d'endinsar-me per dins del desballestament i fotografiar tots els vehicles que creia d'interès. A més, en Miquel va poder descobrir un Pegaso Barajas bolquet, troballa que ens omplir de satisfacció.

Parlar amb l'avi Millan és un goig immens per als afeccionats als camions clàssics. La seva memòria privilegiada permet gaudir de llurs explicacions sobre els inicis de l'activitat de desballestar, els camions que ell ha desballestat, els vehicles que recorda dels transportistes històrics de les comarques gironines, molts dels quals desapareguts, els diferents representants de concessionaris oficials, anècdotes de vehicles i de transportistes, etc

Aquest desballestament s'emplaçava en un solar lluny de la ciutat i amb accés directe a l'antiga carretera de Madrid a França, segons l'arcaica denominació oficial, per bé que amb el canvi del traçat de l'accés sud a Girona, actualment llur accés es realitza en un camí secundari i sense gaire ús. A més, l'eixamplament del nucli urbà de Girona, ha provocat que aquesta activitat estigui just als afores de la mateixa ciutat.

En el moment en que aquest desballestament celebra els cinquanta d'anys d'activitat, ha estat el moment escollit per a traslladar-se a un nou emplaçament, proper a les actuals instal·lacions però que disposarà de totes les mesures ambientals que la normativa administrativa exigeix per a aquesta mena d'empreses.

Des d'ací solament poden congratular-nos per la continuïtat de l'activitat d'aquest desballestament, un dels més antics de Girona, i que tant de servei ha ofert a usuaris de vehicles a la recerca de peces diverses.

Foto del Pegaso Z-207 conegut popularment per "Barajas":





Un dels darrers Pegaso Tecno que han entrat en les instal·lacions actuals de Can Millán:



Barreiros Saeta d'ús intern del desballestament:



Furgoneta Siata que s'havia dedicat a la venda ambulant:



Un cabina d'un Barreiros Saeta escapçada del xassís:



Ebro B amb llur caixa de fusta:



Barreiros Saeta que havia pertangut a un firaire de la Costa Brava, amb el radiador d'un Barreiros Còndor:



Serveixin aquestes línies com a homenatge als senyors Millan i per a celebrar la continuïtat de l'activitat.

TRANSPORTS LLENAS: un museu de camions Pegaso al centre de Girona

Seguint amb la recopilació de les diverses empreses de transport a Catalunya, avui descobrirem una empresa familiar que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta de l'empresa TRANSPORTS LLENAS, de la ciutat de Girona, fundada pel Sr. Josep Llenas a finals dels anys 1940 i continuada per llur fill Josep fins als nostres dies.

Aquesta empresa va centrar el seu àmbit de transport a les províncies de Girona i Barcelona, dedicant-se als transports en general, això és, des de fil per a la indústria tèxtil fins a baixar carbó des de les mines del Bergadà.

Cal destacar que el transports als anys 1950 era completament diferent de l'actual, de manera que els transportistes portaven en el camió tot de peces emmagatzemades per a reparar en la mateixa carretera les panes que podessin patir. No hi havia ni serveis d'assistència ni grues capaces de poder arrossegar un camió avariat. Per tant, els transportistes eren gent amb amplis coneixements de mecànica i dels seus vehicles -els punts febles que sovint més s'espatllaven-, sempre disposats a reparar les panes in situ i poder arribar al lloc de destí.

Així, costa d'imaginar actualment l'anècdota narrada pel Sr. Llenas d'un transport des de la Pobla de Lillet fins a Girona, en ple i rigorós hivern, de bon matí i amb el camió carregat de gom a gom -un modern Pegaso que rendia 140 cavalls de potència a tot estirar-, per aquelles carreteres glaçades, estretes i costerudes doncs seguien els antics camins de carro deficientment asfaltats. En aquestes condicions, si tot anava bé, trigaves un dia sencer per a fer aquest trajecte.

Un altre dels transports habituals de la dècada de 1950 era transportar carbó des de les mines de Fígols fins a Girona i Barcelona, per carreteres d'alta muntanya, malmeten molt els camions degut a la manca de potència dels motors i poca capacitat de frenada i retenció.

A més, la deficient qualitat dels camions de l'època, incloent-hi els moderns i capdavanters Pegaso, obligava a que els caps de setmana i festes es repassessin els camions: engreixar-los, canvi de paliers, repàs del motor, etc, eren les tasques en que els transportistes invertien llur temps de descans. Eren altres temps en que el lleure tenia una altra significació completament diferent d'avui dia.

Gràcies a la generositat i amabilitat d'en Miquel Patinyo, un altre entusiasta dels camions, vàrem tenir l'oportunitat de conèixer al Sr. Joan Llenas, el qual ens va mostrar els vehicles que encara conserva, els quals són veritables i autèntiques joies.

El primer vehicle que el Sr. Llenas encara conserva és un Pegaso matriculat a començaments dels anys 50 (matrícula GE-7961), el qual fou el quart Pegaso de tota la província de Girona. Amb el temps, aquest vehicle li fou substituïda llur cabina original per un Pegaso Z-206 adquirida al desbastellament de Can Millán de Girona i que havia pertangut a un camió de l'agència de transports ANGELATS d'aquesta ciutat. Tanmateix la matrícula, el volant a la dreta i el tablier palesen clarament que ens trobem davant del primer camió comercialitzat per la Pegaso. Amb el temps, i amb l'ànim de fer durar les coses al màximum, se li canvià el motor per un Barreiros Azor, el canvi de marxes i el diferencial.

Detall de la matrícula del Pegaso: GE - 7961.

Tablier del Pegaso 140:

Cabina amb el volant a la dreta:



Fotografia d'aquesta cabina d'un Pegaso Z-206 amb la típica placa que indicava les dades del transportista:



Un dels altres camions que el Sr. Llenas ha tingut l'encert de conservar durant tots aquests anys ha estat un Pegaso 1060 amb acerbi, matrícula GI-44407:



Una altra perspectiva del Pegaso 1060:



Fotografia de la placa emprada per TRANSPORTS LLENAS, instal·lada al Pegaso 1060:



Fotografia de front del Pegaso 1060: cal remarcar el cavall gravat a la part superior del radiador, fet que palesa l'entusiasme dels senyors Llenas per la desapareguda marca del cavall alat.



Una de les altres troballes que ens admirà fou un Pegaso 1063, el qual encara és en actiu i amb la ITV de l'any 2008.

Detall de les dues rodes direccionals:



Matrícula del Pegaso 1062 en actiu: GI-43053.



Pegaso 1062 de front:



Cabina del Pegaso 1060 de perfil:



En primer terme, el canvi de marxes del Pegaso 1062: les mítiques palanques per a canviar les marxes.

Tablier del Pegaso 1062:



La cabina del Pegaso 1062 perfectament conservada després de 45 anys de servei, sent admirada per l'amic Jordi Llop:

Dos dels camions més emblemàtics de la dècada dels anys 1960: un Pegaso 1060 amb acerbi (esquerra) i un Pegaso 1062 (dreta) perfectament conservats:

El darrer Pegaso que hi ha a Can Llenas és un Pegaso cabina quadrada de 260 cavalls, el qual treballa cada dia, i conservat perfectament per l'acurat manteniment d'en Josep Llenas: Fotografia de front amb la matrícula: B-7715-M

Una altra fotografia d'aquest camió que és objecte d'admiració per part dels afeccionats als camions clàssics quan ens el trobem a la carretera duent ampolles de cava cap al Castell de Peralada:

Finalment, cal destacar que el garatge on el Sr. Llenas hi guarda els seus camions, hi ha emmagatzemades moltes peces de recanvi de Pegasos que li serveixen per a poder realitzar el manteniment dels seus camions.

Cal esperar que amb la prompta i merescuda jubilació d'en Josep Llenas, aquests magnífics Pegasos que formen part de la memòria col·lectiva de tots plegats no es perdin. El seu excepcional estat de conservació justifiquen a bastament llur conservació.

TRANSPORTS NOGUÉ DE MOLLÓ (RIPOLLÈS)

Avui ens endinsem en la història d'una petita empresa de transports de caràcter familiar de la vila ripollesa de Molló. Ens referim a l'empresa Nogué, la qual prestà servei en els anys posteriors a la guerra civil del 1936-1939, època especialment difícil per l'escassedat de vehicles en condicions, per l'absència de benzina i per unes infraestructures viàries força deficients i malmeses per les conseqüències de la contesa.

Aquesta empresa guardava llurs vehicles a Camprodon, cobrint les necessitats de transports de la comarca desplaçant-se, si calia, fins a altres comarques limítrofs de Girona i Barcelona, com la Garrotxa o la Plana de Vic.

D'aquesta empresa hem pogut recollir dues fotos de dos dels camions que van pertànyer-hi. En primer lloc, es tracta d'un camió d'origen nord-americà segons les llantes que muntava i que era conegut popularment com la "Societat de Nacions" atès que estava format per l'acoblament de peces de procedències diverses d'altres vehicles. Aquesta foto està presa a Camprodon.

En quant a la cabina d'aquest camió, fou refeta per un taller especialitzat en la construcció de vehicles de Banyoles. La qualitat de l'acabat d'aquesta cabina palesa el grau de sofisticació que aquestes tasques de reconstrucció de vehicles procedents sovint de la guerra i les subhastes de l'exèrcit, van assolir a les comarques de Girona, fet encara més remarcable si es té en compte les penúries i manca de matèries primes imposada en la postguerra per la política autàrquica de resultats funestos.



El segon vehicle és un Fiat estacionat a la placeta de Camprodon. És un vehicle de disseny atractiu i poca capacitat de càrrega, notes predominants dels vehicles d'aquella època. Fou un dels Fiat importats per l'exèrcit franquista en la guerra civil espanyola. En aquesta fotografia s'esguarda al fons un carro amb un cavall, transport que va recobrar certa importància en els anys immediats a l'acabament de la guerra civil degut a la precarietat de mitjans de transport tota mena que patia el país.

Amb aquest Fiat, el senyor Nogué transportava diàriament la llet des de Molló fins a Camprodon. L'empresa de transports Germans Plana, de Surroca, recollia la llet des de Llanars fins a Camprodon, seguint la vall del riu Ter, amb un camió Ford de 17 cavalls. Les lleteres que havia transportat en Nogué es carregaven a Camprodon en el Ford de 17 cavalls de Germans Plana, que duia tota la llet de Molló i Llanars fins a Ripoll. Allà es carregava en el darrer tren que sortia de Ripoll, a les 18.20 hores, per a dur-la a Barcelona. Aquest tren de mercaderies era conegut com "el correu".

Serveixin aquestes dues fotos de recordança d'una època molt dura i soferta per a aquells que els hi tocà de viure-la, si bé, es va realitzar amb una predisposició d'esperit molt diferent dels temps presents.

Justificació del bloc.

Aquest bloc neix amb la voluntat d'intentar recuperar, en la mesura del possible, i abans que sigui massa tard per la desaparició de llurs protagonistes, les històries diverses del transport per carretera a Catalunya, realitzades principalment en camions, furgonetes i autocars, en el període comprès entre els anys 1950 i la dècada de 1970.

L'afecció als camions en general m'ha dut a gaudir de la recuperació de fotos antigues, les quals contenen històries molt interessants rere seu que palesen alhora les vicissituds del país i la precarietat de mitjans amb els qual va caldre emprendre l'activitat després de la dissortada guerra dels anys 1936-1939.

Per tant, em disculpo d'antuvi pels errors i omissions que les informacions que es continguin en aquest bloc puguin tenir atès que l'ànim que ha animat llur creació és el d'un simple afeccionat.

Moltes gràcies