L'explotació de les terreres per la família Trayter a principis dels anys 1970.

Els senyors Trayter, afeccionats a la fotografia, disposen d'unes quantes fotogràfies de l'activitat extractiva de les terreres a principis dels anys 1970. Aquest material fotogràfic recull els vehicles i maquinària amb què es treballava aquells anys -els camions espanyols Pegaso Comet i 1095 Barreiros Azor i la maquinària d'importació- i els aterrassaments i les rampes de circulació construïdes per extreure'n l'argila.

Seqüencia completa del procés d'arrencada de l'argila i llur carregada en els bolquets del camions: 

Els Pegasos Comet i 1095 comprat als concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA, un vehicle molt usat aquells anys en el sector de la construcció i les obres. També es va confiar en els camions Barreiros produïts a la fàbrica de Villaverde:

El dúmper articulat Whitlock i el Magirus Deutz envoltat de pales i retroexcavadores treballant en dos aterrassaments de la terrera:

Excavadora de cadenes alemanya O&K RH6:

Dues excavadores de cadenes O&K RH6 i una pala carregadora de cadenes Fiat FL12 equipada amb un ripper del model FL14; el motor d'aquesta pala carregadora portava també components de la Fiat FL14:

Quan s'havia buidat la terra uns quants pisos hi apareixia el mantell freàtic o les aigües subterrànies:

En el proper article ens endinsarem en la construcció de naus que acollia la maquinària i l'argila garbellada i molta per ser servida als clients.

L'adquisició per en Joaquim Trayter de maquinària per l'explotació de les terreres de Corçà.

A finals de la dècada del 1960 i principis dels anys 1970 les bòbiles de La Bisbal d'Empordà tenien una gran càrrega de treball. Hi havia molta feina en la producció de totxos i totxanes. El sector de la construcció encara tirava de valent.

La demanda de totxos era paral·lela a les innovacions introduïdes en els forns de les bòbiles i ceràmiques. Les bòbiles petites de caràcter familiar treballaven amb forns morunos de flama directa per la combustió de feixos de llenya que coïen el material de construcció. Aleshores van irrompre els forns de flama invertida que cremaven amb estelles i posteriorment carbó per la cocció de la ceràmica decorativa. 

Algunes bòbiles familiars de La Bisbal d'Empordà es van modernitzar aquells anys per atendre la feina que hi havia amb les inversions que comportava la renovació dels forns i la implantació de maquinària. Amb la crisi econòmica, de gran virulència, de la segona meitat dels anys 1970, algunes d'aquestes bòbiles van haver de tancar portes. 

A redós de la feina de les bòbiles que necessitaven argila per produir totxos i totxanes, en Joaquim Trayter va haver d'atendre importants inversions per augmentar la capacitat d'extracció d'argiles a les terreres que explotava. 

L'explotació mecanitzada de les terreres es basava en l'ús de maquinària moderna per extreure'n l'argila i carregar-la als camions bolquets. L'any 1970 s'amplia la flota de vehicles amb la compra de pales, retroexcavadores i dúmpers importats. En Joaquim Trayter adquireix una pala Kramer produïda per la casa alemanya O&K:

També es confia en la casa Whitlock, de molta anomenada aquells anys. S'adquireix un dúmper articulat Whitlock. importat del Regne Unit, i pooularment conegut com a llangardaix:

També es compra una pala carregadora anglesa Weatherill, que va tenir molts anys:



Retroexcavadora anglesa Whitlock:





Una carregadora amb cadenes Fiat FL12:

Un dels camions comprats aquells anys va ser un Magirus Deutz, el representant de la qual, a Girona, era en Juli Bosch i Bars. El senyor Bosch va ser representant de Magrius Deutz abans que n'adquirís la representació l'empresa Subministres Catalunya SL, de Salt, i l'assistència tècnica la prestava el Garatge Sport, també de Salt. El rendiment d'aquest camió, una marca mítica alemanya, va ser decebedor:

Un Land Rover curt, el vehicle tot terreny per antonomàsia aquells anys:

Una furgoneta Citroen dos cavalls, molt popular aquells anys per la seva polivalència d'usos, manteniment econòmic i consums ajustats:

Uns quants camions i màquines fotografiats a la terrera:

Tota la flota de l'empresa  Argiles Colades J. Trayter, de Corçà, fotografiada l'any 1971 a la terrera Tibibabo, espai on actualment hi ha l'abocador de Vacamorta, entre Monells, Cruïlles i Corçà.

També cal lamentar alguns accident concrets, inherents a aquesta activitat industrial. Una excavadora giratòria de rodes O&K MH5 bolcada:

L'any 1971 es va canviar el nom comercial per Argiles Colades J. Trayter-Corçà, més ajustat a la seva activitat productora d'argiles. L'empresa era d'en Joaquim Trayter, com a persona física. L'any 1984, quan a l'empresa van succeir-lo els seus fills Ricard i Joan, es va constituir una societat anònima i es canvia la raó social: Argiles Colades SA, de Corçà. Continuarà.

L'accident del Magirus Deutz i el tancament de l'empresa l'any 1981.

El Magirus Deutz, un gran camió en tots els sentits, cobria rutes nacionals i internacionals. Sovint carregava o descarregava als ports espanyols, francesos i italians. En aquest cas, fotografiat en un moll del port de Tarragona:

Fotografiat a Marsella, una de les destinacions habituals de les rutes que cobria SA Transportir:







El Magirus aturat a França, de pas obligat per arribar a Catalunya:

El Magirus al costaT d'un camió Unic francés. La modernitat de la cabina del camió alemany destaca acusadament per contrast amb la del camió francés:

Fotografiat al port de Gènova, tot esperant per embarcar en un transbordador cap a Barcelona:



En aquesta ocasió, el Magirus fotografiat a l'entrada de l'aeroport de Marsella:

El Magirus va patir un greu accident a la carretera Nacional II, al revolt de Bàscara. Un camió carregat de caixes de taronges procedents del País Valencià va tirar-se-li al damunt: 

Aquest revolt té avui dia el mateix traçat i perillositat que el dia que va ocórrer aquest accident. L'Estat espanyol, que és titular d'aquesta carretera, la més important de la xarxa de carreteres estatals i que registra el trànsit de camions més elevat, no ha invertit gens en el tram de Barcelona fins a la frontera francesa, llevat de la variant de Sant Daniel, executada a principis dels anys 1990 per alliberar el trànsit que discorria per la ciutat de Girona i que també té una alta accidentalitat.  

Durant les passades dècades s'han executat autovies a dojo a l'Estat Espanyol però la carretera més important espanyola, la Nacional II, n'ha restat exclosa d'aquest ambiciós programa de modernització de la xarxa de carreteres. Qui vulgui circular amb seguretat disposa de l'autopista de peatge. I després n'hi ha que es sorprenen que una majoria de catalans vulgui un estat propi per gestionar directament els seus interessos. 

Com s'aprecia a la fotografia, de resultes del batzac la cabina del Magirus va quedar completament aixafada. No hi havia per manera d'arreglar-la. La solució va ser muntar-li una cabina Pegaso. Aquest treball de reemplaçament va executar-lo Carrosseries Vic, el carrosser de confiança i de sempre d'en Josep Pujol i Vallcorba. La cabina va ser comprada al concessionari oficial Pegaso de Vic, Auto-Suministres Vic SA. En Josep Vallcorba i llur fill Ernest davant del Magirus amb la nova cabina Pegaso, a Marsella:   

Un dibuix del camió Magirus amb el semiremolc pintat per en Josep Pujol i Vallcorba:

Per substituir el Magirus, en Josep Pujol va comprar una tractora Barreiros ja usada. Quan va tancar l'empresa l'any 1981, aquesta tractora va adquirir-la un transportista de Caldes de Montbui. Aquest bloc vol agrair a la família Pujol les fotografies i informació de la història de l'empresa de transports familiar, especialitzada en el transport internacional per carretera.