La primera celebració de la festa de Sant Cristòfol a Olot el dia 6 de juliol de 2013: un bon projecte de major rendiment.

La primera quinzena del mes de juliol es celebra arreu dels pobles i ciutats de Catalunya la festa de Sant Cristòfol, que s'escau el 12 de juliol. Segons la tradició, Sant Cristòfol era un gegant que ajudava les persones a creuar un riu damunt les seves espatlles. Un cop va creuar el riu carregant-hi Jesús sobre llurs espatlles. Per aquest motiu és el patró dels automobilistes, traginers i camioners.

Imatge de Sant Cristòfol present a la celebració que va tenir lloc a la ciutat d'Olot el passat 6 de juliol de 2013, amb un gran èxit de participació: 

 

Aquesta festa, que va tenir un gran ressò i participació popular en els anys 1940 i 1950, els anys d'encès i forçós nacionalcatolicisme, va decaure les següents dècades. Aquest fet va ser particularment intens a la segona meitat dels anys 1970 i principis del 1980, amb l'adveniment de la democràcia després de la mort del dictador Francisco Franco l'any 1975 que va accelerar la secularització de la societat i la minva de les manifestacions i celebracions de caire religiós. 

Apuntem que una de les fonts més interessants per reconstruir la història del transport a Catalunya, amb els seus protagonistes i llurs vehicles, són les fotografies que es conserven dels camions i autocars enramats i engalanats que participaven en la celebració de Sant Cristòfol, una festa que tenia el suport del règim del general Franco perquè entroncava i s'adeia amb el nacionalcatolicisme, identificador de l'espanyolitat i el catolicisme, que anaven del bracet, i que impregnava totes les manifestacions socials. Molts fotògrafs i retratistes de pobles i ciutats de Catalunya, la major part dels quals morts o jubilats, disposaven de fotografies meravelloses de les celebracions de Sant Cristòfol amb els vehicles decorats. Alguns d'aquests arxius malauradament s'han perdut per sempre.

La festa de Sant Cristòfol ha rebrotat amb força altre cop. Malgrat que en algunes localitats sempre s'ha celebrat, en d'altres s'havia perdut. Avui dia gairebé tots els pobles i ciutats del país d'un cert pes celebren la festa de Sant Cristòfol el següent diumenge del dia que s'escau. És el cas de Banyoles, la rica i pròspera capital de Pla de l'Estany, una ciutat de transportistes i carrossers acreditats que és coneguda al cantó de Girona per la celebració de la festa de Sant Cristòfol que aplega molts camions, ben enramats, com pertoca. 

Olot, la capital de la comarca de La Garrotxa aixecada enmig de volcans i coneguda per la seva forta tradició industrial ben diversificada, que encara conserva i esperem que per molts anys, té prou personalitat i cos per plantar cara a la ciutat de Girona, que capitaleja admirablement i ha ofegat d'altres pobles i ciutats properes. 

Sota l'impuls dels nous aires que bufen de recuperació de les tradicions i festes del país, reforçades si són de caràcter lúdic, Olot també va afegir-se a la celebració de la festa de Sant Cristòfol el passat dia 6 de juliol. L'amic Joan Pujol, fill d'Olot, va tenir la gentilesa d'enviar-nos el cartell promocional de l'esdeveniment. El cartell incorporava la fotografia d'un Pegaso Comet carrossat amb una cisterna. I la capacitat de fer bé les coses de la gent de la Garrotxa, un fet proverbial, era una garantia d'aquesta festa. A més, les empreses de transport de la comarca de La Garrotxa i del Pla de l'Estany, de gran importància, eren un bon motiu per a impulsar la celebració de Sant Cristòfol a Olot.

Cartell penjat a la carretera de La Canya, a Olot, que anunciava la celebració de la primera concentració de camions a Olot coincidint amb la festivitat de Sant Cristòfol:

Per tot plegat, el dissabte passat en companyia dels senyors Joan Brugués i Prat, de Banyoles, i Pere Liu, de Girona, vàrem fer via cap al recinte firal d'Olot per a visitar aquesta primera concentració de camions que participaven en la celebració de la festa de Sant Cristòfol, edició del 2013. 

La intenció dels organitzadors, amb bon criteri, era d'oferir el màxim possible d'activitats relaciones amb el transport i fomentar l'assistència de visitants: camions vells, camions de transportistes i empreses vàries, camions decorats -ens resistim a escriure la paraula tuning, acollida al diccionari però de significació xarona i ordinària-, i representants de marques fabricants de camions que hi presentaven les novetats per engrescar les vendes. També hi havia un servei de bar ambulant, plantat a redós d'una paret ombrejada, que oferia begudes i menjar als assistents i visitants.

Si l'èxit de la trobada es mesura pels camions participants, s'ha de concloure rotundament que l'èxit va ser absolut. Creiem que hi ha aspectes millorables. Sense cap ànim d'ofendre els organitzadors, que van impulsar aquesta iniciativa i hi han treballat de valent uns quants mesos, i els assistents que van esmerçar-hi temps i diners, formulem unes consideracions perquè els propers encontres es reforci l'èxit.

Primerament, hi havia molts pocs camions vells i clàssics. El cartell anunciava la presència de camions vells, que, a l'hora de la veritat, eren solament sis vehicles. A Olot i els pobles del voltant, fortament industrials, n'hi ha d'haver de camions vells guardats. La requesta de la trobada de camions clàssics que es celebra a Sant Vicenç de Torelló, cada dos anys, fa patent l'afecció que hi ha a Catalunya envers els camions i autocars vells, clàssics o d'època. Els dos camions més vells eren aquesta camioneta, que era un antic auto transformat en camionet amb caixa i matriculat després de la Guerra Civil, i un Unimog importat de l'estranger i rematriculat:

En senyor Jordi Ros també hi va ser a la trobada exposant-hi el seu magnífic Pegaso 1061. Matriculat a la província castellana de Sòria, havia set de l'empresa Cervós, de Sort, i muntava una cisterna. El senyor Ros va comprar-lo a Ponts i l'ha restaurat pulcrament amb una caixa de transports generals construïda pel taller Xalabarder de Mataró, d'una excel·lent qualitat. Aquest camió constitueix un homenatge d'en Jordi Ros a la memòria del seu pare, en Tonet, un transportista de Mataró que va deixar-nos uns anys enrere. Per aquesta causa, el camió és pintat dels mateixos colors que els camions d'en Tonet Ros: 

Transports J. Prada, de Castellfollit de la Roca, presentava aquests dos camions Volvo, de finals dels anys 1980 i principis dels anys 1990. Dos camions molt ben conservats i interessants:

En segon lloc, els autèntics protagonistes de la concentració de Sant Cristòfol d'Olot van ser les empreses de transport de la comarca de la Garrotxa: Trans Escapa, J. Prada SL, Barret, Planellas-Juanola, Tresserras SA, Grabulosa, Gelada SL. Hi eren gairebé totes. També s'hi van afegir camions procedents de les comarques veïnes de La Selva i el Pla de l'Estany. Pocs camions lluïen els rams de flors que és la manera de commemorar la festa de Sant Cristòfol en aquest país:

En tercer lloc, per engruixir la trobada també hi van ser els camions decorats de coneguts transportistes afeccionats a aquest pràctica. Majorment eren tractores Scania decorades pels seus propietaris i ornamentades amb llums i complements de tota mena. Atès que és una manifestació lliure dels propietaris respecte dels seus camions, no creiem que s'hagi d'entrar en consideracions sobre l'oportunitat, qualitat i encert d'aquestes decoracions, àmbit completament subjectiu i personal de consensos impossibles tractant-se d'apreciacions estètiques. Les creacions excel·lents de la Flora Biosca, una gran artista, és un fet inqüestionable. Tractores decorades presents a la trobada d'Olot:

A les onze del matí, que era l'hora prevista d'acabament de l'exposició dels camions al recinte firal, ens van oferir un improvisat i admirable concert de clàxons, botzines i llums.   

En quart lloc l'espai dels expositors de camions nous no estava ben delimitat. Segurament que hagués estat més positiu de trobar-li un espai propi on els representants podessin enraonar amb més tranquil·litat amb els clients, amics i visitants. Tallers Leonardo Sanz SA, de Besalú, hi exposava una tractora Iveco i dues Mercedes Benz: 

El disseny de la cabina Iveco, a desgrat de les filigranes i la imaginació que hi han posat els responsables italians, acusa clarament el pas del temps. Tampoc són temps per emprendre grans inversions en el desenvolupament de nous productes.

Les dues tractores Mercedes Benz amb una cabina extraordinàriament bella i reeixida. Després d'uns anys de cabines anodines el fabricant alemany comercialitza, fruit d'un gran esforç, aquesta cabina meravellosa que coincideix amb la pitjor crisi econòmica que Europa ha patit des de la crisi de l'any 1929 i que ha ensorrat de la venda de camions:

El representat de Daf va aprofitar la concentració per presentar-hi la nova cabina XF que incorpora un radiador clarament basat en el que va imposar uns anys enrere Scania amb llur cabina; al seu costat una tractora de Transports Tresserras SA, bon client del fabricant holandès:

Finalment l'element més distorsionador i censurable de la concentració va ser la música que pretenia amenitzar-la. Ni el volum ni l'estil ni la selecció de cançons s'adeien en absolut amb una trobada d'aquesta mena. Lamentable i injustificat en tots els sentits. Creiem que era un esguerro absolut.

Tant de bo que el proper any es repeteixi la Concentració de Camions d'Olot, bo i recuperant el veritable esperit de la festa de Sant Cristòfol, amb els camions ben enramats i la presència d'un mossèn que beneeixi els camions dels amos que voluntàriament ho desitgin, benedicció que amb la crisi econòmica, social i nacional que patim, no ens serà pas sobrera sinó que ens cal ara més que mai. Perquè la situació que vivim sembla que solament es pot solucionar amb un miracle.