Si la darrera crònica del 2013 tractava d'una tractora Pegaso 2011 de Vila-real, el primer article del 2014 també versa sobre un camió Pegaso, un 1086, un rígid de 4 eixos que va fer molta forrolla en els anys 1970 i 1980, un model distintiu de la casa Pegaso i que presentava un gran volum en les carreteres estretes i recargolades que hi havia aleshores. Aquest camió era d'un transportista radicat a Mèrida, en Casimiro Pulido.
L'Alonso Macías, de La Zarza, un poble proper a Mèrida, va fer societat amb un seu cosí per treballar en el sector del transport de mercaderies per carretera. Compraren dos camions Barreiros, un Super Azor i un Gran Ruta, que muntaven caixes per transports generals. Al cap d'un temps van plegar el negoci i dissoldre la societat.
Aleshores l'Alonso Macías, que sempre li havia agradat la carretera i el món del transport, fou llogat pel senyor Casimiro Pulido, del poble de Medellín, també a la província de Badajoz, un transportista que tenia tres camions propis. El senyor Pulido tenia la base a Mèrida atès que treballava per compte del senyor Fernando Guerola, un valencià establert a Mèrida que tenia uns dotze camions. El senyor Guerola li donava la feina i llogava els camions d'en Casimiro Pulido.
El senyor Pulido tenia tres Pegasos 1063 que va canviar per tres Pegasos 1086. Més endavant dels camions rígids passà a les tractores. Va substituir els tres Pegasos 1086 per tres tractores Pegaso 2080, una que equipava un motor de 260 CV i les altres dues amb motors de 310 CV. El senyor Fernando Guerola tenia una flota d'uns dotze Pegasos molt polits d'un color blau intens molt elegant que impactava de veure'ls. Els interiors de les cabines eren luxosament entapissades, un costum estès entre els camions del País Valencià, una terra on les manifestacions del barroc arrelaren amb força.
El senyor Pulido tenia tres Pegasos 1063 que va canviar per tres Pegasos 1086. Més endavant dels camions rígids passà a les tractores. Va substituir els tres Pegasos 1086 per tres tractores Pegaso 2080, una que equipava un motor de 260 CV i les altres dues amb motors de 310 CV. El senyor Fernando Guerola tenia una flota d'uns dotze Pegasos molt polits d'un color blau intens molt elegant que impactava de veure'ls. Els interiors de les cabines eren luxosament entapissades, un costum estès entre els camions del País Valencià, una terra on les manifestacions del barroc arrelaren amb força.
El primer camió del senyor Pulido que conduí el senyor Alonso Macías fou un Pegaso 1063, que muntava un motor de dos-cents cavalls de potència, amb una caixa per transports generals, i matriculat a Madrid. El mateix model que tenia Transport Met de Vidreres, un camió molt popular aquells anys:
El segon camió que el senyor Casimiro Pulido li assignà al senyor Alonso Macías fou un Pegaso 1086, de quatre eixos, equipat amb un motor de dos-cents seixanta cavalls de potència -era el conegut motor Pegaso de dos-cents cavalls de potència amb un turbo-, comprat nou al concessionari oficial Pegaso de Mèrida. Llur matrícula era BA-5135-B i muntava una caixa de fusta construïda per en Ramos, un carrosser de Mèrida.
Aquest camió transportava principalment matèria primera de la província de Badajoz per proveir la indústria catalana. Llana cap a una fàbrica de Sant Fruitós de Bages, bales de cotó per les fàbriques de Sabadell, herbes remeieres pels Laboratoris Fher de Malgrat de Mar, cereals cap a Banyoles, pells cap a Berga i suro cap a les indústries de Cassà de la Selva i Palafrugell.
El senyor Macías indefectiblement enfilava la carretera Nacional V, creuava Madrid i continuava per la Nacional II cap a Barcelona i Girona. Els estius, en José, un seu fill, l'acompanyava en els viatges d'Extremadura a Catalunya. L'Alonso Macías i el seu fill José fotografiats davant del Pegaso 1086 del senyor Casimiro Pulido:
De retorn cap a Mèrida, carregava paqueteria per compte de l'empresa Mateu i Mateu, de Barcelona i també de Transports Boj. El senyor Alonso Macías conduí el Pegaso 1086 quatre anys. Al cap de quatre anys van canviar el Pegaso 1086 per una tractora Pegaso.
Atès que els bolquets llargs amb caixa de transports general i de paqueteria i equipats amb un pistó davanter o central per bascular tenien el perill de bolcar-los, els carrossers reforçaven les caixes amb ferro. Aquesta solució no agradava pas els transportistes perquè taraven molt les caixes. Així, els primers bolquets llargs amb caixa de paqueteria i laterals de poliester s'aixecaven fins a vuit metres. Amb aquesta alçada la caixa balancejava i el risc de bolcar era molt alt. Avui dia no s'ha trobat pas cap solució clara i definitiva davant d'aquest risc. La solució va ser muntar un cargol sense fí o bisenfí sota el sòl de la caixa. Els bisenfins muntats al dessota de la caixa eren centrals i laterals. Unes tapes al sòl de la caixa alimentaven els bisenfins que descarregava el gra i pinso per la part posterior de la caixa. Aquest invent s'ha abandonat amb els sòls mòbils. Les caixes dels Pegasos 1086, com el que conduïa el senyor Macias, i els semiremolcs dels Pegasos 2080, muntaven dos bisenfins laterals per descarregar.
Atès que els bolquets llargs amb caixa de transports general i de paqueteria i equipats amb un pistó davanter o central per bascular tenien el perill de bolcar-los, els carrossers reforçaven les caixes amb ferro. Aquesta solució no agradava pas els transportistes perquè taraven molt les caixes. Així, els primers bolquets llargs amb caixa de paqueteria i laterals de poliester s'aixecaven fins a vuit metres. Amb aquesta alçada la caixa balancejava i el risc de bolcar era molt alt. Avui dia no s'ha trobat pas cap solució clara i definitiva davant d'aquest risc. La solució va ser muntar un cargol sense fí o bisenfí sota el sòl de la caixa. Els bisenfins muntats al dessota de la caixa eren centrals i laterals. Unes tapes al sòl de la caixa alimentaven els bisenfins que descarregava el gra i pinso per la part posterior de la caixa. Aquest invent s'ha abandonat amb els sòls mòbils. Les caixes dels Pegasos 1086, com el que conduïa el senyor Macias, i els semiremolcs dels Pegasos 2080, muntaven dos bisenfins laterals per descarregar.
En José Macías, que acompanyava el seu pare els estius amb el Pegaso 1086 i que ens ha facilitat aquesta fotografia, resideix a Girona i també treballa de transportista. El gust per aquesta activitat professional se li desvetllà en aquests viatges. Agraïm a la família Macias, i concretament al senyor José Macias, la fotografia del Pegaso 1086 que conduí son pare en els anys 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada