Sossís, petit poble posat al nord de la comarca del Pallars Jussà i conegut per les mines de carbó d'on s'extreia un lignit de qualitat pobre, fou un municipi independent que tingué Ajuntament propi en el període comprès entre el 1812, any de la promulgació de la primera constitució espanyola, la de Cadis, fins el 1847, quan, arran dels pocs habitants que comptava, fou agregat al municipi de Claverol.
En un bosc d'aquest poble, avui mateix, en Fernando Merino Doll, en Nano de La Pobla de Segur, ha fotografiat les restes d'un petit camió Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Una troballa que ha comunicat a en Quimet Bernadó, un seu amic, que ens les ha fet arribat per a difondre-la en aquest espai.
Aquest Nazar B, que conserva llur matrícula (L-32999), segons tots els indicis i la opinió qualificada del Sr. Joaquim Bernadó, fill de la Pobla de Segur i que de jove conduí camions, fou del senyor Ginestà, que regentava una botiga de queviures a La Pobla de Segur. La caixa de fusta, material que estava en voga en la primera meitat dels anys 1960, i concebuda per transports generals, fou construïda per l'Arilla, un carrosser que tenia l'establiment als afores del poble, exactament a la carretera de La Pobla de Segur a Sort. Aquest carrosser plegà a principis dels anys 1990, un cop es jubilà.
Les fotografies que disposem de les restes del camió Nazar que fou del senyor Ginestà, abandonades en un bosc de Sossís. La cabina, desmuntada del xassís, fou posada sobre les restes de la caixa del camió:
El camió petit Nazar B de tres mil cinc-cents quilos, carrossat de fàbrica:
El senyor Bernadó recorda que a La Pobla de Segur, el segon municipi més important del Pallars Jussà després de Tremp, que n'és la capital, hi hagué, pel cap baix, tres camions de la casa Nazar. El del senyor Ginestà, les restes del quals són enmig d'un bosc de Sossís, el del senyor Monich, que treballava a bosc, i un Nazar gros d'en Manuel Martínez Matas, que diàriament traginava llet des de La Pobla de Segur fins a Barcelona superant el coll de Comiols i la Panadella. El senyor Martínez canvià el Nazar per un Pegaso que era exposat a l'aparador de Motormóvil SA, concessionari oficial a Lleida, perquè necessitava un camió amb un motor més gros i potent que disposés d'una major capacitat de càrrega.
En Quimet Bernadó, que porta el desballestament fundat pel seu pare a Soses, establiment que acumula una bona pila de recanvis dels principals fabricants espanyols de camions -Pegaso, Barreiros Ebro i Avia-, cercarà més informació d'aquests tres vehicles. Sobta que aquest Nazar anés a espetegar a Sossís, i les seves restes no hagin desaparegut per sempre més.
Si en un bosc recòndit del Pallars Jussà s'ha descobert un camió Nazar esgavellat, és versemblant de suposar que als grans espais agrícoles del país, tancats i ocults en masies, graners i coberts, n'hi pot haver més. Fins i tot, amb una mica de sort, algun Karpetan oblidat.
Agraïm al senyors Joaquim Bernadó, pare i fill, les fotografies i la informació facilitada per fornir aquest article. I ens congratulem de la descoberta que el senyor Merino ha portat a cap. Tant de bo que podem donar-vos més informació d'aquest vehicle, manifestació d'arqueologia industrial en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada