En Joan Homs Moliner fou un transportista del barri del Poblenou que treballà en el port de Barcelona: la descàrrega dels vaixells mercants. El seu fill Joan, que de ben petit ajudava a son pare fent encàrrecs exigits pel funcionament ordinari de l'empresa familiar de transports, recorda alguns dels transportistes principals que treballaven al port de Barcelona en les dècades del 1950, 1960 i 1970. Al port de Barcelona operaven unes poques grans empreses i molts transportistes autònoms que, en possessió d'un camió, treballaven, com a subcontractats, per compte de les grans empreses.
En atracar un vaixell mercant en un dels molls del port de Barcelona, la descàrrega de la mercaderia era contractada a un transportista gran que tenia uns quants camions. El transportista contractat, per fer via, juntament amb els mitjans propis -personal i vehicles-, llogava uns quants transportistes autònoms que amb llurs camions propis feien la descarrega en el curs d'uns dies.
A la plaça Palau, en els anys 1950 i 1960, els transportistes que treballaven al port i al mercat del Born disposaven d'una casa d'obra que anomenaven la barraca amb un ocupant, a sou dels transportistes, que informava sobre les feines disponibles amb el preus que es satisfeien. Era la única manera de saber les ofertes de transports a cobrir per l'absència de telèfons i contactes directes.
El moll d'Espanya del port de Barcelona, on atracaven els vaixells de mercaderies de la companyia Transmediterranea procedents de les illes Canàries carregats de plàtans i tomàquets, a principis de 1960:
A la plaça Palau, en els anys 1950 i 1960, els transportistes que treballaven al port i al mercat del Born disposaven d'una casa d'obra que anomenaven la barraca amb un ocupant, a sou dels transportistes, que informava sobre les feines disponibles amb el preus que es satisfeien. Era la única manera de saber les ofertes de transports a cobrir per l'absència de telèfons i contactes directes.
El moll d'Espanya del port de Barcelona, on atracaven els vaixells de mercaderies de la companyia Transmediterranea procedents de les illes Canàries carregats de plàtans i tomàquets, a principis de 1960:
El passeig de Joan de Borbó en els anys 1960:
El passeig de l'Escullera, al capdavall del qual hi havia el restaurant Porta Coeli, un espai de lleure dels barcelonins, cap a l'any 1967:
Dues imatges del passeig de Colom de Barcelona, cap a l'any 1970, amb el moll ple de bigues i taulons de fusta:
Embarcament al port de Barcelona, per l'exportació, de Seats 600 construïts a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1970:
Camions aparcats en un moll del port de Barcelona:
Transportes Modernos SA tenia un garatge i les oficines a l'avinguda Bogatell cantonada amb el carrer Àlaba de Barcelona, darrera de la fàbrica que Motor Ibérica SA tenia a l'avinguda Icària, i proper a les fàbriques que Cinzano i el productor de pintures Titanlux, propietat de la família Folch, tenien en aquell sector de la ciutat completament reurbanitzada a conseqüència dels Jocs Olímpics que tingueren lloc a Barcelona l'any 1992, amb el cessament de les activitats industrials i la implantació d'usos residencials, terciaris i d'equipaments. Si hi havia feina, els transportistes autònoms s'estimaven més no treballar per Transportes Modernos SA ja que gaire bona fama de pagadors no la tenien pas.
Publicitat de Transportes Modernos en la dècada de 1940:
Publicitat de Transportes Modernos en la dècada de 1940:
Transportes Modernos SA comprà a Transportes Fernando Roqué SA una tractora Detroit. Amb els anys abandonà el treball al port i concentrà llur activitat en els transports especials. Una tractora Autocar 6x6 dotada amb un motor dièsel Cummins:
Tractora Pegaso de Transportes Modernos SA:
En la segona meitat dels anys 1970, a conseqüència de la greu crisi econòmica produïda per l'encariment del preu del petroli l'any 1973, amb una inflació i uns tipus d'interès disparats, pels núvols, l'entitat mercantil Transportes Modernos SA es transformà en Transmodernos SA, una pràctica corrent aleshores per desempallegar-se i eixugar els deutes contrets i operar amb els actius de l'empresa extingida.
Dues tractores, un Pegaso i un Barreiros de Transmodernos SA, al carrer Provença cantonada amb el passeig de Gràcia, amb l'edifici de La Pedrera al xamfrà, transportant dos vagons de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a principis dels anys 1980:
Una tractora Pegaso 2040/50 de Transmodernos SA:
Una tractora Faun i Barreiros de Transmodernos SA:
Transmodernos SA no durà pas gaires anys. A mitjan dels anys 1980 presentà concurs de creditors. La flota de camions fou dipositada en un solar tancat a La Panadella, adjacent la carretera nacional II. Allà romangueren una colla d'anys oxidant-se a sol i serena fins que un bon dia desaparegueren. Una final lamentable per una de les principals empreses de transports de Barcelona.
Transportes Peninsulares, empresa fundada en la dècada de 1950, fou una de les empreses fortes del port de Barcelona. També hi treballaren Transportes Lozano del barri de Poblenou, que tingué un Ford Barbes que conduïa l'Ignasi Montoliu, un xofer que residia al carrer Marià Aguiló, Transports Mitjans, i Transports Pomés del barri de la Sagrera, on es localitzava la fàbrica de la Pegaso. El senyor Pomés plegà del transport i muntà un desballestament a l'Hospitalet del Llobregat.
Transports Vilanova, propietat del senyor Joan Vilanova, disposava d'un garatge al passeig de l'emperador Carles I. Treballava al port, en la descarrega de productes a granel, i també per l'empresa Papelera Española del Prat del Llobregat, adquirida a mitjan anys 1970 pel grup Sarrió. Tenia molts Pegasos Comet i 200. La feina de La Papelera Española era de Transports Araus, un transportista del Prat del Llobregat, i en Vilanova hi treballava com a subcontractat. Quan l'Araus no tenia feina, treballava per en Vilanova. Transports Berenguer, per motiu El Gendre, que tenia un camió, i també en Romero, un transportista autònom de la placeta Klein del Poblenou, treballaven com a agregats o subcontractats de Transports Vilanova.
Transports Vilanova traginava pirita verda des del port de Barcelona fins a can Barrau i can Gallart, dues fàbriques de Montgat posades en la franja de terra compresa entre la via del tren de Barcelona a Mataró i la platja, al costat de la fàbrica que produïa el lleixiu Conejo, que manipulaven aquest mineral cremant-la. La pirita cremada era transportada de nou al port de Barcelona per ser embarcada i exportada. La fàbrica de can Barrau a finals dels anys 1960:
Transports Vilanova traginava pirita verda des del port de Barcelona fins a can Barrau i can Gallart, dues fàbriques de Montgat posades en la franja de terra compresa entre la via del tren de Barcelona a Mataró i la platja, al costat de la fàbrica que produïa el lleixiu Conejo, que manipulaven aquest mineral cremant-la. La pirita cremada era transportada de nou al port de Barcelona per ser embarcada i exportada. La fàbrica de can Barrau a finals dels anys 1960:
Transports Herp, del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet del Llobregat, l'amo de la qual era el senyor Joan Herp, tenia una flota de camions amb uns quants Bedfords importants d'Anglaterra que equipaven motors Perkins. Uns camions fiables en la dècada de 1950 i 1960.
Transportes Coral també treballava als molls del port de Barcelona. En la dècada de 1960 tenia una flota de camions Ebro i Barreiros,
Transports Puig del barri del Sant Andreu del Palomar, antic municipi agregat a Barcelona, pertanyia al senyor Gabriel Puig, bon amic d'en Joan Homs i Moliner, propietari de Transports Homs. Tenia un garatge a la cantonada dels carrers Pallars i Llacuna. Llur germà Joan treballava d'encarregat de Fernando Roqué SA, agència de duanes i ensems una de les grans empreses de transports que operaven al port de Barcelona. En Gabriel Puig posseïa unes barcasses que, en els anys 1940, transportava la sal extreta de les salines de Formentera, Menorca i del Delta de l'Ebre fins al port de Barcelona. Descarregada la sal en gra era sotmesa a un procés de mecanització, neteja i molta per ser distribuïda a les empreses que venien sal, bàsicament dues, Sal Costa del barri de Ribera de Barcelona i Sal Xaubet del carrer Pallars del barri de Sant Martí de Provençals, un altre antic municipi independent annexionat a Barcelona.
Publicitat de Sal Costa, del carrer Princesa de Barcelona:
Un pot de Sal Xaubet i etiquetes publicitàries de gran bellesa:
Transports Puig comprà en una subhasta convocada per l'exèrcit espanyol un camió GMC equipat amb tres diferencials. Un dels dos diferencials posteriors fou llevat del GMC per en Joan Homs Moliner. Comparèixer i participar en les subhastes convocades per l'exèrcit era un mode d'accedir a la compra d'un camió. També tingueren un Ford F600 que muntava un motor dièsel Hèrcules, el qual fou una autèntica desgràcia, un desastre enorme. Segurament que fou un dels pitjors motors dièsel mai produïts. Tingué uns quants Pegasos 140 dièsel. En Gabriel Puig, treballador, intrèpid i d'una gran empenta, s'adonà aviat de les immenses possibilitats de les promocions immobiliàries a Barcelona i els municipis limítrofs i, a principis de la dècada de 1960, abandonà la feina al port de Barcelona i treballà en el sector de la construcció, concretament en els rebaixos de solars i proveïment d'àrids i material, totxos i sacs de ciment.
Del ram de la construcció, a Barcelona, en la dècada de 1960, hi hagué dues empreses de primer ordre. Transports Llop, que tenia el garatge al passeig Pujades, al costat del bar La Panadella i del taller Sobrepera que reparava bombes injectores, i davant per davant del parc de la Ciutadella, feia rebaixos dels solars per la construcció d'edificis amb una flota integrada per molts camions. I Transports Burés, que tenia el garatge al carrer Lutxana, avui dia Roc Boronat cantonada amb Almogàvers, disposava d'uns quants katiuskes, els ZIL importats de la Unió Soviètica pel Govern de la República Espanyola, el propietari de qual tenia responsabilitats en el sindicat vertical del transport, explotava un gran sot localitzat al carrer Selva del Mar i l'avinguda Diagonal, en el barri del Poblenou, on extreien tones de sorra que servien a les obres de la Barcelona de 1960. Al costat de Transports Burés hi havia Transports Ferret.
En Txaranga fou el motiu d'un transportista especialitzat en la descarrega de vaixells plens de carbó. Tenia el local al passeig de l'Exposició i treballava amb uns camions molt esgavellats, atrotinats. Proveïa de carbó els magatzems localitzats a l'Horta de Sant Bertran. Al carrer Llacuna del Poblenou hi hagué un altre magatzem de carbó i fustes propietat del senyor Muntaner. Els carboners, per disposar carbó, noliejaven un vaixell i en Txaranga en feia la descarrega. Per fer la descarrega subcontractava part de la feina a altres transportistes. Si no tenia feina, en Txaranga treballava per altres transportistes. Tancà cap a l'any 1968.
Puerto Transportes treballava principalment en la descarrega de barres o lingots de ferro que subministraven a les fundicions i grans empreses metal·lúrgiques com Material y Construcciones SA (MACOSA) i La Maquinista Terrestre y Marítima. Transports Homs treballà com a subcontractat de Puerto Transportes en el transport de barres de ferro amb aquest Pegaso 1060:
Fernando Roqué SA fou un agent de duanes de primer ordre que constituí una societat, Fernando Roqué Transportes Internacionales SA. Transports Padrosa de Figueres treballava per compte d'aquesta empresa. Uns camions de Fernando Roqué Transportes Internacionales SA:
Dues tractores Pegaso, amb llurs semiremolcs, de Fernando Roqué Transportes Internacionales SA:
En liquidar-se Fernando Roqué Transportes Internacionales SA i concentrar el negoci en els tràmits duaners, la totalitat dels camions foren venuts. Transports Collado del barri del Poblenou comprà un camió polonès Star que muntava un motor dièsel Barreiros. I Transportes Modernos SA comprà un Detroit.
Transportes Portuarios fou una agrupació de transportistes autònoms que treballaven al port de Barcelona per les grans empreses adjudicatàries de les descàrregues dels vaixells mercants. S'associaren per poder negociar i pactar millors condicions retributives. Un dels promotors de l'empresa fou en Jaume Castells, un transportista autònom oriünd de Lleida. El senyor Castells al cap d'uns anys plegà de treballar al port i obrí un desballestament a l'Hospitalet del Llobregat, a l'autovia de Castelldefels. Llur Pegaso 1065 Europa, matriculat a Lleida, el va vendre al senyor Joan Homs Moliner. Un vehicle que donà un rendiment fabulós:
En jubilar-se el senyor Joan Homs, va vendre el Pegaso 1065 i la targeta de transport associada, que és el que tenia valor econòmic, a una agència de l'avinguda Icària de Barcelona.
Transports Angrill, que tenia el garatge al carrer Llacuna del barri del Poblenou de Barcelona, centrà llur activitat en la descarrega de pinso i gra que transportaven els vaixells mercants. Tenia una flota de Pegasos i Barreiros carrossats amb caixes de transports generals i alces. En tancar l'empresa va vendre els camions als treballadors que feren la feina dels clients que tenia l'empresa.
Transportes Ortiz, que tancava dos camions Bedford amb el xassís reforçat en un garatge del carrer Llull cantonada amb la rambla del Poblenou, fou fundada pel senyor Argimiro Ortiz. Llur fill Artemio continuà en el sector del transport amb una tractora i un semiremolc.
Un bocinet més de la història dels transportistes de la ciutat de Barcelona que recull els records del senyor Joan Homs Cerdà.
Transportes Coral també treballava als molls del port de Barcelona. En la dècada de 1960 tenia una flota de camions Ebro i Barreiros,
Transports Puig del barri del Sant Andreu del Palomar, antic municipi agregat a Barcelona, pertanyia al senyor Gabriel Puig, bon amic d'en Joan Homs i Moliner, propietari de Transports Homs. Tenia un garatge a la cantonada dels carrers Pallars i Llacuna. Llur germà Joan treballava d'encarregat de Fernando Roqué SA, agència de duanes i ensems una de les grans empreses de transports que operaven al port de Barcelona. En Gabriel Puig posseïa unes barcasses que, en els anys 1940, transportava la sal extreta de les salines de Formentera, Menorca i del Delta de l'Ebre fins al port de Barcelona. Descarregada la sal en gra era sotmesa a un procés de mecanització, neteja i molta per ser distribuïda a les empreses que venien sal, bàsicament dues, Sal Costa del barri de Ribera de Barcelona i Sal Xaubet del carrer Pallars del barri de Sant Martí de Provençals, un altre antic municipi independent annexionat a Barcelona.
Publicitat de Sal Costa, del carrer Princesa de Barcelona:
Un pot de Sal Xaubet i etiquetes publicitàries de gran bellesa:
Transports Puig comprà en una subhasta convocada per l'exèrcit espanyol un camió GMC equipat amb tres diferencials. Un dels dos diferencials posteriors fou llevat del GMC per en Joan Homs Moliner. Comparèixer i participar en les subhastes convocades per l'exèrcit era un mode d'accedir a la compra d'un camió. També tingueren un Ford F600 que muntava un motor dièsel Hèrcules, el qual fou una autèntica desgràcia, un desastre enorme. Segurament que fou un dels pitjors motors dièsel mai produïts. Tingué uns quants Pegasos 140 dièsel. En Gabriel Puig, treballador, intrèpid i d'una gran empenta, s'adonà aviat de les immenses possibilitats de les promocions immobiliàries a Barcelona i els municipis limítrofs i, a principis de la dècada de 1960, abandonà la feina al port de Barcelona i treballà en el sector de la construcció, concretament en els rebaixos de solars i proveïment d'àrids i material, totxos i sacs de ciment.
Del ram de la construcció, a Barcelona, en la dècada de 1960, hi hagué dues empreses de primer ordre. Transports Llop, que tenia el garatge al passeig Pujades, al costat del bar La Panadella i del taller Sobrepera que reparava bombes injectores, i davant per davant del parc de la Ciutadella, feia rebaixos dels solars per la construcció d'edificis amb una flota integrada per molts camions. I Transports Burés, que tenia el garatge al carrer Lutxana, avui dia Roc Boronat cantonada amb Almogàvers, disposava d'uns quants katiuskes, els ZIL importats de la Unió Soviètica pel Govern de la República Espanyola, el propietari de qual tenia responsabilitats en el sindicat vertical del transport, explotava un gran sot localitzat al carrer Selva del Mar i l'avinguda Diagonal, en el barri del Poblenou, on extreien tones de sorra que servien a les obres de la Barcelona de 1960. Al costat de Transports Burés hi havia Transports Ferret.
En Txaranga fou el motiu d'un transportista especialitzat en la descarrega de vaixells plens de carbó. Tenia el local al passeig de l'Exposició i treballava amb uns camions molt esgavellats, atrotinats. Proveïa de carbó els magatzems localitzats a l'Horta de Sant Bertran. Al carrer Llacuna del Poblenou hi hagué un altre magatzem de carbó i fustes propietat del senyor Muntaner. Els carboners, per disposar carbó, noliejaven un vaixell i en Txaranga en feia la descarrega. Per fer la descarrega subcontractava part de la feina a altres transportistes. Si no tenia feina, en Txaranga treballava per altres transportistes. Tancà cap a l'any 1968.
Puerto Transportes treballava principalment en la descarrega de barres o lingots de ferro que subministraven a les fundicions i grans empreses metal·lúrgiques com Material y Construcciones SA (MACOSA) i La Maquinista Terrestre y Marítima. Transports Homs treballà com a subcontractat de Puerto Transportes en el transport de barres de ferro amb aquest Pegaso 1060:
Fernando Roqué SA fou un agent de duanes de primer ordre que constituí una societat, Fernando Roqué Transportes Internacionales SA. Transports Padrosa de Figueres treballava per compte d'aquesta empresa. Uns camions de Fernando Roqué Transportes Internacionales SA:
Dues tractores Pegaso, amb llurs semiremolcs, de Fernando Roqué Transportes Internacionales SA:
En liquidar-se Fernando Roqué Transportes Internacionales SA i concentrar el negoci en els tràmits duaners, la totalitat dels camions foren venuts. Transports Collado del barri del Poblenou comprà un camió polonès Star que muntava un motor dièsel Barreiros. I Transportes Modernos SA comprà un Detroit.
Transportes Portuarios fou una agrupació de transportistes autònoms que treballaven al port de Barcelona per les grans empreses adjudicatàries de les descàrregues dels vaixells mercants. S'associaren per poder negociar i pactar millors condicions retributives. Un dels promotors de l'empresa fou en Jaume Castells, un transportista autònom oriünd de Lleida. El senyor Castells al cap d'uns anys plegà de treballar al port i obrí un desballestament a l'Hospitalet del Llobregat, a l'autovia de Castelldefels. Llur Pegaso 1065 Europa, matriculat a Lleida, el va vendre al senyor Joan Homs Moliner. Un vehicle que donà un rendiment fabulós:
En jubilar-se el senyor Joan Homs, va vendre el Pegaso 1065 i la targeta de transport associada, que és el que tenia valor econòmic, a una agència de l'avinguda Icària de Barcelona.
Transports Angrill, que tenia el garatge al carrer Llacuna del barri del Poblenou de Barcelona, centrà llur activitat en la descarrega de pinso i gra que transportaven els vaixells mercants. Tenia una flota de Pegasos i Barreiros carrossats amb caixes de transports generals i alces. En tancar l'empresa va vendre els camions als treballadors que feren la feina dels clients que tenia l'empresa.
Transportes Ortiz, que tancava dos camions Bedford amb el xassís reforçat en un garatge del carrer Llull cantonada amb la rambla del Poblenou, fou fundada pel senyor Argimiro Ortiz. Llur fill Artemio continuà en el sector del transport amb una tractora i un semiremolc.
Un bocinet més de la història dels transportistes de la ciutat de Barcelona que recull els records del senyor Joan Homs Cerdà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada