En Francisco Parramon Arajol va
néixer a Roda de Ter, el poble d’en Francesc Macià Ambert, en Bac de
Roda, lluitador dels drets i llibertats de Catalunya, els primers anys del
segle XX. Provenia d’una família de carreters. Son pare, en Bonaventura Parramon
Vinyes, proveït amb un carro i un cavall, feia de recader de la línia de Roda
de Ter a Barcelona en els primers decennis del segle XX. Roda de Ter, en el
curs del segle XX, tingué un nucli important de transportistes que treballaven
per les indústries tèxtils locals, implantades en les darreries del segle
XVIII, que experimentaren un creixement desorbitat en el curs dels segles XIX i
XX, fins que la crisi del petroli del 1973 causà una minva progressiva de la
producció que desembocà en la desaparició i extinció definitiva d'aquesta activitat.
Roda de Ter, captada pel fotògraf
Lucien Roisin en les primeres dècades del segle XX, amb la resclosa de la fàbrica
Tecla Sala, en primer terme, i al fons, el pont sobre el riu Ter d’accés al
nucli urbà:
Pont sobre el riu Ter d'accés al nucli urbà de la població:
Plaça Major de Roda de Ter:
A Roda de Ter, la filatura
principal, posada en un marge del riu Ter, fou Tecla Sala, la Blava com és coneguda popularment pel
color característic que impregnava les portes i finestres de l’establiment.
Implantada a Roda de Ter l’any 1925 per iniciativa del matrimoni format per
Tecla Sala Miralpeix i Grau Riera Sala,
hi treballà d’administratiu gairebé trenta anys el poeta Miquel Martí Pol. Tecla
Sala tingué una altre fàbrica a l’Hospitalet del Llobregat que s’ha reconvertit
en equipament cultural de primera magnitud. Després de successives crisis que causà
la reducció progressiva del nombre de treballadors, amb successius amos, tancà
les portes definitivament l’any 1999.
Publicitat de la filatura Tecla Sala, l'any 1916, amb les dues fàbriques que tenia l'empresa a l'Hospitalet del Llobregat i Roda de Ter:
Primitiva fàbrica que Tecla Sala tenia a Roda de Ter:
La fàbrica Tela Sala, ampliada, l'any 1944:
La Blava a principis dels anys 1960, amb la palanca aixecada entre els anys 1942 i 1945:
Roda de Ter comptava també amb
una altre filatura d’acreditada antiguitat, can Portabella. Fundada cap a l’any
1840, fou adquirida a les darreries del segle XIX per la família Sala. Llur
darrer propietari fou Hilados y Tejidos Puigneró. Tancà les portes l’any 1970 a
conseqüència d’un incendi que la danyà en la seva major part.
A les Masies de Roda, poble
integrat en el municipi de Roda de Ter hi hagué Els Molins, que disposava d’una
resclosa i una turbina, i can Grau o can Salamí, fundada a mitjan segle XIX i
tancada per la crisi econòmica l’any 1978. Les dues fàbriques més importants
foren les colònies Còdol Dret i can Baurier.
El Còdol Dret fou una filatura
propietat de Bosch, Llussà & CIA operativa des del 1871. Al cap d’uns anys,
esdevingué propietari únic el senyor Ròmul Bosch i Alsina. Nascut a Calella,
establert a Santo Domingo i l’Havana, i retornat a Catalunya, participà en distintes
empreses comercials i promocions immobiliàries. També participà en els
assumptes públics essent escollit diputat a les Corts Espanyoles i la batllia
de Barcelona. Arran de la seva mort l'any 1923, el seu fill Ròmul Bosch i Catarineu,
destacat col·leccionista d’art, es féu càrrec de l’empresa fins a la seva mort
l’any 1936. El febrer de 1939, en la retirada de l’exèrcit republicà, la
fàbrica patí un incendi considerable. L’aiguat de l’octubre de 1940 agreujà
l’estat de devastació de la fàbrica que tingué una activitat productiva
esllanguida fins llur tancament definitiu el 1963 per la desaparició de la
fàbrica i la colònia que acollia els treballadors sota les aigües de
l’embassament de Sau.
Fàbrica i colònia del Còdol Dret:
L’abril de 1864, en Pierre
Baurier, viatjant de teixits, i l’Elisa Bacqué, d’origen francès, matrimoni resident
a Roda de Ter, comprà la finca el Molinet de Salou, on, en possessió d’una
concessió d’aigües, muntà una fàbrica que produïa piqué blanc, alimentada des
del 1888 amb fluid elèctric. L’any 1924 la fàbrica fou sotmesa a una intensa
reforma i renovació. Cessà la producció, com també succeí amb la fàbrica del
Còdol Dret, l’any 1963, a causa de la construcció i posada en funcionament de
l’embassament de Sau les aigües del qual cobriren parcialment la fàbrica. La
família Baurier posà en funcionament l’any 1912, amb treballadors de la fàbrica
de Salou, una altre fàbrica tèxtil a Sant Adrià de Besòs, dedicada a la
producció de teixit. Tancà les
portes el 1988, moment que l'empresa es denominava Lacombe Textil SA.
Fàbrica Baurier i la palanca, creuada pels treballadors, en un marge del riu Ter:
Habitatges de la colònia Baurier, a la finca de Salou:
Un camió de can Baurier dels anys 1920, conduït per en Roca, fotografiat
a la colònia de Salou (font: Museu d'història de la immigració de
Catalunya):
Camió Dodge de can Baurier a la fàbrica de Sant Adrià de Besòs:
La intensa concentració tèxtil a
la comarca d’Osona propicià la creació de nombrosos tallers mecànics que
treballaven en la reparació i reforma de maquinària tèxtil. Dos tallers
esdevingueren, en el curs dels anys, considerables fabricants de maquinària tèxtil: Societat
Anòmima Serra constituïda l’any 1913 a Manlleu, constructora de maquinària de
filar, transformada al cap dels anys en Serra Saco Lowell i Platt Saco Lowell,
que cessà la producció l’any 1992. I a Roda de Ter, Bracons i Riera SA, fundada
el 1855 a Roda de Ter, reparava maquinària tèxtil. El 1917 incorporà la fosa i
emprengué la construcció de telers mecànics ben acollits pels fabricants. Una part de la producció fou exportada a l'estranger.
Recinte exterior de l'empresa Bracons y Riera SA:
Recinte exterior de l'empresa Bracons y Riera SA:
Interior d'una de les naus de l'empresa:
Teler construït per Bracons i Riera SA:
En Francisco Parramon Arajol, fill d'en Bonaventura Parramon Vinyes, aconseguí, cap a l’any
1930, el permís de primera amb el qual es posà a treballar en la conducció dels
autobusos que cobrien la línia regular de Roda de Ter a Vic.
Els autos de línia de Roda de Ter a Vic davant l'estació del tren de Vic:
Els conductors dels cotxes de línia:
En Francisco Parramon Arajol i l'auto que conduïa:
L’any 1939, acabats els tres anys
infernals de guerra civil, calia refer-se de l’ensulsiada amb la represa de les
activitats quotidianes. Les fàbriques tèxtils de Roda de Ter i les Masies de
Roda malden per reprendre, amb esforços i sacrificis titànics, l’activitat. La situació era desoladora. S'havia de redreçar una devastació absoluta en unes circumstàncies particularment adverses. Maquinària
desapareguda i esgavellada sense recanvis i peces, falta de fluid elèctric, i
poca matèria primera. El transport adquireix una importància de primer ordre
per guanyar una poca normalitat. Proveir de matèria primera i fer arribar el producte produït. Hi ha molts pocs vehicles, en la seva major part desmanegats.
En Francisco Parramon treballava en
la dècada de 1940, amb precaris camions Chevrolets i Fords, per
les industries tèxtils de Roda de Ter. Anys difícils, plens de privacions i
sacrificis. En la dècada de 1950 tingué un Bedford. Les caixes de fusta que
muntaven foren construïdes pel carrosser Comellas de Sallent.
En els anys 1960, d’un creixement
econòmic inusitat, estrenà un camió Nazar A de sis tones, Barreiros Azor i
Super Azor i dos camions Sava grossos. Fou refractari als camions Pegasos. No
en tingué mai cap. Qüestió de gustos i preferències. Els camions que tenia a
Roda de Ter eren tancats en un garatge proper al pont del riu. La delegació de
Barcelona era al carrer Espronceda 108. Dos clients principals foren Bracons i
Riera SA, constructor de telers mecànics, i Vicente Illa SA de Sant Martí de
Provençals, al districte del Poblenou, propietat del senyor Vicente Illa Cerdà,
fundada el 1930 i tancada el 1993, que blanquejava teixits. Els camions que
treballaven a Barcelona eren tancats a ca l’Illa. L'empresa disposava de mecànic propi.
Tres camions que tingué el senyor Parramon en els anys 1960 amb els xofers:
Un Nazar A comprat l'any 1962:
Un Barreiros Saeta:
Dues imatges d'un Barreiros Super Azor:
A mitjan anys 1960 el Sr Parramon
fixà llur residència a Badalona. I s’incorporaren a l’empresa els seus fills
Joan, Carles i Miquel Parramon Cabanas. L’altre fill, en Bonaventura,
s’implantà pel seu compte fent d’ordinari de Roda de Ter a Barcelona.
Els anys gloriosos de l’empresa
foren la dècada de 1970. Transports Parramon disposava de trenta-cinc vehicles, constituïts per camions i furgonetes. Treballava per empreses tèxtils d’Osona i de Barcelona.
Sovintejaven els viatges dels camions a Tarragona i Mequinensa.
A principis de 1970 fou acoblada
en la part posterior del Nazar una grua per carregar i descarregar els
telers mecànics fabricats Barcons i Riera SA que s'havien de transportar. Treballà fins que l’any 1982
fou dipositat en un desballestament de Gavà. Allà morí el Nazar de can
Parramon.
Jubilat de l’empresa, en
Francisco Parramon retornà a Roda de Ter, on residí fins a la seva mort.
L’empresa, comandada pels fills, cessà l’activitat cap a l’any 1992.
Agraïm al senyor Francesc
Parramon Benitez, nét del protagonista d’aquest article, que segueix l'ofici a Transports Canigó de Manlleu, la informació i
fotografies facilitades per redactar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada