Cambrils, localitat costanera del Baix Camp amb un port pesquer d'un pes econòmic considerable, acumula dos fets històrics remarcables. En el curs de la Guerra dels Segadors, tropes catalanes que fugien de l'avanç de l'exèrcit castellà es refugiaren a la localitat. El 12 de desembre de 1640 Cambrils fou assetjada pels castellans comandats per en Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Vélez. Antoni d'Armengol, que comandava la defensa de la ciutat assetjada, ordenà la resistència. La caiguda de la ciutat dos dies després desfermà una brutal repressió i crueltat de les tropes castellanes que suscità fins i tot crítiques d'alguns oficials castellans. Un miler de defensors, també d'Antoni d'Armengol, en Jacint Vilosa i en Carles Bertrolà i de Calders, els caps militars catalans, foren assassinats. En aquesta localitat també va néixer el 3 d'octubre de 1868 Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i Cardenal, mort a l'exili en no haver donat suport a l'alçament feixista del general Franco i no haver signat la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 que donava suport a la seva sublevació militar contra la Segona República.
Dues imatges de Cambrils de la dècada de 1960, amb el port i el Passeig Marítim:
La torre del port de Cambrils aixecada l'any 1664:
El port de Cambrils sempre ha tingut una intensa activitat pesquera. S'hi pesca principalment, segons els mesos de l'any, lluç, galeres i raps. Tal activitat fou acompanyada dels majoristes de peix, famílies del poble que l'adquirien i el venien al major i al detall en les seves peixateries. Aquestes famílies foren els germans Francisco, Carles i Josep Borràs, que foren cadascun majoristes de peix pel seu compte, el primer, tingué Peixos Sisquet; Benito Gil; els germans Francisco, Esteve i Anton Matas, que tingueren per fer la feina un Ford Barbes i un Leyland Comet; en Miquel Sans; i Peixos Victòria, de la família Savall Berenguer.
Els majoristes de peix de Cambrils també es proveïen en els ports de l'Ametlla de Mar, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i Mercabarna pel peix del nord. El peix de Cambrils, molt apreciat per la seva qualitat i que ha originat restaurants reconeguts com Casa Gatell, fundat el 1914 i tancat el 2011, de la família Pedrell, Casa Gallau, de la família Morell, també desaparegut, i Casa Macarrilla, de la família Martí, es venia a les peixateries locals, i a Reus, Salou, Vila-seca i Tarragona.
El camió Nazar que tingué el senyor Benito Gil per transportar el peix fresc que adquiria al port de Cambrils i distribuïa a peixateries de municipis de la comarca del Baix Camp, fou adquirit l'any 1994 pel fill d'en Francisco Borràs, de Peixos Sisquet, amb l'ànim de restaurar-lo:
Un dels tres camions Avia que tingué en Francisco Borràs al costat de les caixes de fusta plenes de peix que es subhastava en el mollet de Cambrils:
Un atractiu addicional que els estiuejants de Cambrils tenien en la dècada de 1960 fou La Genoveva, un vell i trinxat autobús que en els anys 1950 i 1960 feia la línia del nucli antic de Cambrils fins el port:
Agraïm la informació facilitada pel Sr Xavier Gil Tost sobre els majoristes de peix de Cambrils que hem recollit en aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada