En Josep Sanglas i Alsina va néixer a Manlleu el 22 de gener de 1874. Heretà la fàbrica de filatura fundada pel seu avi, en Martí Sanglas, el 1842, en una riba del riu Ter, als afores de Manlleu. Can Sanglas, degudament
reformada, és el Museu Industrial del Ter. L'any 1901 anà a viure a la ciutat de Barcelona, mantenint tanmateix una forta vinculació amb Manlleu on hi tenia grans interessos econòmics.
Emprenedor de mena, en Josep Sanglas va participar en la creació l'any 1913 de la Sociedad Anònima Serra SA promoguda pel senyor Josep Serra i Sió, nascut a Roda de Ter l'any 1877 i mort de Manlleu l'any 1959, fabricant de maquinària tèxtil, i també l'any 1921 en la fabricació de cables i fils de conducció
elèctrica que emprengué el senyor Josep Roqué i Parladé, transformada l'agost de 1923 en l'empresa Conductores
Eléctricos Roque S.A.
Publicitat de la maquinària textil que produïa l'any 1927 la Sociedad Anònima Serra, coneguda a Manlleu com a can Serra o Tallers Serra:
La Sociedad Anònima Serra SA en la dècada de 1960, amb l'entrada de capital estranger fou transformada en Serra Saco-Lowell SA i, al cap d'uns anys, esdevingué Platt Saco Lowell fins que tancà les portes l'any 1992. Pel que fa a Conductores
Eléctricos Roque S.A, el 1971 la multinacional anglesa BICC esdevingué l'accionista majoritari amb l'adquisició del 60% del capital social. I el 1982 la multinacional nord-americana General Cable i Facosa compraren el paquet d'accions que tenia BICC. En aquests moments, el futur de la planta de can Roqué a Manlleu, que pertany a la multinacional italiana Prysmian Group, és incert arran del comunicat de llur tancament juntament amb el de la fàbrica de Montcada i Reixac.
En Josep Sanglas i Alsina, pare d'en Xavier i en Martí Sanglas Camps, acabada la Guerra Civil Espanyola el 1939, s'adonà de la importància crucial del transport com activitat imprescindible per reprendre l'activitat econòmica i superar els estralls causats en el país, completament trinxat, per la guerra, en un context internacional, a més a més, molt desfavorable per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Esperonats pel seu pare, que els hi donà suport econòmic, els germans Xavier i Martí feren llur incursió en el món del motor amb la construcció, sota llicència, dels motors Vellino, projectats i produïts per l'enginyer resident a Barcelona Carles Vellino Roch, mort el 1934, per usos industrials i agrícoles. La seva dèria era, però, la construcció de motocicletes equipades amb motors potents. Completaren, a partir de l'any 1940, la carrera d'enginyeria industrial. En Martí, el germà gran, l'acabà el 1943, i en Xavier, l'any 1947.
Publicitat del motor Vellino produït a Barcelona per l'enginyer Carles Vellino:
En Josep Sanglas i Alsina, pare d'en Xavier i en Martí Sanglas Camps, acabada la Guerra Civil Espanyola el 1939, s'adonà de la importància crucial del transport com activitat imprescindible per reprendre l'activitat econòmica i superar els estralls causats en el país, completament trinxat, per la guerra, en un context internacional, a més a més, molt desfavorable per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Esperonats pel seu pare, que els hi donà suport econòmic, els germans Xavier i Martí feren llur incursió en el món del motor amb la construcció, sota llicència, dels motors Vellino, projectats i produïts per l'enginyer resident a Barcelona Carles Vellino Roch, mort el 1934, per usos industrials i agrícoles. La seva dèria era, però, la construcció de motocicletes equipades amb motors potents. Completaren, a partir de l'any 1940, la carrera d'enginyeria industrial. En Martí, el germà gran, l'acabà el 1943, i en Xavier, l'any 1947.
Publicitat del motor Vellino produït a Barcelona per l'enginyer Carles Vellino:
Amb el ferm propòsit de construir motocicletes, en Xavier i en Martí Sanglas Camps, estudiants d'enginyeria industrial, fundaren a Barcelona l'any 1942 Talleres Sanglas SA. La fàbrica era al carrer Selva de Mar cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes, en el barri industrial del Poblenou, districte de Sant Martí de Provençals, que acollia aleshores nombrosos tallers metàl·lurgics amb personal especialitzat que podien proveir-los d'algunes de les peces que necessitaven per produir motocicletes. En Martí assumí les tasques administratives i de comptabilitat de l'empresa i en Xavier la de desenvolupament de models i producció.
L'any 1944 fou construïda la primera motocicleta, la Sanglas 350 cc, presentada oficialment a la Fira de Mostres de Barcelona del 1945. Aquell mateix any fou iniciada llur fabricació en la mau del carrer Selva de Mar, amb una producció de vuitanta unitats. L'empresa tenia cap a cent treballadors.
L'any 1944 fou construïda la primera motocicleta, la Sanglas 350 cc, presentada oficialment a la Fira de Mostres de Barcelona del 1945. Aquell mateix any fou iniciada llur fabricació en la mau del carrer Selva de Mar, amb una producció de vuitanta unitats. L'empresa tenia cap a cent treballadors.
Primer model de motocicleta produïda per Talleres Sanglas SA i part de la plantilla de l'empresa, amb els germans Martí i Xavier Sanglas, l'any 1945:
L'any 1953 l'empresa fa el salt a la fabricació de motocicletes de major cilindrada i potència. L'increment de models dispara les comandes, producció i vendes. L'any 1955 fou constituït a Barcelona el Club Sanglas i l'equip oficial de la marca
guanyà els primers triomfs esportius en curses diverses en què participà. L'empresa estava ben encarrilada. Els triomfs esportius foren una bona carta de presentació per esdevenir proveïdor de motocicletes d'algunes administracions públiques com l'estatal i la local i també de distints organismes públics: la Guàrdia Civil de Trànsit, l'exèrcit espanyol i molts municipis adquiriren motocicletes Sanglas. Publicitat de la casa Sanglas:
L'any 1956 s'assoleix una producció de cinc-centes unitats. Amb l'objectiu d'augmentar la producció i mantenir la qualitat, que passava per disposar de proveïdors de confiança ja que hi havia poca indústria auxiliar, l'empresa convingué que alguns treballadors esdevinguessin treballadors autònoms de producció i subministrament de peces. Amb aquesta operació, la plantilla passà de dos-cents treballadors a cinquanta.
L'any 1959, en execució del projecte d'ampliació de la Gran Via de les Corts Catalanes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona, la fàbrica del barri del Poblenou fou expropiada i enderrocada. Aleshores compraren, amb el preu just satisfet per l'expropiació, un solar que no tenia assignats usos industrials ubicat a la rambla Just Oliveras del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
L'any 1962 els germans Sanglas patentaren una nova marca de motocicleta, Rovena. Aquesta marca, creada pel descens de vendes causat per la comercialització del Seat 600, muntava motors Zündapp força fiables i competitius. Tanmateix, aquest projecte, que no donà pas el rendiment previst, fou cancel·lat l'any 1966.
L'any 1959, en execució del projecte d'ampliació de la Gran Via de les Corts Catalanes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona, la fàbrica del barri del Poblenou fou expropiada i enderrocada. Aleshores compraren, amb el preu just satisfet per l'expropiació, un solar que no tenia assignats usos industrials ubicat a la rambla Just Oliveras del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
L'any 1962 els germans Sanglas patentaren una nova marca de motocicleta, Rovena. Aquesta marca, creada pel descens de vendes causat per la comercialització del Seat 600, muntava motors Zündapp força fiables i competitius. Tanmateix, aquest projecte, que no donà pas el rendiment previst, fou cancel·lat l'any 1966.
La dècada de 1960 fou satisfactòria per l'empresa. Es projectaren nous models i es reforçaren les campanyes publicitàries. La producció era d'unes dues-mil cinc-centes unitats anyalment amb menys de cent treballadors. Un policia local assegut en una motocicleta Sanglas:
La bona marxa que tenia Talleres Sanglas SA començà a declinar amb la greu crisis econòmica del petroli, que esclatà l'any 1973, i l'agitació i convulsió social que es produí després de la mort del dictador Francisco Franco el novembre de l'any 1975. En deu anys, del 1975 al 1985, desaparegueren gairebé tots els fabricants de motocicletes catalans: Ossa, Mototrans, Bultaco, Gimbernat i Ducson. Montesa, que fou comprada per Honda, Derbi i Rieju van sobreviure a aquella crisi.
En Xavier Sanglas, conscient que l'empresa no era viable, viatjà l'any 1977 a Japó i arribà a un acord amb Yamaha per a muntar motors de la marca
japonesa al model Sanglas 400 Y bicilíndrica. Tanmateix l'empresa no era rendible. El novembre de l'any 1981 es constituí a Barcelona SEMSA (Sociedad Española de Motocicletas, SA), amb la participació de Yamaha, que va subscriure la meitat del capital social. Fou el final de Talleres Sanglas SA i l'extinció de la marca Sanglas. L'any 1982 comença la producció, a la fàbrica de l'Hospitalet del Llobregat, de la Yamaha S-400 bicilíndrica que incorporava encara alguns elements de les motocicletes Sanglas. El senyor Xavier Sanglas continuà treballant a Yamaha fins que es jubilà l'any 1995.
Publicitat del darrer model produït per Talleres Sanglas SA, la 400-Y bicilíndrica:
Publicitat del darrer model produït per Talleres Sanglas SA, la 400-Y bicilíndrica:
Talleres Sanglas SA, que produí les motocicletes Sanglas des del 1945 fins el 1981, és el resultat d'un dens solatge de coneixements i experiència industrial acumulada a Manlleu: els coneixements metal·lúrgics adquirits en la producció de maquinària tèxtil a can Serra i l'experiència elèctrica heretada de can Roqué. Sense aquests antecedents, és improbable que dos enginyers industrials ben joves d'una família rica i acomodada s'haguessin engrescat a produir motocicletes en els anys 1940 per facilitar un mitjà de transport amb les dificultats que hi havia aleshores: la producció de molts components, com les llantes, per la poca qualitat que tenien les dels proveïdors externs, eren fetes per ells mateixos. I la importació, malgrat els entrebancs administratius, de molts components: suspensions, pistons, interruptors, etc. Eren els anys de les restriccions i talls del subministrament elèctric i el nul interés de l'estat en donar cap mena de suport a aquest projecte industrial aliè als interessos de l'Institut Nacional d'Indústria que planificava aquells anys tota la producció industrial espanyola amb un intervencionisme desaforat i demencial.
El senyor Xavier Sanglas Camps, ànima de les motocicletes Sanglas, fotografiat en l'exposició Catalunya Moto que tingué lloc al Palau Robert de Barcelona l'any 2015. Morí, dos anys més tard, el 28 de juliol de 2017, a Barcelona, als noranta-quatre anys:
Manlleu, que pateix de fa anys, el progressiu tancament d'empreses té tot el dret de reivindicar llur gloriós passat industrial i el paper que hi tingueren uns quants industrials locals. El dia 5 de gener de l'any 2020 tindrà lloc l'onzena trobada de motocicletes Sanglas, esdeveniment que també comptarà amb l'assistència de més vehicles clàssics:
Uns quants integrants del Grup d'Amics del Transports també hi assistiran a aquesta trobada: els amics Toni Arimany amb el seu Pegaso Setra Seida que fou de l'empresa Pous de Manlleu, en Xavier Castells, amb llur popular Nazar B, i en Ramon Manonellas amb el seu Ebro C.
Aquesta trobada és una bona ocasió per conèixer Manlleu, visitar el Museu Industrial del Ter, can Sanglas, una antiga filatura fundada l'any 1842 per en Martí Sanglas, besavi d'en Martí i d'en Xavier Sanglas, fundadors de Talleres Sanglas SA, i assaborir l'excel·lent cuina osonenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada