El bloc Barcelofília, amè i profitós, fa un repàs dels elements de la ciutat de Barcelona desapareguts per l'evolució natural de les coses, en aquest cas, les successives i accelerades transformacions urbanístiques. En un de llurs articles aborda la transformació experimentada en una de les principals vies de circulació de la ciutat, el carrer Aragó, d'una amplada considerable. L'avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Aragó, projectades i executades de est a oest, són els carrers principals de l'Eixample de Barcelona, sector planificat per l'enginyer Ildefons Cerdà que ocupa l'espai central de la ciutat.
L'any 1961, com s'aprecia en la fotografia difosa en el bloc Barcelofília, de la col·lecció del senyor Francisco Arauz, que il·lustra aquest article, amb la incipient motorització del país transcorreguts més de vint anys de l'acabament de la guerra civil, la circulació del carrer Aragó tenia doble sentit de circulació: hi transitaven els vehicles que procedien del barri del Poblenou, Badalona i la comarca del Maresme i marxaven cap a l'Hospitalet del Llobregat, El Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, Tarragona i València; també hi passaven els vehicles que, en sentit invers, des de l'oest es dirigien cap l'est, des del riu Llobregat feien via cap al riu Besòs.
El primer pla d'aquesta imatge recull el tram del carrer Aragó delimitat pel passeig de Gràcia, des d'on es féu la fotografia, i el carrer de Pau Claris, en el xamfrà del qual, és visible l'edifici propietat del Gremi de Flequers de Barcelona que acollí el Teatre Capsa, fundat pel senyor Pau Garsaball. A la dreta, en la vorera de mar, hi havia el restaurant Madrid-Barcelona i una oficina de Correus. I en el xamfrà superior del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó hi havia, en un edifici imponent, la seu de l'empresa química Societat Anònima Cros, desapareguda a conseqüència de la fusió amb Unión de Explosivos Río Tinto SA, de la qual en resultà la societat Ercros. El darrer president de la SA Cros fou en Paco Godia Sales, conegut col·leccionista d'art i pilot en la dècada de 1950 amb un Maserati. L'indret captat per la fotografia és el rovell de l'ou de Barcelona.
L'interès de la fotografia no són pas els edificis i empreses domiciliades en aquest espai selecte, distingit i burgés de la ciutat de Barcelona sinó un element més prosaic, modest i assequible: el camió Nazar A aparcat en el voral del costat muntanya del carrer Aragó, la llunyania del qual no permet una visió precisa i exacta:
L'any 1961, com s'aprecia en la fotografia difosa en el bloc Barcelofília, de la col·lecció del senyor Francisco Arauz, que il·lustra aquest article, amb la incipient motorització del país transcorreguts més de vint anys de l'acabament de la guerra civil, la circulació del carrer Aragó tenia doble sentit de circulació: hi transitaven els vehicles que procedien del barri del Poblenou, Badalona i la comarca del Maresme i marxaven cap a l'Hospitalet del Llobregat, El Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, Tarragona i València; també hi passaven els vehicles que, en sentit invers, des de l'oest es dirigien cap l'est, des del riu Llobregat feien via cap al riu Besòs.
El primer pla d'aquesta imatge recull el tram del carrer Aragó delimitat pel passeig de Gràcia, des d'on es féu la fotografia, i el carrer de Pau Claris, en el xamfrà del qual, és visible l'edifici propietat del Gremi de Flequers de Barcelona que acollí el Teatre Capsa, fundat pel senyor Pau Garsaball. A la dreta, en la vorera de mar, hi havia el restaurant Madrid-Barcelona i una oficina de Correus. I en el xamfrà superior del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó hi havia, en un edifici imponent, la seu de l'empresa química Societat Anònima Cros, desapareguda a conseqüència de la fusió amb Unión de Explosivos Río Tinto SA, de la qual en resultà la societat Ercros. El darrer president de la SA Cros fou en Paco Godia Sales, conegut col·leccionista d'art i pilot en la dècada de 1950 amb un Maserati. L'indret captat per la fotografia és el rovell de l'ou de Barcelona.
L'interès de la fotografia no són pas els edificis i empreses domiciliades en aquest espai selecte, distingit i burgés de la ciutat de Barcelona sinó un element més prosaic, modest i assequible: el camió Nazar A aparcat en el voral del costat muntanya del carrer Aragó, la llunyania del qual no permet una visió precisa i exacta:
Del Nazar en destaca la caixa tancada, d'una mida considerable, incrementada per l'embalum posat al cim del sostre ben estibat amb una vela. Un volum de càrrega desmesurat per un camió equipat amb un motor de potència precària i escassa, fet aleshores corrent en els camions construïts a Espanya. Per tot plegat s'infereix que o bé pertanyia a un ordinari o bé traginava una mercaderia voluminosa i lleugera. També podia transportar alguna matèria tèxtil fina ja que la dècada de 1960 foren els anys gloriosos de la indústria tèxtil local.
D'acord amb la configuració de la caixa del Nazar A, és poc probable que fos d'un transportista local, de la comarca del Barcelonès. Probablement que procedia d'una població de l'interior del país amb una intensa activitat econòmica i animada vida social a conseqüència de la presència de fàbriques. La família Cotxarrera de Gironella, amb quatre camions Nazar, treballà en la dècada de 1960 per la família Viladomiu que posseïa en aquella població de la comarca del Berguedà una important industria tèxtil a la vora del riu Llobregat.
El representant a Catalunya i les Illes Balears dels vehicles Nazar, els primers anys, fou Motorsol SA. Tenia l'exposició i el taller al carrer Manso de Barcelona, propera al popular i bigarrat mercat de Sant Antoni:
Vehicles Nazar exposats en l'estand que Motorsol SA muntà en la fira de mostres de Barcelona:
Un altre camió Nazar recopilat a pesar que no en sabem absolutament res. Agraïm al senyor Arauz la generositat en compartir la fotografia objecte d'aquest article en el bloc Barcelofília i als responsables de tal espai llur difusió general, la troballa de la qual, amb el camió Nazar que conté, ens ha proporcionat una gran satisfacció.
D'acord amb la configuració de la caixa del Nazar A, és poc probable que fos d'un transportista local, de la comarca del Barcelonès. Probablement que procedia d'una població de l'interior del país amb una intensa activitat econòmica i animada vida social a conseqüència de la presència de fàbriques. La família Cotxarrera de Gironella, amb quatre camions Nazar, treballà en la dècada de 1960 per la família Viladomiu que posseïa en aquella població de la comarca del Berguedà una important industria tèxtil a la vora del riu Llobregat.
El representant a Catalunya i les Illes Balears dels vehicles Nazar, els primers anys, fou Motorsol SA. Tenia l'exposició i el taller al carrer Manso de Barcelona, propera al popular i bigarrat mercat de Sant Antoni:
Vehicles Nazar exposats en l'estand que Motorsol SA muntà en la fira de mostres de Barcelona:
Un altre camió Nazar recopilat a pesar que no en sabem absolutament res. Agraïm al senyor Arauz la generositat en compartir la fotografia objecte d'aquest article en el bloc Barcelofília i als responsables de tal espai llur difusió general, la troballa de la qual, amb el camió Nazar que conté, ens ha proporcionat una gran satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada