Encara som a les beceroles: la desconeixença de l'història de l'automoció.

De tant en tant m'agrada veure les novetats editorials que es venen a la llibreria LIBRO MOTOR del carrer Muntaner de Barcelona. Els divendres per la tarda, com a preludi del cap de setmana, és una bona ocasió d'apropar-se fins a aquesta llibreria especialitzada en publicacions del motor i badar una estona amb els llibres arrenglerats a les antostes.

És admirable les publicacions de llibres de camions i autocars de països com Gran Bretanya, Alemanya, França i, fins i tot, Itàlia, un país tan admirable i exemple a seguir en molts aspectes. La comparació d'aquestes publicacions amb les edicions de llibres sobre vehicles industrials espanyols fa angúnia. No hi ha comparació possible en quant a qualitat, contingut i llançaments editorials. Possiblement hi contribueix el gruix, importància i prestigi de la producció industrial d'aquests països en relació a producció industrial espanyola, especialment escarransida i pobre arran de l'esclat de la guerra civil espanyola i els vint anys posteriors de feixuga, cruel i empobridora postguerra. Un període dramàtic.

Els anglesos poden sentir-se cofois per les seves indústries de camions i autocars: el nombre d'empreses, models fabricats i reconeixement internacional és inqüestionable. Els alemanys poden presumir justificadament que llurs empreses fabricants de camions han assolit la condició de mites: tothom sap allò que representa Mercedes Benz. Els francesos, sovint tan enravenats, publiquen llibres deliciosos sobre els camions de França, plens de nostàlgia i record envers una industria que no han pogut pas mantenir malgrat tot l'ajut de la poderosa administració pública francesa: Renault vehicles industrials pertany al fabricant suec Volvo.

Els italians han creat grans empreses de camions on hi destacava la qualitat i uns dissenys excel·lents i sublims: fins ara han sabut mantenir una indústria pròpia de camions i autocars, Iveco, que malda per a introduïr-se en els nous mercats emergents a redós de la globalització. Tenen l'experiència de la venda dels seus productes i tecnologia a la desapareguda URSS i els seus països satèl·lits mitjançant empreses i marques locals.

Els suecs mantenen les seves dues grans empreses de camions, Volvo i Scania, per bé que aquesta darrera sota el control de Volkswagen i Man. Fins i tot els laboriosos, discrets i hàbils holandesos mantenen la seva empresa emblemàtica de camions, Daf, integrada dins del grup nordamericà Paccar.

Aquesta situació contrasta vivament amb les empreses espanyoles d'automoció, completament desaparegudes. Les causes d'aquest fet són molt complexes i diverses i excedeix del contingut d'aquesta crònica. En tot cas, apuntem que l'intervencionisme administratiu de l'Estat, maldestre i partidista, ha estat letal per a aquest sector industrial. L'Eduardo Barreiros podia haver escrit unes memòries molt saboroses sobre tots els entrebancs que va patir per a impulsar i consolidar els seus projectes industrials.

El poc gruix de les empreses fabricants de vehicles industrials espanyoles, els pocs anys d'activitat industrials i la seva ràpida desaparició ha provocat que se n'hagi perdut dades importants de la seva història empresarial. Sovint cal recórrer als diaris i revistes de l'època per a seguir-ne les petjades i reconstruir-ne la història. Endemés, l'escàs arrelament i interès per l'activitat industrial a l'Estat espanyol, desenvolupada sovint per decisions polítiques del ministeri d'indústria, han comportat en general una ignorància i incúria envers el patrimoni industrial. Històricament, l'excepció han estat Catalunya i Euskadi.

Totes aquestes causes han provocat que aspectes importants de les empreses fabricants de vehicles industrials encara siguin ignorats. O que quan s'estudiï una empresa, els dubtes que sorgeixen siguin difícils de resoldre. Quan els afeccionats es capbussen en la història d'una empresa industrial d'automoció espanyola sovint es troba que amb la documentació que s'ha conservat, escassa i fragmentada, és impossible de compondre tota la seva història sencera.

El sorgiment d'internet amb tot l'estol de webs, fòrums i blocs especialitzats ha pal·liat en part l'absència de documentació i ha aprofundit en aquesta vessant recuperant personatges, vehicles i projectes.

Una mostra palesa s'esdevé amb una empresa de la importància de Barreiros, un dels grans fabricants espanyols de camions de la segona meitat del segle XX. Un dels primers models comercialitzats fou el Barreiros Halcon. L'empresa de Villaverde oferia aquest model en tres versions de cabina diferent: dues versions curtes i una versió llarga amb llitera per a trajectes de major distància.

1) La cabina curta amb acabat posterior recte correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental):

2) La cabina curta amb un acabat eixamplat en la part posterior correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès):

3) La cabina llarga i llitera correspon a aquest Barreiros Halcon de TRANSPORTS SERRANO de Banyoles (Pla de l'Estany):

Malgrat que aquesta cabina fou transformada i engrandida pel carrosser Joaquim Duran Estarriola, Barreiros també l'oferia directament de fàbrica. Sabem que dos transportistes de Girona, en Lluís Blanch i en Pere Casas, van tenir Barreiros Halcon amb cabines llargues amb llitera.

Aquesta informació li ha proporcionat a en Joan Mercader, un actiu col·laborador d'aquest bloc, un mecànic que va treballar al concessionari oficial Barreiros per a les comarques de Girona, GERAUTO SA, ubicat a Salt. En Joan Mercader també li ho ha consultat a en Josep Homs i Surrell, cap de vendes de GERAUTO, qui li ha confirmat també que Barreiros va fabricar l'Halcon amb la cabina llarga i llitera per a viatges de llarga distància.

Si això succeeix amb una empresa com Barreiros, la ignorància per exemple dels models fabricats per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant dels camions i autocars Albatros i Karpetan, és absoluta. Senzillament, gairebé no en sabem res. I aquesta ignorància encara és més greu en les empreses carrosseres i proveïdores de la indústria del motor. Dels motors dièsel Matacas se'n sap ben poca cosa.

Entre d'altres empreses oblidades també podem esmentar en Ribas, fabricant de canvis de marxes, pinyons de recanvis i acoblament de cinquenes marxes per a canvis de marxes d'automòbils. Motoplat, conegut fabricant de plats magnètics de gran qualitat per a motocicletes. O la foneria i mecanitzadora GCC, inicials dels tres socis propietaris -García, Clua i Casals-, fabricant de culates per a camions, com les que muntaven els Pegaso, les originals de les quals no eren pas gaire bones; En Joan Homs recorda que TRANSPORTS HOMS tenia un Pegaso de 125 cavalls que va cremar la culata i van canviar-la per una culata fabricada per GCC.

Creiem que la investigació sobre empreses i vehicles industrials també ha de tenir en compte ara que encara hi som a temps els testimonis que van treballar-hi i permeten esclarir els dubtes que la documentació que s'ha conservat no permet pas d'escatir amb certesa.

TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser: més fotografies.

Un dels objectius d'aquest bloc és recuperar el major nombre possible de fotografies antigues dels camions, autocars i furgonetes que van circular per les carreteres del país, amb una explicació dels seus propietaris i els transports que realitzaven. Aquesta tasca permet alhora fer-se una idea aproximada de com era Catalunya des dels anys quaranta fins avui dia: els sectors econòmics i productius que hi havia -avui dia molts d'ells quasi desapareguts o immersos en una greu crisi econòmica com és el tèxtil o la metal·lúrgia-, les carreteres i els protagonistes, l'esforç dels quals va ser cabdal per a salvar part dels mobles després de l'ensulsiada de la guerra civil (1936-1939).

La recerca de fotografies antigues de camions i autocars per la comarca del Ripollès m'han permès capbussar-me per la petita història d'unes persones concretes i del món que els envoltava, els quals han tornat a recobrar actualitat i a perdurar-ne el record des d'aquest petit espai.

En un article anterior, ens férem ressò d'una de les empreses importants de transport del Ripollès ubicada a Ribes de Freser: TRANSPORTS CARBONELL. La casualitat, la sort i, especialment, la paciència i interès d'alguns ripollesos que saben de la meva dèria per a aquesta activitat, m'ha permès disposar d'algunes altres fotografies dels camions d'aquesta empresa.

Crec que les fotografies d'època i antigues, cal mirar-se-les amb atenció i detingudament, per a poder copsar tota la informació que t'ofereixen, la qual és molta si hom hi pot esmerçar-hi el temps que una activitat d'aquesta mena exigeix.

La primera fotografia correspon a un Barreiros Halcon engalanat per a celebrar una festivitat que circula pel carrer Major de Ribes de Freser -en l'anterior article dedicat a aquesta empresa, per equivocació vaig comentar que era un Barreiros Cóndor, errada que n'Eduardo Bastida, gran entusiasta dels camions Barreiros i profund coneixedor de l'empresa de Villaverde m'ha indicat i que esmeno en aquest article; moltes gràcies Eduardo-. Als anys cinquanta i començaments dels seixanta, les festes locals gaudien d'una gran participació popular que va començar a decaure quan es va generalitzar la motorització massiva amb els primers Seat 600, les sortides del diumenge i les segones residències del cap de setmana per a satisfer el desig de la caseta i l'hortet que tant ens plau als catalans; amb la perspectiva que dóna el temps, el Seat 600 va ser la causa, tal vegada, de la crisi d'algunes festivitats populars locals atès que va estimular una altra manera d'entendre el lleure més individualitzada.

La segona fotografia és d'un camió Seddon, amb una bonica caixa de fusta. Desconec si la cabina fou fabricada per TALLERES NÁPOLES, de Saragossa, o era la cabina original anglesa que muntava aquest camió. Resulta molt interessant els senyors dempeus davant del camió, "endiumenjats" per a l'ocasió.

La tercera fotografia és un camió la marca del qual desconec. Totes les consultes que he fet per a esbrinar-ne la marca, han estat endebades. Tanmateix, crec que és un camió d'origen alemany, i el fet que anés a parar a TRANSPORTS CARBONELL és també una altra incògnita. Aquesta fotografia està presa davant de la caseta del cremallera de Ribes de Freser que arriba fins al santuari de Núria. La retolació forçosa en castellà, inclosa el topònim del municipi, ens situa a l'època i de com les gastaven aleshores.

La darrera fotografia correspon al frontal d'un camió de morro força malmès, del qual tampoc en se ni la marca ni el país on fou fabricat. Possiblement els danys que patia no es podien arranjar per manca de peces de recanvi. Per l'estètica del vehicle, podria ser un vehicle anterior a la guerra civil de l'any 1936-1939, el qual fos abandonat al Ripollès els mesos de gener-febrer de l'any 1939 en la retirada de l'exèrcit republicà, i reconstruït amb peces de procedència diversa. Aquesta circumstància podria explicar les dificultats per a llur identificació.

Les fotografies recuperades dels diversos camions que tingué TRANSPORTS CARBONELL, palesen que era una empresa força important, circumstància que no pot pas deslligar-se del fet que aleshores el Ripollès era una comarca amb una important activitat industrial fonamentada en dos sectors principals: les fàbriques tèxtils que aprofitaven l'abundor d'aigua per a generar l'electricitat amb que treballaven; i la metal·lúrgia, encapçalada per LA FARGA CASANOVA SA, a redós de la qual van aparèixer una pila de petits tallers subcontractats.

Continuarem la recerca de fotografies d'aquesta empresa; a veure si la sort ens acompanya i podem trobar la fotografia del Nazar que tingué aquesta empresa.

TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Girona)

Ribes de Freser juntament amb Camprodon són dues de les viles de més anomenada del Ripollès, possiblement per ser acreditats llocs d'estiueig. En el cas de Ribes de Ribes, hi havia tres factors que la feien particularment atractiva a començaments del segle XX: la línia ferroviària que enllaçava amb Barcelona, la proximitat al santuari de Núria i uns hotels com el balneari Montagut que permetia de prendre les aigües i gaudir dels aires frescs i sans del Pirineu, activitats molt valorades per les classes burgeses i acomodades abans de la guerra civil.

La circumstància que Ribes de Freser estigués bastida a les ribes del riu Freser, va permetre a més a més, la implantació d'algunes empreses tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua per a generar l'electricitat amb la qual feien funcionar la maquinària.

Per tant, Ribes de Freser és un poble dinàmic que va tenir durant el segle XX una economia força diversificada. Per a atendre les necessitats de transport de les activitats industrials i de serveis d'aquest poble, va aparèixer TRANSPORTS CARBONELL, propietat de la família del mateix nom, la qual va tenir tenir un fort desenvolupament en la dècada de 1950-1970.

Els camions que aquesta empresa ha tingut és un reflex de l'evolució del món del transport des de l'arrencada després de la guerra civil fins a una normalització durant la dècada dels anys 1960.

Un dels camions d'aquesta important empresa de transport de la comarca del Ripollès, és aquest Seddon, amb una bonica i artesanal caixa de fusta, idèntica a la de les carrosses i remolcs agrícoles, fotografiat a Ribes de Freser i destinat a transports generals.

Crec que la cabina d'aquest camió fou fabricada per TALLERES NÁPOLES SA, de Saragossa, empresa que construïa la majoria de cabines dels pocs Seddon que s'importaren als llargs dels anys cinquanta i que també va dissenyar i construir una cabina muntable a qualsevol dels camions procedents de la guerra civil, la cèlebre "cabina única". Aquesta empresa a començaments dels anys seixanta faria el salt de fabricar camions i autocars sota la marca NAZAR:

Un dels altres vehicles de TRANSPORTS CARBONELL era aquest Barreiros Halcon, la cabina del qual era un disseny original del fabricant francès Berliet, i que l'empresa de Villaverde va copiar sense vergonya ni miraments. Aquest model tenia un problema específic: les bombetes dels fars davanters, instal·lats al paraxocs, es fonien sovint per les vibracions i sotracs que patien. Aquest problema es va solucionar en els models posteriors, com el Saeta i l'Azor, en que els fars eren col·locats a la part inferior de la cabina.

Aquesta empresa també va tenir un Barreiros Saeta de la primera època, amb un sol netejaparabrises, i amb la caixa de fusta; aquesta cabina era una evolució del Barreiros Condor amb un frontal que s'apartava del disseny original de Berliet.

Segons la informació recollida de xerrades amb antics transportistes ja jubilats, aquests Barreiros no eren gaire bons, ans el contrari, foren camions força problemàtics i conflictius que petaven per qualsevol banda.

També hi ha constància que aquesta empresa va tenir d'altres camions, com un escadusser Nazar, del qual fins ara no he pas pogut trobar-ne cap fotografia.

Aquesta empresa avui dia desapareguda fou una de les principals empreses de transport de la comarca del Ripollès, talment com es posa de manifest amb aquestes fotografies. Serveixi aquesta crònica per a conservar-ne el record.