En Joan Serra i Juanola: firaire de la Garrotxa i el Ripollès.

En Joan Serra i Juanola, nascut a El Torn, petit poble proper a Banyoles i al santuari del Collell, cap als anys 1950 va començar a treballar per les festes majors dels pobles de la Garrotxa. Acompanyava a llur tia Emília, titular d'una atracció de fira. Disposaven d'un camió Chevrolet per a transportar l'embalum de l'atracció. L'any 1954, la tia Emília va traspassar-li el negoci a en Joan Serra. Les barquetes, la primera atracció d'en Joan Serra:



Barraca de tir:



La carregada del carrusel a la caixa del Chevrolet:



El camió Chevrolet a la masia familiar:



Les atraccions d'en Joan Serra muntades a la festa major de Ripoll:



Detall del camió Chervrolet i del cotxe d'en Joan Serra:



El cotxe d'en Joan Serra a la masia familiar:



En Joan Serra es va casar amb la Pilar Masdevall i Ventura, nascuda a Mieres (La Garrotxa), qui va acompanyar-lo en l'activitat de firaire. S'estaven en una caravana construïda a Saragossa pels Tallers Rollo, empresa que també fabricava cotxets, ambulàncies, camions de bombers i motos dels vailets pels carrusels. La senyora Masdevall al costat d'un Seat 600:

L'any 1970, en un viatge a Perpinyà, en Joan Serra va veure un carrusel que va plaure'l molt. Ell i el seu cunyat van fabricar-ne un de semblant que muntaven a les fires de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. En Joan Serra i llur família en un carrusel en els anys 1970:

El senyor Serra va idear un joc perquè a la canalla li toquessin viatges gratuïts: consistia en una pilota lligada a una corda que s'accionava manualment des de la cabina de control, estirant-la o afluixant-la. De la pilota hi penjava un plomall, i qui l'agafava era premiat amb un viatge de franc.

En els anys 1960, en Joan Serra va comprar a Can Fontàs, concessionari oficial de Barreiros a Banyoles (Pla de l'Estany), un camió Barreiros Saeta, amb una cabina de color blau, i un cotxe Simca 1000. El Barreiros se li va muntar una caixa del carrosser Tarrés de Banyoles, en que se li acoblava un remolc per a transportar els cotxets i les motos del carrusel. Ho tenien tan apamat que en el Barreiros hi transportaven tot el material de l'atracció: la plataforma, el sostre, etc. El camió Barreiros amb el remolc, al darrera:

El remolc i el camió Barreiros Saeta darrera:



En el Barreiros Saeta també se li enganxava la caravana i muntaven l'atracció en pobles de la comarca de la Selva -Amer-, la Garrotxa -Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Besalú-, el Pla de l'Estany -Serinyà-, el Ripollès -Ripoll i Campdevànol-, la Cerdanya -Puigcerdà- i fins i tot La Seu d'Urgell. Eren temporades de fires i festes majors llargues en les quals els "cavallitus" no hi podien pas faltar.

Deu fer uns vint anys, i per motius de salut d'en Joan Serra -l'ofici de firaire és feixuc i cal carregar i traginar pesos-, es va incorporar al negoci el seu gendre, en Pere Arnau i Manel, fill de Banyoles, casat amb la seva filla, la Dolors Serra i Masdevall.

En Pere Arnau treballava en una fàbrica metal·lúrgica. Va deixar aquesta feina i es va dedicar plenament al negoci familiar de firaire i a la pagesia durant els mesos d'hivern, en una finca familiar de Beuda (Garrotxa).

Un mal dia, en una fira, estava el remolc aparcat al costat d'un altre d'un firaire. Aquest remolc es va calar foc i va cremar el remolc del senyor Serra carregat dels petits vehicles del carrusel. Els vehicles del carrusel completament cremats:

Aleshores es va plantejar la disjuntiva de comprar un altre remolc per al camió Barreiros Saeta, que ja tenia quaranta anys, o bé canviar el camió. Es va decidir la compra d'un altre camió, més gros i amb més capacitat de càrrega: un Pegaso Mider de 250 cavalls de potència. La caixa d'aquest camió, prou grossa, podia encabir tot el carrusel. Per tant, es va prescindir també del remolc. Atès que conservar el Barreiros Saeta provocava un problema d'espai, quatre anys enrere el van desballestar amb cent mil quilòmetres reals. El Pegaso Mider fotografiat a Campdevànol (Ripollès):

Fent-la petar amb el senyor Pere Arnau, m'explica que l'ofici de firaire va de reculada i actualment ja no és la feina principal. En Pere complementa aquesta activitat amb la feina de ramader a la finca familiar. La Dolors, la seva esposa, mai ha deixat la seva feina a la gestoria de Banyoles on hi treballa des de ben joveneta. El carrusel muntat en la festa major de Sant Feliu de Pallerols del 2011:









Vull agrair a la família Serra Arnau els seus record de firaires per les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, que també és un homenatge a tots els firaires del país, un ofici que ens van proporcionar tanta alegria quan érem canalla.


Xavier Castells i Quintana, Sant Feliu de Pallerols, juny del 2011.