Recull d'imatges del parc de vehicles de la ciutat de Còrdova en els anys 1970.

Procedent d'una guia turística de la ciutat de Còrdova que té la família Carbonell Rodés, de Sant Feliu de Codines, hem seleccionat unes poques imatges que contenen vehicles. Aquest fet permet de fer-nos una idea concreta i exacta de quin era el parc de vehicles que tenia una capital de província espanyola de segona fila.

La primera imatge correspon a l'arc del rei Felip II i el pont romà, amb uns quants camions de les cases Barreiros, Pegaso i Ebro que hi circulen pel seu davant:

Un mercat ambulant muntat en una plaça porticada amb els vehicles que posseïen els marxants. Una furgoneta Mercedes Benz L319D produïda a Barcelona per Enmasa, un furgó amb caixa de la casa Tempo que Barreiros fabricava sota llicència a llur fàbrica de Madrid, un motocarro Vespa, una fugoneta DKW Auto Union que Imosa  construïa a Vitòria i un Ebro de la sèrie C fabricat a la planta que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona:

Dos autocars retratats al centre de la ciutat de Còrdova:

Un Seat 1500 de color negre, el vehicle oficial per antonomàsia de les distintes administracions públiques espanyoles existents aleshores: 

Dos Seats 600, amb llurs baques i pintats amb els tons propis d'aquells anys, estacionats en una plaça porticada que reflecteix la riquesa arquitectònica d'aquesta ciutat andalusa:

El centre de Còrdova, amb llurs comerços, terrasses i alguns vehicles estrangers de l'incipient turisme estranger que assaboria l'extraordinari patrimoni arquitectònic i monumental de Còrdova i altres ciutats i pobles d'aquella regió del sud d'Espanya fuetejada per una emigració massiva:

Els parc de vehicles que tenia Còrdova a principis dels anys 1970 era anàleg al de la resta del país. Hi havia poques diferències car gairebé tots els vehicles procedien de fàbriques espanyoles. I l'oferta era, per força, limitada.

Rafael Escamilla: seguretat al volant (i II).

Continuem amb l'exposició de les fotografies recollides en el llibre Seguretat al volant del senyor Rafael Escamilla, el qual també aborda els accidents i com actuar.

La primera fotografia és d'un cotxe esportiu Pegaso bolcat en un camp, envoltat de persones encuriosides acompanyades del representant de l'autoritat governativa personificat en la figura d'un guàrdia civil amb la seva testa coronada amb un llampant tricorni. El llibre ofereix una recomanació impagable: en cas de bolcar, el cinturó de seguretat esmorteix els possibles danys que el conductors i els acompanyats podessin patir.

De ben segur que la legió d'entusiastes dels cotxes Pegaso que hi ha escampats arreu del món tenen perfectament documentat aquest accident: el lloc on es produí, la data, l'infortunat conductor i el vehicle, les causes de l'accident, i la vida i miracles del xofer i del Pegaso. Els nostres coneixements són infinitament més limitats. Sort n'hem tingut a escatir la marca del vehicle accidentat.

També hi ha la seqüència de la bolcada, en la pista de proves de la fàbrica que Barreiros tenia a Villaverde -al fons de la imatge hi ha aparcades les furgonetes Tempo i els camions de la casa amb llurs cabines de color granat sortits de la cadena de muntatge- d'un Simca 1000. La primera fotografia en color és la contraportada del llibre:

Estat que presenta el Simca 1000 després de bolcar:



Esforços del conductor del vehicle accidentant per abandonar-lo el més aviat possible:

El llibre, amb la voluntat de guiar les actuacions davant qualsevol accident, també contempla el supòsit d'un automòbil caigut a l'aigua i la manera de procedir: 

Imatge dantesca d'un accident en què l'autor incideix en la importància tothora del cinturó de seguretat cordat:

Una fotografia d'una carretera espanyola on hi circulava un camió Pegaso, el vehicle industrial que senyorejarà en aquells anys:

Els dos vehicles sortits de les fàbriques participades per l'Institut Nacional d'Indústria, un automòbil Seat i un camió Pegaso al seu darrera:

Un consell que cal seguir: reduir la velocitat quan algú es creui amb un camió gros, definit en el llibre d'una manera genèrica com a vehicle de grans proporcions atès que el concepte inclou també, per descomptat, els autocars. Aquest consell s'exemplifica en l'instant de l'encreuament d'un camió Sava-Berliet carrossat amb una gàbia de bestiar i un Seat 600, un vehicle que en aquells anys florí com els bolets a la tardor:

Una altre imatge recollida en el llibre: un autocar de l'època, proveït de la baca i l'escala per accedir-hi, seguit d'un modest Citroen. Una manifestació de la massificació dels vehicles a motor que es produí aleshores a Espanya:

El llibre incideix en l'actitud d'extremar la precaució davant d'episodis de pluja amb les eventualitats que se'n poden derivar com bassals a la carretera, que, com il·lustra la fotografia, és superat amb traça pel taxista madrileny que condueix el Seat 1500 amb la llumeta verda i la baca. L'interès de la fotografia és però el camió Hino que treu el nas al final de la imatge:

Un Citroen Stromberg enmig d'una revinguda que omplí la carretera d'aigua pluvial:



I dos vehicles d'aleshores circulant per un carrer inundat d'aigua:

I un últim consell d'un gran rendiment. En el supòsit que la carretera estigués nevada, és recomanable seguir les roderes que els camions deixen damunt la neu:

Un llibre que reflecteix els dubtes i preocupacions de la primera gran fornada de conductors que hi hagué al país, farcit de consells pràctics per fer front a qualsevol mena de situació. Pura arqueologia de l'automoció que us hem reportat per gentilesa de l'amic Josep Carbonell i Rodés.

El saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 (i II).

Al saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 hi exposaven les principals marques d'automòbils d'aquells anys. Fotografia dels estands d'algunes de les marques angleses que participaven en aquell saló, Sunbeam i Hillman:

Els estands de les marques italianes, Lancia i Maserati; més enllà, les angleses MG i Morris:

La presentació del Citroën 8, un disseny original i innovador que constitueix un dels trets distintius i definidors d'aquest fabricant francès:

Exposició exterior de les avionetes Piper:





Estands de les empreses d'equipaments de tota mena per automòbils:

Estands d'empreses d'accessoris, peces i components per l'automoció. El primer estand, de Bardahl, fabricant de lubricants i additius:

L'estands dels autos Barreiros i Chrysler, amb els populars Simca 1000 i els exclusius Dodge Dart:

L'estand d'IMOSA, fabricant de les furgonetes DKW F1000:



Estand exterior de l'exposició de les furgonetes DKW:

Estand exterior de vehicles industrials, autobusos i autocars. El primer autocar munta una carrosseria fabricada per ZANE SA, de Saragossa:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina ocupada pels expositors de vehicles industrials:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, presa des del sostre d'un pavelló. S'hi reconeix al mig l'estand dels camions Ebro fabricats per Motor Ibérica SA:

Estand dels camions Ebro, amb el model C, on hi destacava una versió tractora:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb un camió Mercedes Benz i, enmig, l'estand d'Ebro:

Altres empreses que participaven en aquesta edició del saló de l'automòbil de Barcelona, del 1967, exposant llurs productes a l'avinguda de la Reina Maria Cristina:

L'èxit del Saló de l'automòbil de Barcelona del 1967 posa de manifest la capacitat la Fira de Barcelona, organitzadora d'aquest esdeveniment, per remuntar situacions adverses.

La capacitat de superar circumstàncies adverses és un tret definidor del tarannà dels sectors més dinàmics de la societat catalana. La història del país ho acredita a bastament.

En Joan Serra i Juanola: firaire de la Garrotxa i el Ripollès.

En Joan Serra i Juanola, nascut a El Torn, petit poble proper a Banyoles i al santuari del Collell, cap als anys 1950 va començar a treballar per les festes majors dels pobles de la Garrotxa. Acompanyava a llur tia Emília, titular d'una atracció de fira. Disposaven d'un camió Chevrolet per a transportar l'embalum de l'atracció. L'any 1954, la tia Emília va traspassar-li el negoci a en Joan Serra. Les barquetes, la primera atracció d'en Joan Serra:



Barraca de tir:



La carregada del carrusel a la caixa del Chevrolet:



El camió Chevrolet a la masia familiar:



Les atraccions d'en Joan Serra muntades a la festa major de Ripoll:



Detall del camió Chervrolet i del cotxe d'en Joan Serra:



El cotxe d'en Joan Serra a la masia familiar:



En Joan Serra es va casar amb la Pilar Masdevall i Ventura, nascuda a Mieres (La Garrotxa), qui va acompanyar-lo en l'activitat de firaire. S'estaven en una caravana construïda a Saragossa pels Tallers Rollo, empresa que també fabricava cotxets, ambulàncies, camions de bombers i motos dels vailets pels carrusels. La senyora Masdevall al costat d'un Seat 600:

L'any 1970, en un viatge a Perpinyà, en Joan Serra va veure un carrusel que va plaure'l molt. Ell i el seu cunyat van fabricar-ne un de semblant que muntaven a les fires de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. En Joan Serra i llur família en un carrusel en els anys 1970:

El senyor Serra va idear un joc perquè a la canalla li toquessin viatges gratuïts: consistia en una pilota lligada a una corda que s'accionava manualment des de la cabina de control, estirant-la o afluixant-la. De la pilota hi penjava un plomall, i qui l'agafava era premiat amb un viatge de franc.

En els anys 1960, en Joan Serra va comprar a Can Fontàs, concessionari oficial de Barreiros a Banyoles (Pla de l'Estany), un camió Barreiros Saeta, amb una cabina de color blau, i un cotxe Simca 1000. El Barreiros se li va muntar una caixa del carrosser Tarrés de Banyoles, en que se li acoblava un remolc per a transportar els cotxets i les motos del carrusel. Ho tenien tan apamat que en el Barreiros hi transportaven tot el material de l'atracció: la plataforma, el sostre, etc. El camió Barreiros amb el remolc, al darrera:

El remolc i el camió Barreiros Saeta darrera:



En el Barreiros Saeta també se li enganxava la caravana i muntaven l'atracció en pobles de la comarca de la Selva -Amer-, la Garrotxa -Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Besalú-, el Pla de l'Estany -Serinyà-, el Ripollès -Ripoll i Campdevànol-, la Cerdanya -Puigcerdà- i fins i tot La Seu d'Urgell. Eren temporades de fires i festes majors llargues en les quals els "cavallitus" no hi podien pas faltar.

Deu fer uns vint anys, i per motius de salut d'en Joan Serra -l'ofici de firaire és feixuc i cal carregar i traginar pesos-, es va incorporar al negoci el seu gendre, en Pere Arnau i Manel, fill de Banyoles, casat amb la seva filla, la Dolors Serra i Masdevall.

En Pere Arnau treballava en una fàbrica metal·lúrgica. Va deixar aquesta feina i es va dedicar plenament al negoci familiar de firaire i a la pagesia durant els mesos d'hivern, en una finca familiar de Beuda (Garrotxa).

Un mal dia, en una fira, estava el remolc aparcat al costat d'un altre d'un firaire. Aquest remolc es va calar foc i va cremar el remolc del senyor Serra carregat dels petits vehicles del carrusel. Els vehicles del carrusel completament cremats:

Aleshores es va plantejar la disjuntiva de comprar un altre remolc per al camió Barreiros Saeta, que ja tenia quaranta anys, o bé canviar el camió. Es va decidir la compra d'un altre camió, més gros i amb més capacitat de càrrega: un Pegaso Mider de 250 cavalls de potència. La caixa d'aquest camió, prou grossa, podia encabir tot el carrusel. Per tant, es va prescindir també del remolc. Atès que conservar el Barreiros Saeta provocava un problema d'espai, quatre anys enrere el van desballestar amb cent mil quilòmetres reals. El Pegaso Mider fotografiat a Campdevànol (Ripollès):

Fent-la petar amb el senyor Pere Arnau, m'explica que l'ofici de firaire va de reculada i actualment ja no és la feina principal. En Pere complementa aquesta activitat amb la feina de ramader a la finca familiar. La Dolors, la seva esposa, mai ha deixat la seva feina a la gestoria de Banyoles on hi treballa des de ben joveneta. El carrusel muntat en la festa major de Sant Feliu de Pallerols del 2011:









Vull agrair a la família Serra Arnau els seus record de firaires per les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, que també és un homenatge a tots els firaires del país, un ofici que ens van proporcionar tanta alegria quan érem canalla.


Xavier Castells i Quintana, Sant Feliu de Pallerols, juny del 2011.